10 de nov. 2007

PRÒLEG de La premsa a Vila-real durant la Segona República

per ANTONI PITARCH FONT


Del període comprés entre el 14 d’abril de 1931 i el 17 de juliol de 1936 podem fer, d’entrada, un judici global negatiu per considerar-lo l’antecedent de la cruenta guerra civil, donada l’escassa capacitat de concòrdia i maniobra política, expressada en la radicalització del maniqueisme esquerra/dreta, dreta/esquerra dels partits polítics, tant a nivell de base com des dels òrgans dirigents.

A nivell local però, és a dir, vist des de Vila-real, aquestes conclusions ens semblarien totalment precipitades ja que les dades estadístiques de què disposem, fredes i desapassionades si no intervé el factor humà més enllà de l’imprescindible, ens parlen, fins i tot, de certa inquietud cultural reforçada per una evident bonança econòmica.

Per una altra banda, seria més erroni que odiós el comparar aquells temps amb la democràcia actual que, amb tots els seus defectes, no té res a veure amb les convulsions socials de la Segona República ja que avui els termes republicà i anticlerical ja no són patrimoni exclusiu de l’esquerra, com tampoc ho eren als anys trenta els conceptes de democràcia i valencianisme quan els vents de l’esquerra reclamaven revolucions socials jacobines, mentre la dreta somniava amb el retorn d’un cirurgià regeneracionista que aplicara les solucions totalitàries pendents que havia deixat, uns anys abans, Primo de Rivera. Per una altra banda, la dreta actual ja no té el patrimoni exclusiu dels conceptes monarquia, cristianisme i economia de mercat, quan l’esquerra en general ha desertat de la terminologia marxista des de la caiguda del Mur de Berlín i s’ha apuntat, ràpidament, a la imparable mundialització capitalista de l’aldea global.

El Vila-real de 1930 era valencianoparlant quasi al cent per cent, ja que la incipient immigració atreta per la prega solia ser d’origen comarcal, mentre que a nivell escrit sobreeixia una minoria culta bilingüe que solia escriure quasi sempre en vernacle independentment de la ideologia o la filiació política: capellans, sindicalistes, obrers o terratinents solien escriure un valencià sense complexes fins que al desembre del 1932, sota la presidència del Pare Lluís Fullana Mira que tenia un secretari de Vila-real (el franciscà Bernardí Rubert Candau), es signaren les Normes de Castelló amb la intenció de posar ordre al desgavell ortogràfic regnant.

També a nivell de País Valencià, els primers intents d’aconseguir un Estatut d’Autonomia, començaren immediatament després de la proclamació de la Segona República Espanyola. A aquest efecte fou redactat el text d’un avantprojecte, publicat al juliol del 1931, sota iniciativa fonamentalment blasquista, però la negativa de nuclis republicans d’Alacant i de Castelló de la Plana a secundar-lo originà un enfrontament entre l’anomenada Conjunció de Partits d’una banda, i la D.R.V. (Derecha Regional Valenciana) i el PURA (Partido de Unión Republicana Autonomista) de l’altra. En total, es coneixen, almenys, tres avantprojectes d’Estatut d’Autonomia diferents, patrocinats tant per partits republicans com per sindicals obreres (la CNT, per exemple).

Amb la proclamació de la República també començà el perillós joc d’encasellar la societat en dos compartiments estancs: per un costat els monàrquics, creients, tradicionalistes, agraristes i, per tant, de dretes; i per un altre cantó els republicans, agnòstics, universalistes, obrers i, per tant, d’esquerres... sense optar, clarament, per una democràcia burgesa ampla, és a dir, amb lloc per a les majories moderades, valencianistes i racionals.

No s’ha d’oblidar, per exemple, que les dues Gestores o Corporacions que assumiren la responsabilitat de la gestió política municipal a Vila-real foren constituïdes per decisió governativa, després de la impugnació de la victòria dels conservadors a les Eleccions Municipals de 1931 (presidida pel radical-lerrouxista Manuel Usó Jarque) i del triomf del Front Popular a les Eleccions Generals (no municipals! ...això seria impensable en l’actualitat!) de febrer de 1936 (presidida pel socialista Pascual Cabrera Quemades), però amb un clar decantament cap als candidats de la D.R.V. a nivell local (els més votats foren Sanz, Martí, Fabra i Villalonga).

