Analitzar i comentar un document o un text històric és una de les tasques principals que desenvolupen dia a dia els historiadors. La història de la humanitat (avui dia encara resta al món alguna tribu o poble que viu amagat sota la Prehistòria, degut al desconeixement de la tècnica de la escriptura), des de l'aparició dels primers documents, es reconstrueix principalment per mitjà dels testimonis escrits propis d'una cultura o civilització (Història) o per documents de testimonis aliens (Protohistòria).
1. Conéixer el text històric
• Llegir el text totes les vegades que calga fins a comprendre’l totalment. Si no es coneix algun terme, paraula o concepte, cal buscar-ne el significat en el diccionari, en una enciclopèdia o un manual, o bé preguntar-ho al professor o a la professora. Convé també copsar la idea argumental que transmet, així com les idees principals.
• Numerar les línies del text de cinc en cinc a fi que les referències que es facen del text siguen ràpides i còmodes.
• Subratllar les parts essencials del text. El subratllat és un exercici ben útil per a copsar l’aspecte fonamental del seu contingut; cal destacar els conceptes, els fets, els personatges i les dates bàsiques.
• Si cal, s’han d’indicar les intencions de l’autor i a qui va adreçat el document.
2. La classificació del text
Classificar el text significa desxifrar-ne la natura, el tema, la data, l’autor i el context històric general.
• La natura. El document pot ser:
– Administratiu: cens, cadastre, estadístiques, llistes, etc.
– Jurídic: lleis, decrets, constitucions, contractes, pactes, tractats, estatuts, etc.
– Narratiu: escrits d’opinió extrets d’un llibre, un assaig o una obra literària.
– Periodístic: articles d’opinió, notícies i entrevistes de premsa.
– Testimonial: memòries, autobiografies, cartes, diaris, discursos, etc.
– Historiogràfic: llibres i articles escrits per historiadors sobre un fet o un tema de natura històrica.
• El tema: polític, econòmic, social, cultural... o una combinació de diversos temes.
• La data de redacció del document.
• L’autor. Pot ser individual (un o diversos autors ben definits) o col·lectiu (un grup). En el primer cas convé indagar sobre:
– La seua activitat professional i la seua relació amb el text.
– Les dades biogràfiques fonamentals: anys de naixement i de mort, fets principals de la seua vida, etc.
– La seua importància en el context històric.
– Els elements subjectius que projecta l’autor o l’autora davant una realitat històrica.
• El context històric general en què es va desenvolupar el text.
3. Com es desenvolupa el comentari
Un comentari de text és una anàlisi dels continguts d’un document amb l’objectiu d’enquadrar-lo en el seu context històric. Convé posar-hi una introducció, un desenvolupament i una conclusió.
• La introducció presenta el text. Ha d’indicar:
– La natura del text.
– La data de creació.
– L’autor o l’autora, la seua funció amb relació al text i la seua importància històrica.
– Breu context històric del text o de la situació històrica que narra.
– Presentació de les idees principals que transmet.
• El desenvolupament o explicació pròpiament dita. Consisteix a analitzar i comentar el text.
a) L’anàlisi consisteix en:
– L’extracció de les idees principals que transmet.
S’han d’ordenar jeràrquicament, de les idees principals a les secundàries. Convé desenvolupar cada idea principal en una part; cada idea secundària s’ha de presentar en un paràgraf diferent, encara que estiguen subordinades a la idea principal i, per tant, interrelacionades.
– L’aclariment dels conceptes i dels elements que figuren en el text i la seua relació amb les idees principals i secundàries. Amb aquesta finalitat, és útil citar literalment parts del text i utilitzar la numeració de les línies.
b) El comentari consisteix en:
– La relació de les idees del text amb la situació històrica concreta.
– La crítica i la valoració, completant les idees i els arguments que transmet i enquadrant-los en el seu context històric: antecedents o factors que van determinar la creació del text, relació amb altres documents, conseqüències històriques que se’n poden deduir, etc.
– La valoració de l’objectivitat del text i la crítica de la seua aportació històrica.
• La conclusió consta de dues parts:
– El resum en un o dos breus paràgrafs dels resultats del comentari.
– Una síntesi que indique també la importància del contingut del text en la seua època.
Bibiliografia:
- Història 4t ESO - Comunitat Valenciana; Voramar - Santillana (M.ª Ángeles López Cancio; Juan José Juste Pérez); pàgs. 158 - 159.