Però tot això no és suficient si no entenem l’avanç que suposà la Segona República respecte de l’anterior període monàrquic i dictatorial, així com el noble desig reformista dels republicans que anava més enllà de la pura especulació ideològica per obrir les mentalitats apolítiques i conservadores, tractant de posar fre al caciquisme i de trencar amb les maneres decimonòniques d’entendre la política. A més a més, l’entramat polític i cultural de Vila-real va anar assentant les seues bases durant la República amb la consolidació material d’algunes institucions que estrenen edificis singulars (Caixa d’Estalvis de Vila-real, Centre Carlí, Teatre de Els XIII, remodelació del Centre Obrer, etc.) o edificis públics (els grups escolars Cervantes i Guitarrista Tárrega -després Vázquez de Mella-, la peixateria, la reforma de la façana de l’hospital o el parc de bombers), però també d’iniciativa privada, com ara el trinquet de Sagols, o eclesiàstica, com el nou orgue tubular de l’església Arxiprestal, etc. A més, aquesta dècada de tant trist record va donar a llum dos publicacions locals antagòniques: el 20 de febrer de 1932 apareixia el primer número del setmanari Villarreal (de les dretes) i el 29 d’octubre de 1932, tal vegada com a rèplica, apareix Democracia (de les esquerres o, millor dit, dels republicans radicals), on l’ús vehicular del valencià estava totalment normalitzat malgrat l’ortografia (les Normes de Castelló se signaren el 21 de desembre de 1932 a la seu de la Societat Castellonenca de Cultura).

No hi ha que oblidar que, després de la Guerra de Successió (1700-1716), de l’assalt i cremà de Vila-real per les tropes borbòniques (12 de gener de 1706) i de la derrota d’Almansa (25 d’abril de 1707), la nostra llengua va ser exclosa de la legislació, de l’ensenyament, del comerç, etc., és a dir, de tots els àmbits oficials, a banda de la pèrdua del Dret Civil Valencià i de l’aplicació de la legislació castellana i de la centralització administrativa que suposà l’aplicació del Decret de Nova Planta de Felip V (1707). Però, arran del moviment cultural i polític de la Renaixença, de finals del segle XIX, es torna a reivindicar l’ensenyament de la nostra llengua i el seu ús per part de l’Administració de l’Estat en concentracions cíviques, com ara els Aplecs de la Muntanyeta de Betxí (els anys anteriors a la Dictadura de Primo de Rivera) amb nombrosa participació de vila-realencs il·lustres (Enric Asensio, Miquel Cantavella, Manuel Usó, Vicent Marco, Manuel Rius, Pasqual Nácher, Josep Ayet, Joan Baptista Vicent, Francesc Moreno, Lluís Rius, Serafí Ferrer, Josep Martín, Serafí Lloret, Baptista Ayet, etc.) o col·laborant, activament, en la confecció del Diccionari de la Llengua Catalana de Mossén Antoni Maria Alcover (publicat com a Diccionari Català-Valencià-Balear) com és el cas de Mossén Benet Traver o del poeta d’origen vinarossenc, afincat a Vila-real, Juan Manuel Borràs Jarque. És a dir, tots els vila-realencs lletrats van arrimar el muscle, durant aquells difícils anys, per dignificar la llengua pròpia dels valencians, però també les classes més populars com ho demostra aquest interessant treball d’investigació de Pasqual Chabrera.

..............................................................................................................




Aquest PRÒLEG va estar un encàrrec per a l'edició de La premsa a Vila-real durant la Segona República, de Pasqual Chabrera Calpe (editat per la Regidoria de Normalització Lingüística de l'Ajuntament de Vila-real, al 2005), i va ser l'antecedent directe de l'obra conjunta de DOMINGO FONT PITARCH i ANTONI PITARCH FONT Vila-real al temps de la República (obra esgotada i editada per la Regidoria de Normalització Lingüística de l'Ajuntament de Vila-real a l'abril de 2006, en el 75 aniversari de la proclamació de la Segona República Espanyola).




Laulauenlaseuatinta

Laulauenlaseuatinta
https://laulauenlaseuatinta.carrd.co/

La Guerra de Successió a Vila-real

Himne a Vila-real (1274-2024)

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes