Glossari de Ciències Socials. GEOGRAFIA.

INTRODUCCIÓ AL GLOSSARI

EL MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES

La terra forma part del sistema solar i està integrada per diverses capes:

· La Litosfera, és la capa més superficial de les diverses esferes sòlides internes de la Terra.

· L'atmosfera, integrada per una barreja de gasos que envolta la litosfera a causa de la força de la gravetat.

· La hidrosfera, és la capa líquida de la Terra.

· La biosfera, és el conjunt d'éssers vivents repartits arreu de la superfície del planeta en els medis respectius.

Les variacions de la temperatura, causades per les hores de llum que rep cada lloc i també pels diversos angles d'incidència dels raigs del Sol fan que la terra s'escalfe això explica l'existència de grans zones climàtiques segons la latitud.

· Zona intertropical:

-El clima tropical es caracteritza per les temperatures elevades i constants i les pluges freqüents i abundants amb dues estacions ben diferenciades per les pluges (l'estació humida i l'estació seca).

· Zona temperades:

-El clima oceànic o marítim suau i humit.

-El clima continental extrem i sec.

-El clima mediterrani d'estius secs i calorosos.

· Zona polar:

-El clima àrtic es caracteritza pel fet que les temperatures mitjanes mensuals no se situen mai per sobre dels 10ºC.

LES REGIONS DINS EL SISTEMA GLOBAL

La geografia humana contemporània es dedica a comprendre i interpretar els llocs i les regions en tant que parts d'un sistema global mundial en transformació constant.

Els països perifèrics són els que mantenen economies molt especialitzades, poc complexes i amb baixos nivells de productivitat perquè disposen de poca tecnologia o de tecnologia antiquada. Durant anys, molts d'aquest països també han estat coneguts com el tercer món.

Un dels elements que més clarament han consolidat la globalització és la nova divisió internacional del treball que consisteix a desplaçar part dels processos productius vers països perifèrics i semiperifèrics.

El resultat d'aquest procés de globalització és la integració de la pràctica totalitat del planeta en el sistema mundial capitalista.

NATURA I SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I RISCS

Les darreres dècades s'han caracteritzat per un creixent interès per les relacions entre la natura i la societat perquè la quantitat, gravetat i persistència de les crisis ambientals ocasionades per la societat han traslladat el tema a la opinió pública.

De les múltiples transformacions introduïdes pels éssers humans al llarg de la història, cap no ha tingut l'impacte sobre el medi natural excepte la industrialització.

El món actual, majoritàriament, utilitza com a principals fonts d'energia combustibles fòssils (no renovables).

Un dels impactes més agressiu sobre el planeta ha sigut la desforestació dels recursos forestals comesos per l'home.

Es parla de contaminació quan l'acumulació de residus ultrapassa la capacitat de les aigües, l'aire o sòls per eliminar-los o reduir-los.

La pol·lució atmosfèrica és la concentració de substàncies tòxiques a l'aire durant períodes prou amples per afectar la salut de les persones.

El paisatge mediterrani s'identifica per una característica paradoxa que combina una evident unitat amb una extraordinària diversitat.

LA POBLACIÓ I EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC

Considerem com a població el conjunt de persones que habiten un territori. Les característiques principals de la població són:

· El volum de la població.

· La distribució.

· L'estructura per sexes i per edats.

· La dinàmica.

La distribució en les zones on es concentra la població:

· La població d'Àsia s'agrupa a les valls, als deltes de grans rius, en illes, a les planes i als turons de la Xina oriental.

· A Amèrica del Nord les densitats més grans es donen al nord-est, prop de la frontera amb el Canadà i al altiplà de Mèxic.

· A Amèrica del Sud la població es concentra en zones pocs extenses del litoral atlàntic del Brasil i de l'Argentina i en algunes illes.

· A l'Àfrica la població es concentra en la Vall del Nil i en alguns indrets de la costa.

· A Europa les densitats més altes se situen a l'eix que, des del Regne Unit, passa per Bèlgica, els Països Baixos, el nord de França i Alemanya i arriba fins al nord d'Itàlia.

La variació de la població depén de dos components:

· Moviment natural: Naixements i defuncions.

· Moviment migratori: Les immigracions i les emigracions.

El model de transició demogràfica és una teoria que intenta explicar com es pot passar d'un creixement gairebé nul, a causa de l'alta natalitat però també d'alta mortalitat, a un creixement nul, degut a una baixa natalitat i una baixa mortalitat.

L'esperança de vida de la població europea occidental és de les més altes del món, degut en part, als èxits de la medicina en el camp de la cura dels nadons i dels infants i en malalties de tipus infecciós i parasitari.

L'ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ I ELS MOVIMENTS MIGRATORIS

Per estudiar l'estructura d'una població per edats i sexes es dibuixa una piràmide d'edats o de població.

Les piràmides de població dels països subdesenvolupats són progressives: tenen un forma triangular, amb una base molt àmplia.

Les piràmides de població dels països desenvolupats són regressives: tenen forma de bulb amb una base estreta i una part central àmplia que tendeix a ascendir i dibuixar un triangle invertit.

La població activa es divideix en tres sectors productius:

· El sector primari és format pels qui extreuen productes del sòl, del subsòl i del mar.

· El sector secundari engloba els qui treballen en la transformació dels productes.

· El sector terciari aplega aquells oficis que no produeixen mercaderies, sinó que ofereixen serveis que asseguren el bon funcionament del sector primari i secundari.

Amb la inicialització de molts processos, es va reduir el nombre de treballadors, que a la vegada va comportar un augment de l'atur, que varia als diferents països del món:

· Els països desenvolupats, per tal de pal·liar aquesta situació dels aturats, paguen assegurances de desocupació i afavoreixen la contractació temporal.

· En països subdesenvolupats, el problema de l'atur i la falta de feina són coses habituals. La població activa treballa en l'agricultura, però el creixement demogràfic és excessivament ràpid i no hi ha prou terres per a tothom.

La persona que se'n va d'un lloc per a anar a un altre és un emigrant, mentre que les persones que arriben a un lloc procedents d'un altre per residir-hi de manera permanent són immigrants.

Les principals causes dels moviments migratoris són:

· Causes de caire econòmic: atur, pressió demogràfica, necessitar de mà d'obra.

· Migracions causades per catàstrofes: terratrèmols, males collites, etc.

· Catàstrofes causades per l'ésser humà: guerres, persecucions, exilis forçosos, repressions.

· Causes socioculturals: desig de llibertat, atracció de la ciutat, bondat del medi natural, etc.

Les migracions de treball són el resultat de l'existència de territoris amb possibilitats econòmiques desiguals. En les migracions de treball distingirem:

· Migracions interiors i migracions exteriors, segons que es dirigeixin a un lloc situat dins de les fronteres del mateix Estat o cap a un altre Estat.

· Migracions permanents, en les quals els immigrants fixen la residència en un lloc nou, i migracions temporals o estacionàries, en què no hi ha canvi de domicili.

TIPUS DE PAISATGES I ECONOMIA AGRÀRIA

El paisatge tradicional d'open field és típic d'una gran part del centre d'Europa. Es tracta d'un conreu en camps oberts.

El bocage és típic de la zona atlàntica d'Europa, amb prats i població dispersa.

Les propietats de la terra pertanyen a:

· Les grans propietats (latifundis) a famílies nobles o burgeses. Aquestes propietats a vegades són d'explotació directa i el propietari dirigeix la feina dels assalariats.

· Les explotacions mitjanes a Europa tenen entre 10 i 50 hectàrees i poden ser de societats privades, cooperatives i particulars.

· La propietat petita (minifundis) la conrea el propietari directament.

· Les terres comunals són propietat de la comunitat de veïns d'un municipi. Generalment es tracta de terrenys de prat, forest i bosc.

Els països més pobres practiquen l'agricultura de subsistència orientada a produir allò que necessiten per a la supervivència.

Les tècniques de conreu tradicionals són encara avui enginyoses i mil·lenàries i el pagès treballa amb les mans i amb poques eines.

El problema de l'agricultura de subsistència no és economitzar mà d'obra, sinó poder elevar-ne els rendiments i diversificar-ne les activitats.

CRISI DE LA SOCIETAT AGRÀRIA TRADICIONAL. L'AGRICULTURA CIENTÍFICA I MECANITZADA

En augmentar l'oferta de productes industrials, més variats i a millor preu, es va arruïnar la petita artesania rural que ocupava els agricultors en els temps en què l'activitat agrícola baixava.

Una conseqüència del desenvolupament econòmic va ser que una part cada vegada més considerable del sector agrari va entrar en els circuits de l'economia de mercat.

Els organismes competents de la Unió Europea han afavorit l'explotació familiar mitjana i han fomentat una agricultura intensiva que necessita mà d'obra, tècniques avançades i inversions per obtenir productes de qualitat destinats a proveir la demanda, exigent, de la població dels països rics d'Europa.

L'estructura agrícola valenciana es caracteritza per la petita dimensió de les seues explotacions, amb un alt nivell de mecanització i una àmplia diversitat de conreus, malgrat el predomini de la citricultura que crea molta riquesa i llocs de treball però escassos beneficis per al productor tradicional.

LA PESCA I ELS SEUS PROBLEMES

Les principals zones de pesca al món són les següents:

· A les zones on la plataforma continental és extensa.

· A les zones on s'estableix un contacte entre els corrents marins freds i els càlids.

· A les zones on hi ha molt plàncton.

La pesca té poc valor en el conjunt del producte interior brut espanyol i té escassa capacitat de crear llocs de treball directes.

Els principals problemes de la pesca:

· La pesca excessiva posa en perill el creixement i la reproducció de les espècies, i això fa minvar el volum de les captures.

· Un altre problema és la necessitat d'obrir mercats que puguen absorbir el volum de pesca desembarcada. En general, les empreses pesqueres estan associades a indústries que treballen amb derivats de la pesca i a companyies que n'asseguren un transport ràpid i una distribució eficaç.

LA INDÚSTRIA. PROCESSOS PRODUCTIUS INDUSTRIALS

A la primera etapa del procés industrial es parteix de primeres matèries obtingudes directament de la natura.

La indústria ha transformat profundament el paisatge natural i la vida dels éssers humans als països on hi ha hagut processos d'industrialització importants.

La localització de les fàbriques també ha provocat canvis profunds en la distribució de la població, que s'ha concentrat a prop del lloc on treballa.

Les indústries de base són les que es dediquen a activitats de transformació de l'energia.

Entre les indústries lleugeres es fa distinció de les béns de consum de caràcter durador (electrodomèstics, automòbils, etc.) i les de béns no duradors (tèxtil, calçats, arts gràfiques, etc.)

Es consideren indústries punta les que utilitzen les tecnologies més avançades i complexes.

En qualsevol empresa industrial s'han de combinar un seguit d'elements perquè siga possible la producció:

· Les primeres matèries, són els productes aportats per la natura.

· Els mitjans de treball, que comprenen edificis i instal·lacions, maquinaria o una tècnica determinada.

· El capital, que és l'acumulació de riquesa per tal de produir-ne més.

· La força de treball o els agents de la producció que duen a terme el procés productiu.

A la primera revolució industrial es va passar de treballar al taller de l'artesà a la fàbrica.

La segona revolució industrial va ampliar la mecanització i l'eficàcia de les màquines per tal d'aconseguir produccions massives.

La revolució tecnològica es basa en el desenvolupament de la microelectrònica, la informàtica, la robòtica, la telemàtica, etc.

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA DE LA INDÚSTRIA

Els trets més importants que fa augmentar el cost dels transport són:

· La distància.

· El mitjà que s'utilitza per transportar el material.

· El tipus de càrrega que es transporta.

La importància que té la disponibilitat de mà d'obra explica que algunes indústries se situen en llocs molts poblats.

Algunes indústries se situen en zones franques, que estan lliures d'impostos i tenen poca pressió fiscal o bé se les afavoreix amb tractes preferents.

LES ACTIVITATS TERCIÀRIES. ELS SERVEIS

En un intent de classificar aquestes activitats a vegades es distingeixen el sector terciari clàssic (que inclou els transports i les feines més rutinàries) del quaternari (o conjunt d'activitats més qualificades i tecnificades i de gestió).

Una gran part dels serveis són públics, atesos i finançats per l'Estat.

La definitiva urbanització de la societat no només ha fet ampliar l'àmbit físic de les ciutats, amb una demanda conseqüentment més elevada de transports, comerços i equipaments, sinó que ha consolidat unes pautes de comportament consumista basades en el sector terciari.

La demanda d'una justícia social més gran que reclama igualtat d'oportunitats han comportat millores notables, com ara:

· Allargar el període escolar obligatori

· Ampliar el nombre de joves que cursen estudis secundaris de segon cicle i que accedeixen a la universitat.

Malgrat la millora innegable pel que fa a l'ampliació i a la generalització de l'educació als països desenvolupats, cal remarcar alguns defectes del sistema:

· La societat i l'escola valoren una determinada cultura, que és la pròpia de les classes socials que tenen el poder.

· En educació encara es mantenen vells prejudicis molt difícils d'extirpar referents al sexe i a la raça.

El temps lliure, anomenat també oci, pot dedicar-se a moltes activitats, però una de les més importants és el turisme.

El turisme massiu més important té lloc durant l'estiu, a l'època de vacances. El turisme té una gran importància econòmica. Els ingressos per aquest concepte equilibren la balança de pagaments d'alguns països, com ara l'estat espanyol.

EL COMERÇ

Fins al segle XIX el comerç es feia entre llocs que eren propers. El comerç entre lloc allunyats es limitava a productes molt cars.

Actualment es fa distinció entre mercats concrets (és el mercat on es troben el productes) i mercats abstractes (s'hi negocien mercaderies absents que responen a unes característiques determinades).

El comerç actual presenta unes característiques que el distingeixen clarament del comerç de l'època preindustrial:

· Concentració de la demanda. La creixent població a les ciutats ha creat una demanda molt forta i molt localitzada de primeres matèries.

· Transport i emmagatzematge.

· Concentració del comerç.

Avui el comerç internacional és molt important, perquè no hi ha cap país que tingui tot el que necessita: ni disposa de totes les primeres matèries.

El consum d'energia és un índex molt significatiu per valorar el grau de desenvolupament dels països del món.

Els problemes comercials han fet que s'adopten solucions de caire cooperatiu entre els diversos països del món, que han creat blocs comercials. Podem remarcar cinc trets d'aquest blocs:

· Unió duanera. L'intent d'integració econòmica mena a suprimir les traves duaneres.

· Redistribució industrial. S'espera que les indústries d'aquests blocs tendiran a repartir-se per tots el països per aprofitar els avantatges de cada un i que això contribuirà a eliminar diferències de productivitat i de nivells de vida.

· Front comú. Quan augmenta el volum del mercat, el bloc que en resulta té una posició més forta per negociar amb el països que no es són membres.

· Complementarietat i unió d'esforços. La unió és avantatjosa per als països amb una economia complementària.

· Proximitat espacial. La proximitat facilita els intercanvis i la integració.

Un bon exemple de bloc comercial és el mercat comú de la Unió Europea.

ELS TRANSPORTS I LES COMUNICACIONS

La comunicació posa en relació dos llocs diferents.

El transport trasllada alguna cosa d'un lloc a un altre.

Els transports en el seu conjunt tenen assignades tres funcions importants:

· Presten un servei que respon a la necessitat o al desig de desplaçament.

· La segona funció que tenen assignada és satisfer les necessitats de la producció econòmica.

· La tercera funció que fan els transports és que contribueixen també a integrar els diversos grups socials i a difondre les idees, les tècniques i les cultures.

Els països desenvolupats tenen una xarxa de comunicacions densa i variada, de manera que disposen de molts mitjans de transport.

Els mitjans de comunicació són instruments de caràcter informatiu i cultural imprescindibles en el món d'avui.

Als sistemes de telecomunicacions s'hi identifiquen quatre nivells:

· L'usuari és el destinatari de tot el sistema. És el qui hi interacciona per comunicar-se o obtenir informació.

· La plataforma és l'equip que permet descodificar la informació del sistema i presentar-la a l'usuari d'una manera entenedora.

· La interconnexió és el mecanisme d'accés a la xarxa de telecomunicacions.

· La xarxa, o mecanisme per transportar bits d'un lloc a l'altre.

LA CIUTAT: CONCEPTE, MORFOLOGIA I FUNCIONS

Els intents de definir la ciutat s'han fonamentat en un dels tres criteris següents:

· Criteri numèric, que estableix un nombre d'habitants per sota del qual una aglomeració humana no entra en la categoria de ciutat.

· Criteri de la concentració de l'hàbitat, la densitat i la continuïtat. És una característica de la ciutat la concentració de la població, dels habitatges i dels llocs de treball.

· Un altre criteri es basa en l'activitat professional de la població urbana.

El pla ortogonal. La seva forma reticular permet de fer una parcel·lació fàcil per vendre el terreny i de traçar uns carrers amples i assolellats per als qui fugien de l'amuntegament del nucli antic.

El pla en cercles concèntrics ordena la ciutat entorn d'un punt central d'on surten uns carrers que, traçant radis a manera d'estel travessen els cercles i comuniquen el centre amb la perifèria.

Les activitats d'intercanvi de productes i de serveis són característiques de totes les ciutats antigues i modernes.

Les funcions comercials creen alhora moltes activitats que en deriven o que s'hi relacionen, com les de càrrega i descàrrega, emmagatzematge i conservació.

L'activitat industrial no ha de ser necessàriament urbana, però la concentració o aglomeració de la indústria tendeix a produir-se a les zones urbanes.

Un seguit de ciutats deuen l'existència i el progrés a interessos culturals diversos:

· Ciutats museu.

· Unes altres ciutats tenen una funció religiosa.

· A les ciutats universitàries.

EL FENOMEN URBÀ EN EL MÓN ACTUAL

En el sistema mundial de ciutats, les localitats que estan ben situades són les que contenen un major nombre de funcions, les que generen més activitat, les que absorbeixen més plusvàlues en relació a altres ciutats i altres àrees.

En l'evolució de les ciutats dels països desenvolupats, poden trobar tres grans etapes d'evolució:

· La ciutat del període preindustrial (fins al segle XVIII). Era un centre d'intercanvis comercials i de producció d'artesania i un centre administratiu i militar.

· La ciutat industrial (segles XIX i XX). Una sèrie d'aspectes van configurar la ciutat industrial: La fàbrica, la immigració cap a la ciutat, l'aglomeració de la població i l'expansió i la segregació de la ciutat.

· La ciutat postindustrial (segle XXI).

El món avança cap a una urbanització total, de manera que el nombre de ciutats milionàries no para d'augmentar.

Les classes privilegiades viuen en zones agradables, en unes cases grans i modernes envoltades de jardí i fortament vigilades per un servei barat i nombrós.

Els pobres viuen en barraques i en cases construïdes en indrets allunyats i poc atractius que formen barris molt extensos.

POLÍTICA I TERRITORI

Els règims totalitaris solen disposar d'un fort dispositiu policíac i d'un exèrcit poderós per poder esclafar qualsevol revolta.

La democràcia és una forma d'organització social que comporta la participació de tots els ciutadans per tal d'assegurar un funcionament millor dels aspectes comuns de les nostres vides. Els partits polítics i les coalicions de partits són les organitzacions que tenen com a funció canalitzar les diverses orientacions ideològiques. Una nació és un grup de persones que comparteixen elements culturals comuns referits a l'idioma o a la personalitat política o històrica.

FONT: Buxaweb (Basat en el llibre XARXES Geografia Ed. Vicens Vives).

======================================================

Abancalament. Tècnica que consisteix en desmuntar el terreny situat als pendents de les muntanyes per a formar bancals, grades o esglaons per a un millor aprofitament agrícola.

Abocador incontrolat. Lloc on s’aboquen de forma incontrolada o il·legal, fems i escombraries, així com residus industrials i domèstics.

Abortivitat Relació entre el nombre d'avortaments i el nombre total de dones fecundades, per a una població determinada i en un temps donat.

Absentisme Fet de viure el propietari fora de la localitat on són situats els seus béns, tot deixant llur gestió a un tercer i percebent-ne uns ingressos en concepte de parceria o d'arrendament.

Absorció Fusió d'empreses en la qual la dominant fa desaparèixer la personalitat jurídica independent de les altres, tot englobant-les dins la pròpia estructura.

Accessibilitat Possibilitat de contacte entre dues localitzacions en funció de la llur situació dins l'espai. Terme bàsic de la teoria de la localització, anomenat també posició relativa, ha estat utilitzat com a concepte geomètric; així, la geografia quantitativa aplica la teoria de grafs de la topologia matemàtica per analitzar l'accessibilitat de l'espai humà. També ha estat analitzada des del punt de vista social, per les implicacions que té amb el poder econòmic, ja que la major o menor accessibilitat a l'espai i a la informació depèn de la pertanyença a una classe social o a una altra.

Acords de Schengen. Acords ratificats per França, Portugal, Bèlgica, Holanda, Espanya, Itàlia, Luxemburg i Alemanya en la Convenció de Schengen (1995) que, entre d’altres, preveien la supressió dels controls en les fronteres interiors i un augment d’aquests en les fronteres exteriors per a tenir un major control dels fluxos migratoris.

Acta Única Europea. Acord signat en 1986 en Luxemburg pels països de la CEE amb l’objectiu de reforçar els órgans de decisió comunitaris i el Parlament Europeu, impulsant el mercat interior i la cooperació en política exterior dels països membres.

Activitat econòmica Activitat conscient i intencional dirigida als camps de la producció i de la distribució de béns, i a la realització de finalitats definides materialment, amb l'ajut de determinats mitjans materials que constitueixen la tècnica.

Activitats primàries Són les que d'una manera directa o indirecta depenen de la utilització dels recursos naturals i es fan necessàriament als llocs on es troben aquests recursos (agricultura, ramaderia, pesca, explotació forestal...).

Activitats secundàries Són les que produeixen béns industrials, és a dir, transformen les primeres matèries en productes semielaborats o acabats (artesania, indústria...). La seva localització depèn en gran part de decisions humanes basades en criteris econòmics.

Activitats terciàries Són les que no produeixen béns, sinó que ofereixen serveis. Aplega un grup heterogeni d'activitats: serveis d'administració pública de l'estat, serveis financers, serveis comercials, serveis de transport, serveis de comunicació, serveis d'educació, serveis culturals (museus, conferències...), serveis de temps lliure (esports, turisme...), serveis d'informació (ràdio, televisió, premsa,...), serveis sanitaris (dispensaris, ambulatoris, hospitals...), serveis relacionats amb professions que aconsellen les empreses o els individus (advocats, publicistes, assessors fiscals...).

Administració Conjunt d'atribucions que tenen legalment assignades i activitat que realitzen les entitats públiques i els òrgans que constitueixen l'administració pública, en l'exercici de les facultats i les competències que les lleis els atorguen.

Aeròdrom Zona de terreny o d'aigua, proveïda o no d'edificis i d'altres instal·lacions, utilitzada per a l'envol i l'aterratge o l'amaratge d'aeronaus. El mot aeròdrom, aplicat primitivament a qualsevol camp d'aviació, és emprat, després de la generalització de les línies aèries, per a designar, bé aquells camps que no tenen un tràfic regular, bé les instal·lacions dels aeroports utilitzades per al servei de les aeronaus.

Aeroport Aeròdrom proveït d'instal·lacions i serveis permanents que assisteixen amb regularitat el trànsit aeri i que permeten l'aparcament, l'entreteniment i la reparació de les aeronaus, així com l'embarcament i el desembarcament de passatge i de càrrega. La transformació de l'aeròdrom en aeroport es produí amb la instauració de les línies aèries regulars, poc temps després de la Primera Guerra Mundial.

Agenda 21 Document elaborat a la Conferència sobre Medi Ambient i Desenvolupament del 1992 celebrada a Rio de Janeiro. És un pla d'acció que descriu els problemes globals actuals i la forma d'afrontar-los basant-se en els principis del desenvolupament sostenible. Dividida en quatre seccions —dimensions econòmiques i socials, conservació i gestió dels recursos, reforçament de la tasca dels grans grups i mitjans d'execució—, es refereix tant a la contaminació, els residus i la biotecnologia com a la pobresa, el consum, la transferència de tecnologia i les llibertats polítiques.

Aglomeració Conjunt d'habitacles compacte i de qualsevol dimensió. L'aglomeració rural és una unitat de poblament rural agrupat (llogarret, poble, vila); l'aglomeració urbana és una unitat de poblament urbà (ciutat). En geografia urbana, però, hom reserva el nom d'aglomeració per a designar el conjunt format per una ciutat principal i per altres unitats urbanes menors adjacents, que perden progressivament llur autonomia funcional. Aquests caràcters la distingeixen de la conurbació, amb la qual és sovint confosa. L'aglomeració no té en cap cas un sentit administratiu, i ben sovint comprèn diversos municipis (aglomeració plurimunicipal).

Agrari –ària Conjunt coordinat de treballs i de tècniques de producció utilitzats per a obtenir els millors rendiments possibles del sòl. Les tècniques emprades són molt diverses: de conquesta del sòl (rompudes, sanejament, creació de bancals, etc); de millorament del sòl (adobs, rectificacions edàfiques, regatges); de treball del sòl (forces motrius i utillatge) i de tractament de cultius (successió, coexistència, rotació, etc). Els sistemes agraris estan molt diversificats, perquè responen a una sèrie de condicions geogràfiques i econòmiques, variables en l'espai i en el temps. Aquesta diversitat pot encloure's en dos grans grups: sistemes agraris autàrquics, encaminats a assegurar la subsistència de grups reduïts, ja sigui a base d'emprar sistemes extensius de policultura (conreus itinerants i conreus fixos amb rotacions), o sistemes intensius de monocultura (conreus amb acumulació de treball humà a Àsia), i sistemes agraris lligats al comerç internacional i generalment basats en una monocultura que pot ésser intensiva (conreus d'horta) o extensiva (conreus de cereals a les grans planes dels EUA i del Canadà). Els sistemes agraris condicionen el ritme de treball, la forma de l'hàbitat, el tipus de casa rural, la mentalitat de l'agricultor i la caracterització del paisatge agrari. La seva evolució és sovint difícil, i sols es dóna gràcies a un estímul extern, com pot ésser la introducció de noves plantes de conreu o a causa d'una revolució social.

Agrarisme Denominació aplicada a diverses tendències polítiques que tenen en comú un interès central pels problemes agraris.

Agregat Magnituds globals, obtingudes a base de les dades subministrades pels diferents comptes macroeconòmics i corresponents a conjunts estadístics definits. Els quals permeten de calcular les magnituds globals de l'activitat econòmica, des de l'enfocament de la producció fins a la venda, la despesa o l'ocupació.

Agricultura Art de conrear la terra. Enclou també les ciències, pràctiques i indústries que l'home utilitza per a obtenir, mitjançant l'explotació dels elements naturals, productes vegetals i animals de la màxima qualitat i del màxim rendiment possibles.

Agricultura a temps parcial Agricultura duta a terme per agents productius que desenvolupen la seva principal activitat econòmica en altres sectors d'ocupació.

Agricultura biològica (o ecològica) Agricultura que refusa l'ús d'adobs químics i de tractaments fitosanitaris, així com, en general, les pràctiques agrícoles fortament tecnificades.

Agricultura de grup Associació per a l'explotació agrícola constituïda per una sèrie de persones que es distribueixen decisions i responsabilitats, alhora que aporten a la naixent comunitat els elements de producció (capital, sota les seves diverses formes i treball) totalment o parcialment. L'agricultura de grup és una possible via de superació d'estructures tradicionals en zones de petita i mitjana explotació, ja que obre camí a unitats més àmplies, equipades convenientment i, per tant, altament productives. En l'agricultura de grup, la concentració queda subordinada a la lliure associació de persones que resten, col·lectivament, titulars i responsables dels béns aportats al comú. La fusió planteja problemes d'índole vària: necessitat d'adopció d'una fórmula jurídica, direcció col·legiada, distribució equitativa de les càrregues, remuneració atenent les condicions de cada treballador, etc.

Agricultura de mercat. És l'orientada a la venda dels seus productes amb l'objectiu de la màxima productivitat. Actualment es practica a tots els països desenvolupats, però també als subdesenvolupats per part de grans empreses capitalistes.

Agricultura de sosteniment Pràctica agrícola que té com a finalitat no agredir el medi ambient. Es basa en el conreu de varietats adaptades a les condicions climàtiques de la zona, sense esgotar els recursos del sòl i reduint l'ús de fertilitzants (principals elements contaminants dels sòls i de les aigües) i de productes fitosanitaris. El tipus de conreu canvia d'any en any segons els seus requeriments nutritius; a més, el camp no és emprat contínuament, sinó que periòdicament hom no hi conrea res i el dedica a la pastura de ramaderia. Aquest tipus d'agricultura és la tendència actual en els països desenvolupats, principalment europeus, amb la finalitat de no esgotar els recursos del sòl.

Agricultura de subsistència Agricultura que, amb la producció obtinguda, cobreix les necessitats d'alimentació d'una família pagesa en més del 50%, i a la qual aquesta família aporta la totalitat del treball i del capital.

Agricultura extensiva Agricultura que tendeix a obtenir el benefici econòmic, més pel baix preu del cost d'explotació, que no pas per un rendiment elevat. És pròpia de les zones de secà i de grans extensions de terreny, utilitza freqüentment la pràctica del guaret i és aplicada a conreus poc exigents en mà d'obra i que admeten, a més, un elevat grau de mecanització.

Agricultura intensiva Agricultura que procura d'obtenir un rendiment alt, utilitzant el sòl de forma continuada, per mitjà d'una adequada alternança de conreus. És un tipus d'agricultura que exigeix elevats capitals.

Agricultura itinerant Conreu itinerant o per cremació (els camps s'obtenen cremant els boscos o la sabana).

Agricultura orgànica També agricultura ecològica o biològica. Sistema de producció agrari que tracta de fomentar la diversitat biològica i que evita la utilització de productes fitosanitaris i fertilitzants minerals de síntesi. Combina les tècniques de conreu tradicionals, com la rotació de conreus, els conreus intercalats, la integració entre la producció vegetal i animal, etc, i tècniques modernes sorgides dels coneixements científics. L'agricultura orgànica permet incrementar els rendiments de sistemes agraris amb poques possibilitats d'utilitzar fertilitzants, insecticides, etc.

Agricultura urbana Agricultura que es desenvolupa en àrees urbanes o àrees d'influència urbana. Inclou l'activitat agrícola en sentit ampli, és a dir, la producció agropecuària, l'aqüicultura, l'horticultura, la silvicultura i, en general, la gestió dels espais verds. Fins fa molt poc, l'activitat agrària s'associava quasi exclusivament al medi rural; és el que es coneix com a agricultura rural. De tota manera, el creixement cada cop més important de les ciutats fa que l'agricultura desenvolupada en el medi urbà o a la seva rodalia sigui cada cop més destacable.

Agrociutat. En demografia, població que, malgrat superat els 10.000 habitants, conserva activitats i formes de vida rurals.

Agronomia Branca de l'agricultura que estudia el conreu racional del sòl. És fonamentada en l'estudi de la dinàmica del sòl i de les plantes, des d'un punt de vista físic, químic i biològic.

Agropecuari –ària Relatiu o pertanyent a l'agricultura i a la ramaderia.

Agroquímica Part de la química que estudia els processos relacionats amb l'agricultura; inclou la química d'adobs, de plaguicides i fitoreguladors, etc.

Agrotècnia Branca de l'agricultura que tracta de la conversió dels productes agrícoles en articles manufacturats a nivell d'indústria rural.

Agrupació d'empreses Modalitat contractual de col·laboració entre empresaris que sense arribar a l'extrem de crear un ens amb personalitat jurídica pròpia, serveix per a facilitar o desplegar en comú l'activitat empresarial dels seus membres.

Aiguamolls o maresmes. Zones baixes i pantanoses inundades per les aigües del mar o per la desembocadura d’un río. Són espais morfològicament inestables, amb hàbitat peculiar i en procés de colmatació.

Albedo. És la part de l’energia de la irradiació solar reflexada o difosa per un cos, com ara l’atmosfera que filtra els raigs solars i, com a mitjana, reté el 57% de la energia; en la capa superior de l’atmosfera se reflexa aproximadament un 40% i un 10% del flux solar és reflexat per la superfície del sòl.

Albufera. De l’àrab “Al-Buhayra” (petit mar) és una àrea d’aigua salada disposada paral·lelament a la costa i separada del mar per restingues.

Aldea Era aplicat generalment a llocs de moriscs o de fora les terres de llengua catalana.

Alisis. Vents constants que bufen des de zones d’altes pressions tropicals a les zones de baixes pressions equatorials. Són més intensos a l’hivern i més forts a les zones orientals dels oceans: són molt importants a les Canàries.

Almadrava. Mètode de pesca amb xarxes fixes que se col·loquen en el lloc de pas dels bancs, tendint un cèrcol de xarxes on entre els peixos i, al no poder eixir, són fàcilment capturats. S’utilitza, generalment, en la captura del bacallà i la tonyina en la pesca d’altura.

Alqueria Casa de camp amb terreny de conreu, especialment de regadiu.

Alternança Divisió o repartiment dels terrenys d'una explotació en tantes parts equivalents com anys previstos per a la successió de conreus escollida com a més convenient.

Altitud. Altura d’un punt sobre el nivell del mar. Per a la seua representació als mapes s’usen les corbes de nivell que són línies tancades que uneixen punts de la mateixa altura. Espanya és el segon estat d’Europa, després de Suïssa, amb una altitud mitjana elevada (660 m) que se deu en part a l’elevat massís interior de la Meseta. Les terres per davall dels 200 m d’altitud (les més aptes per a l’agricultura) representen menys de l’11% del total peninsular.

Amplitud (oscil·lació) tèrmica. És la diferència entre els valors màxims i els mínims de les temperatures d’una zona, és a dir, el que oscil·la durant l’any o durant el dia. Totes dues augmenten a l’interior (amb la continentalitat) i es redueixen a la costa (amb la litoralitat) per l’efecte atenuant i moderador de la mar respecte a les temperatures (l’aigua de la mar tarda més a refredar-se o calentar-se que el continent).

Anàlisi demogràfica Mètode d'observació crítica del procés demogràfic d'una població concreta. És establert per la informació estadística que, amb la descripció, la classificació i l'explicació de les lleis que el regeixen i dels factors que han condicionat aquestes, permet d'establir les perspectives de població estudiada.

Anticicló. És un nucli d’altes pressions atmosfèriques. Els de l'hemisferi nord quan el seu moviment és cap al nord donen lloc a períodes de fred més intens de l'habitual, a l'hivern, i temps clar, sense núvols, i fresc, la resta de l'any. Els anticiclons de l'hemisferi nord quan el seu moviment és en sentit sud donen, a l'hivern, temps temperat, i a l'estiu, calent i sec. A l'hemisferi nord per l'efecte de la força de Coriolis giren en sentit horari mentre que a l'hemisferi sud ho fan en sentit contrari.

Antinatalisme Denominació aplicada a diverses doctrines partidàries de la restricció de la natalitat, perquè consideren que l'excés de reproducció és responsable de la misèria i de la fam. La doctrina antinatalista més notable és el maltusianisme.

Antropogeografia Part de la geografia general que estudia la distribució de races i pobles sobre la terra i llurs activitats, llengua, cultura i organització. Aquest terme fou introduït per Friedrich Ratzel (1882), amb el qual designava la geografia humana.

Aqüicultura. Cria i cultiu d’animals i plantes aquàtiques amb finalitat comercial. Es persegueix el control total tant de las espècies explotades (selecció d’aquestes, reproducció, malalties, etc.), com dels mecanismes de cria i conreu. Aquestes explotacions són conegudes també com piscifactories o vivers. L’aqüicultura pretén satisfer una demanda cada vegada major de peix i marisc, les perspectives són bones en Espanya pel clima favorable i pels quilòmetres de litoral on poden instal·lar-se les piscifactories.

Aqüífer. Es diu de la capa de roca, o nivell, on s’emmagatzema o per on circula l’aigua subterrània a favor de la porositat de les roques i de la pressió hidrostàtica que hi concor-ren.

Aranzels. Són impostos que han de pagar els productes importants en travessar la duana d'un país.

Arboricultura Branca de l'agricultura que s'ocupa del conreu, la multiplicació i l'aprofitament dels vegetals llenyosos. Hom considera l'arboricultura fruitera o fructicultura, l'arboricultura forestal o silvicultura, i l'arboricultura ornamental, que s'ocupa dels arbres i dels arbusts utilitzats en jardineria.

Àrea Porció d'una superfície, especialment de superfície terrestre.

Àrea comercial Zona geogràfica integrada per una sèrie de municipis que, comercialment, graviten sobre un nucli urbà (centre d'àrea) que ha esdevingut autosuficient i ha obtingut un grau d'especialització comercial adequat per a proveir dels productes d'ús més comú a la seva pròpia població i a la dels municipis atrets, a través del seu comerç detallista. Algunes àrees comercials contenen una subàrea comercial o més.

Àrea demogràfica Territori on viu un grup humà que té un comportament demogràfic propi i homogeni que el distingeix dels altres.

Àrea metropolitana Agrupació territorial superior al terme municipal d'una gran ciutat, i que normalment inclou diversos municipis, per a l'endegament dels serveis públics que exigeixen una gestió o planificació sobre un territori més extens. La forta concentració urbana de moltes grans ciutats en provoca un creixement en extensió fins a arribar, sovint, a municipis veïns, i això exigeix de planificar-se urbanísticament i d'endegar molts de llurs serveis (accessos, transports, serveis de subsòl, etc.) amb un tractament que englobi tots els municipis afectats; exigeix també normalment la creació d'un organisme amb representativitat política, competència administrativa i mitjans econòmics suficients per a decidir sobre les actuacions públiques d'aquesta àmplia zona. Tenen legalment reconeguda àrea metropolitana —dita també regió, comarca i d'altres denominacions— les ciutats de Barcelona, Bilbao, Estocolm, Londres, Madrid, Milà, Moscou, París, València, Washington, i moltes altres.

Àrea suburbana Espai situat fora de la ciutat (morfològicament delimitada), però que s'hi integra funcionalment. Comprèn, doncs, una aurèola de nuclis satèl·lits i les vies de comunicació, les aigües, els boscs i els camps (conreats o no) que els separen de la ciutat i entre ells. Per això hom ha proposat també el terme d'àrea rururbana. Així s'explica que prolonguin funcions intraurbanes (residencial, de dormitori, industrial, de distribució comercial) i n'assumeixin d'altres d'específiques: hortícola, allotjament, annexos urbans (els principals), llocs d'esbarjo, etc. Una gran ciutat, juntament amb l'àrea suburbana (que pot incloure altres ciutats prou importants), és anomenada sovint àrea metropolitana.

Àrea d'expansió industrial. Planificació portada a terme durant el franquisme (Planes de Desarrollo) per a la integració espacial dels sector econòmics.

Àrea d'influència urbana. Espai més ampli sobre el que influeix una ciutat (l'àmbit d'aquesta influència pot ser des de comarcal fins planetari, sobre tot quan es tracta de metròpolis com Nova York per exemple).

Àrea urbana Àrea d'una població amb construcció contínua i compacta.

Àrid. Lloc molt càlid i molt sec a causa de l’escassetat de precipitacions i de la intensa evaporació.

Aridesa. Manca o absència d’aigua. Un clima es considera àrid si no supera els 250 mm. de precipitació anual.

Arrendament. És un dels règims de tinença de la terra, és a dir, un dels tipus de contracte establerts entre el propietari de la terra i el que la treballa. Consisteix en la cessió de la terra al llaurador a canvi del pagament d’una quantitat econòmica en concepte de lloguer. No hi ha indicacions als contractes d’arrendament sobre les activitats que s’hagen de fer al tros de terra llogat. A Espanya ha estat habitual a les zones dominades per la propietat latifundista i absentista, és a dir, Andalusia i Extremadura.

Artesania Producció o obra menestral, feta a mà. Producció d'obres decoratives o amb pretensions artístiques fetes a mà i amb repetició de peces. Diversos oficis menestrals han donat lloc a formes d'artesania; així, la ceràmica, la forja del ferro, el repussat de l'aram, la vidrieria (vidre bufat), la fusteria (fusta tallada), etc. L'artesania pot correspondre a una tradició artística de la contrada o la població de l'artesà, i aleshores constitueix l'anomenat art popular, o bé pot ésser fruit de la creació personal de l'artesà. Avui l'artesania sofreix una deformació en benefici dels fabricants d'objectes «típics» de les comarques turístiques.

Assegurança social Tipus d'assegurança que comporta una garantia contra els riscs personals que poden afectar els individus en llur capacitat de treball i, consegüentment, la renda de llurs famílies. Així, les assegurances de vellesa, invalidesa-, accidents del treball-, malaltia- (professional o comuna), maternitat-, viduïtat-, orfenesa- i atur forçós.

Assimilació Procés pel qual una minoria immigrada és absorbida per la societat que l'ha rebuda. L'assimilació implica sempre la dispersió ecològica de la minoria i la fusió amb les estructures socials de la col·lectivitat receptora. El manteniment de col·lectivitats immigrades amb llurs trets culturals no és assimilació, tot i que visquin permanentment com a part aparent de la societat on s'han instal·lat.

Assistència pública Conjunt de serveis que manté l'administració pública per ajudar, quasi sempre gratuïtament, els qui d'una manera momentània o permanent no disposen de mitjans econòmics per a satisfer necessitats ineludibles (menjar, serveis mèdics o hospitalaris, allotjament, maternitat, orfenesa, etc). L'assistència pública, també anomenada beneficència pública, ha estat sempre complementada per l'acció de la beneficència particular o privada, però modernament els seus serveis són totalment o parcialment assumits, a molts països, per la seguretat social.

Associació de conreus Conreu simultani de dues o més plantes de diferents espècies sobre el mateix terreny a fi d'aconseguir o un més gran rendiment econòmic (ocupació completa del sòl), o una millora en la qualitat de la producció (associació de lleguminoses i gramínies en els prats), o l'obtenció de collita mentre la planta principal no es troba en condicions de proporcionar-la (associació vinya-olivera), o una protecció dels conreus delicats durant el període primer del seu desenvolupament, o de facilitar el creixement de certes plantes (associació veça-civada, on la veça és sostinguda per la civada).

Atmosfera. Capa gasosa de forma sensiblement esferoidal que envolta la Terra.

Atur. Situació d’una part de la població activa que ha perdut el seu lloc de treball o, estan incapacitats per treballar, encara no han trobat una ocupació.

Ausland Part de l'umland d'una ciutat que es troba en un país estranger.

Autarquia. Consisteix en una sèrie de mesures polítiques que tenen com a objectiu basar l’economia estatal en els recursos propis, impedint el comerç exterior. A Espanya va existir una política autàrquica durant el primer període de la dictadura franquista, exactament des de 1939 fins el 1959, anys en què degut al bloqueig exterior i a la insuficiència de matèries primeres i combustibles, afegint a la baixa capacitat adquisitiva de la població, la indústria i la resta de l’economia es desenvolupen amb gran lentitud.

Autoconsum. Consum realitzat pel propi productor. És important en economies agràries poc desenvolupades.

Automatització Aplicació d'automatismes per tal d'aconseguir que parts importants, i àdhuc la totalitat, d'un procés de producció augmentin la rendibilitat fent que es mantingui un nivell uniforme de qualitat. Es porta a terme amb una producció sense pertorbacions de servei, amb simplificacions en el sistema de treball i amb disminució o anul·lació de la intervenció de l'home com a element de producció.

Automoció Sector de la indústria dedicat a l'automòbil.

Autopista Carretera de quatre o més vies amb sentits de circulació separats per una mitjana central, amb control total d'accés i projectada per a circular-hi a velocitats elevades.

Autopista de la informació Xarxa informàtica, de grans dimensions i capacitat, sobre la qual circula tot tipus d'informació, especialment informació multimèdia. Sovint aquest terme és usat erròniament com a sinònim d'Internet.

Autoservei Establiment d'autoservei. L'autoservei de productes alimentaris, el més corrent, quan sobrepassa els 300 m2 rep el nom de supermercat.

Autovia Autopista d'accés no controlat del tot amb alguns encreuaments al mateix nivell.

Avaluació d’Impacte Ambiental. Estudis que analitzen les conseqüències de les grans obres sobre el medi natural.

Aviació comercial Indústria del transport aeri encarregada de cobrir les línies de passatgers i mercaderies.

Avinguda fluvial (o crescuda). És el ràpid augment del nivell d’aigua que baixa per un curs fluvial. Encara que “crescuda” també significa moment de màxim cabal d’un riu, normalment se considera com a crescuda la que produeix efectes catastròfics. Es produeixen per l’augment sobtat de es pluges i s’associen a la gota freda.

Baby-boom Augment brusc, imprevist i imprevisible de la natalitat. Aquest fenomen és exclusiu dels països desenvolupats en els quals el creixement de la població no depèn de la mortalitat, sinó de la natalitat deslligada de la fecunditat natural.

Balança comercial En un país donat, part de la balança de pagaments que registra els intercanvis de mercaderies entre aquest país i la resta del món.

Balança de pagaments Document comptable que recull totes les transaccions econòmiques realitzades en un país durant un temps determinat entre els seus residents i els residents de la resta del món. La balança de pagaments registra a la columna deutora (pagaments) les diferents maneres en què la moneda d'un país és facilitada als estrangers (en pagar importacions, fer turisme fora dels límits nacionals o efectuar inversions en altres països, per exemple). A la columna creditora (ingressos) registra els camins pels quals els residents a l'estranger tornen aquesta moneda (entre altres, en pagar les exportacions, en efectuar despeses turístiques o, simplement, en enviar al país d'origen diners guanyats per treballadors emigrats).

Balneari. Establiment públic de banys, sovint tradicionals, en el que també poden pernoctar els dies.

Banc Mundial. Organisme creat per l’O.N.U. cap a finals de la Segona Guerra Mundial (1944) per a promoure i ajudar a la reconstrucció dels territoris dels països associats, i promocionar la inversió de capital amb finalitats productives. Actualment, el Banco Mundial ofereix ajuts als països menys desenvolupats mitjançant crèdits.

Banca Conjunt de bancs que constitueixen l'anomenat sistema bancari. Negoci de custòdia de dipòsits i d'oferta de diners en forma de préstec. L'organització i les funcions de la banca moderna depenen de la figura del crèdit, el qual és factible pel desenvolupament del sistema bancari, que comprèn, d'una banda, un banc central, autoritat monetària que forma part de l'administració de l'estat, encarregat de regular la quantitat de diner en circulació i que actua com a tresoreria de l'estat; de l'altra, inclou un conjunt d'organismes oficials de crèdit, bancs comercials i industrials privats, caixes d'estalvis i altres institucions financeres que obtenen la major part del seu finançament a partir de dipòsits.

Bancal. Tros de terra plana conreada, limitada per rases, rengles d'arbres o marges.

Barri Cadascuna de les parts en què es divideix un poble gran, una vila, una ciutat. El barri, element constitutiu de tota agrupació urbana, correspon alhora, com gairebé tots els conceptes urbanístics, a una entitat sociològica i immaterial que fa referència a un grup social, part de la comunitat urbana, i també al marc físic, component de la ciutat, suport de la vida de relació interna d'aquella subcomunitat urbana.

Basar Botiga gran en què hom ven moltes menes d'articles.

Base econòmica Conjunt d'activitats productives d'una zona que exporta productes o serveis.

Bé econòmic Cadascun dels mitjans obtinguts a partir de la natura -física o humana- pel procés econòmic de la producció, a través del treball, i utilitzats pels homes per a satisfer llurs necessitats. Hom els anomena béns econòmics per distingir-los dels béns lliures (tota la resta de béns no provinents del procés productiu), dels quals els diferencia el fet de tenir un cost i, per tant, un preu i que, per això, són objecte d'estudi de l'economia política. Des d'un punt de vista econòmic hi ha, en un nivell general, dues classes de béns: béns de producció i béns de consum.

BENELUX. Unió econòmica formada per Bèlgica (BE), Holanda (NE) y Luxemburg (LUX). Fou concertada a Londres el 1944, entrat en vigor el 1948 amb l’eliminació de duanes.

Béns comunals. Règim d'explotació econòmica per part d'una comunitat que ostenta la possessió de la terra comunitàriament.

Béns de consum Són els destinats als consumidors, béns que responen d'una manera directa a la satisfacció de les necessitats (productes acabats, aliments, etc).

Béns de producció Són els que serveixen indirectament per a la satisfacció de les necessitats i que alhora poden ésser objectes de treball (és a dir, objectes obtinguts a través del treball, com, per exemple, els minerals, les primeres matèries, etc), o bé mitjans de treball (és a dir, objectes emprats per a transformar, com ara les màquines, les eines, etc).

Béns d'equipament Conjunt de béns materials, tals com plantes industrials, maquinària, instal·lacions, serveis, etc, necessaris per al funcionament d'una unitat de producció. Són part integrant de l'actiu d'una empresa i equivalen al concepte de capital fix.

Berrocal (caos de boles). Se forma per la descomposició del granit que és una roca impermeable i dura però molt sensible a la descomposició química, la qual és especialment intensa en la xarxa de escletxes (diàclasi) que recorre tot el seu espessor. L’aigua se filtra per les escletxes i el gel fa esclatar la roca. Aquest tipus de paisatge és molt freqüent al Sistema Central, destacant la tartera del Manzanares.

Bescanvi Compra-venda de mercaderies en la qual no intervé el diner.

Bestiar Conjunt d'animals domèstics que pasturen aplegats, o conjunt dels d'una explotació, criats per a l'obtenció de productes o de serveis. La utilització, la criança i el comerç del bestiar constitueixen la ramaderia. Atenent les dimensions, hom distingeix un bestiar gros (cavallí, mular, asiní, boví) i un bestiar menut (oví, cabrú, porcí). Econòmicament es divideix en bestiar de treball, del qual hom obté força motriu, i en bestiar de renda, del qual hom obté matèries alimentàries (carn, llet i derivats, sang), productes epidèrmics (pells o cuirs, pèl, banya, llana), excrements i despulles (sèu, greix, ossos, etc).

Biodiversitat. Concepte que es refereix a les diverses i diferents espècies animals i vegetals pròpies d’un ecosistema.

Biomasa. Tractament de residus orgànics o conreus energètics per a l'obtenció de combustibles.

Bloc (també bitàcola o blog). Diari personal interactiu penjat a Internet, dissenyat perquè cada article tinga data de publicació, de tal forma que la persona que escriu (blocaire, blogaire o bloguista) i les que el llegeixen puguen seguir el camí de tot el que s'ha publicat i editat.

Bocage Tipus de paisatge rural format per camps de mida desigual tancats per closos d'arbres espessos i alts. El bocage és originari de Normandia i Bretanya, però s'ha estès a tot el nord-oest de França, contrastant amb els camps oberts (campagnes, champagnes) de la conca de París.

Boira. Suspensió a l’atmosfera de gotetes d’aigua líquida o de cristalls de glaç prop de la superfície terrestre que redueix la visibilitat fins a menys d’un quilòmetre. Se forma si la temperatura del sòl baixa per davall de la temperatura de la capa inferior d’aire; si la humitat de l’aire és suficient, una part d’ella es condensa i se forma la boira.

Borrasca (o depressió). És una zona amb la pressió atmosfèrica més baixa que les zones del voltant. A l'hemisferi nord giren en sentit contrari al de les agulles d'un rellotge, en canvi a l'hemisferi sud giren en sentit contrari per l’efecte de Coriolis. Les depressions, s'associen normalment amb vents forts i elevació atmosfèrica que sol produir cel cobert, a causa del gradient tèrmic quan l’aire es col·lapsa. Així, les depressions solen portar cels ennuvolats o coberts, que poden minimitzar la temperatura diürna, tant a l'estiu com a l’hivern, per l'entrada de menys radiació solar d’ona curta i temperatures més baixes, ja que els núvols reflecteixen la llum solar. De nit, l'efecte d'absorció dels núvols en la radiació d'ona llarga, com la calor de la superfície, permet que les temperatures diürnes siguen més fresques en totes les estacions de l’any.

Bosc caducifoli. Formació vegetal composta per arbres que perden les seues fulles a la tardor per a recuperar-les de bellnou a la primavera. Es una vegetació molt rica en espècies arbòries encara que a Espanya predominen només algunes espècies escasses com ara el roure (roble) i el faig (haya); altres arbres característics són el castany (castaño), el bedoll (abedul), l’avellà (avellano), el freixe (fresno) i l’om (olmo). El sotabosc està format per l’arç (espino), ginebró (enebro), teix (tejo), grèvol (acebo), la servera (serbal), gerdera (arándanos), etc. en primavera es desenvolupa també una gran varietat d’herbes, com ara la molsa o la falguera que cobren el sòl. És el bosc típic del clima oceànic i de muntanya.

Botiga Establiment mercantil per a la venda directa a la menuda. Sol tenir un caràcter personal o familiar. Antigament la botiga, com a unitat mercantil parada o oberta al públic, es contraposava al magatzem del mercader a l'engròs. En sentit estricte, era botiga l'establiment dedicat a la venda de teixits de llana, de seda, teles, però en un sentit més ampli també el dedicat a la venda de drogues, cera, etc, i, especialment, de comestibles i merceria. Com encara actualment, les botigues podien constituir negocis de volum molt diferent, des d'aquelles formades per una simple taula o taulell, fins a les que utilitzaven normalment les lletres de canvi i altres instruments de crèdit.

Burgesia En el sistema capitalista de divisió del treball i de relacions de la propietat sorgit a Europa a mesura que anava desapareixent l'estructura social medieval en estaments, estrat social els membres del qual són posseïdors del capital industrial i financer.

Cabal. El volum d'aigua, per unitat de temps, que porta un curs d'aigua en un punt concret. El cabal mitjà anual s'expressa en m3/seg.

Calador. Lloc apropiat per covar o llançar les xarxes de pesca per la seua abundància.

Cambra Entitat o organisme, de caràcter oficial i estructurat com a corporació pública, o bé de caràcter privat i estructurat com a associació, que agrupa individus o entitats d'una mateixa activitat econòmica (comerç, indústria, navegació, agricultura, propietat, etc). i que té com a finalitat de cobrir uns serveis determinats i de defensar llurs interessos.

Cambra d'agricultura Associació generalment voluntària que té per funció de reunir, elaborar i expressar les opinions de les persones lligades amb l'agricultura sobre qüestions públiques referides al benestar de l'interès agrícola.

Cambra de comerç Corporació de dret públic que agrupa les empreses per a la defensa i la promoció de llurs interessos. Les cambres de comerç són òrgans consultius de les administracions, tenen competències públiques encarregades i delegades per les administracions per a gestionar serveis públics i ofereixen serveis directament a les empreses.

Cambra d'indústria Associació que agrupa els industrials, amb funcions similars a la cambra de comerç.

Camí Via rural, natural o construïda.

Camp o campet. Són planes formades per capes d’argila, pedretes de gres i altres roques sedimentàries que es caracteritzen per un suau modelat, amb alternança de tossals i tàlvegs, o petites valls, conformant vàrios nivells de terrasses fluvials escalonades que suporten un intens aprofitament agrícola.

Canyó. Tall profund o vall transversal i estreta feta per un riu, predominant en zones de roca calcària.

Capa d’ozó. Capa de gas de l’estratosfera que protegeix la terra dels efectes nocius de la radioactivitat.

Capital Conjunt dels mitjans de producció -edificis, màquines, diners, valors- que posseeix tota empresa o societat i que són susceptibles d'originar una renda de període en període.

Capitalisme Sistema o mode de producció caracteritzat per la tècnica avançada (generalització de les màquines), la propietat privada dels mitjans de producció i la recerca del màxim benefici (motor del sistema).

Carbó Substància combustible, sòlida, lleugera i negra que és el producte de la descomposició incompleta, destil·lació o combustió parcial de la matèria orgànica, principalment vegetal, i que conté essencialment carboni. Segons el seu origen o el tractament a què ha estat sotmès rep diversos noms: carbó de pedra o mineral, carbó vegetal, carbó animal, carbó activat o actiu, carbó de coc, etc.

Cardo. Al plànol hipodàmic o ortogonal, carrer principal en direcció nord-sud, perpendicular al decumanus, amb el que es creua a la plaça principal o fòrum.

Carretera Via de comunicació, generalment pavimentada, que permet la circulació, simultània i en dos sentits, d'automòbils (originàriament, de vehicles de quatre o més rodes) a través de dues o més vies de circulació.

Càrtel o cartell. Acord temporal entre empreses per fixar els preus de les mercaderies i repartir-se les quotes de la producció i del mercat. Acord limitat entre diverses empreses, les quals, tot i conservar llur independència tècnica, econòmica i financera (aquesta és la principal diferència entre el càrtel i el trust), decideixen de pactar a fi d'evitar o de disminuir la competència mútua. De fet, el seu objecte principal és d'aconseguir una posició monopolística en el mercat; si hom no assoleix aquesta finalitat l'acord sol restar sense efecte ràpidament.

Cartografia Art i ciència que té per objecte la concepció, preparació, redacció i realització de mapes, així com la seva utilització. Comprèn el conjunt d'estudis i operacions científiques, artístiques i tècniques que, a partir dels resultats de les observacions directes o de l'explotació d'una documentació, intervenen en la confecció de mapes, plànols i altres formes d'expressió cartogràfica, com els diagrames, els cartogrames, els cartodiagrames o les representacions tridimensionals, com els mapes en relleu,, etc. En cada un d'aquests documents la representació dels diferents elements es fa mitjançant símbols, l'equivalència dels quals es dóna en una llegenda, i la relació de dimensions (proporció) és donada per l'escala. Molt sovint l'objecte representat és tridimensional (la superfície de la Terra) i la seva equivalència sobre un pla en dues dimensions es fa des del s XVI per procediments matemàtics mitjançant una projecció.

Casc històric. Zona central o més antiga del casc urbà on se troben els edifis protegits de les ciutats.

Caseria Agrupament de cases separades del nucli principal d'una població, sorgit amb una certa independència respecte a aquest (cosa que el diferencia del barri).

C.B.D. És l’àrea o districte central de negocis de la gran ciutat on se concentren les activitats comercials, financeres, els mitjans recreatius i, en general, els serveis més qualificats.. Els geògrafs nordamericans l’anomenen “Central Business District” i agrupa el més selecte del comerç, l’administració, les empreses, els bancs, etc. El CBD es caracteritza per l’accessibilitat, la concentració de trànsit, de comerços i d’edificis generalment alts (gratacels) degut als alts preus del sól. Aquesta àrea no sol estar ben delimitada, però se situen normalment als eixamples i els seus voltants, però, de vegades, també als cascs històrics.

CECA. Sigla de la Comunitat Econòmica del Carbó i l’Acer.

Cens. Font demogràfica vàlida per estudiar el nombre, la situació demogràfica, cultural, social i econòmica de la població. Inclou les mateixes dades que el padró: nombre d’habitants, edat, sexe, estat civil, nivell d’estudis, etc., però es realitza per estats cada 10 anys (als acabats en 1), i no es fan actualitzacions intermèdies. Es realitzaven censos ja a l’Antic Egipte. El primer modern es va realitzar a Suècia en 1750. A Espanya s’elaboren des del 1857. En la majoria dels països del Tercer Món encara no es fan de manera fiable. També hi ha censos parcials com el de la riquesa (cadastre), el de les persones d'edat escolar (cens escolar), el de les que tenen dret a votar (cens electoral), el d'oficis (cens laboral) o professions (cens professional), el de classificacions per procedència o lloc de naixença (cens d'immigrats, d'estrangers, etc). Hi ha també censos parcials referits a determinades fonts econòmiques, com el cens industrial, l'agrícola (cadastre), el ramader, l'avícola, el d'habitatges, etc. L’últim cens oficial realitzat a España és del 2001.

Central elèctrica Conjunt d'instal·lacions destinades a produir energia elèctrica a partir d'una altra forma d'energia (mecànica, tèrmica, etc). Segons el tipus de font d'energia emprat les centrals elèctriques seran, fonamentalment, hidroelèctriques, tèrmiques, nuclears i, menys correntment, eòliques, solars, geotèrmiques, mareomotrius i hidrotèrmiques. Segons llur servei les centrals poden ésser de base, de punta, de reserva o d'acumulació. Central de base és la que forneix l'energia corresponent al consum mitjà sense admetre grans variacions d'aquest; central de punta és la prevista per cobrir els moments de màxim consum treballant intermitentment en paral·lel amb una de base; central de reserva és la prevista per als casos d'avaries en les centrals de base; la central d'acumulació és destinada a emmagatzemar energia en determinats períodes de l'any en què hi ha excedent de potència, a fi de poder-la emprar en els períodes de màxim consum.

Central eòlica Central elèctrica que aprofita l'energia del vent, i l'element fonamental de la qual és un aerogenerador. Aquest tipus de central utilitza una font d'energia gratuïta i inexhaurible, amb l'inconvenient, però, de la seva irregularitat; això obliga a utilitzar sistemes d'acumulació i no permet de connectar-les a una xarxa de distribució. Hom les utilitza per a proporcionar electricitat a cases aïllades en zones rurals, fars, estacions meteorològiques o radioelèctriques, balises, etc.

Central fotovoltaica Central que utilitza plafons de cèl·lules fotovoltaiques, convenientment connectades per a produir energia elèctrica directament a partir de la radiació solar. No poden ésser regulades i, per tant, hom les ha de connectar a un sistema d'acumulació. Les realitzacions pràctiques actuals arriben a potències d'1 MW. Hom les utilitza per a proveir d'energia els ginys espacials o, en aplicacions estàtiques, per a proporcionar electricitat a habitatges aïllats, centres repetidors en xarxes de telecomunicació, etc.

Central geotèrmica Central elèctrica que aprofita l'energia tèrmica del subsòl.

Central heliotèrmica O heliotermodinàmica. Central solar que aprofita l'energia radiada pel Sol per a escalfar el fluid emprat per a la producció d'electricitat mitjançant un turbogenerador.

Central hidràulica O hidroelèctrica. Central elèctrica que transforma l'energia mecànica de la caiguda de l'aigua (energia hidràulica) en energia elèctrica. Una central hidroelèctrica típica és composta de diverses parts relatives al circuit hidràulic (obra de presa, entrada d'aigua al canal, canal d'alimentació, cambra d'aigua, conducció forçada, canal de sortida d'aigua) i de la central elèctrica pròpiament dita. L'aigua és detinguda a la presa i hom la deriva, tota o una part, pel canal d'alimentació fins a la cambra d'aigua, i d'aquí baixa per la conducció forçada (tub de pressió) fins a la central, on fa girar les turbines. Les turbines transmeten la força giratòria als alternadors, els quals, en voltar, generen l'energia elèctrica. L'aigua, quan ja ha passat per les turbines i ha deixat l'energia mecànica que portava, surt sense quasi cap pressió al canal de sortida i torna al curs del riu del qual hom l'havia derivada.

Central hidrotèrmica Central elèctrica (hipotètica) que aprofita l'energia tèrmica dels mars o llacs, especialment a les regions tropicals i equatorials.

Central mareomotriu Central elèctrica que aprofita el desnivell produït per les marees semblantment a una central hidroelèctrica, però amb la diferència que el salt és de poca altura i gran cabal.

Central nuclear Central elèctrica que aprofita l'energia despresa en la transmutació de nuclis atòmics. Si bé són en estudi o en forma de prototipus diversos procediments d'ús de l'energia nuclear, industrialment parlant totes les centrals nuclears en funcionament o en construcció tenen com a font d'energia la despresa en la fissió, principalment de l'urani, en un reactor nuclear.

Central solar Central elèctrica que utilitza l'energia radiada pel Sol per a produir electricitat. N'hi ha de dues menes: les que transformen directament la radiació solar en electricitat i les que la utilitzen per a escalfar un fluid que, en vaporitzar-se, pot ésser utilitzat per moure un grup turbogenerador.

Central tèrmica o termoelèctrica. Central elèctrica que transforma l'energia tèrmica d'un combustible en energia elèctrica. Segons el sistema de transformació poden ésser centrals de vapor, de gas o dièsel. Les més importants i nombroses són les centrals de vapor, que utilitzen el vapor obtingut en una caldera per a fer girar una turbina.

Centre Nucli de la població en el qual convergeixen les principals activitats econòmiques o administratives d'una comarca o regió.

Centre comercial Sector comercial, planificat i edificat de soca-rel, on a l'entorn de galeries comercials, hom disposa un cert nombre de locals de serveis (bars, restaurants, sucursals bancàries) i algunes sales d'espectacles.

Centre de descongestió Ciutat creada per desfer la congestió de les grans ciutats. En són els millors exemples les ciutats satèl·lit de l'URSS o les ciutats noves de la Gran Bretanya.

Centre de negocis. Zona de la ciutat dedicada a les activitats financeres o més rendibles des del punt de vista econòmic.

Cerealicultura Conreu dels cereals.

Cicle de l’aigua. Consisteix en la transferència d'aigua que té lloc a la superfície terrestre en un procés de canvis d'estat.

Cicle demogràfic antic El corresponent a les societats preindustrials en què la població presenta un ritme de creixement molt lent, tendent a l'estancament. Es caracteritza per unes taxes de mortalitat i de natalitat molt elevades i una baixa esperança de vida, i per l'existència de crisis demogràfiques periòdiques (fam, pestes, epidèmies, malalties), causants d'una mortalitat catastròfica, que costava molt recuperar.Aquest règim demogràfic va acabar a Espanya a finals del segle XIX i principis del XX.

Cicle demogràfic modern Règim demogràfic propi de les societats industrials en què la població presenta un ritme de creixement constant i sostingut, a causa del manteniment d'unes elevades taxes de natalitat i el descens progressiu de la mortalitat, per una millora de l'alimentació i, més endavant, pels avenços mèdics i sanitaris.

Cicle econòmic Canvi poc o molt regular del nivell de l'activitat econòmica que, d'una manera persistent, ha anat alterant —sovint greument— la marxa general de l'economia en els països capitalistes desenvolupats des de la darreria del s XVIII. El cicle comprèn normalment quatre etapes: l'expansió (o prosperitat), la crisi (o recessió), la contracció i la recuperació. Aquestes quatre etapes solen tenir una intensitat i una durada variables en cada cicle, però es presenten sempre en el mateix ordre.

Cicló (depressió o borrasca). Es un centre de baixa pressió. A l’Hemisferi Nord els vents giren a les depressions en el sentit contrari al de les agulles del rellotge. Les principals depressions que afecten a la Península Ibérica són la Depressió del Golf de Roses (important sobre tot a la tardor quan pot coincidir amb la "gota freda") i la del Golf de Cadis, ambdues estacions.

Circ glacial. Depressió o cubeta d’erosió glacial de forma semicircular, limitada per escarpes rocosos d’acusada pendent i localitzada per davall del nivell dels cims.

Circulació econòmica Conjunt d'activitats relatives a la transmissió i bescanvi de béns econòmics. El concepte de circulació —com a fenomen que uneix els extrems de la producció i del consum, i que recull la imatge de la circulació sanguínia, com a funció fonamental d'un cos (en aquest cas, el cos social)— brolla del canvi que la divisió del treball i el creixement industrial comportaren respecte al sistema antic, basat en la propietat de la terra.

City Mot emprat per a designar el sector central d'una ciutat, on convergeixen totes les activitats administratives i econòmiques. Deu la seva expansió a la City de Londres; actualment els urbanistes nord-americans han introduït el concepte més clar de Central Business District.

Ciutat Lloc d'assentament humà i de construcció estable, les dimensions del qual són en funció de nombroses i diferents consideracions. Per damunt dels criteris administratius, la ciutat és definida pel conjunt d'una sèrie de factors, com el nombre d'habitants, els condicionaments històrics, la seva morfologia i el tipus de vida dels seus habitants; aquests factors poden canviar segons els països i les àrees culturals a què la definició és aplicada. Són, però, fonamentals una certa aglomeració de població i unes funcions no agrícoles d'aquesta població.

Ciutat balneari Ciutat sorgida al voltant d'un establiment d'aigües termals, de tipus especialitzat, on el públic es trasllada per un període curt i que, al costat de la funció més o menys mèdica, en té una altra de tipus recreatiu i d'esbarjo.

Ciutat bolet Ciutat que ha experimentat un creixement ràpid en un curt termini d'anys.

Ciutat central. Ciutat al voltant de la qual s'estructura l'àrea metropolitana.

Ciutat closa Nom emprat en contraposició a ciutat oberta.

Ciutat colonial Ciutat desenvolupada en països colonitzats per tal d'exercir les funcions de govern, administració i comerç.

Ciutat comercial Terme aplicat per antonomàsia a aquella ciutat en la qual la funció comercial domina sobre totes les altres.

Ciutat de pont Ciutat sorgida per tal de controlar el pas d'un riu, i sovint amb caràcter de fortificació, per oposar-se al pas de l'enemic, quan els ponts són de pas obligat en les rutes de penetració al país.

Ciutat de trànsit Ciutat comercial, generalment un port o un nus de comunicacions, on les mercaderies són dipositades per tal d'ésser redistribuïdes entre altres nuclis de població o entre els seus hinterländer.

Ciutat dormitori Ciutat en la qual predomina la funció residencial, mancada de llocs de treball i en què la població es desplaça a una altra ciutat per treballar.

Ciutat episcopal Ciutat amb seu de bisbat, que estigué històricament sotmesa al poder temporal del seu bisbe.

Ciutat industrial Ciutat originada per la indústria, que hi és la funció predominant. Entre els factors determinants d'aquest tipus de ciutat hi ha la proximitat de les primeres matèries (actualment poc important si el transport pot ésser fet sense dificultat) i la facilitat de reclutar mà d'obra barata. Les ciutats industrials no han sorgit solament a causa de les necessitats creixents de les regions que les envolten, sinó que algunes vegades hi resulten sobreposades, i només poden desenvolupar-se mitjançant mà d'obra exterior. Els tipus principals de les ciutats industrials són els centres miners i les ciutats especialitzades en indústries de transformació.

Ciutat infantil Centre d'esplai i atracció en el qual se simula una ciutat a escala dels infants; entre les més conegudes hi ha Disneyland, a Califòrnia, i el Nadu Rodam, als Països Baixos. El terme és aplicat, també, en els països d'economia planificada, per a designar el conjunt d'instal·lacions destinades als infants (escoles, guarderies, menjadors).

Ciutat jardí Teixit urbà de cases unifamiliars aïllades, envoltades de jardí dins la pròpia parcel·la.

Ciutat lineal Aportació teòrica i pràctica del madrileny Arturo Soria y Mata (1844-1920), que concep una ciutat estesa en una sola dimensió, al llarg d'una via important de comunicació.

Ciutat mercat Tipus de ciutat comercial en la qual es concentra l'intercanvi de productes, especialment agrícoles i ramaders, de les diferents regions que l'envolten, i de les quals constitueix el centre regional.

Ciutat milionària Terme aplicat a la ciutat que té més d'un milió d'habitants

Ciutat nova Tipus de ciutat satèl·lit desenvolupada a la Gran Bretanya després de la Segona Guerra Mundial per tal de descongestionar Londres.

Ciutat oberta Tipus de ciutat el desenvolupament de la qual és previst però no absolutament fixat, i, doncs, susceptible d'una transformació condicionada.

Ciutat religiosa Ciutat originada per una funció essencialment religiosa i a la qual es desplaça molta gent en pelegrinatges (Benarés, la Meca, Jerusalem, Lorda, Fàtima). La influència de població fa que hi sorgeixin autèntics complexos de serveis annexos (comerç d'objectes pietosos, hostatgeries).

Ciutat residencial Ciutat en la qual predomina la funció residencial en detriment de la industrial.

Ciutat santa Ciutat venerada pels fidels d'una religió (Jerusalem, pels cristians; Roma, pels catòlics; la Meca, pels musulmans; etc).

Ciutat satèl·lit Tipus de ciutat de segon ordre que, malgrat ésser supeditada a la gestió econòmica o financera d'una gran ciutat, constitueix per a la seva població un medi vital permanent. És de fundació voluntària, en el marc d'una planificació física del territori, i és incompatible amb una bona estructura urbana o regional, que requereix, si no l'autosuficiència que hom reserva per al conjunt regional, sí, almenys, l'autonomia.

Ciutat universitària Tipus de ciutat de funció essencialment universitària. El cas més clar són les ciutats en què aquesta funció predomina sobre tota altra (Uppsala, Coïmbra, Göttingen, Cambridge, Aarhus, Lovaina, Princeton, Akademgorodok). Els edificis universitaris representen els conjunts més grandiosos, i els serveis ciutadans són en funció dels estudiants que hi resideixen. El terme ha estat aplicat també actualment al conjunt d'edificis universitaris d'una ciutat i que formen una petita ciutat especialitzada dins l'àrea urbana (Blindern, a Oslo; Orsay, a París; Fann, a Dakar; Berkeley, a San Francisco).

Classe passiva Conjunt de persones que cobren de l'estat, del municipi, etc, per raó dels serveis prestats anteriorment per ells mateixos o per algun familiar, i en proporció al sou rebut durant el servei actiu i als anys de permanència. La situació de classe pasiva es pot produir per jubilació, invalidesa, etc, i també per mort (en aquest cas la pensió és percebuda pels familiars).

Climatologia Ciència del clima, que estudia els factors que el produeixen, els seus elements, la seva distribució sobre la superfície de la Terra i la influència sobre els éssers vius. La climatologia opera amb dades procedents de les observacions meteorològiques durant llargs períodes de temps (30-35 anys), de les quals extreu els valors mitjans i els valors extrems dels diferents elements, les oscil·lacions periòdiques i la freqüència o repetició dels fenòmens atmosfèrics; amb aquestes dades elabora mapes, gràfiques i diagrames que reflecteixin les condicions climàtiques d'un lloc determinat. La climatologia és en contacte amb la meteorologia i la geografia, però el factor geogràfic (localització en l'espai) n'és l'aspecte més important; es diferencia, però, de la meteorologia perquè estudia l'atmosfera només en l'àrea de contacte amb la superfície de la Terra, els fets normals que es repeteixen durant llargs períodes de temps i les relacions dels fenòmens atmosfèrics amb altres fets que es produeixen a la Terra.

Col·lectivització Acte pel qual la propietat dels béns de producció (terres, indústries, mines, etc) és transferida a la col·lectivitat. És el mètode propugnat pel socialisme per tal d'eliminar les diferències entre les classes socials; la propietat col·lectiva suprimeix la competència i permet d'orientar la producció cap a les autèntiques necessitats col·lectives. Hom manté l'existència del mercat d'intercanvi, però els objectes produïts no són sotmesos a la llei de l'oferta i la demanda. Això ha comportat, però, la intervenció de l'estat socialista com a organisme planificador de la producció, i que, de fet, el terme col·lectivització hagi estat impròpiament utilitzat; hom l'ha mantingut, tanmateix, per les seves connotacions democràtiques, tot i que la intervenció estatal ha estat sovint de caràcter autoritari.

Colonat Sistema social d'explotació de la terra, fruit de l'evolució del sistema agrari del món romà.

Colònia industrial Conjunt d'instal·lacions industrials separat dels nuclis de població, amb cases per a obrers i encarregats, església, escola, economat i altres dependències. Històricament les colònies industrials estaven situades al costat del curs d'un riu, per a obtenir energia hidràulica. Les primeres colònies industrials foren establertes a la Gran Bretanya a la segona meitat del s XIX com a conseqüència de la revolució industrial i per tal d'aprofitar en llur origen les fonts d'energia, concretament els salts d'aigua per a moure la maquinària tèxtil.

Coltura promiscua Expressió italiana amb la qual hom designa el sistema de conreu basat en l'existència simultània de plantes de conreu vàries en un mateix camp, de forma que una d'elles serveixi com a suport de les altres. És típic dels països mediterranis i es dóna en àrees de sòl humit o amb possibilitats de regatge, car no suporta una estació seca llarga.

Comarca Extensió de territori més reduïda que una regió a la qual donen una certa unitat, entre altres factors, les relacions de veïnatge entre els llocs que la formen, unes certes condicions naturals i la persistència de demarcacions històriques. La delimitació comarcal pot ésser establerta tenint en compte bé les característiques fisiogràfiques —accentuant la funció dels accidents hidrogràfics i orogràfics o de les característiques geològiques—, bé les demarcacions tradicionals, històriques i jurisdiccionals (comarca natural) o bé la major afinitat en les activitats socials i econòmiques d'unes poblacions, agrupades en una o en diverses rodalies, i que depenen d'un centre comarcal amb capacitat de serveis; la característica essencial d'aquest darrer tipus de demarcació comarcal estructural és la seva aptitud funcional.

Combustible Substància que a una temperatura determinada reacciona amb l'oxigen produint energia calorífica o lluminosa, que pot ésser transformada després en qualsevol altra forma d'energia que sigui útil a l'home. Els combustibles són, en general, composts de carboni, i poden ésser d'origen natural o sintètic. Els més abundants són els de tipus fòssil, com ara el carbó i el petroli. Per raó del seu estat físic poden ésser classificats en sòlids, líquids i gasosos. Dels combustibles sòlids el més utilitzat és el carbó, en les seves diverses formes (hulla, antracita, lignit, etc); uns altres combustibles de menor importància són la fusta i la torba. La majoria dels combustibles líquids provenen de la destil·lació o transformació del petroli i corresponen a fraccions lleugeres (gasolina, querosè, gasoil) o pesants (fueloil).

Comerç Conjunt d'activitats de compra i venda i de bescanvi de mercaderies.

Comerç a l'engròs El consistent en l'intercanvi de productes en quantitats molt grosses per repartir-los en volums més reduïts. Comerç en gran quantitat (per oposició a la menuda, al detall).

Comerç al detall o a la menuda. El relatiu a volums petits de productes d'ús immediat, el preu dels quals és normalment afectat per la interferència de detallistes.

Comerç colonial Comerç marítim desenvolupat a partir del segle XVI entre les metròpolis i les seves colònies, que proporcionava matèries primeres per a les indústries, permetia vendre productes manufacturats i donava grans beneficis.

Comerç d'exportació El relatiu a la venda de productes nacionals a l'estranger.

Comerç d'importació Es refereix a la compra de productes estrangers per part d'un estat.

Comerç electrònic Comerç realitzat a través d'Internet o d'altres xarxes informàtiques. L'ús de l'electrònica per part de les empreses per a realitzar transferències de fons o intercanviar dades comercials no és nou, però ha estat accelerat de manera imparable amb la implantació d'Internet. El comerç electrònic es basa en infinitat d'operacions per via telemàtica relacionades amb la cessió o venda de béns, la prestació de serveis o l'intercanvi d'informació.

Comerç exterior Correspon a les transaccions d'un estat amb uns altres i a les repercussions que hi tenen les variacions que experimenten.

Comerç interior L'efectuat entre els diversos centres productius d'un mateix estat.

Comerç internacional Analitza els intercanvis comercials entre dos o més estats i els processos d'ajustament que hi ha per a compensar les variacions de compra i venda.

Comercialització Procés d'acostament d'un bé de la unitat de producció al consumidor.

Comunicació Acció i procés de transmetre un missatge, establint una relació i una interacció socials.

Comunicació de masses Transmissió de significats culturals, dirigida a un gran públic. És feta a través dels anomenats mitjans de comunicació de massa (o mitjans d'informació), dels quals són formes típiques, la premsa, la ràdio, la televisió i la cinematografia. Aquests mitjans depenen molt sovint d'organitzacions públiques o privades —i també de persones individuals—, que assumeixen la informació com una tasca social però amb uns objectius determinats per raons econòmiques, ideològiques o primàriament informatives.

Con de dejecció. Con al·luvial de fort pendent format per un torrent quan desemboca a la vall principal o acaba el seu curs. Apareix al curs fluvial, especialment dels torrents, quan la pendent disminueix i les aigües perden força pel que no poden ja transportar els materials d’arrossegament; els més pesats es dipositen un un con de dejecció on els al·luvions es disposen per tamanys i açò fa que del torrent ací comence a dividir-se en vàrios braços.

Conca hidrogràfica. Territori regat per un riu principal i els seus afluents. Est delimitada per les vessants que conformen la seua divisòria. La conca és simètrica si la estructura i el nombre d’afluents són pareguts en ambdues vessants. La conca peninsular més extensa és al del Duero.

Concentració empresarial En sentit limitat, procés jurídic a través del qual es fusionen les activitats de dues o més empreses, amb pèrdua de la personalitat jurídica d'alguna empresa (fusió per absorció) o de totes (fusió per constitució) les que hi participen. En sentit ampli, tot acord encaminat a interrelacionar l'activitat de diverses empreses, incloses, per tant, les coalicions; no cal que s'hi produeixi pèrdua de personalitat jurídica de cap empresa.

Concentració horitzontal És aquella que aplega un conjunt d'empreses que es dediquen a fer el mateix producte. En són exemples les agrupacions de les empreses que exploten el carbó o les plantes siderúrgiques.

Concentració industrial Reunió en un mateix establiment dels diferents processos de fabricació. Nascut amb el desenvolupament de la indústria tèxtil, el fenomen de concentració és condició indispensable i el tret més destacat de l'actual organització industrial, puix que amb la revolució tecnològica s'encareix el cos d'adquisició de l'equip industrial, hom utilitza maquinària de grans dimensions i la indústria requereix una gran massa de capital en actiu, un augment de mà d'obra i una producció a gran escala. Amb la concentració industrial s'alteren els trets més destacats del sistema capitalista: és incomplerta la llei de la lliure competència, desapareix la indústria de tipus familiar, substituïda per les grans societats anònimes, propietat d'un elevat nombre d'accionistes, i la figura determinant del propietari és substituïda per la del manager. Hom parla de concentració horitzontal per a designar la unió de diverses empreses o fàbriques amb el mateix tipus de producció industrial; la concentració vertical, per contra, suposa la unió d'empreses amb produccions complementàries. Figures destacades de concentració industrial són els trusts, els holdings i els càrtels, que arriben a exercir un paper no solament econòmic, sinó també polític, en el desenvolupament d'un país. La concentració industrial deriva en monopoli i té una posició força avantatjosa en relació amb la competència.

Concentració parcel·lària Assignació, feta als propietaris de parcel·les de dimensions reduïdes, d'una superfície equivalent (en classe de terra i conreu) a la que posseïen anteriorment. Amb la política de concentració hom intenta de posar remei als mals d'una parcel·lació excessiva, en racionalitzar l'explotació agrícola i l'augment dels rendiments i en augmentar el rendiment de la terra.

Concentració vertical També integració. És aquella que aplega empreses que fabriquen productes que s'ordenen dins d'un procés tecnològic, bé en ordre successiu (filatures, tints, teixits, aprestos, confecció), bé en ordre divergent (del petroli s'obtenen plàstics, adobs, fibres artificials).

Condensació. Pas de l’estat gasós al líquid. Quan una massa d’aire húmit se refreda, se condensa i precipita produint-se la pluja. La temperatura a partir de la qual el vapor d’aigua se condensa depén del vapor retingut en l’atmosfera.

Conífera. Espècie arbòria caracteritzada per tenir una copa cònica i petites fulles aciculars, el sotabosc sol ser escàs degut a l’acidificació del sòl per les acícules. Les coníferes se poden adaptar a condicions extremes d’humitat o aridesa, fred o calor; a Espanya l’espècie predominant és el pi i, d’entre ells, destaca l’avet, el pi negre, el pi silvestre, la carrasca, pi laurici i la savina o pinsapar (abies pinsapo).

Conreu Conjunt de treballs destinats a prendre cura de la terra i de les plantes per tal de fer-les fèrtils i obtenir-ne un profit més gran que en el cas d'un desenvolupament espontani de la natura. Aquests treballs són estructurats en els sistemes de conreu, que són un seguit d'operacions que, amb ajuts tècnics concrets, permeten l'obtenció de les millors collites possibles per a un terreny determinat. La diversitat de medis naturals susceptibles d'ésser aprofitats per l'home des del punt de vista agrícola dóna lloc, de forma natural, a una diversificació paral·lela en els sistemes de conreu. El poblament dispers en un medi relativament hostil de molts pobles primitius és característic de les regions equatorials, on l'agricultura té un caire complementari de la caça i de la collita.

Conreu hidropònic. Conreu de plantes terrestres en un sòl estèril (potser de cotó o d'altres materials ja que no és imprescindible la terra) regat amb aigua que continga tots els productes necessaris per a la vida vegetal.

Conreu de regadiu Conreu que és regat.

Conreu de secà Conreu que no és regat sinó amb l'aigua de pluja.

Consorci Associació d'empreses —que mantenen llur independència jurídica— per assolir un objectiu econòmic. Es diferencia del trust en aquesta independència. El consorci és una forma freqüent de relligament comercial.

Constitució. Carta Magna. Llei fonamental de l’organització d’un estat democràtic.

Consum Apropiació final dels béns o serveis per a ús o propietat del públic.

Contraban Infracció administrativa consistent en la importació o exportació d'articles sense despatxar-los per la duana.

Contracte de masoveria Contracte de parceria en virtut del qual una persona s'obliga a conrear la finca d'una altra, viure en la propietat, lliurar-li la part pactada dels fruits i actuar com a encarregat del propietari.

Control de naixements Control del creixement demogràfic mitjançant l'aplicació sistemàtica dels mètodes contraceptius, el foment o la legalització de l'avortament i àdhuc mitjançant l'esterilització de l'home o de la dona. El control de naixements es pot donar en el pla simplement familiar (en el sentit que la parella decideixi quants fills desitja, en funció del seu nivell de vida i de la projecció en l'escala social que hom vol per a ells) o en el pla oficial estatal (en el sentit que l'estat determina un màxim de fills per parella, amb la promulgació de les lleis corresponents i l'aplicació de penes a aquells que no les compleixen).

Control de qualitat Anomenat també control estadístic de qualitat. Conjunt d'operacions de verificació a les quals són sotmeses algunes mostres, triades per mètodes estadístics, d'una producció industrial, especialment en sèrie i amb màquines o instal·lacions automàtiques, per tal de poder garantir les qualitats més característiques o més importants del producte.

Conurbació Continu urbà resultant del creixement simultani, recíprocament influït, de dues o més ciutats pròximes, i que arriba fins a fer desaparèixer l'espai rural intersticial.

Cooperativa Unitat econòmica de producció, comercialització o consum que pertany als mateixos usuaris dels seus serveis. El moviment, ideologia i conjunt de teories relatives a les cooperatives és el cooperativisme.

Corba de nivell o isohipsa. Les corbes de nivell són les línies que uneixen als mapes topogràfics els punts que tenen la mateixa altura, per damunt o per davall del nivell de referència –que sol ésser el nivell del mar-. Les corbes de major grossor s’anomenen corbes mestres i són les que solen portar el valor en xifres numèriques.

Correu Usat sobretot en plural (Correus). Servei públic, anomenat també servei de correus, que té per objecte el transport i el repartiment de la correspondència oficial i privada.

Correu electrònic També e-mail. Conjunt d'eines de programari per mitjà del qual hom pot enviar i rebre missatges personalitzats dins d'una xarxa. Per extensió, conjunt de missatges rebuts o enviats. Dins Internet l'adreça de cada usuari té la forma usuari -domini, on el domini indica l'adreça IP del node de la xarxa on hi ha el servidor de correu electrònic de l'usuari en qüestió.

Creixement de la població Resultat del creixement vegetatiu net (natalitat menys mortalitat) més el saldo migratori net (immigració menys emigració) d'un territori determinat al llarg d'un període de temps.

Creixement econòmic Increment de la capacitat productiva d'un estat i també dels recursos disponibles. Consisteix només en l'augment quantitatiu de certes magnituds econòmiques, sense que necessàriament n'augmentin les expressions per càpita ni es produeixin les transformacions socials en què es basa el desenvolupament.

Creixement natural de la població o creixement vegetatiu. Es la diferència que hi ha entre el nombre de naixements i el de morts en una població determinada. El creixement natural o vegetatiu és el resultat d’aquesta diferència i s’expressa en tants per cent (%). Pot resultar positiu (la població creix) o negatiu (la població baixa). La taxa de creixement vegetatiu se considera alta si supera el 2%, moderada si es troba entre l’1% i el 2%, i baixa si és inferior a l’1%. A Espanya l’any 1996 era del 0,17%.

Creixement real. És la conseqüència dels efectes del creixement natural o vegetatiu més els efectes dels moviments migratoris. Per a calcular-lo es necessari saber la natalitat, la mortalitat (o el creixement vegetatiu) i el saldo migratori. El creixement real d’un país s’expressa en el nombre de persones i la Taxa de creixement real en percentatges (%).

Creixement zero. Filosofia oposada a la del creixement exponencial que pregona l’estabilització del creixement, tant de la població com de la producció, a partir del convenciment de que vivim a un mon on no tots els recursos son renovables.

Crescuda. Quan un riu porta un volum d'aigua excepcional o la pujada del nivell de les seues aigües és més forta de l'habitual.

Creu Roja. Organització internacional fundada en 1859 pel suís Henri Dunant per a l’auxili dels ferits de guerra.

Crioclàstia. Terme geomorfològic que descriu la meteorització mecànica de les roques per congelació de l’aigua. Es produeix l’expansió, la fracturació i la desintegració d’aquestes. La seua efectivitat depén del tamany dels porus i dels canvis bruscs de temperatura. Dóna lloc a la formació de les pedreres (canchales) i es dóna en climes freds i humits.

Cultiu sota plàstic. Tècnica de cultiu que consisteix en cobrir els conreus amb plàstics foradats amb petits orificis per a retenir la humitat i evitar l’evaporació. Tant els cultius sota plàstic com els hivernacles (a més de retenir la humitat, protegeixen de les baixes temperatures) s’usen generalment en zones d’escasses pluges com ara el sud de la península i Canàries. La zona on més ha proliferat als darrers anys els hivernacles és Almeria, especialment a la zona d’El Ejido.

Cultius mediterranis. Tradicionalment s’han cultivat productes de secà (blat, vinya i olivera), hui en dia, amb la creació d’embassaments i el perfeccionament dels sistemes de reg, existeixen també conreus d’horta, arboris i policultius per sistemes intensius. A més destaca, darrerament, l’augment dels hivernacles i d’altres tècniques que faciliten la producció agrícola.

Decumanus. Carrer principal de les ciutats romanes amb plànol ortogonal en direcció est-oest que es creua al fòrum amb el cardo.

Dèficit hídric. Desequilibri en els recursos hídrics propiciat pels descens de les precipitacions.

Delicte ecològic. Acció il·legal comesa contra les normes vigents en matèria de medi ambient (un dany ecològic pot ser delicte a un país i no estar penat en un altre).

Delta. Dipòsit d’acumulació al·luvial amb forma de ventall, localitzat en la desembocadura d’un río. S’origina perquè la càrrega de material en suspensió que porta el riu és superior a la capacitat d’erosió de la mar.

Demanda Quantitat d’un bé, d’una mercaderia o d’un servei que els consumidors estan disposats a adquirir.

Democràcia. Sistema polític basat en la sobirania del poble per elegir lliurement els seus governants; normalment està regular per una Constitució que garanteix la llibertat de reunió, expressió i organització, eleccions lliures, sufragi universal secret i independència entre els tres poders (executiu, legislatiu, judicial).

Demografia Ciència que té com a objecte l'estudi de la població.

Densitat de població Concepte i indicador de la geografia de la població que constitueix la més elemental de les correlacions entre la població i l'espai. Indica el grau d’ocupació mitjana del territori i s’expressa en habitants per kilòmetre quadrat (hab./km2). A l’estat espanyol la densitat de població es de 81 hab./km2 que, encara que es troba per damunt dels països escandinaus i d’Irlanda, és de les més baixes d’Europa. La mitjana mundial es 37 hab/km2. Aquest indicador pot encobrir grans desigualtats, sobre tot quan s’usa per a grans extensions. A Espanya, per exemple, hi ha zones molt per damunt de la mitjana (Madrid, Catalunya, València) i d’altres de l’interior que, en canvi, no arriben als 10 hab./km2.

Departament Cadascuna de les parts en què pot ésser dividit un territori.

Depressió. Cubeta més o menys extensa de terreny l’origen de la qual està en una deformació negativa de l’escorça terrestre (enfonsament o sinclinal).

Depressió econòmica. Situació de baixa activitat econòmica que es caracteritza per la disminució del nivell de renda, la disminució del consum, la caiguda de la producció, el tancament d’empreses i el creixement de l’atur. La més coneguda fou la “Gran Depressió de 1929”.

Desamortització Acte jurídic pel qual els béns de mà morta tornen a la condició de lliures. Té per finalitat limitar les possibilitats d'adquisició i de retenció de béns immobles a les persones jurídiques (eclesiàstiques o civils), en benefici de les particulars o físiques. Es diferencia de la desvinculació en el fet que aquesta es limita a canviar la natura dels béns fent-los lliures, tot mantenint i respectant llur titularitat.

Descolonització. Concessió de la independència a una colònia, sobretot de les dominades per les potències europees (d’Àsia i d’Àfrica) al llarg del segle XX.

DesenvolupamentProcés mitjançant el qual hom varia les condicions naturals del creixement econòmic d'una àrea determinada i provoca un augment considerable de la renda total i una millor distribució d'aquesta renda. El desenvolupament pressuposa unes condicions prèvies per a la seva aparició, en les quals l'estat hi té un paper essencial: seguretat i estabilitat, instrumentació de la política econòmica, control de fenòmens com la inflació, la deflació o els moviments de la balança de pagaments. La base fonamental del desenvolupament, però, és la innovació tecnològica creixent i continuada, amb unes creixents necessitats de capital, que no sempre repercuteix en més benestar per a la majoria.

Desenvolupament compensat. Planificació de polítiques econòmiques amb l'objectiu de portar a terme un desenvolupament equilibrat sectorialment i territorial.

Desenvolupament desigual Procés de desenvolupament que és desigual en el temps i en l'espai. Es pot produir i generar entre diferents societats, diferents territoris, diferents empreses, diferents classes socials, etc. És intrínsec al sistema econòmic de mercat, ja que d'altra manera seria impossible que algú sortís beneficiat. Des de la geografia, el desenvolupament desigual s'ha estudiat perquè ha suposat el motor bàsic de les ràpides transformacions del paisatge des de la revolució industrial, així com per ser responsable de la formació d'un món desenvolupat i un altre de subdesenvolupat.

Desenvolupament sostenible Conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la biodiversitat i evitar, en darrer terme, la degradació de la biosfera provocada per l'acció humana.

Desertificació. Desertització causada per les activitats humanes.

Desertització. Procés de transformació en deserts d'amples zones de la superfície terrestre per la desaparició de la seua vegetació ja siga per causes naturals o humanes.

Desforestació. Acció i efecte de desforestar (per tala massiva d’arbres, etc.).

Desnatalitat Descens continuat de la natalitat que determina una progressiva reducció dels excedents dels naixements sobre les morts i que a la llarga pot dur a la despoblació d'un país.

Despoblament Disminució de la població d'un territori determinat. Aquesta minva pot ésser deguda a un desplaçament de la població cap a uns altres llocs o a un augment de les defuncions per damunt dels naixements.

Destinació turística. Lloc molt visitat.

Determinisme Corrent del pensament geogràfic que intenta d'explicar els fets mitjançant la influència decisiva dels condicionaments naturals. Hom no pot parlar d'un determinisme absolut, per tal com no es dóna gairebé mai una dependència total entre els fets físics i l'acció de l'home. Hi ha, però, una certa interconnexió. La influència dels factors físics (relleu, clima, hidrografia, sòls, mantell vegetal) té un pes no gens negligible segons les condicions tècniques, la voluntat i l'organització de cada lloc. Hom pot admetre, doncs, que el determinisme existeix més o menys en funció del grau de desenvolupament cultural i tècnic d'un grup humà concret. Els pobles molt endarrerits culturalment (com els indígenes de l'Amazones o els pigmeus de la selva africana) en sofreixen més acusadament les conseqüències.

Devaluació. Depreciació o reducció del valor de la moneda d’un país respecte a la dels altres. De vegades, es realitzada pels propis governs per millorar la balança comercial, abaratir les exportacions, encarir les importacions i atraure capital estranger.

Devesa. Terra dedicada a pastures en la que s'han conservat molts dels arbres de l'ecosistema natural previ (alzinars amb arbres separats que faciliten la pastura).

Dictadura. Govern en el que tots els poders estan concentrats en un sol individu o institució, on l’autoritat s’exerceix al marge de la Constitució i sense cap tipus de control, ni oposició oficialment reconeguda.

Dinàmica de poblacions Conjunt de transformacions que determinen la composició i les dimensions d'una població.

Dirigisme Política estatal consistent a orientar l'activitat econòmica de l'estat mitjançant una intervenció directa o indirecta.

Dispersió de la població Forma de població que correspon a l'hàbitat dispers.

Dret agrari Conjunt de normes que regulen l'explotació i l'aprofitament agrícola, ramader i forestal.

Drets Humans. Garanties fonamentals reconegudes a la persona en tots els estats de l’ONU.

Dolina. Les dolines són cubetes de forma oval o circular produïdes en el relleu kàrstic. El seu diàmetre pot oscil·lar entre alguns metres i alguns centenars de metres. Com la calcària sol contenir quelcom d’argila, mentre que el fons pot ser rocós o arenós. Un dels exemples més importants és el Torcal d’Antequera originat en les calcàries juràsiques disposades en estrats horitzontals.

Duna. Elevació constituïda per un munt d’arena acumulada pel vent en medis costaners o àrids.

Ecologia. Ciència que estudia els éssers vius i el medi en què viuen.

Ecologia humana Estudi del desenvolupament i organització de les relacions funcionals de la comunitat humana en el procés d'adaptació al medi ambient.

Economat Establiment d'articles de primera necessitat on els consumidors poden adquirir-los amb més economia que a les botigues. Generalment és de caire laboral, organitzat per l'empresari per assortir els treballadors als quals dóna feina, però també pot ésser creat per una administració pública per als seus funcionaris.

Economia 1. Administració ordenada dels béns d'una comunitat (estat, establiment, família, etc.). 2. Ciència que té per objecte l'anàlisi de la realitat econòmica, és a dir, dels mecanismes segons els quals hom assigna els recursos, determina els preus, reparteix la renda i té lloc el creixement econòmic. L'Economia pertany al grup de les ciències socials. El seu objecte d'estudi és l'administració d'uns recursos escassos que poden tenir usos alternatius, i la seva finalitat és trobar la forma més satisfactòria de resoldre els problemes generats en el procés de producció i distribució.

Economia de mercat. Sistema productiu basat en els principis de la lliure iniciativa, la propietat privada, la lliure competència, la recerca del benefici individual, etc. També se l’anomena “economia de lliure empresa” o “capitalista”.

Economia submergida. Engloba les activitats econòmiques que se desenvolupen fora dels límits legals establerts, és a dir, sense pagar impostos, cotitzacions a la Seguretat Social, etc. És especialment abundant en sectors com ara el servei domèstic o la producció artesana.

Ecosistema. Concepte ecològic que defineix els ésser vius, les relacions que hi ha entre ells i el medi en què es desenvolupen.

Ecoturisme. Turisme rural, en contacte amb la natura, per guarir-la o preservar-la.

Ecumene Conjunt de les terres habitades permanentment. S'oposa a l'anecumene, sempre deshabitat. El límit entre totes dues àrees és denominat límit anecumènic. El concepte d'ecumene nasqué a Grècia en discutir hom la teoria de l'esfericitat de la terra i plantejar el problema de les seves dimensions. Eratòstenes afirmava que la gran illa del món o ecumene era una massa continental, voltada per la mar; també Estrabó seguí aquesta teoria.

Edafologia Pedologia.

Educació Acció d'educar, d'ensenyar i instruir els infants, i també els adults, per tal d'aconseguir el desenvolupament integral de llur personalitat.

Educació ambiental. És la que se centra en els objectius de la prevenció i el respecte al medi ambient mitjançant la conscienciació de la necessitat de reduir el consum, reciclar i recuperar.

Efecte hivernacle. Mecanisme pel qual l’atmosfera no deixa passar una part de la radiació que reflecteix la terra, la qual cosa ha contribuït a elevar la temperatura mitjana del planeta (+ 0'7 ºC al segle XX).

Eixample Conjunt de cases i carrers nous amb què s'eixampla una població. Aquest procés físic de creixement urbà és sovint subjecte a un projecte d'urbanització. Respon a la concentració extraordinària de la població, la indústria i el trànsit a les ciutats durant la primera revolució industrial, que féu necessari llur expandiment fora dels antics recintes emmurallats. Un dels és coneguts i reconeguts és el de Barcelona, d'Ildefons Cerdà.

Eixos de desenvolupament. Zones on, durant els Planes de Desarrollo (a partir de 1962),s'establiren les indústries de major producció i més rendibles.

Embassament. Bassa o llac artificial, generalment tancat, on s’acumulen les aigües d’un riu per a costum humà, reg o producció d’energia, etc.

Emigració Moviment migratori des del punt de vista de la procedència o partença dels migrants. És, doncs, l'abandó, per part d'un contingent relativament nombrós d'individus, de llur lloc normal de residència, de forma que llur partença té conseqüències importants i una certa durada. Gairebé sempre obeeix raons de caire socioeconòmic; esquemàticament constitueix el transvasament d'una part de la població d'un lloc amb perspectives econòmiques reduïdes en un altre amb més possibilitats.

Emplaçament. Es el lloc topogràfic i hidrogràfic precís ocupat per la ciutat. Els emplaçaments de les ciutats espanyoles són molt variats: de tossal en el cas de Vitòria, de terrassa en el de Saragossa, de fons d’estuari en el de Sevilla, de ria a Bilbao, o de badia en el cas de Gijón.

Empresa Unitat econòmico-jurídica que duu a terme la síntesi dels elements de la producció, per a l'obtenció de béns o de serveis destinats al canvi.

Empresa mixta Empresa que combina atribucions i objectius de l'empresa privada i l'empresa pública. Hi ha dues concepcions d'empresa mixta, segons que hom la consideri —des d'una perspectiva tradicional i també més estreta— com a associació entre el poder públic i els interessos privats en el si d'una mateixa entitat o bé —a partir d'una concepció que desborda àmpliament aquest marc essencialment societari— com un tipus d'acció concertada entre el poder públic i els interessos privats. Molt sovint les empreses mixtes han estat constituïdes deliberadament amb el fi d'assegurar un servei públic o d'explotar determinades riqueses naturals.

Empresa multinacional. Entitat econòmica que duu a terme les seves activitats en diversos països mitjançant inversions directes.

Empresa privada Empresa que és a la base del sistema d'economia capitalista, caracteritzada per la llibertat de l'empresari, la cerca del màxim benefici i el sotmetiment a les regles de la lliure competència.

Empresa pública Empresa creada i gestionada per l'estat, amb la finalitat de compatibilitzar en grau variable el benefici amb altres objectius, normalment el subministrament de serveis públics. En l'empresa pública els capitals, els beneficis i els dèficits hi són, respectivament, fornits, absorbits i coberts pel poder públic.

Empreses punta Empreses o sectors que constitueixen la base de la producció dels ingressos dins el procés econòmic d'una nació o dins un sistema econòmic.

Enarenat. Tècnica agrícola que consisteix en cobrir la terra d’arena per a que puga conservar la humitat i el sòl no s’erosiones tant. És molt empleada en zones àrides i seques d’Espanya, com ara Almeria i Canàries.

En sèrie Forma d'organització i realització del procés de treball que, mitjançant la utilització intensiva de maquinària, té com a resultat l'elaboració de productes (peces, màquines, objectes, etc) idèntics, no diferenciables. La producció en sèrie, que suposa l'obtenció de grans quantitats d'un mateix producte, comporta la utilització de mà d'obra poc o gens qualificada i la realització del treball en forma de cadena.

Endemisme. 1. Distribució geogràfica limitada d’espècies vives, és a dir, d’animals o plantes propis i exclusius de regions molt concretes. El territorio espanyol compta amb un nombre important d’endemismes: a Canàries hi ha més de 500 espècies endèmiques i, en la Península, la major proporció es troba en Andalusia (per exemple, el pinsapar de la serra de Grazalema). 2. En geografia humana, s’usa per qualificar problemes circumscrits a zones concretes, generalment del món subdesenvolupat (se parla, per exemple, de malalties endèmiques respecte d’aquelles que tenen una mínima incidència, i fins i tot estan eradicades als països més avançats, però que segueixen provocant gran nombre de morts als països del tercer món).

Endorreisme. Característica hidrològica d’una regió on les aigües superficials no poden arribar al mar per causes topogràfiques (sol afectar conques tancades i sovint subàrides). El llac Carucedo (León) és un exemple d’endorreisme ja que no es va crear intencionadament, sinó com a conseqüència del taponament d’una valle amb els fangs residuals de les explotaciones auríferes de Las Médulas, en temps dels romans, i fou tancat per l’acumulació d’escombraries procedents de la mina.

Energia Capacitat d'un sistema físic per a produir un treball. Aquesta definició, bé que és la més estesa, pot induir a error a causa de la vaguetat del terme "capacitat", i, per tant, és millor de definir l'energia com allò que, en produir-se un treball, disminueix en una quantitat igual al treball produït. L'energia, doncs, és mesurada en les mateixes unitats que el treball.

Energia eòlica Dit de l'energia del vent que pot ésser transformada en treball o electricitat mitjançant un aerogenerador.

Energia final. És el recurs primari transformat en energia útil per a proporcionar força mecànica, llumínica, calòrica, magnètica o química. Per exemple, la benzina fruit del refinat del petroli.

Energia geotèrmica Energia provinent dels jaciments d'aigua calenta i vapor, conseqüència de l'activitat tèrmica de l'interior de la Terra. Si estan situats en conques sedimentàries són generalment de baixa temperatura (de 60 a 150° C) i poden ésser utilitzats per a calefacció domèstica, industrial i agrícola. Quan es troben en zones d'activitat volcànica o tectònica recent, l'aigua està en forma de vapor o salmorra a 200-300° C i és utilitzable en centrals geotèrmiques per a la producció d'energia elèctrica.

Energia hidràulica. És la que s'obté usant la força mecànica produïda per l'aigua al caure per un desnivell.

Energia mareomotriu o mareomotora. Tipus d'energia renovable que és fonamentada en l'oscil·lació del nivell del mar en forma aproximadament sinusoïdal a causa de les marees. L'oscil·lació és cíclica de 12,4 hores de durada, l'amplitud de cresta a cresta és màxima en els estuaris on la marea entra en ressonància. Si es tanca l'estuari mitjançant un dic, la diferència de nivells que ocasiona la marea, fa passar aigua del mar a l'embassament a través d'unes comportes i d'aquest al mar a través dels canals d'alimentació del grup de turbines de la central mareomotriu.

Energia primària. És el recurs que necessita un procés de transformació previ al seu ús com a font d'energia.

Energia renovable. Energia que no s'esgota amb l'ús.

Energia solar Forma de manifestar-se l'activitat del sol. L'energia solar és deguda a la fusió de nuclis d'hidrogen, segons el cicle protó-protó, la qual cosa significa, per a aquest astre, la transformació, cada segon, d'uns 4 milions de tones de la seva massa en energia (a aquest ritme se'n pot assegurar una durada de prop de 100 mil milions d'anys abans que no s'exhaureixi la reserva d'hidrogen).

Energies alternatives Conjunt de formes d'energia que presenten generalment unes característiques determinades, com és ara la producció descentralitzada, la transformació neta —és a dir, sense residus— i el consum a indrets no molt allunyats del punt de producció. Hom qualifica d'alternatives les formes d'energia que actualment no poden ésser considerades convencionals (com és el cas dels combustibles fòssils, l'energia hidràulica i la de fissió nuclear) llevat de la de fusió, pel fet d'estar encara en fase experimental i hom no creu que pugui ésser utilitzada abans de l'any 2 000. Les principals energies alternatives són la solar, l'eòlica, la geotèrmica, la maremotriu, la maremotèrmica, la de les ones i l'agroenergia.

Envelliment de la població. Fenomen que es produeix quan el percentatge de persones majors de 65 anys en un país és superior al 12% de la població total. Les seues causes són el descens de la mortalitat a l’augmentar l’esperança de vida i el descens de la natalitat lligat al desenvolupament socioeconòmic del país. Les conseqüències són tant econòmiques (problemes per al finançament de les pensions) com socials. A Espanya s’està produint actualment un progressiu envelliment degut al descens de l’índex de fecunditat i a l’allargament de l’esperança de vida típics dels països desenvolupats.

Epidèmia. Malaltia infecciosa que ataca, al mateix temps, a nombroses persones d’un lloc o territori.

Equipament urbà A les aglomeracions urbanes, conjunt dels elements necessaris per al compliment de llurs funcions; la reproducció de la força de treball (equipaments escolar, sanitari, social i d'instrucció: clubs, biblioteques, cinema, espais verds), la producció i, sobretot, distribució de les mercaderies (equipament comercial: magatzems, oficines, etc, i de transports), l'administració pública (edificis i oficines públiques) i la dotació d'infrastructures (vies públiques, energia: electricitat, gas, etc.; comunicacions: telèfon, correus, etc; aigua i clavegueres).

Ermot. Denominació de la plataforma tabular, taula o mola, formada per una superfície horitzontal limitada per escarpes.

Erosió. Procés de modelat de la superfície terrestre provocat por agents climàtics, químics, mecànics i antròpics: glaceres, vent, temperatura i aigua en els seus diferents estats, etc. Inclou el transport de materials.

Escala d’un mapa. És la relació entre les dimensions del mapa i las dimensiones reals de la superfície que se representa, és a dir, les vegades que s’ha reduït la dimensió de la superfície per poder ser representada gràficament. Per exemple, l’escala 1:100.000 indica que una unitat (1 metre, decímetre, centímetre, mil·límetre...) en el mapa representa 100.000 unitats en la realitat (100.000 metres, decímetres, centímetres, mil·límetres...). Quan més gran siga la superfície representada, més gran serà l’escala (perquè la superfície real l’haurem de reduir moltes més vegades que quan es tracte d’un espai reduït). El mapa topogràfic espanyol, por exemple, presenta una escala 1:50.000. (1 cm. del mapa són 50.000 cm. en la realitat, és a dir, 500 metres).

Esclerofil·le. Dit d’aquelles plantes que presenten fulles dures i coriàcies, ben adaptades a la sequedat, ja que els arbres són de mitjana alatura, amb arrels molts esteses, escorça gruixuda, fulla perenne i dura. Les espècies més comunes són l’alzina i la surera, espècies de fusta dura, poc apta per a l’explotació fusterera, cosa que ha provocaat l’extensió del pi. Apareix acompanyat d’un ric sotabosc degut a l’abundant llum que arriba al sòl. És el tipus de bosc típic del domini climàtic mediterrani, encara que als darrers anys ha vist disminuïda la seua extensió per motius econòmics.

Espai Suport de les relacions entre els sistemes físic i humà, objecte de la geografia i d'una branca de l'economia. L'espai geogràfic és fet i evoluciona a partir dels conjunts de relacions, però sempre dins la superfície de la Terra; és canviant i diferenciat i la seva forma exterior és el paisatge.

Espai natural protegit. L’espai natural és l’àrea en la que predominen els elements naturals o que tenen unes característiques paisatgístiques o biològiques especials. La primera Llei d’Espais Naturals Protegits és de 1975 i, una vegada aprovada la Constitució, es va aprovar també la Llei de Conservació d’Espais Naturals i de la Fauna i la Flora Silvestres que estableix el manteniment d’aquests ecosistemes. En la actualitat, a Espanya hi ha més de 500 espais naturals protegits, el manteniment dels quals depén de l’estat, les autonomies o els municipis, segons les característiques de cada paratge natural.

Especulació. Adquisició de béns, sòl o mercaderies, durant un període de temps, per a obtenir els beneficis derivats de l’alça de preus.

Esperança de vida Perspectiva mitjana de durada de la vida d'una persona. És la mitjana aritmètica dels anys que teòricament, per a cada edat, poden arribar a viure els habitants d'una àrea determinada, tenint en compte la taula de mortalitat. És diferent segons el sexe (sempre major en dones que en homes), i segons el grau de desenvolupament del país o zona. Als desenvolupats és de més de 70 anys, els més alts del món són els de Japó (80) i España (73 anys per als homes i 81 per a les dones). Com a mitjana, l’esperança de vida en aquestos estats és 7 anys major en les dones que en els hòmens. Als països en vies de desenvolupament es troba entre els 60 i els 70 anys, i als països subdesenvolupats és inferior als 50 anys; la major part dels països africans està por sota dels 40.

Estabilització Aplicació de mesures de política econòmica per evitar desajusts greus de les magnituds econòmiques. Bé que les mesures més sovint aplicades són les de tipus monetari, hom pot exercir també controls; directes, sobre la inversió, el consum, l'ocupació, el comerç amb l'exterior; fiscals, etc., per a superar els desequilibris tant per excés com per defecte.

Estabulació Acció i efecte d'estabular el bestiar. L'estabulació pot ésser total, quan el bestiar no surt de l'estable, o lliure, pròpia del bestiar que pastura (boví, oví, etc.).

Estabular Criar i mantenir el bestiar en estables.

Estació Indret on es deturen habitualment els trens per admetre, deixar, transbordar o reexpedir passatgers i mercaderies, amb edificis annexos, on hi ha les oficines i altres dependències.

Estacionalitat turística. És la concentració de la demanda en unes poques setmanes a l’any i constitueix un dels principals problemes del turisme espanyol, ja que una de les conseqüències directes és la baixa rendibilitat dels equipaments turístics i l’eventualitat laboral de molts llocs de treball. L’ única autonomia sense grans problemes d’estacionalitat turística és Canàries, degut a l’estabilitat climàtica subtropical que li proporciona unes condicions similars durant tot l’any.

Estadística Ciència, mètode, tècniques, operació d'anàlisi matemàtica, que permeten d'estudiar numèricament amb el màxim de precisió els fenòmens col·lectius incompletament coneguts.

Estadística econòmica i social Branca de l'estadística aplicada que utilitza els mètodes quantitatius en l'estudi numèric dels fenòmens col·lectius de caràcter econòmic i social.

Estandardització Mot derivat de la parula anglesa standard, que vol dir estendard o bandera. Com que les banderes tenen sempre unes mides exactament en la relació dels seus components, "estàndard" ha passat a voler dir tipus, model o norma. En economia, és l'especificació de les característiques d'un producte per facilitar-ne la fabricació en sèrie, la qual cosa representa una disminució de la variabilitat de mides o de tipus, tal com s'esdevenia en la producció artesanal.

Estat. Formació social històrica, organitzada com a unitat política amb característiques pròpies. L'estat, com a formació social, és una estructura d'elements que pertanyen a unitats polítiques anteriors a ell i d'elements de nova creació.

Estat del benestar Tipus d'actuació estatal destinada a produir béns i serveis no rendibles per al sector privat.

Estatització Procés pel qual l'estat passa a gestionar directament una activitat econòmica, social, etc, fins aleshores a les mans de la iniciativa privada.

Estepa. Formació d’arbusts espinosos i baixos que deixa al descobert gran part del sòl. Les espècies típiques de l’estepa son el timó, l’espart i l’espàrrec, en les zones pròximes al litoral també trobem el margalló (desert de Les Palmes, Benicàssim).

Estiatge. Nivell més baix o cabal mínim que, en certes èpoques de l’any, tenen les aigües d’un riu o d’un llac.

Estils juràsic, germànic i sajònic. 1. L’estil JURÀSIC es caracteritza per una alternança de plegament convexos o anticlinals, i cóncaus o sinclinals, regulars i suaus formats per materials plàstics de l’era secundària i terciària, com ara els Monts Bascos. 2. L’estil GERMÀNIC està format per un sistema de blocs alçats (horst) i enfonsats (graben) producte de la fractura dels vells materials rígids del Paleozoic durant l’orogènesi terciària, com ara el Sistema Central. 3. L’estil SAJÒNIC combina ambdós processos, fractures i plegaments, com a conseqüència de l’alternança en la deposició de materials sedimentaris sobre els massissos paleozoics; de tal manera que el sòcol paleozoic es fractura i la coberta sedimentària es plega, adaptant-se a l’estructura subjacent. És característic del Sistema Ibèric.

Estraperlo Negoci il·legal de productes intervinguts per l'estat, venuts a preus abusius.

Estructura d'edatsDivisió de la població en grups segons l'edat. L'estructura per edats és causa i efecte de l'evolució general de la població i una dada fonamental per a la planificació econòmica i social. Per a classificar la població segons la seva edat els demògrafs treballen a diferents escales. La classificació més elemental és l'anomenada grups d'edat: joves (menys de 15 o 20 anys), adults (entre 15 o 20 i 60 o 65 anys) i vells (més de 60 o 65 anys), sense distinció de sexes.

Estructura urbana. Distribució en l’espai de les diverses parts d’una ciutat.

Estuari. S’anomena així la part inferior d’una vall fluvial (la desembocadura d’un riu) que ha estat envaïda pel mar. L’exemple peninsular més destacat és l’estuari del Tajo on, amb les marees, es produeix un vaivé de les aigües del mar i del riu. Quan els estuaris són de menor importància se’ls anomena ries (com és el cas de les ries gallegues).

Euro. Moneda comuna de la major part de la Unió Europea des de la seua implantació l’1 de gener del 2002. Amb l’euro es pretén avançar en la unió econòmica d’Europa, evitant els canvis monetaris entre països per tal d’igualar les economies i fomentar els intercanvis comercials. L'equivalència establerta amb l’antiga moneda espanyola és de 166,386 pessetes per euro. A l’estiu de 2007 (setembre) un euro equival a 1,39 dòlars, el nivell de paritat més alt des del seu naixement.

Eurociutat Cadascuna de les grans ciutats de la Unió Europea constituïdes en grup de pressió per tal de fer valer els seus interessos i concepcions europees davant les institucions comunitàries i els governs estatals.

Excedent Allò que sobra de la producció un cop s'ha consumit el necessari per sobreviure. Part del producte social que sobrepassa el valor dels factors de producció emprats per a obtenir-lo. És a dir, en sentit restringit són tots els productes que superen el necessari per a la subsistència, mentre que en un sentit més ample és el romanent amb el que compta una comunitat després de descomptar la part necessària per al seu manteniment.

Excedent demogràfic Inadequació entre la població i els recursos econòmics en un lloc i un moment donats. Aquest concepte, estretament lligat amb el de superpoblació, és molt relatiu, puix que la pressió de la població sobre els recursos pot ésser d'intensitat molt variable, i és difícil de precisar quan és insostenible o quan sobra població i quan els recursos són mal mobilitzats. El concepte té validesa per a aquelles societats d'economia teòricament estable on tot augment quantitatiu de la població dóna lloc a un descens de la renda per capita i a una manca de llocs de treball. Tot l'escreix de població respecte al volum d'equilibri constitueix l'excedent que, o bé emigra, o bé és eliminat per una mortalitat accentuada provocada per la fam i les epidèmies consegüents.

Exili Allunyament, voluntari o forçós, del territori d'un estat, especialment per motius polítics.

Èxode rural Abandó del camp per una part de la població o per la totalitat. La poca flexibilitat tradicional de l'economia agrícola hi fa difícil l'absorció d'un creixement demogràfic, fins i tot feble, i sempre s'han donat situacions episòdiques d'emigració, en general cap a les ciutats. La Revolució Industrial produí un creixent desequilibri econòmic i de nivell de vida general entre la ciutat i el camp. L'atracció de la ciutat, ateses les millors perspectives del sistema de vida urbà, absorbí, no solament l'excedent demogràfic rural, sinó d'altres persones; la població rural perdé l'equilibri i entrà en un procés irreversible de despoblament.

Èxode urbà. Emigració de població de les grans ciutats cap als pobles de les àrees metropolitanes, on el preu de la vivenda és més barat i es pot trobar millor qualitat de vida.

Exorreisme. Característica hidrològica d’una regió on les aigües superficials arriben continuament o intermitentment a la mar (sol afectar a les regions humides o subhumides).

Exotisme. Qualitat d'allò estrany, rar, insòlit, singular, llunyà, estranger.

Explosió demogràfica Increment sobtat de la població d'un territori a partir d'elements preexistents.

Explosió urbana. Procés de concentració massiva de la població en grans aglomeracions urbanes.

Explotació Conjunt d'instal·lacions i activitats aplicades al funcionament d'una empresa agrícola o, per extensió, industrial, al llarg de tot el procés de producció i comercialització. Segons la destinació dels productes obtinguts, les explotacions poden ésser autàrquiques, si produeixen exclusivament per permetre la vida dels propietaris i treballadors d'una manera directa, o comercials, si són destinades al mercat i a l'obtenció de beneficis. Un cas particular d'aquestes explotacions són les denominades de plantació, pròpies dels països nous, en relació, generalment, amb grans companyies. Segons la classe de productes obtinguts les explotacions poden ésser complexes, en el cas que aquests productes siguin molt variats (com, per exemple, les tradicionals, que eren alhora agrícoles i ramaderes), o especialitzades, si es dediquen exclusivament a un tipus determinat de producte. Cal distingir en primer lloc entre les agrícoles i les ramaderes i, dintre cadascun d'aquests grups, entre les que siguin només bladeres, farratgeres, vitícoles, olivareres, etc, en el primer cas, i entre les lleteres, productores de carn, ovines, porcines o bé dedicades a l'aviram (pollastres, conills, ous, etc), en el segon cas, en el qual reben sovint la denominació de granja. Actualment els complexos d'explotació, tant agrícola com ramadera, inclouen sovint instal·lacions industrials annexes (com les de conserves). Segons la vinculació dels treballadors a l'explotació i, concretament, a les terres, les explotacions poden ésser directes o indirectes. En les directes el treballador és també propietari de les terres i, per tant, de l'explotació. Són molt freqüents, en aquest tipus, les anomenades explotacions familiars, que acostumen a ésser de dimensions petites o mitjanes; n'és un bon exemple el mas català prepirinenc, que constitueix una explotació de tipus familiar, autàrquic i complex. Quan la propietat i el treball d'una explotació recauen en persones diferents, s'anomenen indirectes, en aquest cas els treballadors es vinculen a les terres en virtut d'uns contractes determinats (arrendaments, parceries, etc). Les explotacions poden tenir caràcter col·lectiu, i llavors és freqüent que l'estat en sigui el propietari, com en el cas del sovkhoz soviètic, o caràcter cooperatiu, com en el cas del kolkhoz de l'URSS o del kibbuts d'Israel.

Explotació agrícola. Unitat tècnica econòmica de la que s'obtenen productes agraris sota difrents règims de tinença de la terra.

Explotació extensiva. Sistema que no utilitza tots els recursos tècnics (capital) ni humans (mà d'obra) disponibles per a obtenir la máxima producció, ja que el benefici prové de la mecanització de grans àrees de conreu amb una mínima inversió. És típica d'Estat Units.

Explotació intensiva. Sistema de producció agrícola caracteritzat pel monoconreu destinat al mercat amb l'objectiu d'obtenir -mitjançant fortes inversions per unitat de superfície- la màxima quantitat, producció i benefici. És típica de l'Europa mediterrània.

Explotar Treure profit del producte (d'alguna cosa, generalment la terra).

Exportació Béns i serveis d'un país que en són exportats. Quan les transaccions són fetes amb mercaderies, hom parla d'exportacions visibles, i d'invisibles quan hom fa un servei (assegurances, interessos, nolis, etc) per compte d'un altre país.

Expropiació Forma d'extinció del dret de propietat i despossessió d'un bé fet per l'administració pública.

Fàbrica Conjunt d'instal·lacions industrials (edificis, maquinària, etc) destinades a la transformació o conservació de primeres matèries o a la producció d'objectes a partir d'elements més simples.

Factor 4 Informe del Club de Roma, que proposa doblar el benestar consumint la meitat de recursos. Es basa tant en la major eficiència en l'ús de recursos com en un replantejament del que significa el benestar.

Factor de producció Cadascun dels elements que, combinats en unes proporcions determinades, permeten la producció de béns i serveis i possibiliten la percepció d'uns ingressos. Tradicionalment les categories considerades com a factors han estat els recursos naturals, el treball i els béns de capital analitzats des d'una perspectiva tècnica i social, bé que modernament alguns autors neoclàssics hi afegeixen l'empresa o l'organització com a quart factor o factor residual.

Factoria Establiment industrial o de comerç, dit especialment dels situats en colònies.

Falla. Fractura d’un estrat rocós degut a forces orogèniques de compressió. Se pot observar en ella el plànol de la falla, el salt de falla i els llavis enfonsats i elevats.

Fecunditat. Relació del nombre de naixements amb el de dones en edat fèrtil (fills per dona). Se sol expressar mitjançant la taxa o índex de fecunditat que indica els nascuts en un any en relació al nombre de dones en edat fèrtil (entre 15 i 49 anys) per cada mil habitants. L’índex de fecunditat deu de ser superior al 2,1 per a garantir el relleu generacional. En general, als països desenvolupats se situa al voltant de l’1,6 per 1000 i als subdesenvolupats entorn al 3,3, encara que tant en un cas com en l’altre hi ha extrems. Espanya té les taxes més baixes del món (entre l’1,2 per 1000 i l’1,4); entre las més altes destaquen Níger amb 7,4 i Aràbia Saudí amb el 6,4 per 1000. La caiguda brusca de la fecunditat a l’estat espanyol acompanyada d’una mortalitat cada vegada més baixa està produint un important envelliment de la població.

F.E.D.E.R. Fons Europeu de Desenvolupament Regional. Es creà al març de 1975 per a disminuir els desequilibris regionals entre els estats membres de la Unió Europea. Junt al Fons Social Europeu (FSE) i el Fons Europeu d’Orientació i Garantia Agrícola (FEOGA) formen els fons estructurals creats abans del Tractat de Maastricht per a fomentar el desenvolupament de les regions europees.

Ferrocarril Sistema de comunicació i de transport en el qual els vehicles, enllaçats formant trens i remolcats per un vehicle motor, circulen per vies, constituïdes per dues peces d'acer paral·leles, els carrils, que sostenen i guien les rodes, amb pestanya, dels vehicles. En un sentit ampli, hom entén per ferrocarril el conjunt de les vies, amb els trens que hi circulen i les instal·lacions annexes.

Fertilitat Possibilitat fisiològica de procrear de les dones. Són edats fèrtils les compreses entre 15 i 49 anys. Si hom no impedís d'una manera o una altra la concepció, la fertilitat seria igual a la fecunditat, però això no s'ha produït mai; el matrimoni tardà, el celibat i la limitació voluntària dels naixements originen una fecunditat molt per sota de les possibilitats fisiològiques de l'espècie.

Fibra òptica. És una fibra o barreta de vidre o altre material transparent semblant que serveix per a transmetre llum i imatges, i per al desenvolupament de les comunicacions i de les xarxes locals, sense a penes pèrdues i amb una gran definició i qualitat.

Filial Empresa o societat amb personalitat jurídica pròpia el capital de la qual resta majoritàriament en mans d'una altra entitat mercantil.

Financera Societat que té per objecte avançar els recursos financers a d'altres empreses per al finançament de noves inversions, en canvi d'un interès determinat.

Fiord. Vall glacial envaïda pel mar. Són típics els de Noruega i d'altres costes situades aprop dels Pols.

FITUR. Fira internacional del turisme que és celebra tots els anys a Madrid.

Fitotècnia Part de l'agricultura que estudia la utilització i les aplicacions de les plantes amb relació a la indústria i l'economia.

Fletxes litorals. S’anomena així l’acumulació d’arena davant de la costa. De vegades aquests dipòsits es recolzen en caps o en promontoris. Les fletxes poden aïllar llacunes en un antic golf formant cordons litorals, com ara al Mar Menor (Múrcia) o a l’Albufera de València.

Flux turístic. Quantitat de desplaçaments.

F.M.I. Fons Monetari Internacional. Va ser creat junt al Banco Mundial el 1944 a la Conferència de Breton Woods (E.U.A.) celebrada per a reformar el sistema monetari internacional. La seua finalitat és l’expansió del comerç internacional, la creació de llocs de treball, el desenvolupamant de la renda i la producció i, al mateix temps, procurar l’estabilitat monetària i dels tipus de canvi. Els països membres paguen una quota en funció dels seus recursos i la seua riquesa.

Foc En demografia, casa o habitatge sotmès a l'impost del fogatge.

Fogatjament Relació de focs, distribuïts per localitats, termes i demarcacions superiors, per a l'exacció de la imposició del fogatge.

Font energètica o font d'energia 1.Cos, sistema o dispositiu que emet alguna mena de partícules o d'energia. 2.Substància material capaç de ser usada per produir treball.

Forces productives Conjunt de mitjans de producció (primeres matèries, força de treball i instruments de treball) i experiència acumulada en la realització del procés de producció disponibles en un moment i en un sistema econòmics determinats. A un cert nivell de desenvolupament de les forces productives, aquestes entren en contradicció amb les relacions de producció existents i es converteixen en un impediment a l'expansió del sistema. És aleshores que segons Marx s'inicia una època de revolució social.

Fordisme Sistema de producció industrial introduït per Henry Ford a les primeres dècades del s XX. Les teories clàssiques de l'organització industrial-taylorisme i fordisme- sorgiren al principi del segle XX, època en què culminà el maquinisme, amb la introducció de nous mètodes d'organització del procés de treball. Així com el taylorisme cercava de millorar l'eficàcia industrial, el fordisme prestava molta més atenció a la sortida comercial dels productes: la producció en massa requereix mercats de masses. El fordisme suposà la introducció de la cadena de muntatge mòbil i la fabricació portada a terme a grans plantes i adreçada a mercats de masses. Aquest sistema de producció a gran escala esdevingué essencial per a la indústria de l'automòbil mundial i, posteriorment, fou adoptat per altres sectors industrials.

Fossa tectònica o graben. És una depressió formada per l’enfonsament dels estrats rocoses compresos entre dos o més falles paral·leles.

Franquícia. Sistema pel qual els productes d’una marca o empresa determinada se venen mitjançant concessions a diferents comerciants. Aquest tipus de comerç suposa no només la venda del producte, sinó també el desenvolupament d’un sistema de distribució. Alguns exemples de franquícies són els de Tele Pizza, Benetton, Mango, Tito Bluni, etc.

Free-shop Botiga franca, lliure d'imposts.

Front. És la superfície de contacte entre dues masses d’aire. Aquesta superfície mai és vertical, sinó inclinada perquè l’aire més dens i pesat tendeix a introduir-se en forma de falca per la part inferior de l’aire més lleuger. Açò és el que passa amb el front polar que separa l’aire tropical de l’aire polar a la zona temperada.

Front Polar. És el front que separa l’aire polar de las masses d’aire càlid del sud. Se forma cap als 60º de latitud nord. Les borrasques associades al front polar defineixen el clima humit de la cornisa cantàbrica i són les que en determinades èpoques de l’any, especialment a la tardor, afecten gran part de la Península Ibèrica.

Funció urbana Activitat predominant o conjunt d'activitats d'una ciutat dirigides cap a l'exterior. El concepte neix en entendre la ciutat com un òrgan que exerceix una funció en conjunt dins la societat. Són activitats exteriors les que determinen una influència dins una àrea (si és al nivell regional hom la denomina també funció regional), i no les d'ús intern (com les dels forners, mecànics, adroguers, etc), car aquestes són pròpies de tot agrupament urbà. Hom obté la determinació de la funció o de les funcions d'una ciutat en comparar el tipus d'activitats dirigides cap a la satisfacció de les necessitats exteriors a la ciutat. Les principals funcions resten incloses dins la classificació següent: funcions agrícola, militar i turística, terapèutica, administrativa i política. Normalment la ciutat no presenta cap funció netament predominant, sinó que en concentra diverses, les quals poden evolucionar i canviar.

Funcionari públic Empleat d'una administració pública, d'una forma tendent a la permanència en el lloc, i que es troba en una situació especial de dependència respecte a aquella; això el diferencia del treballador sotmès a una relació privada i, àdhuc, pot veure els seus drets restringits en relació amb un ciutadà normal.

Fus horari. La Terra està dividida en tants fusos com hores té el dia, és a dir, 24 fusos horaris. Cadascun té 15º (graus) de longitud. El meridià de Greenwich divideix en dos parts iguals el fus horari que es pren com a base i tot fus adopta l’hora d’aquest punt intermedi (per això es parla, cronològicament, de l’horari mitjà o del temps mitjà de Greenwich). Quan se passa d’un fus horari a un altre és necessari avançar el rellotge una hora si se va cap a l’Est o retardar-lo una hora si se va cap a l’Oest. De tota manera, des de 1940, i per decisió del règim de Franco, a Espanya anem una hora darrere perquè se’ls va ocòrrer tenir el mateix horari que la Itàlia fascista o l’Alemanya nazi quan, geogràficament, segons els fusos horaris hauríem de tenir la mateixa hora que Canàries, Portugal o el Regne Unit. (Mireu el mapa: els territoris situats fins 15 graus a l’oest del meridià de Greenwich tenen horari d’Europa occidental -en blau-, els situats 15 graus a l’est, és a dir, els d'Europa central -en roig- tenen una hora més i, per últim, els situats més cap a la part oriental tenen l’horari de l’Europa de l'Est –en verd).

Fusió Agrupació d'empreses industrials o comercials per a formar una nova unitat econòmica. La fusió pot ésser vertical, que tendeix a abastar totes les transformacions d'un producte, des de la primera matèria fins a l'article acabat, o bé horitzontal, que mira de reunir les indústries del mateix tipus de producció.

G.7. Abreviatura del grup dels 7 països més rics del món (Estats Units, Canadà, Japó, Alemanya, França, Regne Unit i Itàlia).

G.20 Fòrum de cooperació i consulta en sobre el sistema financer internacional. El G.20 està conformat pels ministres de finances i governadors dels bancs centrals dels estats que integren el G.7 (Estats Units, Canadà, Alemanya, França, el Regne Unit, Japó i Itàlia), i de 12 estats més (Argentina, Austràlia, Brasil, Xina, Índia, Indonèsia, Corea del Sud, Mèxic, Rússia, Aràbia Saudita, Àfrica del Sud, i Turquia), el president de la Unió Europea (si no pertany al G.7), el Banc Central Europeu, el director administratiu del Fons Monetari Internacional, el president del Banc Mundial i altres ministres d'aquestes dues organitzacions internacionals.

Galeria Usat generalment en plural (galeries). Passatge cobert amb botigues a banda i banda.

Garriga. Associació d’arbustos i de plantes llenyoses densament poblats, amb plantes com el coscoll, el llentiscle, el romaní, el bruc i l’estepa.

Gas Mescla combustible de gasos emprada per a la producció de calor, per a l'enllumenat, etc.

GATT. Sigla de “General Agreement on Tariffs and Trade”. Acord signat en 1947 per 23 països que es comprometran a reduir tarifes duaneres i els obstacles comercials. Espanya entrà al GATT en 1963. Actualment, les seues funcions les realitza l’OMC (Organització Mundial de Comerç).

Geodinàmica Part de la geologia que s'ocupa de les modificacions que experimenten el relleu i l'estructura de l'escorça terrestre. Els agents geològics que produeixen aquestes modificacions es divideixen en dos grups: agents geològics externs a l'escorça terrestre, els més coneguts i més ben estudiats (glaç, aigües superficials, etc), i agents geològics interns, que actuen des de l'interior de la terra (vulcanisme, sismologia), poc coneguts, malgrat ésser-ne ben patents els efectes. La geodinàmica es divideix, doncs, en dos apartats: geodinàmica externa, que estudia els agents geològics externs, i geodinàmica interna, que estudia els interns.

Geografia Ciència que mira d'analitzar i d'explicar la localització i la distribució en l'espai dels diferents elements de la superfície terrestre i de preveure l'acció que cal dur a terme. La complexitat de la geografia és deguda a la complexitat mateixa dels fets que estudia. El seu objecte és l'anàlisi del resultat de les relacions entre dues estructures diverses: la física i la humana, ambdues objecte de l'estudi de moltes altres ciències que n'analitzen aspectes parcials (geologia, biologia, sociologia o economia, per exemple).

Geografia biològica Generalment anomenada biogeografia. Part de la geografia que estudia la superfície de la Terra en l'aspecte biològic. S'ocupa de la distribució geogràfica dels animals (zoogeografia), de les plantes (fitogeografia) i àdhuc de l'home (antropogeografia). La biogeografia estudia tots els elements naturals animats, l'home inclòs, en llur aspecte més biològic, i es relaciona amb la biologia, bé que dóna més importància als fenòmens d'interrelació i de distribució en l'espai dels éssers vius; per aquest motiu es relaciona estretament amb l'ecologia, tot i que generalment —llevat del cas d'algunes escoles, com la soviètica —s'ha centrat només en l'estudi de les plantes. En la biogeografia les relacions amb l'home i la seva activitat són més fortes i evidents, encara, que en la geografia física. Malgrat alguns corrents moderns que vindiquen la unitat de tots els elements naturals influïts per l'home, inclosos en una nova ciència del paisatge, la diversitat dels objectes estudiats per la biogeografia permet de distingir-ne tres subbranques: la pedologia, que estudia l'origen, les característiques, la distribució i la utilització dels sòls, la fitogeografia, que estudia la distribució i la combinació de les plantes, i la zoogeografia, que fa el mateix amb els animals.

Geografia dels establiments humans Part de la geografia humana que estudia els resultats de l'existència i l'activitat humana sobre la superfície terrestre. Bàsicament el seu camp comprèn l'organització de l'espai, i, d'acord amb la contraposició camp-ciutat, pot subdividir-se en geografia urbana, que estudia l'establiment urbà, i geografia rural, que estudia els establiments agraris. Ambdues branques poden tenir també un sentit més ampli i poden esdevenir les dues úniques de la geografia humana. Alguns geògrafs moderns, especialment els quantitativistes, consideren superada aquesta contraposició camp-ciutat i redueixen la geografia de l'establiment humà a l'estudi d'aquella organització de l'espai.

Geografia econòmica Part de la geografia humana que estudia l'home com a productor i els resultats de la seva activitat. Els geògrafs que parteixen d'un punt de vista marxista, com els de l'escola soviètica, consideren aquesta l'única geografia humana, que inclou tots els altres aspectes. Atesa la gran complexitat de la producció humana, la geografia econòmica es pot subdividir encara en geografia agrària, geografia industrial, i geografia comercial i dels serveis, segons que hom hi estudiï els fets geogràfics relacionats amb el sector primari, secundari o terciari, respectivament. Hom pot parlar també d'una geografia de la circulació, que s'ocupa de la difusió en l'espai de fets relatius a tots tres sectors econòmics.

Geografia física Part de la geografia general que estudia tots els elements naturals inanimats que constitueixen la superfície terrestre per tal d'analitzar i de comprendre el medi on l'home viu i on desenvolupa les seves activitats. La diversitat d'aquests elements ha obligat alhora a subdividir la geografia física en diverses subbranques: la climatologia, que té per objecte l'estudi dels factors i elements climàtics i llur distribució atmosfèrica i es relaciona amb la meteorologia (car n'utilitza les dades), bé que el seu interès està a determinar una tipologia dels diferents climes que afecten l'home, la geomorfologia, que estudia l'origen i el desenvolupament de les formes del relleu i es relaciona amb la geologia, bé que no pot fer abstracció dels factors atmosfèrics, biogeogràfics i antròpics, que tenen un impacte extraordinari sobre les formes del relleu (i en aquest mateix sentit pot incloure-hi els estudis de paleogeografia), la hidrogeografia, que estudia els principals elements que componen la hidrosfera per tal de conèixer-ne les característiques principals i utilitzacions i que, bé que el seu camp d'estudi comprèn els corrents fluvials (subaeris i subterranis) i marins, els llacs, les glaceres i les mars (i té relació, doncs, amb la hidrologia i amb l'oceanografia, les dades de les quals utilitza per tal de relacionar-les amb els altres elements), s'ha dedicat principalment a l'estudi dels rius, considerats com a síntesi de tots els elements geogràfics (relleu, clima, vegetació, fauna, activitats humanes).

Geografia general Branca de la geografia que estudia un element geogràfic o un conjunt d'elements geogràfics en tota la superfície terrestre per tal d'establir una tipologia determinada. Segons la natura dels elements estudiats, la geografia general es divideix en física, biològica i humana.

Geografia Humana. Estudia les col·lectivitats humanes i les modificacions que genera la seua activitat en la superfície terrestre. Se centra en els paisatges culturals o humaniatzats. Els grans temes de la Geografia Humana són la Geografia de la Població, la Geografia Agrària, Geografia Industrial, Urbana, de les comunicacions i Econòmica.

Geografia regional Branca de la geografia que estudia tots els elements geogràfics que apareixen en un sector concret de la superfície terrestre o bé una part d'aquests elements, per tal de posar de manifest les interrelacions que s'hi produeixen. L'estudi de les interrelacions entre tots els factors i sectors concrets que ha d'establir contínuament impedeix tota subdivisió en branques i subbranques.

Geografia social Part de la geografia humana que estudia l'home i els grups humans en ells mateixos, considerant-ne l'existència, els efectius i l'evolució i l'organització. Dintre aquesta concepció general, que alguns geògrafs, sobretot nord-americans, consideren com l'única geografia humana possible, hi caben encara diferents subspecialitzacions: l'ecologia humana, que estudia l'home com a ésser viu en relació amb el medi físic, la demogeografia, que estudia l'home com a membre del grup, la geografia cultural, que estudia els fets qualitatius de les comunitats humanes, i la geografia política, que estudia els grups humans des del punt de vista de llur constitució en estats.

Geologia Ciència que té per objecte l'estudi de la Terra (composició, estructura, història). L'observació directa té, en geologia, una gran importància; el geòleg ha de destriar les causes i les modalitats dels canvis successius, estimar-ne les conseqüències i, particularment, reconstituir la història de la Terra. El mètode de recerca, essencialment, no és experimental, sinó més aviat històric.

Geomorfologia Part de la geodinàmica externa que s'ocupa de l'estudi de les formes de la superfície terrestre i de les forces que les originen, és a dir, de les formes del relleu terrestre. Com totes les ciències de la natura, la geomorfologia tracta, en primer lloc, de descriure els diversos tipus de formes naturals per tal d'intentar d'explicar-ne després l'origen i l'evolució. Un dels factors decisius en l'evolució morfològica del relleu és l'erosió, per la qual cosa una bona part de la geomorfologia tracta de l'estudi dels fenòmens erosius.

Geopolítica Estudi de la relació existent entre el medi geogràfic, d'una part, i l'estructura socioeconòmica i l'evolució política d'un país, de l'altra.

Geosinclinal. Solc o depressió de l’escorça terrestre on es van acumulant gran quantitat de sediments que, posteriorment, són alçats i plegats. Els geosinclinals solen formar part de grans cubetes sedimentàries marines que, conforme van acumulant sediments, tenen processos d’enfonsament.

Glacis. Rampa amb pendent suau. Forma típica de peu de mont que s’arrela en una vessant muntanyosa i enllaça amb el fons d’una vall o depressió. És el resultat d’un procés d’erosió i/o acumulació de materials, en general, escassament arrodonits.

Globalització Transformació del món en un espai únic, tot i ser desigual, pel que fa a la producció, la distribució i el consum de béns. Nom que hom dóna a determinats trets del capitalisme a partir de les dues darreres dècades del s XX. Designa sobretot la intensificació dels intercanvis de persones, béns i serveis i la interdependència econòmica a escala mundial. Les bases de la globalització són l'eliminació progressiva de les barreres duaneres i l'establiment d'àmplies àrees de lliure comerç com ara la UE, el NAFTA, Mercosur, etc, i els avenços tecnològics en les telecomunicacions, que fan gairebé instantani l'intercanvi d'informació.

Gota freda. Centre de baixa pressió format per un embassament d’aire fred, situat en una zona calenta. A la Península Ibèrica es produeix a principi de tardor produint canvis de temps sobtats, inestabilitat atmosfèrica en forma de fortes pluges, neu, granís, etc. Es un fenomen característic de la costa mediterrània.

Gràfic. Representació visual i ordenada, mitjançant elements geomètics (línies, barres, sectors, triangles, histograma de freqüències, etc.), d'una o més variables i/o de la relació entre aquestes que facilita la comprensió del fenomen representat.

Granja 1. Lloc destinat a la cria d'aviram o de bestiar. 2. Masia.

Grans magatzems Establiment comercial gran amb distintes seccions on es venen diversos gèneres.

Guaret Sistema de conreu que consisteix a deixar reposar any sí any no un terreny empobrit per tal que torni a adquirir fertilitat.

Hàbitat 1. Conjunt de condicions ambientals (sòl, microclima, factors biòtics, físics, químics, energètics, etc) en què es desenvolupa la vida d'un ésser viu. 2. Localització territorial de la població humana. El lloc que ocupa aquesta població planteja el problema bàsic d'adaptació; d'aquí ve que les característiques distintives d'una població siguin en part atribuïbles a les peculiaritats del seu hàbitat. La concepció d'aquest respon a dos punts de vista diferents: el d'àrea natural i el d'àrea cultural.

Habitatge Casa o part de la casa que hom pot habitar. Bé econòmic, de consum durador i de primera necessitat, hom en pot definir la qualitat (equipament, tipus de construcció), la forma (individual, col·lectiu) i el règim jurídic de fruïció (lloguer, propietat, etc.).

Hercinià. Cicle o moviment orogènic desenvolupat durant el Paleozoic Superior, aproximadament entre –400 i –230 milions d’anys. Va afectar el centre i el sud d’Europa, donant com a resultat una sèrie d’alineacions muntanyoses a la vores dels massissos precàmbrics i caledonians. Restes d’aquestes serralades es troben al Massís Gallec i a la Meseta, així com a les serralades alpines (formades a l’Era Terciària) com ara els Pirineus.

Hidrografia Ciència que estudia les aigües existents sobre la superfície terrestre. D'una manera particular s'ocupa dels corrents fluvials i de llurs característiques específiques. En un sentit més ampli comprèn, a més, l'estudi dels oceans i les mars i dels llacs.

Hidrosfera. Mantell d'aigua que envolta el globus terraqui i que cobreix, aproximadament, els 2/3 de la superfície.

Hinterland Rerepaís.

Hipermercat Empresa comercial de venda al detall per autoservei caracteritzada per les seves grans dimensions —més de 2 500 m2—, per una cobertura molt àmplia de productes de consum i per una política de preus agressiva enfront del comerç de tipus petit i mitjà. Comporta una certa especialització en productes de gran demanda, de marques conegudes i de preus moderats dins de cada gènere, la qual cosa permet una rotació molt ràpida del capital circulant. Normalment situats a les rodalies de les grans aglomeracions urbanes, els hipermercats presenten instal·lacions relativament poc costoses i s'adrecen als compradors que es desplacen en automòbil, la qual cosa fa possible un gran volum de vendes per cada client. Acostumen d'estar emplaçats a la vora de vies ràpides de comunicació, i proveïts d'extenses zones d'aparcament.

Holding Societat que posseeix accions d'altres societats, del mateix sector o no. Com a representatives del capital, aquestes accions pertanyen al holding, bé que l'actiu industrial pot restar en mans de les societats d'explotació. La majoria dels països han posat restriccions legals als holdings.

Horitzó d’un sòl. És cada una de les capes o estrats que el formen. El conjunt d’aquestes capes dóna lloc al perfil del sòl i, segons com siguen les capes i la seua distribució, se classifiquen en distintes tipologies: jóvens, incipients o poc evolucionats; de perfil poc diferenciat; madurs, totalment formats; i deteriorats o en procés de deteriorament.

Horticultura Conjunt de tècniques i de mètodes que hom empra en el conreu de verdures, de llegums, de fruita, etc.

Horst. Pilar tectònic. Bloc limitat per falles que ha quedat elevat per l’enfonsament del terreny circumdant per un sistema de falles o pel seu propi alçament.

Humitat relativa de l’aire. És el percentatge de vapor d’aigua que hi ha a l’atmosfera respecte al valor màxim que correspon al nivell de saturació (quantitat màxima de vapor d’aigua que pot ser retinguda per una massa d’aire a una temperatura determinada, quan és superat, l’excés d’aigua precipita). El nivell d’humitat està determinat per la temperatura, la proximitat al mar, el relleu i, també, per la cobertora vegetal.

Humus. Petit mantell vegetal situat a la part superior del sòl que prové de la descomposició de la matèria orgànica barrejada amb la matèria mineral del sòl.

I+D Sigles d'Investigació i Desenvolupament. Fan referència a les polítiques de foment de la ciència i la investigació. El percentatge del PIB que un país dedica a I+D és un indicador del seu grau de desenvolupament.

I. D. H. Sigla d'Índex de Desenvolupament Humà. L'índex de desenvolupament humà (IDH) és un indicador creat l'any 1990 pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) de l'ONU amb l'objectiu de mesurar el nivell de desenvolupament dels diferents estats del món. L'IDH s'obté a partir del càlcul ponderat de tres variables (referents a economia, educació, salut): la durada i qualitat de vida (esperança de vida al nàixer), nivell d'instrucció i educació (taxa d'alfabetització d'adults i nivell d'estudis de la població) i nivell de vida (PIB per càpita mesurat en dòlars dels EUA).

Il·lustració. Moviment cultural, polític i filosòfic que va tenir lloc a Europa i a Amèrica al segle XVIII, caracteritzat pel predomini de la raó. Alguns reis europeus van ser influïts per aquest corrent i van fer reformes importants.

Immigració. Moviment migratori vist des de la perspectiva del lloc d'arribada dels migrants. Les migracions solen ésser motivades per la diferència existent en la relació població-recursos entre dos o més espais geogràfics comunicables. Per això, els llocs d'immigració soler ésser les terres de colonització o les àrees urbanes. La immigració urbana —moviment migratori que, actualment i sobretot en les societats industrials, s'origina quasi exclusivament en l'èxode rural —és directament proporcional al creixement econòmic i al gruix demogràfic de la ciutat, sempre que no hi haja cap planificació socioeconòmica adient. Espanya s’ha convertit, des de la darrera dècada del segle XX, en un país d’immigrants procedents fonamentalment del nord del continent africà, d’Iberoamèrica i dels països d’Europa de l’Est.

Importació Conjunt de béns i serveis que un país importa. El volum d'importacions efectuades per un país en un exercici econòmic és comptabilitzat en la balança de pagaments, on hom distingeix entre les adquisicions de primeres matèries i productes acabats (importacions visibles) i de serveis (importacions invisibles), que representen una contrapartida directa en divises o exportaciones, i les de béns de capital en forma d'inversions, préstecs, etc.

Índex Nombre que expressa la relació entre dues magnituds o més i que és emprat per a comparar factors o magnituds més complexos.

Índex de desenvolupament humà (IDH) Indicador sintètic que elabora el Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD) des del 1990. Aquest índex es calcula per a tots els països del món a partir del PIB per càpita, l'esperança de vida, la taxa d'escolaritat i la taxa d'alfabetització d'adults.

Índex de preus Equació matemàtica que sorgeix de la valoració ponderada dels preus dels productes en un lloc i un moment concrets; permet analitzar d'una manera sintètica la seva variació al llarg del temps.

Índex de preus al consum (IPC) A l'estat espanyol, mesura efectuada per tal d'avaluar el cost de la vida al llarg d'un període determinat de temps, el resultat de la qual té caràcter oficial. Per a confegir-lo, hom treballa sobre una mostra que té en compte els preus de determinats béns i serveis prèviament seleccionats com a bàsics, el nivell de consum de cada període, els salaris i el pes relatiu de cada grup sòcio-econòmic en la població total.

Indicador Dada o xifra de referència que hom empra per tal d'explicitar i resumir taules estadístiques i que dóna una idea més clara del fet que hom vol explicar. De vegades aquestes xifres són només l'índex del moviment que la magnitud ha experimentat (per exemple, el PNB el 1960 = 100; el 1970 = 150). Unes altres vegades cal precisar magnituds econòmiques, com la de renda nacional, amb indicadors de nivell de vida o benestar.

Indicador de Progrés Genuí (IPG) Indicador proposat pel grup Redefining Progress per a substituir el PIB i avaluar millor el benestar i el desenvolupament. Més avançat que l'Índex de Benestar Econòmic creat el 1989 per Herman Daly i John Cobb, engloba contribucions positives i descompta costs com el consum de recursos, la pèrdua de béns naturals, la contaminació, la distribució desigual de la renda i la delinqüència.

Indústria 1 Conjunt d'activitats dedicades a la transformació de les matèries primeres mitjançant maquinària, per tal d'obtenir béns manufacturats. 2 Establiment dedicat a la indústria.

Indústria aeroespacial Conjunt d'activitats relatives al projecte i la construcció dels vehicles aeris i espacials.

Indústria alimentària Sector industrial que opera sobre productes del sector primari (agricultura, ramaderia i pesca) i els transforma en aliments per a l'home o per al bestiar. La importància de la indústria alimentària és donada en la mesura que progressivament els aliments són consumits mitjançant un procés productiu, tendència que s'afermà durant el s XIX. Aleshores s'inicià el pas de l'estadi artesanal a l'industrial en el terreny de l'alimentació: hom racionalitzà la indústria farinera, la sucrera, l'alcohòlica, la de greixos i la d'olis, i nasqueren pròpiament la conservera i la de begudes no alcohòliques. Al s XX ha tingut lloc l'extensió a gran escala de tota una sèrie de processos d'obtenció de nous aliments, i de racionalització dels obtinguts tradicionalment. La indústria alimentària té diverses branques: la indústria farinera, que a la funció tradicional (elaboració del pa) ha afegit l'elaboració de pastes alimentàries, etc; la indústria lletera, la producció de la qual ha crescut en la mesura que hom ha descobert procediments científics per a la conservació i el millorament (tals com la pasteurització) en l'elaboració de formatges, de mantega, de llet, etc; la indústria conservera, dins la qual existeixen diversos procediments, des dels més artesanals (dessecació, fumatge i salaó) fins als moderns de congelació; la indústria de greixos i d'olis, els quals, tant els d'origen vegetal com els d'origen animal, constitueixen aliments de primera necessitat; els olis d'origen vegetal preparats per extracció i refinatge són els més importants pel volum i per les propietats nutritives; la indústria de begudes fermentades, dins la qual les begudes alcohòliques constitueixen un capítol d'importància, tot i que llur caràcter tòxic fa que hom dubte a considerar-les com a aliments; la indústria de begudes no alcohòliques, nascuda al final del s XIX, constitueix una de les branques de la indústria alimentària que ha crescut més; la indústria sucrera, d'importància tradicional i la indústria càrnia.

Industrialització Procés a través del qual es transforma l'estructura productiva tradicional d'una formació social cap a l'enfortiment i modernització dels sectors industrial i de serveis.

Indústria de base També anomenada indústria de primera elaboració. És aquella que fa servir com a matèries primeres els recursos naturals, dels que n'aprofita i transforma aquells elements necessaris per obtenir productes semielaborats que, a la vegada, són matèries primeres d'altres indústries. Són indústries de base la siderúrgia, la sidero-metal.lúrgica, la química de base, etc.

Indústria de béns d'equip És aquella que fabrica productes acabats que serveixen com a eines o màquines dels altres tipus d'indústries. Són productes típics de la indústria de béns d'equip, els instruments, la maquinària, els ferrocarrils, els vaixells de càrrega, el material per a la construcció, la transformació de la fusta i la informàtica, entre d'altres. El grau de desenvolupament de les indústries de béns d'equip indica el nivell de desenvolupament tecnològic d'un país i, per tant, el seu grau de dependència tecnològica de l'exterior.

Indústria de l'armament Conjunt de sectors industrials creats per l'augment absolut o relatiu de les comandes militars dels estats sobretot a partir de la Segona Guerra Mundial. La seva dimensió sol ésser proporcional al nivell de despeses militars quan es tracta dels països més desenvolupats. En alguns d'aquests països ha adquirit una influència tan gran en el món de l'organització econòmica, que hom els anomena complexos militars-industrials.

Indústria farmacèutica Sector industrial encarregat de la fabricació de productes farmacèutics.

Indústria lleugera És aquella que necessita una inversió més petita que la indústria pesada, consumeix menys energia i no demana unes instal.lacions tan grans. El seu objectiu és transformar unes matèries primeres, o bé productes semielaborats en les indústries de base, en productes acabats, aptes per al consum immediat. La reduïda magnitud d'aquestes indústries fa que les inversions puguin ser més petites, i l'amortització i l'obtenció de beneficis, ràpida. Per aquest motiu, atreuen amb més facilitat el capital privat. Són indústries de béns de consum les alimentàries (conserves, farines, embotits, olis, vins...), les tèxtils (fibres naturals o sintètiques provinents de la química de base), els transformats metàl.lics (automòbils, electrodomèstics, fusteria metàl.lica...), les papereres (paper, cartró), les químiques (perfumeria, plàstics...), les d'electromecànica i electrònica de consum (àudio i vídeo, telefonia...), les editorials, les fàbriques de mobles, les indústries farmacèutiques, etc.

Indústria mecànica. Indústria de transformació dels productes semielaborats en màquines i material de transport.

Indústria naval Indústria de la construcció naval.

Indústria neta. Activitat industrial no contaminant. Generalment són indústries lleugeres, dedicades a la producció de béns de consum.

Indústria pesada També indústria pesant. És aquella que es caracteritza per unes grans instal.lacions, un gran consum energètic i un elevat grau de contaminació ambiental. Per engegar una indústria pesada cal invertir un gran capital fix, que s'amortitza lentament i produeix beneficis a llarg termini. Per aquest motiu, les empreses de la indústria pesada són grans companyies privades, sovint societats anònimes o multinacionals, o bé empreses estatals o mixtes amb participació de capital públic i privat. Segons el caràcter del seu producte final, podem distingir dos tipus d'indústria pesada: la indústria de base i la indústria de béns d'equip. La producció de les indústries pesades és d'un alt valor econòmic i estratègic (energia, siderúrgia).

Indústria química Sector que integra totes les activitats industrials dedicades a la manufactura d'elements químics i llurs derivats. Inclou dos grans subsectors: el de la química inorgànica o mineral i el de la química orgànica. Els productes principals que integren el primer són: àcids, bases, anhídrids i òxids inorgànics, gasos nobles, sals inorgàniques (de clor, fluor, brom, iode, sofre, nitrogen, fòsfor i silici, entre altres), aigua oxigenada i halurs no metàl·lics. El subsector de la química orgànica engloba principalment tota la química del carboni i els seus derivats, una part molt important dels quals actualment són els hidrocarburs. Cal afegir-hi, a més, uns altres sectors importants a la indústria química, com és ara els productes farmacèutics, productes de perfumeria i cosmètica, pintures, sabons i detergents, resines sintètiques, materials plàstics i cautxú sintètic, colorants i pigments, i adobs i fertilitzants. D'altres subsectors i branques igualment importants són els productes de poliment, adhesius de resina sintètica, explosius i focs artificials, pesticides i derivats, tintes i tintures, i substàncies químiques preparades per a fotografia i pel·lícules, papers i teles sensibles.

Indústria tèxtil Nom donat genèricament al conjunt d'indústries lleugeres directament relacionades amb l'obtenció de fils i amb llur tissatge. Inclou les indústries dels filats, dels teixits, de la confecció, dels acabats i dels aprests.

Indústries de guerra Conjunt d'indústries destinades a la producció d'armament.

Inflació. Procés de pujada persistent i generalitzada dels preus, iniciat per algun desequilibri entre la producció de béns i serveis, quan el creixement de la demanda és superior al de la producció.

Informació Forma més característica de la comunicació de massa. Emprat amb significats diferents i sovint com a sinònim de comunicació, el terme, en l'accepció més usual, equival al d'informació d'actualitat o periodística, i significa la difusió pública d'un fet, d'un esdeveniment o d'unes idees que tenen caràcter d'actualitat, en forma de missatge prèviament elaborat per un periodista, a través d'un mitjà tecnològic de comunicació de massa, i que és rebuda per una audiència heterogènia de receptors.

Infraestructures. Conjunt de mitjans o d’instal·lacions que són considerats bàsics per al desenvolupament d’una activitat, per què un lloc puga ser habitat, etc.

Insolació. És la quantitat de radiació solar que rep la superfície terrestre. Varia en funció de l’estació de l’any (a les latituds mitjanes, com ara el cas espanyol, és màxima a l’estiu i mínima a l’hivern) i de la latitud, al determinar aquests la inclinació amb la que arriben els raigs solars (quan més prop de l’Equador, més insolació).

Integració 1. Assumpció, més o menys coactiva, de grups ètnics o nacionals per un altre de més gran o més poderós, o de grups socials d'una mateixa ètnia en un altre de dominant. Generalment, el procés implica la dissolució del grup integrat, encara que a vegades sigui inevitable una certa simbiosi. 2. Procés amb què una societat assimila els elements que li són heterogenis: immigrats, marginats, etc.

Intercanvi Transferència d'una mercaderia, un servei o diner d'un subjecte a un altre en canvi d'una altra mercaderia, d'un altre servei o altre diner. Hom anomena economia de bescanvi la que es basa en el bescanvi de mercaderies, i economia de canvi aquella en què l'ús del diner és generalitzat.

Internet Xarxa de xarxes informàtiques, descentralitzada, ampliable indefinidament i d'abast mundial. Nasqué a partir d'un projecte de comunicacions impulsat el 1966 pel departament de defensa dels Estats Units amb l'objectiu de fer possible la comunicació entre ordinadors, de tal manera que, en l'eventualitat d'un atac massiu (especialment nuclear), la comunicació no pogués ser mai completament desactivada. Per aquest motiu la xarxa és descentralitzada, sense cap node neuràlgic. També amb aquest propòsit, les dades són enviades segmentadament i mai seguint una ruta fixa, sinó en funció de l'estat de la xarxa.

Intervenció Mesura administrativa adoptada pel govern o l'autoritat governativa consistent a assumir el control i la direcció d'indústries, en els supòsits que així ho autoritza la llei o una resolució judicial perquè convé a l'interès general.

Intervencionisme Intervenció sistemàtica de l'estat en l'activitat econòmica. L'escola clàssica reservà a l'estat el paper de dictar les regles per a la correcta actuació de la iniciativa privada i de vetllar per llur compliment. Fou l'establiment del socialisme soviètic, basat en la centralització estatal de les decisions econòmiques, que fixà el grau màxim d'intervencionisme, amb caràcter imperatiu. Les dues guerres mundials i la crisi del 1929 imposaren també en les economies capitalistes la gestió enèrgica de l'estat, que la teoria keynesiana justificà teòricament.

Inversió tèrmica. Fenomen que es produeix sobre tot a l’hivern quan l’aire fred, més pesat, s’acumula al fons de les valls. Açò es deu a que la superfície de contacte amb el sòl, a baixes temperatures, és major a les zones més baixes de les valls que no als cims de les muntanyes.

Irregularitat fluvial. S'anomena així els canvis que experimenta el volum del cabal d'un riu al llarg d'un any.

Isòbara. Línia imaginaria que, als mapes del temps, uneix els punts amb una mateixa pressió atmosfèrica en un moment donat.

Isoieta. Línia utilitzada als mapes climàtics per unir els punts amb precipitacions idèntiques, expressades en mil·límetres.

Isoterma. Línia que uneix, sobre un mapa del temps, els punts amb les mateixes temperatures.

Itinerant Dit del tipus de conreu en què hom va treballant noves terres a mesura que les altres ja no són fèrtils.

Ivons. Llacs d’origen glacial. En l’època de les glaceres, aquestes excavaren petites cubetes que al fondre’s posteriorment el gel, esdevingueren petits i profunds llacs. N’hi ha més d’un miler als Pirineus centrals.

Jerarquia urbana. És l’ordre d’influència d’unes ciutats cap les altres. Aquest concepte té en compte la ciutat en les seues relaciones amb les restants de la regió geogràfica, del país, de l’estat o de l’entorn polític i geogràfic (comarca, província, autonomia, estat...); per això s’ha de tenir en compte la distància demogràfica (diferència del tamany de població entre els assentaments) i funcional que hi ha entre les ciutats, així com la relació de poder (polític, econòmic o social) derivat de tot això. A Espanya, com a la resta de països desenvolupats, existeix un alt grau de jerarquització: de Madrid, capital de l’estat, se passa a les metròpolis regionals (Barcelona, València, Sevilla) i d’aquestes a les ciutats intermèdies que solen ser les capitals provincials. A la jerarquia de tamanys correspon una jerarquia funcional que constantment alimenta l’anterior, traduint-se en una superior àrea d’influència.

Jet Stream o corrent en chorro. Es un flux de vents de l’Oeste que circula a una altitud superior als 8.000 metres i a una velocitat que oscil·la entre els 150 i els 600 km/h. Quan disminueix la seua velocitat les ondulacions se fan majors i se poden produir profunds tàlvegs que, de vegades, ocasionen el fenomen conegut com la gota freda. A l’hivern està situat entre els 30° i els 45° de latitud N, en primavera se desplaça cap al nord. El Jet Stream determina la circulació atmosfèrica de la zona temperada, el front polar és, per exemple, el reflex d’aquesta poderosa corrent.

Kolkhoz Granja collectiva soviètica, sorgida el 1917 com a associació cooperativa, de caràcter socialista, de camperols per a la producció agrícola. Foren la base de l'organització de l'agricultura soviètica des del 1928. Els mitjans de producció i la producció mateixa eren col·lectius, i la retribució depenia sobretot dels guanys de la col·lectivitat. La direcció del kolkhoz era a les mans de la col·lectivitat i dels seus òrgans representatius. En dissoldre's l'URSS (1991), el 1993 hom procedí a la reprivatització de les terres i els recursos que gestionaven.

Konzern Associació de diverses empreses, jurídicament independents però sotmeses a una direcció econòmica única.

Landa. Formació vegetal típica de zones amb clima atlàntic, formada per brucs, ginestes i joncs, que creixen al costat de l’herba.

Lapiaz. És una xarxa de llargs solcs que estrien la roca calcària. Estan formats per la dissolució que exerceixen les aigües de rierada. Un exemple se pot observar en la vall de l’Ésera al Pirineu aragonés.

Latifundi Explotació agrària de grans dimensions. No existeix, de fet, cap criteri quantitatiu exacte per a determinar el pas de la gran explotació al latifundi pròpiament dit, car cal tenir en compte la productivitat de les terres que inclou, si són conreables o improductives, de secà o de regadiu, etc. Tradicionalment hom considera latifundis, a la Península Ibèrica, les explotacions agràries de més de 250 ha, mentre que a la resta dels països europeus del Mercat Comú ho són ja les de més de 100 ha. Els latifundis, importants, sobretot, des del punt de vista de l'estructura de la propietat, han estat revalorats pel desenvolupament tècnic modern, car permeten un conreu intensiu i racional, amb productivitat elevada, que els fa més rendibles que no pas les petites explotacions dins el sistema capitalista (que s'acara amb el problema de la baixa rendibilitat del camp en comparació amb altres sectors econòmics) o dins les formes socialistes de propietat, col·lectives o estatitzades. Els latifundis abunden en els països dits subdesenvolupats, on els propietaris rurals tenen encara un paper predominant dins les formacions socials.

Latifundisme Sistema de propietat i explotació d'àrees rurals o agràries on predomina el règim de latifundi.

Latitud. Distància que hi ha des d'un punt qualsevol de l'esfera terrestre a l'equador.

LEADER. És una iniciativa comunitària que recolza el desenvolupament de les comarques rurals situades a les regions més desfavorides de la Unió Europea. El programa Leader I (1991-1995) i el Leader II (1995-1999) estigueren finançats per la pròpia Unió Europea. El seu objectiu és demostrar la possibilitat d’impulsar el desenvolupament de les comarques rurals mitjançant un enfocament integrat, concebut a nivell local amb la participació de la població afectada. Com a programa de desenvolupament que és, tracta de diversificar les activitats econòmiques en el medi rural, facilitar l’aprofitament dels nostres recursos i afavorir les inversions.

Legislació social Conjunt de normes de caràcter estatal o sectorial per a tutelar la integritat dels drets adquirits dels treballadors i per a promoure llur elevació econòmica i social. A nivell internacional hi ha la instància de l'Organització Internacional del Treball. Comprèn l'assegurança social, la normativa administrativa del treball (treball de les dones i dels menors, horari de treball, higiene del treball, vacances, repòs setmanal, etc) i l'assistència social.

Línia Camí marítim, terrestre o aeri entre dos punts per a efectes de transport, comunicació, etc.

Línia aèria Companyia autoritzada per a fer operacions regulars de transport de persones, mercaderies i correu, per mitjà d'aeronaus.

Litosfera. Capa de la Terra que s'estén des de la superfície terrestre fins a l'astenosfera i comprén, doncs, tota l'escorça i una part del mantell superior.

Lixiviació. Procés que consisteix en la migració descendent d'elements solubles, originada per l'aigua de pluja, és a dir, l’operació d'extracció en la qual hom separa, per mitjà d'un dissolvent (fase líquida), un o més components d'un material sòlid (fase sòlida). En geologia és la dissolució i rentat dels elements solubles de l’horitzó superior d’un sòl per l’acció de l’aigua. Un sòl molt rentat és un sòl empobrit ja que les sals minerals s’acumulen en l’horitzó B.

Llegenda. És la part d'un mapa on s'expliquen els símbols representats. Normalment sol ubicarse a la part inferior dels mapes.

Lliure comerç Forma o organització del tràfic mercantil en la qual la circulació de les mercaderies és establerta segons les decisions individuals.

Lliurecanvisme Doctrina econòmica basada en el lliure canvi per la qual hom no discrimina contra les importacions afavorint la producció interior o obstrueix les exportacions per afavorir els consumidors domèstics. Ataca l'existència d'aranzels, les restriccions quantitatives i d'altres mitjans que limitin la circulació de productes entre països, malgrat la que justifica l'existència de control i imposicions amb objectius fiscals o sanitaris.

Llac. Capa d’aigua més o menys profunda i extensa situada a l’interior dels continents. En les regions d’alta muntanya com ara el Pirineo existeixen nombrosos llacs petits que s’anomenen ibons o llacs d’origen glacial.

Llogaret Nucli de població més petit que un lloc o poble, que posseeix o ha posseït alguna de les característiques d'aquest (església, terme propi, personalitat administrativa, etc), encara que no forma, ni ha format en època recent, municipi ni parròquia.

Lobby Terme originari dels Estats Units. Empresa especialitzada en el desenvolupament de diverses estratègies per a influir sobre els poders públics, amb la intenció d'assolir els objectius de la instància, personal o jurídica, que ha llogat els seus serveis.

Localitat 1. Poble o lloc determinats. Des del punt de vista geogràfic hom pot distingir, en una localitat determinada, l'emplaçament estricte i la situació dins un marc més ampli. 2. Entitat urbana sense jurisdicció pròpia, formada, en general, per un nombre relativament escàs d'habitants.

Localització Factor que expressa la relació de qualsevol fet geogràfic amb els altres, en funció de la seva situació dins l'espai. Expressa les condicions que presenta qualsevol emplaçament respecte a les funcions que s'hi compleixen. Fa referència, sobretot, a les condicions que han determinat la tria d'un lloc, i no d'un altre, per tal d'establir-hi un conreu, una indústria o una ciutat.

Longitud. La Longitud d’un punt geogràfic és l’angle que forma el pla del meridià del mateix lloc amb el pla del meridià de Greenwich. La longitud es mesura amb graus de 0º a 180 º, a partir del meridià de Greenwich, cap a l’Est o cap a l’Oest. La diferència horària entre el meridià d’un lloc i el de Greenwich permet establir la longitud. De tota manera, la qüestió horària és una decisió política ja que no sempre s’ha avançat l’hora a Europa per estalviar energia com als darrers anys.

Mà d'obra Total d'obrers assalariats d'un sector o un país determinats. L'anàlisi del seu volum i de la seva qualificació, així com de la seva distribució entre els diferents sectors econòmics, és un element indicatiu del grau de desenvolupament del país a què aquest correspon.

Magatzem Establiment comercial especialitzat en la venda a l'engròs.

Majoral –a Principal dels pastors, els segadors, els mossos o els criats, encarregat de governar-los en representació del propietari.

Maltusianisme o malthusianisme. Doctrina antinatalista que aconsella la restricció voluntària de la procreació, basada en la teoria de la població de T.R.Malthus. Segons aquesta, el destí inevitable de la humanitat és la pobresa: la població tindrà tendència a créixer més ràpidament que els mitjans de subsistència fins a assolir un nivell dictat per aquests mitjans. Dos tipus de factors poden, tanmateix, evitar una densitat de població que condemni la humanitat a l'escassetat econòmica: els factors que augmenten el coeficient de mortalitat (guerres, la misèria mateixa) i els que disminueixen el coeficient de natalitat (el "vici" —terme que inclou la contracepció— i l'autocontenció moral).

Maltusianisme econòmic Disminució voluntària de la producció de béns per evitar la disminució dràstica dels preus, pràctica que pot arribar a la destrucció física dels béns.

Manufactura 1. Procés de fabricació de béns. Així, una manufactura o un producte manufacturat signifiquen un article porduït segons un procés fabril, o sigui resultant de la transformació industrial d'unes primeres matèries. Les activitats manufactureres, tal com són enteses actualment, nasqueren a Catalunya, bàsicament a través de les manufactures tèxtils de cotó, vers el 1780. 2. Forma de producció industrial apareguda al segle XVIII. Era un taller de dimensions considerables, amb un nombre elevat de treballadors, que produïa artesanalment productes de consum (p.ex.teixits) o de luxe (p.ex.tapissos) per a vendre'ls als mercats internacionals per mitjà del comerç colonial. Suposa una forma de producció intermèdia entre el taller (petites dimensions-treball manual) i la fàbrica (grans dimensions-treball amb màquines). Les manufactures eren establiments subvencionats, impulsats per l'Estat (a l'Europa continental) o d'iniciativa privada (a Anglaterra).

Mapa. Representació gràfica d'una part del territori o de la superfície terrestre feta a escala.

Màquia (o maquis). Tipus de vegetació de mont baix mediterrani, perenne i arbustiva, bastant exuberant i tancat. Les plantes característiques són l’olivera, la jara, l’arboç, el bruc i el romaní. Sol aparéixer per degradació del bosc mediterrani en sòls silicis.

Màquina agrícola Màquina moguda per mitjà d'energia mecànica i emprada per a fer les feines agrícoles, en substitució del treball manual. Les màquines agrícoles apliquen els mateixos principis que els instruments manuals (arada, rascle, etc), però augmentant la velocitat de l'operació i disminuint-ne l'esforç. Hom les classifica segons el tipus de feina que poden fer: treball del sòl, sembra, recol·lecció i transport, etc. Entre les que treballen el sòl, les més importants són l'arada, que obre la terra i la gira i que adopta formes diverses, l'escarificadora i la conreadora. La sembradora té com a objectiu la distribució de les llavors de la forma adequada a cada conreu, i en les operacions de cura del conreu hom empra l'adobadora, la polvoritzadora i la fumigadora. En la recol·lecció hom empra diverses classes de recol·lectora, segons el tipus de conreu. Totes aquestes màquines poden ésser autotransportades, o bé hom les pot acoblar a un tractor.

Marea negra. Contaminació de les aigües de la mar provocada pels vessaments incontrolats dels vaixells petroliers. Aquests abocaments també poden ser intencionats, ja que no sempre s’han produït per accidentes, com ara el del Mar Egeu a La Corunya (1992) o el del Prestige en la Costa da morte (2002), sinó també quan aquests vaixells netegen els seus tancs. Les conseqüències són molt greus i duradores, ja que els productes usats tant per a disoldre com per a agrupar el cru són igualment contaminants. Els efectes es manifesten en les costes i, sobre tot, en la pesca.

Marjal o mareny. Terreny baix i inundat per aigües empantanegades amb rica fauna i flora (d’aigua dolça i aigua del mar).

Màrqueting Aplicació d'un conjunt de tècniques planificades, coherents i dinàmiques per obtenir un procés de producció, distribució i venda de productes o serveis eficient.

Mas Explotació agrària tradicional centrada en un habitatge bastit en funció d'aquesta explotació.

Masia Casa agrícola aïllada que té terres de conreu adscrites i característiques arquitectòniques iguals a les del mas. Són cases de dues o tres plantes, generalment amb teulades de dos vessants, però també n'hi ha d'un de sol o de més complexes, de planta basilical, per exemple, amb un cos central més alt. El pis principal és destinat a habitatge, el superior a graners i la planta a dependències agrícoles.

Masover –a Persona que, a títol d'arrendament o de parceria, explota un mas propietat d'altri i hi acostuma a residir.

Masses d’aire. Són grans cèl·lules d’aire que tenen les mateixes característiques de temperatura (càlida o freda), pressió (alta o baixa) i humitat. Les masses d’aire poden formar anticiclons, centres d’altes pressions superiors a 1015 mil·libars i ciclons, centres de baixes pressions inferiors a 1015 mb. (mil·libars).

Massís. Formació muntanyosa composta per roques antigues, de vegades de l’Era Primària o del Paleozoic, que han estat erosionades. Encara que la disposició del rocam pot ser complicada (plecs complexos i apretats), el que queda d’elles és només l’arrel dels plecs; els massissos són, doncs, el que queda de velles cadenes de plegament. Avui els altiplans dels massissos antics són superfícies d’erosió. Els massissos antics formen part del que els geòlegs anomenen sòcols. A l’estat espanyol es pot apreciar aquesta forma de relleu en la Meseta.

Matriu. Taula de dades que contempla les unitats espacials en files i les seues característiques en columnes (s'usen, per exemple, a l'hora d'avaluar impactes ambientals).

Meandre. Nom derivat d’un riu d’Àsia Menor que fa referència a la corba que descriu el llit d’un riu a l’apartar-se del seu traçat ordinari per tornar després a ell. La vora o ribera que erosiona la corrent és abrupta i l’altra suau.

Medina. Nucli central emmurallat de la ciutat musulmana. Aquestes ciutats s'organitzaven al voltant d'un espai central o medina, que incloïa la mesquita, la seu del govern local i de l'administració de justícia. També s'hi localitzaven el mercat o soc i els habitatges, obradors i tallers artesanals. En algunes poblacions hi havia un oratori a l'aire lliure, anomenat musal·là, per a grans concentracions de fidels i, de vegades, una fortalesa militar o suda situada dalt d'un turó. El comerç tenia molta importància. Fora dels murs hi havia, a més de ravals i cementiris, un gran nombre de masos i alqueries que eren propietats familiars.

Megalòpoli Nom amb què hom designa un conjunt de metròpolis que formen una enorme aglomeració urbana. Aquest terme fou utilitzat pel geògraf Jean Gottmann per a designar la façana marítima del NE dels EUA, que, al llarg d'uns 800 km de longitud, s'estén des de Boston fins a Washington, passant per Nova York, Filadèlfia i Baltimore.

Mercat 1. Intercanvi de mercaderies per altres mercaderies o per diners. 2. Conjunt d'activitats de compra i venda de mercaderies dutes a terme per dues categories de subjectes econòmics, oferents i demandants. 3. Lloc on es compra i ven un producte. Cal distingir entre mercat interior o nacional, el que està dins el marc de les fronteres d'un Estat, i mercat exterior, el que es dóna amb altres Estats.

Mercat articulat Àmbit d'abast ampli (habitualment estatal) on es duen a terme intercanvis regulars i on els preus de les mercaderies tendeixen a equiparar-se. El mercat articulat requereix la presència d'una demanda sòlida i regular, d'una divisió regional del treball que garanteixi la producció i comercialització d'excedents i d'uns mitjans de comunicació adequats.

Mercat comú Acord d'integració econòmica pres entre diversos països, que suposa no tan sols la supressió de restriccions als intercanvis entre ells (com en les àrees de lliure comerç) i l'establiment d'una tarifa duanera comuna enfront de tercers (com en les unions duaneres), sinó també la llibertat de circulació de factors i d'instal·lació industrial i comercial. El mercat comú europeu és conegut amb el nom de Comunitat Econòmica Europea.

Mercat de treball. El que comprén l’oferta i la demanda de treball com a factor productiu.

Mercat negre Intercanvi il·legal o clandestí de mercaderies la circulació de les quals és prohibida o racionada.

Mercosur. Mercat Comú de Sudamèrica (Argentina, Brasil, Uruguai i Paraguai).

Meridià. Cercle màxim imaginari, perpendiculars a l’Equador, que passa pels pols. Tots els punts situats sobre el mateix meridià tenen la mateixa longitud, veuen al mateix temps el sol en el més alt del seu curs, és a dir, quan és el migdia (12 hores solars) a Londres, també ho és en Orà, Gao, Accra, etc. Com a conseqüència del moviment de rotació, l’hora solar és diferent per a cada meridià, sent el de referència el meridià 0° de Greenwich (el que passa per la ciutat de Castelló, per la zona del Planetari): a partir d’aquest la Longitud pot ser Est/Oest.

Meseta. Planura elevada. L’origen sol ser una antiga planura o conca sedimentària interior elevada per moviments epirogènics o accidentes tectònics. Quan aquests accidents són de gran envergadura és freqüent que les vores de la meseta se pleguen formant barreres muntanyoses que la separen de les zones deprimides exteriors a ella. La Meseta espanyola està delimitada pel Massís Gallec, la Serralada Cantàbrica, el Sistema Ibèric i Serra Morena. D’entre les serralades interiors destaca el Sistema Central que la subdivideix en dos; Submeseta Nord, drenada pel Duero, i Submeseta Sud, per on discorren el Tajo i el Guadiana, que, a més, està dividida en dos conques pels Montes de Toledo.

Meteorologia Ciència que estudia les lleis que regeixen els fenòmens que tenen lloc a l'atmosfera. La meteorologia no té només en compte els canvis físics i químics de l'atmosfera, sinó també els diversos efectes directes d'aquesta sobre la superfície de la Terra, els oceans i la vida en general. Hom empra el mot "temps" per a designar l'estat o les condicions de l'atmosfera; així, hom parla de fred o de calor, cel cobert o esboirat, precipitació (pluja, neu, etc), boira i moviment de l'aire (vent). Aquests components, caracteritzats per la temperatura, el vapor d'aigua i el moviment de l'aire, poden combinar- se entre ells de distintes maneres i donar com a resultat les diferents varietats de temps.

Metròpoli. Estat o ciutat principal respecte de les seues colònies o territoris exteriors.

Metròpolis. Àrees urbanes de gran entitat que exerceixen com a centres econòmics i socials d’un espai extens.

Microclima. Petita illa o superfície que manté unes característiques climàtiques específiques i diferents a les que deuria presentar per la seua situació geogràfica.

Migració Canvi espacial significatiu fet per una població. Perquè sigui significatiu, aquest canvi ha de comportar un desplaçament d'un volum considerable de població, una distància notable o una diferència qualitativa entre l'espai de partença i el d'arribada, unes motivacions més o menys homogènies —i en gran part no desitjades— per al conjunt que es desplaça, una considerable durada o una certa periodicitat del moviment migratori i una veritable transformació sòcio-econòmica o àdhuc política de la situació (problemes d'integració i adaptació) dels migrants, amb una corresponent repercussió en les estructures sòcio-econòmiques dels espais de partença i d'arribada (emigració, immigració).

Migració pendular. Entre les migracions interiors, els moviments pendulars són migracions temporals realitzades en un sol dia, que generalment no produeix un canvi de residència. Aquest tipus de moviment és habitual a les corones metropolitanes entre les ciutats dormitori i la ciutat central per temes laborals, educatius, etc. Seria el cas, per exemple, dels treballadors desplaçats a diari de les ciutats dormitori on resideixen fins la gran ciutat on treballen.

Migracions exteriors. Migracions produïdes entre estats o països diferents.

Migracions internes. Moviments de població humana que es produeixen entre diferents regions o comarques d’un mateix estat o país.

Minifundi Explotació agrícola de dimensions reduïdes. Es caracteritza per una baixa rendibilitat, conseqüència de la utilització d'instruments de conreu molt elementals, de la manca de bèsties de tir i de l'esgotament de la terra, per manca d'adob o de guaret. Bé que, en general, els minifundis són conreats d'una manera intensiva, la producció tot just arriba al nivell de subsistència. Normalment resta, doncs, fora dels circuits del mercat, amb la fretura consegüent de fons líquids i la impossibilitat d'una especialització dels conreus. Si s'hi afegeix una manca de crèdits adequats, hom veu que el baix nivell de capitalització característic del minifundi no és degut exclusivament a dificultats tècniques per a la mecanització d'aquests tipus de conreu. El minifundi acostuma a coexistir amb l'explotació latifundista, n'és de fet un complement important i li forneix una reserva de mà d'obra estacional. En aquest sentit constitueix una forma de desocupació encoberta molt freqüent en les economies poc industrialitzades. A tot l'estat espanyol abunda el minifundi. Galícia és la regió on és més corrent: més del 70% de les explotacions són menors de 5 ha.

Minifundisme Sistema de propietat i explotació d'àrees rurals o agràries on predomina el règim de minifundi.

Missatgeria Transport de paquets, de viatgers, etc, per mitjà d'un servei regular de terra o de mar.

Mitjans de producció Conjunt d'elements que intervenen en el procés de producció: edificis, màquines, energia, matèries primeres, capital, etc.

Mode de producció Concepte teòric elaborat per l'anàlisi de les formacions socials concretes, la validesa del qual no és limitada a un període o a un tipus de societat. Hom el considera com una combinació articulada de relacions de producció (relacions que s'estableixen entre els homes en el procés de producció social) i forces productives (combinació del treball i els mitjans de producció en el procés de treball), estructurada per la dominació de les relacions de producció. Segons quina sigui aquesta combinació, hom distingeix els següents modes de producció tipus, que corresponen a períodes de la història humana: primitiu, esclavista, feudal, asiàtic, capitalista i socialista. El caràcter dominant de les relacions de producció és donat pel fet que aquestes defineixen la forma específica d'apropiació i assignació de l'excedent econòmic. L'excedent econòmic apareix com a element clau en el concepte de mode de producció, mentre que els modes de producció concrets són diferenciats en la forma que, en cadascun d'ells, es realitza l'apropiació d'aquest excedent.

Model demogràfic Estructura d'una població d'un territori o d'una època caracteritzada per l'evolució de les taxes de natalitat i mortalitat i, en conseqüència, del creixement vegetatiu o natural.

Modelat kàrstic. Formes que se deriven de l’acció de l’aigua sobre les roques solubles com les calcàries. Algunes formes apareixen en superfície com ara el lapiaz, les dolines i els pòlies. Altres són subterrànies com ara les galeries, les simes, les estalactites i les estalagmites.

Mòdul fluvial. És el cabal mitjà d'un riu calculat a llarg termini, és a dir, durant 30 anys o més.

Moll Obra construïda a la vora de la mar o d'un riu navegable que serveix per a facilitar l'embarcament i el desembarcament de persones i mercaderies i, de vegades, de refugi a les naus. Consisteix en una plataforma allargada, disposada al llarg de la ribera o avançant artificialment cap a l'aigua, i que limita les dàrsenes.

Monoconreu Monocultura.

Monocultiu o monocultura. Conreu únic o predominant d'una planta en una regió determinada. Conreu d'un sol producte molt rendible comercialment, en extenses zones d'un país determinat.

Monoproducció Sistema d'explotació econòmica basada en el predomini, de vegades gairebé absolut, d'un sol producte -cafè, tabac, sucre, etc.-. En els països pobres, el règim de monoproducció ha generat una dependència de les exportacions i, en molts casos, ha contribuït a mantenir unes relacions econòmiques desiguals amb els països desenvolupats.

Monsons. Vents procedents del Pacífic que bufen sobre l'est d'Àsia entre el juny i l'agost i provoquen precipitacions mensuals de 600 mm.

Morbiditat Nombre i distribució de les malalties que sofreix una població en un moment donat i estudi de les causes de la mort.

Morenes. Acumulació de materials procedents de despreniments, meteorització o de la pròpia erosió glacial, que són transportats i dipositats als costats, en el centre i al fons d’una llengua glacial.

Morfologia urbana 1. Part de la geografia urbana que estudia la forma de les ciutats. 2. Aparença externa de la ciutat, formada per la trama dels carrers i els espais urbans que originen el pla de la ciutat, pels seus edificis i per la funció d'aquests carrers i aquests edificis, que li proporciona unes característiques determinades d'animació. La morfologia urbana és fruit de l'evolució històrica de la ciutat, i per la seva construcció, amb materials sòlids, i per l'estructuració, en solars de propietat, esdevé molt durable; correntment la forma sobreviu a la funció que l'ha originada. A més del simple paisatge urbà, la morfologia urbana inclou també la conformació del seu contingut humà, és a dir, les característiques de la població que l'habita i la representació de l'estructura socioeconòmica en què ha estat organitzada, de la qual és un reflex ben fidel.

Mortalitat Relació del nombre de defuncions comptabilitzat en períodes anuals. La relació dels que han faltat respecte a la població total per cada mil habitants és la Taxa de mortalitat. Aquesta es considera alta si supera el 35 per 1000, baixa si és inferior al 15 per 1000 i moderada si està entre el 15 i el 35 per 1000. A Espanya hi ha una taxa molt baixa que el 1995 era del 8,7 per 1000. En relació amb la mortalitat, un altre indicador que s’utilitza molt és el de la mortalitat infantil que se calcula relacionant el nombre de xiquets/xiquetes menors d’un anys que han mort al llarg d’un any determinat amb el total de nascuts durant el mateix any.

Mortalitat infantil Relació entre el nombre de nens de menys d'un any morts, respecte al nombre total de naixements haguts durant un any. S'anomena mortalitat infantil endògena la causada per malformacions genètiques o per problemes al llarg de la gestació, i mortalitat infantil exògena aquella que té causes posteriors, especialment les derivades del part i de les condicions ambientals del primer any de vida. Es distingeix igualment entre mortalitat neonatal i postneonatal, segons si es produeix durant el primer mes de vida o durant els onze mesos posteriors. No es comptabilitzen com a defuncions infantils, sinó com a avortaments, aquelles que succeeixen abans del naixement.

Moviment orogènic. Procés que transforma l’escorça terrestre, amb fortes pressions, provocant l’aparició de les muntanyes. A la vegada, va acompanyat de moviment i alteració del magma, així com del vulcanisme.

Moviment pendular Mobilitat de la població entre dos punts separats del territori donada per motius laborals o d'estudi principalment. És característic d'aquest tipus de moviment la regularitat diària, si bé també es consideren moviments pendulars els desplaçaments regulars de cap de setmana o de vacances per motius d'oci.

Moviments tectònics. Moviments de les plaques tectòniques de l’interior que formen la litosfera. De vegades, xoquen i poden donar lloc a terratrèmols, erupcions volcàniques, formació de muntanyes, etc.

Multinacional Veure empresa multinacional.

Mundialització. Procés mitjançant el qual s’interrelacionen i es difonen arreu del planeta determinats fenòmens tècnics, socioeconòmics i culturals.

Municipi. Unitat administrativa en què es divideix el territori espanyol com a nucli de població.

Nació proletària País mancat de primeres matèries i, doncs, de recursos econòmics, mentre, d'altra banda, té excés de mà d'obra.

Nacionalització 1. Conversió d'un mitjà de producció en propietat de la comunitat social en els seus diversos graus: municipal, regional, estatal, etc. 2. Apropiació dels mitjans de producció, del capital, etc, estrangers per part de l'estat on radiquen aquests béns o per part dels membres d'aquest mateix estat. Dues resolucions de l'Assemblea de les Nacions Unides han accentuat el dret sobirà dels estats a disposar lliurement de llur riquesa; fan referència també al deure de la indemnització, bé que aquest punt no fou acceptat pels anomenats països socialistes. 3. Estatització. Aquesta, però, als estats occidentals, sol donar-se només parcialment, en el sentit que sol afectar només branques aïllades de la producció. És feta per expropiació i amb la indemnització corresponent. D'altra banda, és un principi, acceptat internacionalment, que el fet que una empresa o una propietat esdevingui estatal per via de "nacionalització" apareix a tots els efectes amb personalitat jurídica pròpia no identificada amb l'estat mateix, si doncs aquesta identificació no és reconeguda expressament i prèviament per les parts en un afer determinat.

N.A.F.T.A. Tractat de lliure Comerç d'Amèrica del Nord (Canadà, Estats Units i Mèxic).

Natalitat Es el nombre d’individus que naixen al llarg d’un any en una zona determinada. L’indicador més usat per estudiar la natalitat és l’anomenat índex o taxa de natalitat, és a dir, la relació existent entre el nombre de nascuts vius per cada mil habitants en el termini d’un any. La modernització de la societat espanyola ha tingut com a conseqüència un descens d’aquesta taxa especialment a partir de 1970. El 1997 era del 9,1 per 1000.

Navegació 1. Conjunt de tècniques que permeten de determinar el punt on es troba una nau i d'establir el camí que ha de seguir per tal de traslladar-se a qualsevol altre punt de la superfície de la mar, navegant amb la màxima seguretat i el màxim estalvi de temps possibles. 2. Viatge per mar.

Navegació aèria Conjunt de tècniques que permeten de determinar en cada moment les coordenades de situació d'una aeronau respecte a un sistema de referència situat sobre la superfície terrestre, independentment d'altres aeronaus, i d'establir el rumb a seguir per a respectar la ruta i el destí escollits.

Neocapitalisme Terme aplicat al sistema econòmic capitalista tal com es caracteritzà a partir del decenni dels anys cinquanta. Aquesta fase del capitalisme, que fou la del seu màxim desenvolupament, ha estat interpretada per molts autors no marxistes com la superació definitiva de moltes de les contradiccions i dels conflictes socials presents en etapes anteriors d'aquest sistema i, per tant, el manteniment ininterromput de les altes taxes de creixement. Les característiques més importants del neocapitalisme són: un avanç tecnològic ininterromput, en bona part conseqüència de la cursa d'armaments, i unes relacions d'explotació amb els països del tercer món, com a conseqüència del creixement de la producció i la necessitat de mercats.

Neomaltusianisme Doctrina social i demogràfica, continuadora de la teoria de R.Malthus, que advoca pel control de la natalitat per tal de limitar el creixement de la població i d'evitar la misèria.

Nivell de preus Índex representatiu de la variació dels preus respecte als d'un any que hom pren com a base. Les desviacions del nivell de preus amb relació a la base, en un mercat i un període determinats, és la inversa de les modificacions del poder adquisitiu del diner, per al mateix període.

Nivell de subsistència Quantitat de béns i serveis, que, des d'un punt de vista històric, són considerats com el mínim necessari per al sosteniment i la reproducció de la força de treball.

Nivell de vida Quantitat de béns i serveis que hom pot adquirir amb la renda mitjana d'un grup o una classe social determinats.

Nomadisme Sistema de vida d'alguns grups humans que es desplacen periòdicament o constantment d'un lloc a un altre cercant condicions de vida millors. És practicat pels grups humans d'economia caçadora-recol·lectora (com els australians, els sans i altres pobles molt primitius), els caçadors de l'Àrtic (com els esquimals) i els pobles d'agricultura primitiva (els quals, a mesura que les terres s'empobreixen per manca d'adob, han de cercar nous camps de conreu). Però la vida nòmada per excel·lència és la dels pobles d'economia ramadera, que han d'anar amb els ramats per cercar les pastures millors i els dipòsits d'aigua o de sal que convenen als animals. La societat dels pobles nòmades ramaders és sempre patriarcal, amb una forta divisió tribal. Els habitatges són sempre mòbils (tendes), i els objectes d'ús comú es redueixen al mínim possible, a fi que els trasllats dels grups siguin com més fàcils millor.

Nucli industrial Lloc on es concentra predominantment la indústria. Les seves característiques són determinades per diversos factors: facilitat de comunicacions, proximitat de les primeres matèries, abundància de mà d'obra especialitzada o barata, facilitats aranzelàries (plans de desenvolupament), voluntat del poder polític, etc.

Nucli urbà Sector primitiu d'una ciutat al voltant del qual aquesta s'ha expandit. A Europa, construïts generalment abans de la revolució industrial, els nuclis urbans han sofert un canvi en llurs funcions: han passat d'ésser el lloc d'habitació a ésser una zona de comerços i oficines. Aquest canvi ha transformat la zona arquitectònicament i urbanísticament i ha originat problemes de conservació, que són un dels aspectes que més preocupen actualment dins l'urbanisme.

Nupcialitat Nombre proporcional de matrimonis en un temps i en un lloc determinats. Perquè l'índex de nupcialitat sigui al màxim de precís, cal tenir en compte les diverses formes d'unió conjugal (monogàmia, poligàmia, matrimoni legal, unió lliure, etc.).

Oasi. Lloc amb aigua i vegetació al desert.

Obrador Lloc on treballa algú en les feines d'un art, d'un ofici, d'una indústria o d'un comerç, especialment taulell o oficina on hom fa algun treball manual.

Oferta Quantitat de productes que concorren en un mercat per ésser venuts, en un moment determinat.

Oleïcultura Art i ciència del conreu de l'olivera i d'altres plantes oleaginoses.

Oligopoli. Grup de grans empreses que monopolitzen un determinat sector econòmic. Un exemple seria el grup de “Les Set Germanes”, les set grans empreses que dominen petrolieres que dominen la major part del mercat mundial.

Ombria (ombriu). Lloc on no toca o no dóna el Sol.

O.N.U. Sigla de l’Organització de Nacions Unides.

Open-field Tipus de paisatge agrari caracteritzat pels "camps oberts", és a dir, per la divisió geomètrica de les terres en una sèrie de parcel·les allargassades, i per l'agrupament de l'hàbitat rural en pobles. En vies de franca regressió, s'estén encara per certes regions cerealístiques d'Europa Occidental i Oriental.

O.P.E.P. Organització de Països Exportadors de Petroli.

Oratge (o temps atmosfèric). És l’estat de la atmosfera en un lloc i en un moment determinat. Per a determinar el tipus d’oratge se tenen en compte la temperatura, la humitat, les precipitacions, el vento i la pressió atmosfèrica fonamentalment.

Ordenació del territori Conjunt de mesures i actuacions públiques tendents a atenuar les conseqüències dels processos econòmics i socials en la configuració del territori.

Organització científica del treball Conjunt de tècniques utilitzades per a augmentar la productivitat del treball industrial, la sistematització de les quals fou iniciada per F.W.Taylor el darrer decenni del s XIX. Els seus principis bàsics parteixen de l'anàlisi i el desglossament de les diferents operacions que integren el procés productiu i l'adequació i especialització dels treballadors a cadascuna d'elles. El sistema inclou també l'estímul de la productivitat mitjançant la remuneració i la recerca de la cooperació entre direcció i treballadors, respectant sempre la jerarquia de l'empresa. Aquest sistema fou molt criticat perquè reduïa el treballador a la condició de màquina, i hom en qüestionà, també, els resultats pràctics. L'automatització dels processos industrials l'ha converit en obsolet.

Organització de l'espai Determinació de la funció o de la utilització de les diferents parts d'un territori concret, espai urbà, espai rural, infraestructura, parcs, etc.

Organització industrial Utilització racional i coordinada de les distintes parts d'una empresa, a fi d'aconseguir la màxima eficàcia dels mitjans utilitzats.

Orohidrografia Part de la geografia física que tracta del relleu i de les aigües i, en certa manera, de les interferències o influències mútues: traçat fluvial segons la diferent duresa del rocam, acció de les aigües en els processos erosius, etc.

Orografia Part de la geografia física que tracta de la descripció dels relleus i de llur estructuració, més o menys regular, en una regió determinada.

O.T.A.N. sigla de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord.

P.A.C. Sigla de Política Agrària Comunitària.

Pacte colonial Règim d'intercanvi comercial entre la metròpoli i les colònies que consistia en el fet que les colònies actuaven com un gran mercat on la metròpoli venia la seva producció manufacturera. El país colonitzador obtenia de les colònies tot tipus de matèries primeres amb les quals fabricava bona part de les manufactures que posteriorment hi venia. La colònia es veia obligada a comerciar amb la seva pròpia metròpoli.

Padró. Font demogràfica que consisteix en la relació d’habitants d’un terme municipal amb les dades següents: nom i cognoms, domicili, sexe, data i lloc de naixement, nacionalitat, estat civil, nivell d’estudis, professió, etc. En l'actual legislació de l'estat espanyol, tota persona, fins i tot els estrangers que visquen habitualment en el territori de l'estat espanyol, han d'ésser empadronats en un sol municipi, i és sempre vàlida la darrera inscripció quan n'hi haja més d'una. El padró municipal és confeccionat cada cinc anys i rectificat anualment amb referència al 31 de desembre. El padró constitueix un document públic.

Pagesia Conjunt dels llauradors o pagesos, considerats col·lectivament.

Pàgina web Document al qual s'accedeix a través d'un servidor World Wide Web. Les pàgines web poden contenir qualsevol format d'informació multimèdia: de text a imatges en moviment, passant per so, dibuixos o imatges estàtiques. Cada element d'una pàgina web pot ésser informatiu per si mateix (un text, un mapa, etc) o pot estar vinculat a un enllaç hipertext a una altra pàgina web, no necessàriament pertanyent al mateix sistema, ni tan sols al mateix servidor WWW. Les pàgines web s'escriuen directament en el llenguatge HTML (Hyper Text Mark Language, llenguatge de marques d'hipertext) o indirectament mitjançant un editor específic de pàgines web, i per tal de presentar-les en pantalla cal disposar dels visualitzadors corresponents al format multimèdia dels elements que conté la pàgina.

P.A.I. Programa d’Actuació Integrada consistent en un projecte urbanístic que suposa la modificació o adequació del Pla General d’Ordenació Urbana d'un municipi.

Paisatge Porció d'espai caracteritzada per un tipus de combinació dinàmica, i per tant inestable, d'elements geogràfics diferenciats —abiòtics, biòtics i antròpics—. Aquests elements actuen dialècticament els uns sobre els altres i fan del paisatge un "conjunt geogràfic" indissociable, que evoluciona en bloc tant sota l'efecte de les interaccions entre els elements que el constitueixen com sota l'efecte de la dinàmica pròpia de cadascun dels elements considerats separadament. Així, hom pot parlar d'un paisatge humanitzat quan l'element antròpic ha actuat i ha modificat els altres elements i ha afegit a la natura elements propis (paisatge agrari, urbà, industrial), i d'un paisatge natural quan l'home no els ha modificats.

Paisatge de camps closos Paisatge agrari caracteritzat pel fet de presentar els camps tancats mitjançant una filera d'arbres o matolls o per una paret de pedra o terra, els quals constitueixen una xarxa complicada de camps de forma irregular comunicats entre ells per un camí; l'hàbitat és dispers en cases aïllades o en pobles petits.

Paisatge de camps oberts Paisatge agrari, conegut també amb el nom d'open-field, propi de l'est de França, Bèlgica, Alemanya renana i central, Àustria, Txecoslovàquia i Polònia, i fins al s XVIII predominant a la Gran Bretanya i Escandinàvia. Es caracteritza per l'absència de tanques, la forma ordenada i geomètrica de les parcel·les en llargues faixes juxtaposades i l'existència d'hàbitat concentrat. El seu origen, prehistòric, sembla ésser una primitiva explotació col·lectiva destinada a la producció de cereals (per això es troba en regions de relleu suau i clima temperat), i s'adaptaren al sistema senyorial de tinença de terra. Generalment restaren sotmesos a la rotació de conreus de grans d'hivern (blat), una sembradura de primavera i guaret. Els rostolls de després de les collites eren aprofitats per la ramaderia com a pastura comuna. Des del s XVI i, sobretot, des del s XVIII, amb el canvi del procediment rotatiu i amb la progressiva comercialització agrícola, s'inicià el predomini dels camps closos.

Paisatge natural. Territori o espai físic no transformat per les activitats humanes (actualment només podem atorgar-li aquesta consideració als cims d'algunes muntanyes i a certs espais salvatges inexplorats o que encara no han estat modificats pels humans).

Paisatge vegetal Estructura de la vegetació d'una unitat geogràfica. Les comunitats vegetals d'un indret no es disposen de qualsevol manera, sinó que són íntimament relacionades en l'espai i en el temps, i són sotmeses a nombrosos factors ecològics i antròpics. La branca de la geobotànica que estudia el paisatge vegetal és la fitotopografia. Hi ha tres menes de paisatges vegetals: el paisatge natural, en què la intervenció de l'home ha estat nul·la o ínfima, el paisatge rural, amb la vegetació força transformada o molt, en el qual cal distingir el paisatge silvopastoral i el paisatge agrícola, i el paisatge urbà, en què la vegetació resta reduïda a zones enjardinades i a comunitats ruderals.

Paral·lel. Els paral·lels són cercles (paral·lels a l’Equador) d’un radi cada vegada menor conforme s’apropen als Pols. Entre els paral·lels destaquen el Tròpic de Càncer i el Tròpic de Capricorn, situats a 23º 27’ al N i al S de l’Equador respectivament. La península Ibèrica està entre els paral·lels 44º i 36º latitud Nord, l’arxipèlag canari està situat aproximadament entre els paral·lels 29º i 27º, també de latitud Nord.

Parc Natural. Espai natural protegit, poc alterat per l’acció humana, en la geomorfologia, la fauna i la flora tenen un gran valor ecològic que està gestionat per les Comunitats Autònomes (si el finançament ve de l’estat, s’anomena parc “nacional”). Es la màxima protecció a la Comunitat Valenciana ja que, fins ara cap parc natural s’ha declarat “nacional”.

Parc tecnològic. Espai industrial en el que és molt important la iniciativa oficial (estatal, autonòmica o local) amb la finalitat d’atraure empreses majoritàriament estrangeres, davant la debilitat de les espanyoles en la majoria dels sectors “punta”, generadores d’innovació. Els parcs tecnològics solen tenir parcel·les de reduït tamany i edificis d’alta qualitat situats en espais molt valorats a les zones de la perifèria però properes als centres de decisió, tenen també bones comunicacions amb les xarxes de telecomunicació i aeroports, i una estreta vinculació amb els centres universitaris i d’investigació.

Parcel·la. Tota extensió de terra ubicada sota un llindar, és a dir, envoltada de terrenys, edificis o aigües que no pertanyen a l'explotació.

Parcer –a Persona que mena una terra en contracte de parceria.

Parceria Contracte d'explotació agrícola o agro-pecuària, en virtut del qual el propietari cedeix l'ús temporal de la terra a un agricultor, mitjançant el pagament per aquest d'una part dels productes o fruits. Aquest règim de tinença de la terra posa en relació directa el propietari amb qui la treballa, el parcer, qui pot pagar al propietari una part proporcional de la collita obtinguda o, en cas del bestiar, de la producció ramadera. Generalment el propietari posa la terra, la maquinària, la llavor, paga els impostos, etc. i el parcer posa el seu treball personal. A Espanya es practicava, pràcticament, pertot arreu: Balears, Catalunya, València, Aragó, Navarra, Múrcia, Andalusia, Extremadura i Castella la Manxa. Actualment ha minvat la pràctica ja que la parceria era més adient als temps de les economies tancades i de subsistència.

Partits Verds. Formacions polítiques que tenen per objectiu principal defensar el medi.

Patronal Associació de fabricants o patrons per a defensar llurs interessos econòmics i socials.

Peatge Dret que hom paga per passar per vies de trànsit, com camins, ponts, carreteres i autopistes per contribuir a l'economia de la seva construcció i el seu manteniment. El dret a cobrar peatge l'atorga l'estat per concessió administrativa.

Pecuari –ària Relatiu o pertanyent als ramats.

Pedologia Ciència del sòl. La pedologia estudia els sòls, considerats com a éssers o ens naturals, en tots els aspectes, tant en llur fisiografia o morfologia superficial, organització interna, característiques físiques, químiques, mineralògiques i biològiques i fertilitat, com en llur origen, evolució, classificació, sistemàtica, distribució geogràfica, cartografia, ús, millora i conservació. Mentre que alguns autors restringeixen el contingut de la pedologia a una part de la ciència del sòl (estudi de l'evolució, gènesi, morfologia i classificació dels sòls), uns altres hi inclouen la sistemàtica i fins i tot la cartografia.

Peneplà. Planura quasi uniforme en la que ocasionalment es troben alguns relleus residuals. Aquesta denominació està reservada a les superfícies d’aplanament generades por un cicle erosiu.

Perifèria Extrems o marges de qualsevol entitat geogràfica, en contraposició al centre, i, més específicament, els d'una ciutat on es barregen les activitats econòmiques i existeix una gran heterogeneïtat residencial (des de ciutats jardí a barraques o vivendes d'autoconstrucció).

Pesca Conjunt de tècniques i activitats mitjançant les quals l'home agafa peixos de l'aigua dels rius i dels llacs o de la mar i, per extensió, crustacis, mol·luscs i d'altres éssers que hi viuen. És anomenada pesca fluvial la practicada en els rius o els llacs i pesca marítima (la més important, especialment des del punt de vista econòmic) la practicada a la mar, prop de la costa, sense perdre-la de vista, o a alta mar, anomenada en aquest cas pesca d'altura.

Pesca de altura. Es realitza en alta mar amb embarcacions i tècniques desenvolupades que permeten l’obtenció de nombroses captures. Els vaixells necessiten grans equipaments que deuen ser diferents en funció dels peixos buscats. Aquestes feines obliguen a romandre durant vàrios dies en alta mar seguint els bancs i les migracions de peixos. Actualment s’identifiquen la pesca d’altura i la llunyana o gran pesca, en la que el pescador partia per a una campanya de sis mesos a les costes d’Islàndia o Terranova; els dos tipus constitueixen aspectes de la pesca industrial que se diferencien molt poc. La venda de les captures es realitza sempre a la llotja dels ports. A Espanya la pesca d’altura es realitza en caladors com els de Terranova, Canadà o la costa africana.

Pesca d’arrossegament. Tècnica de pesca que consisteix en arrossegar les xarxes pel fons marí. Les xarxes usades tenen forma d’embut i són arrossegades per un o dos vaixells per a capturar espècies que se troben en els fons marins com ara el bacallà, el lluç o la gamba. Aquest sistema té un efecte molt negatiu per als fons marins, ja que destrossa la flora i la fauna que troba al seu pas.

Pesca costanera. Es realitza molt aprop de la costa, usant petites embarcacions, generalment amb mètodes artesans i d’ordinari durant el dia. De vegades, es realitza durant la nit amb fanals adients. La flota litoral està composada per vaixells de 20 a 100 tones i la flota familiar o artesanal per petites barques de menys de 20 tones. A Espanya el turisme ha envaït, molt a sovint, els litorals on se practicava la pesca costanera tradicional que, actualment, està afectada per una llarga crisi.

Petroli Oli mineral constituït per hidrocarburs de composició diversa i en proporcions molt variables segons el jaciment d'origen. Hom els classifica en petrolis de base parafínica, naftènica, aromàtica o mixta, segons els tipus d'hidrocarburs que hi predominen.

P.G.O.U. Sigla de Pla General d’Ordenació Urbana

P.I.B. Sigles que signifiquen Producte Interior Brut que es la suma del valor de la producció de les empreses d’un país, al seu territori i fora d’aquest, durant un any.

Piràmide d'edats Histograma doble simètric que representa l'estructura per edats i sexes d'una població. L'eix d'ordenades és únic i recull les edats o els grups d'edats; l'eix d'abscisses és doble: el de la dreta recull els contingents (en xifres relatives) de dones de cada edat, i el de l'esquerra, els d'homes.

Pla 1. Conjunt orgànic de directrius i mesures polítiques i econòmiques adreçades a resoldre un problema o una situació determinats. 2. Representació, a gran escala, d’una localitat (pla urbanístic).

Pla d’Estabilització. En 1959 amb el Pla d’Estabilització se tanca l’etapa de l’autarquia i s’inicia un procés de desenvolupament econòmic i industrial. L’aplicació del pla va permetre la importació de bens d’equipament, tecnologia i recursos necessaris per a poder modernitzar la indústria i incrementar la producció. La política econòmica es va centrar en els Plans de Desenvolupament.

P.H.N. Sigla de Pla Hidroglògic Nacional o política del govern de l'Estat espanyol sobre l'ús i la distribució dels recursos hidràulics. Als darrers anys, l'apartat dedicat als transvassaments ha estat un tema molt polèmic per la manca de consens entre les forces polítiques i les autonomies territorials implicades, és a dir, les que han de cedir o rebre aigua segons els diferents projectes elaborats (presentats, aprovats, debatuts o derogats ja que, per exemple, la Llei 11/2005 va derogar la transferència d'aigua de l’Ebre inclosa en el Pla Hidrològic Nacional de 2001).

Pla urbanístic 1. Representació, en una superfície plana o en maqueta, de l'ordenació, total o parcial, d'una ciutat o d'un nucli o conjunt de nuclis urbans. Hom parla sovint de pla metropolità, comarcal, etc, segons que sigui una metròpoli o àdhuc tota una comarca el que és objecte del pla. 2. Ordenació sistemàtica, total o parcial, d'una ciutat o d'un nucli o conjunt de nuclis urbans, en previsió i amb programació del seu creixement futur. Bé que el nom és recent, el contingut i les finalitats dels plans urbanístics responen a institucions antiquíssimes: cada cop que, no pas espontàniament, sinó per raons demogràfiques, polítiques o militars, era establerta o transformada una ciutat, una zona o un nucli urbans, hi era aplicat, si més no embrionàriament, un pla urbanístic. La gran extensió i complexitat de les ciutats i els nuclis urbans contemporanis fa que hom hagi de planificar a escala més àmplia, i així hom parla de plans metropolitans, comarcals, etc.

Planificació indicativa. Ordenació de l'economia portada a terme per la dictadura franquista, arran del Pla d'Estabilització de 1958, de forma desequilibrada, tant sectorialment com territorial, amb l'objectiu de potenciar la industrialització d'Espanya.

Planificació urbana. Reorganització del plànol, la morfologia i l'estructura d'una ciutat sorgida amb motiu del creixement incontrolat per donar resposta als problemes de congestió generats i reordenar el futur creixement.

Plànol en quadrícula. Pla de traçat regular amb carrers en línea recta creuats en angles rectes, perpendicularment (també anomenat en damer).

Plànol irregular o en desordre. Model de pla urbà caracteritzat per la disposició anàrquica dels carrers, estrets i, de vegades, sense eixida (atzucacs). Aquest tipus de plànol és característic de la "ciutat vella" o casc històric d’origen àrab (Sevilla, Toledo, Terol), però també era el model usat a l’Edat Mitjana en nombroses ciutats europees. Actualment, amb la industrialització i la construcció dels eixamples ortogonals, són escasses les ciutats amb una trama urbanística totalment irregular.

Plànol lineal. És el vertebrat per una via lineal, camí o carretera, al voltant de la qual se distribueixen els edificis.

Plànol ortogonal. Forma d’ordenació urbana basada en l’existència de carrers ben traçats, rectes, amples i que se creuen en perpendicular formant illes o mançanes quadrades. Aquest plànol, també anomenat hipodàmic, en quadrícula o en damer, va ser traçat per Hipòdam de Milet a l’antiga Grècia i d’ací passaria a ser la base de la construcció de les ciutats romanes i, a la Baixa Edat Mitjana, de moltes ciutats cristianes noves i a l’Edat Moderna de les hispanoamericanes. Del segle XIX és el Barri de Salamanca de Madrid i l’Eixample de Cerdà a Barcelona.

Plànol radiocèntric. Model de plà urbà basat en l’existència d’unn espai central (castell, plaça, catedral, etc.) entorno al qual s’organitza la trama de carrers tot formant una xarxa concèntrica de carrers en forma d’anella amb vies radials que els tallen perquè van del centre a la perifèria. Va ser usat a l’Edat Mitjana i al Renaixement.

Plantació. Explotació agrícola de grans dimensions dedicada al monoconreu de productes tropicals (cafè, sucre, cacau, cotó, etc.) destinats a l’exportació.

Pla econòmic Conjunt de disposicions preses amb vista a l'execució d'un projecte que interessa una activitat econòmica.

Planificació familiar Terme aparegut als EUA (family planning) cap a a la fi dels anys cinquanta com a sinònim de control de naixements. En tant que concepte englobador, la pràctica de la planificació familiar representa l'atenció dels aspectes psicològics, mèdics, familiars, socials, econòmics, demogràfics, etc, que condicionen la natalitat.

Planificació territorial Procés de decisió pel qual hom determina les directrius i, de vegades, els detalls dels usos del sòl, els moviments de persones i de mercaderies, els equipaments col·lectius i l'ordenació de l'habitatge d'una àrea de dimensions variables i per a un cicle temporal també variable.

Plantació Conreu, sobretot extensiu, de plantes, especialment industrials.

Plataforma continental. Part superior emergida dels blocs continentals i de les illes, que s’estén des del límit de la baixamar fins el talús continental (entre 100 i 500 metres, amb un promig de 130 metres), en la que sol produir-se un increment notable del pendent. En les plataformes continentals se donen les condiciones més aptes para al desenvolupament de la pesca i en elles és on més fàcil resulta faenar. A l’estat espanyol, malgrat l’abundància de costes, la plataforma continental es reduïda i com, a més, el plàncton és escàs i les aigües tenen una temperatura i una salinitat elevades, les possibilitats pesqueres se veuen bastant reduïdes.

Plec. Ondulació d'un estrat o d'un conjunt d'estrats que havien estat prèviament horitzontals. Els plegaments orogènics (hercinià i alpí) són les fases tectòniques de formació de plecs (serralades i cadenes muntanyoses).

Pluges orogràfiques o de relleu. Són degudes a un obstacle muntanyós que obliga a l’aire a elevar-se. Açò origina la condensació del vapor d’aigua i la formació de núvols en la vessant muntanyosa exposada al vent (vessant de sobrevent).

Pluja àcida. Paraula emprada per descriure la pluja de contaminants industrials (CO2, Nox, Hidrocarbur, volàtils, ...) que al reaccionar amb l’aigua i el sol, formen àcid sulfúric i nítric, amb la consegüent acidificació.

Pluja de convecció. Es produeix quan una massa d’aire humida i rescalfada per estar en contacte amb una superfície calenta ascendeix, refredant-se i condensant-se fins produir una precipitació. Son les típiques tempestes d’estiu que solen venir acompanyades d’un gran aparell elèctric.

Població 1. Conjunt d'individus d'una mateixa espècie que habiten en una àrea determinada o en un medi limitat convencionalment. 2. Col·lectiu d'éssers humans d'una certa magnitud i geogràficament determinat. Una població és un subsistema dintre els ecosistemes, un complex nivell tròfic de consumidors pel fet de compondre's d'individus dotats d'un variable bagatge tècnico-cultural amb el qual manipulen profundament l'ecosistema i els seus propis mecanismes de reproducció i supervivència. Aquestes especificitats fan que les poblacions humanes gaudeixin d'unes propietats exclusives: l'ubiqüitat, el creixement sostingut i el metabolisme cultural. Un cop una població té resolt l'abastament de matèria i energia, funciona demogràficament com un sistema autoalimentat anomenat demosistema.

Població absoluta. Conjunt total de les persones que habiten la Terra, un país o lloc determinat.

Població activa. Grup de població que treballa o està en disposició de treballar (16 a 64 anys). D’aquest grup s’exceptuen els estudiants, les mestresses de casa i d’altres col·lectius que no desenvolupen un treball remunerat. Inclou no solament la població ocupada sinó també la que es troba en l’atur (persones que, en un moment determinat, no desenvolupen un treball remunerat però que busquen ocupació). La taxa d'ocupació relaciona el nombre de persones ocupades respecte del total de la població activa, mentre que la taxa d'atur relaciona el nombre de persones desocupades respecte del conjunt de la població activa. La relació de dependència és la proporció d'individus en edat no activa respecte del conjunt d'individus que es troben dins les edats considerades com a període d'activitat humana, preferentment entre els 20 i els 64 anys. Totes les persones de més de 16 anys que tenen ocupació o estan disponibles i fan gestions per incorporar-se al treball. Les característiques de la població activa espanyola són el retard en la incorporació dels joves al mercat laboral, l’anticipació de l’edat de jubilació i la incorporació progressiva de la dona al món laboral (malgrat ocupar les taxes d’atur més altes).

Població de dret Població resident que manté uns drets i uns deures respecte del municipi on és censada. Si, en el moment d'elaborar-se l'operació censal, les persones registrades es troben en el seu lloc d'empadronament, es consideren residents presents; en cas que no s'hi trobin, es consideren residents absents. Per tant, inclou tant la població present com els transeünts.

Població de fet Suma de les persones residents presents i de les transeünts, és a dir, d'aquelles que, tot i no estar empadronades en el lloc on s'efectua l'operació censal, es troben en aquest indret en el moment d'ésser realitzada.

Població dependent. Proporció de persones inactives, en edat infantil o de la tercera edat, que se consideren fora del mercat laboral i productiu (16>PD>65).

Població disseminada. És una forma d’agrupament agrari de forma dispersa en el que les vivendes es troben dintre de l’espai agrícola que cada família cultiva, estant més o menys distants unes d’altres. Existeixen petites aldees pròximes a un nucli de població un poc major en el que se concentren els principals serveis administratius i municipals, Aquest tipus de poblament és característic de zones humides, amb aigua abundant, i es dona al nord de la península: Galícia, Astúries, Cantàbria, el País Basc i en zones de Navarra i els Pirineus.

Població estable Model teòric de població tancada (sense entrades ni sortides migratòries) amb una estructura per edats i sexe fixa en el temps i amb un ritme de creixement (positiu o negatiu) constant. Aquest model és el resultat de simular matemàticament el manteniment de taxes de mortalitat i de fecunditats inalterades durant moltes dècades, fins que l'única característica que varia és la grandària de la població. Un cas particular de població estable és la població estacionària, en la qual, a més, el ritme de creixement és zero.

Població estacionària Població estable en la qual el nombre anual de naixements i de defuncions és idèntic. Es tracta d'un model teòric de població tancada a les migracions i no correspon a cap població real que hagi existit mai. La seva utilitat en l'anàlisi demogràfica rau en la gran varietat de relacions aïllades entre variables que permet estudiar. Per exemple, la població total és igual al nombre anual de naixements multiplicat per l'esperança de vida.

Població inactiva Part de la població que no exerceix cap tipus d'activitat econòmica remunerada, ni es troba en disposició de poder-ne realitzar cap (persones que desenvolupen feines de la llar, infants, estudiants, rendistes, jubilats i persones que realitzen el servei militar). La proporció entre la població activa desocupada i la població inactiva respecte de la població activa ocupada dóna lloc a una relació de dependència del conjunt de la població improductiva respecte de l'econòmicament productiva.

Població urbana. Percentatge o conjunt de la població d’un territori que habita a les ciutats.

Poblacionisme Política de població consistent a consolidar el domini territorial i l'explotació dels recursos naturals de determinades zones geogràfiques mitjançant el foment de la immigració. Els casos més notoris es poden trobar en diversos països de l'Amèrica del Sud durant el s XIX i el principi del XX. L'àmplia disponibilitat de terres i la intenció de consolidar el predomini de la població d'origen europeu davant la població indígena portaren països tan diversos com l'Argentina, el Brasil o Mèxic a obrir oficines de reclutament a tot Europa, oferint passatges gratuïts o a crèdit, lligats a contractes signats abans del viatge.

Poblament Concepte demogeogràfic que fa referència a la situació de la població en l'espai. L'anàlisi d'aquest fenomen es fa segons diverses escales i criteris. A escala mundial els criteris bàsics són dos: l'ecològic i el sòcio-econòmic. Segons el primer, se cerquen les correlacions entre la distribució de la població i les condicions ambientals representades bàsicament per la producció de la biosfera i els condicionants climàtics i topogràfics. Amb aquests criteris s'expliquen en part les altes densitats humanes a les zones temperades de baixa altitud i els grans buits demogràfics de les zones polars, equatorial i dels deserts càlids i freds. El criteri socioeconòmic es basa en les lleis del mercat mundial i cerca les relacions a escala mundial entre l'activitat econòmica i la distribució de la població. A escales menors, de tipus estatal o regional, es poden utilitzar també ambdós criteris, però el socioeconòmic és el més significatiu: el procés de concentració urbana és un bon exemple. A escala regional hi ha diversos criteris de classificació. El morfològic distingeix entre poblament rural i urbà i els respectius subtipus (per exemple, població rural concentrada i dispersa). El demogràfic distingeix els llocs habitats segons llur índex demogràfic. El funcional es basa en el paper socioeconòmic representat per les entitats de població: centre de mercat nacional, regional, local, etc. Les investigacions més recents de la geografia i l'economia espacial cerquen l'ordre en les distribucions dels llocs poblats més que llur classificació i descripció.

Poblament aïllat. Forma d’agrupament en la que les cases no formen pobles ni aldees; les granges o cases rurals solen trobar-se aïllades unes d’altres, separades pels camps de conreu, sembrats, prats o boscos. Aquest tipus d’hàbit és propi de la serralada Cantàbrica i del Prepirineu.

Poblament concentrat. És la forma d'agrupament urbà de la major part del territori espanyol i es caracteritza per la formació de nuclis compactes de població. El tipus d’agrupament pot ser lineal quan les cases s’estableixen al llarg d’una via principal, o bigarrat quan el plànol d’un poble és irregular degut al creixement espontani al voltant d’un castell, una muntanya, etc. El tamany dels nuclis de població varia molt però, en general, augmenta cap a les capitals provincials i les zones perifèriques mediterrànies.

Poblament dispers. És la forma d'agrupament rural, o urbà, característica de les zones humides del Nord de la Meseta (Des dels pazos gallegos fins les masies catalanes dels Pirineus) o d'altres indrets amb aigua abundant. La seua característica fonamental és la dispersió de les vivendes al llarg del territori sense formar, en la major part del casos, nuclis de població semiurbana per no arribar als 2.000 habitants (quedant-se molt lluny dels 10.000 de la ciutat o població urbana).

Poblament rural. Municipis amb una població inferior als 2.000 habitants on més de la quart part dels seus habitants es dediquen a les activitats del sector primari.

Poblament semiurbà. Municipis que són massa petits per ser considerats urbans i massa grans per considerar-se rurals, amb una població entre els 2.000 i els 10.000 habitants.

Poblats d'absorció. Barris de vivendes construïdes per donar cabuda a la població procedent del medi rural durant l'època de l'expansió de la ciutat com a conseqüència de la industrialització.

Poblats dirigits. Vivendes construïdes per donar cabuda a la població amb menys recursos per evitar el barraquisme (chabolismo).

Poble Població petita, poblat, inferior a una vila o a una ciutat.

Poder econòmic Domini que una persona, un grup o un país té damunt els béns i serveis de consum o damunt els factors productius (recursos naturals, força de treball, tecnologia, capital acumulat, etc.).

Poder fàctic. Poder real en oposició al teòric o imaginari. Conjunt de poders que condicionen l’activitat política, econòmica, social, etc.

Pol de desenvolupament industrial. Als anys seixanta (Planes de Desarrollo) posada en marxa de projectes industrials que pretenien el reequilibri territorial espanyol mitjançant la inversió en zones concretes de cada regió, però sense un teixit industrial capaç de dinamitzar el territori.

Pol de promoció industrial. Zona de desenvolupament industrial del franquisme (Planes de Desarrollo) orientada a impulsar les infrastructures regionals per encarar un futur desenvolupament de l'esmentada regió, província o zona geogràfica.

Policonreu Policultura.

Policultiu o policultura. Sistema de conreu primitiu, propi de les societats rurals, que consisteix a conrear en una mateixa zona productes molt diversos destinats a alimentar la població local. Alguns sistemes de conreu de societats més avançades són basats en la policultura.

Pòlie. Són conques tancades, grans depressions temporalment inundades en el relleu kàrstic. El fons és pla i els rius es presenten encaixats i, de vegades, es perden per engolidors.

Polígon industrial Nucli de creixement industrial que respon a una localització específica de les indústries. És utilitzat per a descongestionar les zones industrials molt saturades o bé per a activar económicament els sectors més endarrerits.

Política antimonopolista Conjunt de disposicions adoptades pels governs per a evitar les situacions que atempten contra el mecanisme del mercat i el lliure joc de l'oferta i la demanda. És coneguda també com a política antitrust o contra les pràctiques restrictives de la competència. Aquesta política és un fet corrent a la majoria de països capitalistes, i s'ocupa, no pas exclusivament del monopoli, sinó també de l'entesa entre empreses, el cartel, el trust, el tracte discriminat i l'abús de posició dominant, sempre que aquestes situacions es produeixin al país i no a l'estranger.

Política de fill únic Política de reducció de la fecunditat basada en la limitació de la descendència matrimonial a un únic naixement. Es pot considerar una política de xoc si hom té en compte l'excepcionalitat d'aquesta mesura en les descendències femenines habituals i el fet que un fill per dona no garanteix a llarg termini la reproducció de les poblacions. Només s'ha posat en pràctica en països amb taxes de creixement molt elevades, com ara la Xina, l'exemple més notable.

Política demogràfica Conjunt de mesures dirigides a modificar l'evolució previsible d'alguna variable demogràfica. Requereixen incidir sobre els comportaments individuals pel que fa a la procreació, la mortalitat i la mobilitat geogràfica. Normalment s'associen amb polítiques de desenvolupament més generals, com és el cas de les campanyes de planificació familiar. A més d'incidir en variables quantitatives, com fan el natalisme o el maltusianisme, les polítiques demogràfiques poden també dirigir-se a variables qualitatives, com la composició de la immigració segons el país d'origen o la millora dels recursos humans existents mitjançant el sistema educatiu o sanitari.

Política econòmica Acció pública exercida sobre l'economia per, servint-se de determinats mitjans, assolir uns objectius que poden ésser de molt diversa mena; l'agent o subjecte actiu són ens públics per més que darrerament hom insisteix en la importància, per a la política econòmica, de les decisions preses per grans unitats i holdings privats. D'altra banda, hom entén pels mateixos mots -política econòmica- la branca de la ciència econòmica que s'adreça a racionalitzar, amb l'estudi i l'anàlisi, aquella acció real dels poders públics sobre l'evolució i la realitat econòmiques.

Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC). És una política establerta pel Tractat de la Unió Europea amb l’objectiu de defensar els valors i interessos comuns als estats membres de la UE, així com la independència de la Unió Europea. En ella es preveu enfortir la seguretat de la UE i una posició comuna dels països membres en el manteniment de la pau i la seguretat mundial, la consolidació de la democràcia i el foment de la cooperació internacional.

Política desenvolupista (desarrollista) Política de planificació seguida pels governs de Franco als anys seixanta per modernitzar el sector industrial.

Pols de desenvolupament. Àrea geogràfica elegida per a l’assentament planificat d’indústries amb la finalitat de fer reviscolar la seua economia o suavitzar les diferències de desenvolupament entre diverses regions.

Pont aeri Mètode de transport entre dos llocs que consisteix en un trànsit intens i regular d'avions entre els dos llocs, emprat quan és impossible o poc adequat un altre sistema de transport, a causa del blocatge d'un d'ells, per manca de temps, etc.

Port Abric natural o, més generalment, artificial en una costa o a la riba d'un riu, en el qual, ultra romandre-hi segurs els vaixells, hom pot efectuar les operacions d'embarcament i desembarcament de persones i mercaderies, per a les quals compta amb les instal·lacions necessàries adequades. Els ports poden ésser classificats, segons l'origen, en naturals i artificials; segons l'emplaçament, en fluvials i marítims, i segons la funció, en comercials, pesquers, de refugi, militars i esportius.

Possibilisme Teoria que s'ocupa de les possibilitats que l'entorn natural, és a dir, relleu, rius, mars, vegetació, clima, etc, ofereix a l'home, i que aquest, en certa manera, pot posar al seu servei. En darrer terme tot depèn, en bona part, de l'activitat i de la voluntat de l'home per a saber escollir les possibilitats ofertes per la natura i treure'n profit. S'oposa al determinisme.

Potencial biòtic Índex de l'increment més alt possible d'una població, que resulta d'una natalitat màxima acompanyada d'una mortalitat mínima.

Potencial demogràfic. Nombre de menors de 29 anys per cada mil habitants.

Praticultura Part de l'agricultura dedicada al conreu, estudi i millora de prats i pastures.

Precapitalista En la teoria del materialisme històric, dit del conjunt de modes de producció anteriors al capitalista. Aquest concepte cobreix, doncs, un llarg període en l'evolució social de la humanitat que va des de les societats comunistes primitives, caracteritzades per un baix nivell de desenvolupament de les forces productives i per la manca d'explotació i de divisió social en classes antagòniques, fins a societats com la feudal, que representen un nivell elevat de divisió social.

Pressió demogràfica Relació entre el nombre d'individus d'una població i els recursos de què disposa.

Previsió social Conjunt de normes legals a favor dels treballadors. Comprèn l'assegurança social (de vellesa, invalidesa, accident de treball, malaltia, maternitat, viduïtat, orfenesa i atur forçós).

Primera transició demogràfica Conjunt de canvis demogràfics experimentats des de mitjan s XIX fins a mitjan s XX als països de l'Europa occidental, el més important dels quals fou una gran explosió demogràfica. Les taxes de mortalitat davallaren, mentre que les de natalitat es mantingueren, de manera que augmentà el creixement natural; la població europea es duplicà en només un segle, tot i les migracions cap a Amèrica. La distribució de la població també varià. Si abans de la transició demogràfica la població europea era bàsicament rural, amb la transició esdevingué predominantment urbana. El nombre de nuclis de població aïllats s'anà reduint cada cop més i, consegüentment, es reduí també la incidència de l'endogàmia. Les causes principals d'aquests canvis foren les millores en sanitat i higiene, resultat dels avenços en medicina i biologia, i les millores en la producció agrícola d'aliments, que posaren fi als problemes nutricionals i a les èpoques de fam que les males collites ocasionaven a les societats preindustrials. Després d'una primera etapa d'explosió demogràfica que s'allargà fins al principi del s XX, però, les taxes de natalitat anaren davallant (les de mortalitat també continuaren descendint, però molt més lentament), i consegüentment el creixement natural s'estabilitzà. A partir de l'anàlisi de tots aquests canvis hom postulà la teoria de la transició demogràfica.

Primeres matèries Recursos que hom extreu directament de la natura per tal d'utilitzar-los en un posterior procés de producció. En sentit estricte, hom considera primeres matèries els recursos agrícoles i els d'origen mineral, bé que pot estendre's a tots aquells productes resultants d'una elaboració prèvia que són emprats amb caràcter de generalitat com a mitjans de producció. Així, hom parla de primeres matèries per a referir-se als elements, productes o substàncies que hom sotmet a un procés de fabricació o de transformació per tal d'obtenir-ne un producte acabat.

Producció Conjunt d'activitats humanes acomplertes mitjançant la utilització de recursos naturals i mitjans de producció per tal d'obtenir béns que satisfacin les necessitats humanes.

Producte Cosa produïda o manufacturada en una indústria, eventualment emprada en una altra com a primera matèria. Quan un producte ja no ha d'ésser transformat hom el sol anomenar article.

Producte Interior Brut (PIB) Agregat que coincideix amb el PNB, després de la deducció prèvia del produït pels factors nacionals situats a l'estranger i afegint-hi el produït pels factors estrangers situats a l'interior.

Producte Nacional Brut (PNB) És la mesura bàsica del funcionament d'una economia nacional. Ens ofereix el valor del conjunt de béns i de serveis produïts per un país durant un any, al qual s'ha restat la part que es deu als factors productius estrangers presents en el país i se li ha sumat la part corresponent als factors productius nacionals que operen a l'exterior.

Producte Nacional Net (PNN) Valor a preus de mercat de la producció neta d'un estat en un període de temps determinat. El PNN coincideix amb el PNB, després de la deducció prèvia en aquest darrer dels béns de capital desgastats en els processos productius (amortitzacions). Si en lloc d'ésser valorat a preus de mercat hom valora el PNN a cost de factors, obté la renda nacional.

Productivitat. És la proporció o relació entre la inversió (en capital, mà d'obra i altres mitjans de producció) i els resultats (beneficis i producció). Quan major siga la producció o els beneficis i menor la inversió, major és la productivitat.

Productivitat agrícola. Capacitat de producció expressada en quantitat de productes per persona o per unitat de superfície.

Professió liberal Professió que comporta autonomia laboral i desenvolupament d'una activitat intel·lectual.

Programació econòmica Conjunt de tècniques de racionalització de l'activitat econòmica que tenen per objecte la determinació de la mesura i periodificació amb què han d'ésser aplicats certs mitjans per a l'obtenció d'un objectiu prefixat. Aquesta programació pot ésser efectuada per una empresa privada o per un organisme estatal, segons quin sigui l'objectiu a què es refereixi i l'abast que hagin de tenir els seus resultats, emprant en cada cas la tècnica més adequada.

Progrés 1. Procés ascendent i positiu, mitjançant el qual un ésser, o una acció, passa d'un estat, forma o grau a un altre de superior, de millor. A diferència, doncs, del desenvolupament, el progrés comporta una connotació clarament valorativa; és a dir, qualitativa i no solament quantitativa. 2. Procés de transformació de la humanitat en general cap a una situació que hom suposa sempre millor i que pot ésser o no definida d'antuvi.

Projecció cartogràfica. Tècnica gràfica o procediment matemàtic per a representar una part de la superfície de la Terra, que és esfèrica, sobre un mapa, que és una superfície plana. Com que la representació d'una superfície esfèrica sobre una superfície plana mai podrà ser totalment fidel, una projecció sempre deforma o distorsiona alguna o algunes d'aquestes propietats: les àrees (les proporcions relatives) representades en el mapa, les distàncies (les línies més curtes entres dos punts o geodèsiques), l'escala en totes les direccions des de cada un dels punts del mapa, les formes (l'orientació dels angles), que només es poden preservar localment, en parts sensiblement més petites que un quadrant de l'esfera). H ha tres tipus de projeccions: cilíndrica, cònica i azimutal (o plana).

Projecció demogràfica Càlcul probabilístic del futur d'una població, o de part d'ella, en base a unes hipòtesis. Quan el demògraf vol saber quin serà el volum i l'estructura per edats i sexes d'una població al cap d'un quant temps, necessita conèixer a fons la població del moment, per generacions i sexes, i establir unes hipòtesis referents al comportament previsible d'aquestes quant a la fecunditat, la mortalitat i les migracions.

Proletariat Classe social constituïda pel conjunt dels obrers industrialitzats i dels camperols sense recursos que donen llur força de treball en canvi d'un salari.

Proteccionisme Política econòmica dirigida a protegir l'economia d'un estat, defensant els seus productes de la competència estrangera. Aquesta política es tradueix en diferents nivells d'intensitat, i pot anar des de prohibicions d'importació o exportació fins a la utilització dels aranzels com a instrument d'aquella protecció, graduant l'alçada dels drets segons la intensitat de la protecció que hom vol assegurar. La política proteccionista pot tenir un caire permanent, com és el cas dels períodes d'autarquia, o pot adoptar la forma d'un proteccionisme dit educador, basat en la necessitat d'envoltar la indústria naixent o menys desenvolupada de condicions favorables per millorar la seva posició davant les indústries estrangeres.

Província Unitat administrativa territorial de primer grau pròpia de molts estats: Argentina, Bèlgica, Costa Rica, Cuba, República Dominicana, Equador, Espanya, Itàlia, etc.

PYME. Associació de la Pequeña Y Mediana Empresa. Se considera petita i mitjana empresa la que no té més de 250 treballadors. Entre els avantatges d’aquest tipus d’empreses se poden destacar la proximitat al client, la major flexibilitat per a adaptar-se als canvis del mercat i la menor conflictivitat laboral; entre els inconvenients hi ha la dificultat per accedir a determinats recursos financers, el no poder aprofitar les economies d’escala i el menor nivell de qualificació i de competència tècnica. En Espanya l’excessiva quantitat de PYMEs va dificultar la cooperació i la inversió a gran escala i la competència de les multinacionals va impulsar a moltes d’estes empreses al tancament.

Quart món Terme amb el qual hom designa les mancances i la marginació que pateixen determinats col·lectius inserits en societats en les quals bona part dels seus integrants gaudeix d'abundància i de prosperitat. Generalment és associat a grups minoritaris: presos, homosexuals, immigrats, minories ètniques, aturats, drogaaddictes, etc.

Quocient sexual Nombre d'individus del sexe masculí que, per cada cent de sexe femení, són concebuts (quocient sexual primari), neixen (quocient sexual secundari) o atenyen l'edat adulta (quocient sexual terciari).

Quota de mercat. Part que té una empresa sobre el total de vendes dins un determinat sector.

Racionalització del treball Aplicació de tècniques i procediments de control i organització del procés de treball l'objecte dels quals és d'incrementar la productivitat i disminuir els costs. La racionalització de l'empresa es fonamenta en el mesurament tècnic del treball i té com a objectiu principal escurçar la diferència entre el treball teòric necessari i el pràctic esmerçat, mitjançant l'eficàcia tècnica.

Ramaderia Conjunt d'activitats humanes relacionades amb la cria i el comerç de bestiar de renda, gros o menut. En l'actualitat cal distingir la ramaderia transhumant (en la qual els ramats segueixen l'evolució de les pastures i canvien de regió, de vegades fins tres cops l'any) i la ramaderia estant o ramaderia amb estabulació, total o lliure (en la qual no hi ha trasllat del bestiar i que pot ésser agrícola o industrial). En la ramaderia agrícola l'aliment del bestiar és sembrat i recol·lectat per l'home, generalment prop de l'estable o dels estables, mentre que la ramaderia industrial sol ésser independent de l'agricultura, i els aliments dels animals, generalment pinsos composts, són produïts o conreats per altri. Els tres sistemes de ramaderia esmentats coexisteixen actualment i no és presumible pensar que cap d'ells desaparegui del tot. 2. Conjunt del bestiar d'un país, d'una comarca.

Ramaderia industrial. És un tipus de producció ramadera orientada fonamentalment cap als mercats, amb altes inversions i elevats rendiments.

Ramaderia intensiva. Cria de ramats per a l’explotació comercial consistent en la intensificació de la producció farratgera amb la finalitat d’augmentar el nombre de caps de ramats alimentats per unitat de superfície.

Rambla o riera. Llit natural de las aigües de pluja quan cauen amb extraordinària abundància. També, llit molt ample pel que la major part de l’any no discorre l’aigua i, en canvi, després d’una pluja intensa condueix un torrent de curta durada.

Ràtio Mot anglès, pres del llatí, utilitzat per a significar l'índex que relaciona, per quocient, dos elements o magnituds, referents a una mateixa empresa o a unitats econòmiques distintes per a llur comparació. Les ratios emprades més sovint es refereixen a l'estructura financera de l'empresa, a l'eficiència d'utilització de capitals, a l'apreciació de la situació del fons de maniobra i a la comparació de les tendències del benefici per a un període donat.

Raval Barri o caseria situada als afores d'una població. El mot és mantingut en toponímia.

Reciclar. Utilitzar els mateixos materials una altra vegada, reintegrar-los a un altre procés natural o industrial per fer el mateix o fer nous productes, utilitzant menys recursos naturals.

Reciclatge de residus. Recuperació de residus sòlids o líquids que poden usar-se després de passar per determinats procesos tècnics.

Reconversió. Transformació del sistema productiu en determinades àrees econòmiques en crisi, amb l’objectiu d’adaptar-les a les necessitats del mercat, modernitzant-les i millorant els rendiments, encara que, quasi sempre, sol implicar una reducció de mà d’obra.

Reconversió industrial. Accions de renovació i modernització dels processos productius d'una indústria per a fer-la més rendible. Sol comportar conflictes laborals i acomiadaments.

Recursos 1.Disponibilitats totals en béns produïts o recursos naturals de què disposa una empresa per portar endavant les activitats econòmiques. 2.Qualsevol substància capaç de satisfer una necessitat humana.

Recursos econòmics Disponibilitats totals en béns produïts o recursos naturals, amb què compta un individu o una comunitat, susceptibles d'ésser utilitzats en activitats econòmiques diverses o en la satisfacció directa de necessitats humanes. Aquest concepte, referit als mitjans materials, que comporta la problemàtica de la seva assignació, pot fer-se extensiu a les disponibilitats monetàries.

Recursos energètics Recursos naturals d'un país que forneixen l'energia necessària a la indústria.

Recursos forestals Productes que hom extreu del bosc per a llur industrialització i comercialització. El més important dels recursos forestals és la fusta, amb els seus derivats i productes manufacturats.

Recursos naturals Béns donats per la natura, a través del sòl, el subsòl, les aigües, la vegetació, la fauna, etc, necessaris per a satisfer necessitats humanes, o com a inputs en determinats processos productius. Llur característica fonamental d'ésser no produïbles condiciona l'evolució dels processos d'acumulació. Aquest fet n'ha configurat el caràcter estratègic, i llur control constitueix un centre de poder econòmico-polític.

Recursos productius Béns que hom utilitza com a factors de producció per a obtenir-ne d'altres susceptibles de satisfer més necessitats humanes.

Reexportació Exportació de mercaderies prèviament importades, que no han pagat drets duaners, després de ser sotmeses a una certa elaboració.

Refinat. Procés pel qual se fabriquen productes comercials a partir del petroli cru. La gran refineria constitueix avui l’atribut del port modern, cas de Somorrostro a Bilbao o el de Tarragona, però, actualment les refineries es construeixen cada vegada més en els llocs de producció i prop dels centres de consum o, també, en aquells llocs on arriben fàcilment els oleoductes com és el cas de la refineria de Puertollano, per on discorre l’oleoducte Rota-Saragossa.

Reforma agrària Conjunt de mesures polítiques i econòmiques destinades a estimular el desenvolupament agrari, generalment per mitjà de canvis, en el repartiment de la propietat de la terra.

Règim fluvial. El conjunt de fenòmens relatius a l'alimentació i a les variacions de cabal d'un riu.

Regió Extensió de territori caracteritzada per certes circumstàncies (clima, producció, topografia, administració, etc.).

Regionalització Fraccionament en zones d'un espai econòmic, que es defineix a priori com un conjunt integrat per un nombre determinat d'unitats territorials.

Relleu Conjunt de formes —muntanya, turó, altiplà, plana, delta, etc— que accidenten la superfície de la terra. La descripció del relleu és pròpia de l'orografia. Un relleu és mesurat segons l'altitud o la distància vertical entre el cim i el nivell marí, i també per l'extensió.

Relleu apalatxià. És el resultat d’una llarga evolució: antigues cadenes plegades són transformades en peneplans per l’erosió, posteriorment han estat elevades de bellnou i erosionades. Alguns exemples a Espanya se poden observar a les muntanyes que separen Astúries i Galícia o també als Montes de Toledo.

Relleu en costera. Relleu disimètric format por un front escarpat i un revers o dors de pendent més suau. Es localitza a les vores de les conques fluvials i és el resultant de l’erosió diferencial d’una estructura sedimentària monoclinal amb superposició de capes resistents i capes blanes dèbilment inclinades.

Relleu generacional. Es l’índex que permet conéixer si una població pot ser reemplaçada de forma suficient en un determinat període de temps. Es calcula tot relacionant el grup d’edat d’adults jóvens (30-44 anys) i el grup d’adults majors (45-64 anys). Si el resultat es superior a la unitat (>1) el recanvi generacional està garantit, però no és així quan el resultat é inferior a la unitat.

Relleu tabular. És el relleu horitzontal exhumat per la xarxa fluvial que es troba al centre d’una conca sedimentària posterior a l’orogènia alpina, pel la qual cosa no ha sofert cap deformació orogènica i està format per l’alternança d’estrats que ofereixen distinta resistència a l’erosió, coronats per una capa més dura. Quan els processos d’erosió fluvial diseccionen aquestes plataformes estructurals s’originen formes residuals allunyades de la resta de materials semblants: són els turons testimoni. Una vegada desaparegut el coronament de les roques més resistents, el relleu resultant rep el nom de tossal residual. Les depressions castellanes ofereixen bons exemples d’aquest tipus de relleus (ermots de l’Alcarria, Valladolid, Mesa d’Ocaña, turons testimoni, “otero” de Palencia, etc.), així com la depressió de l’Ebre (Mola de Saragossa, Serra d’Alcubierre, etc.).

Renda nacional Agregat macroeconòmic fonamental que indica el valor de tots els ingressos derivats de la participació dels diferents factors de producció en el procés de producció durant un temps determinat, generalment un any. En aquest sentit, renda nacional coincideix amb el producte nacional net.

Renda per càpita Ingressos mitjans per persona. Relació per quocient entre la renda nacional i el contingent de població, índex generalment utilitzat per a la comparació de diverses economies, així com la determinació del nivell de desenvolupament.

Repoblació forestal. Recuperació de zones boscoses degradades per mitjà de la plantació d'arbres autòctons o de ràpid creixement (eucaliptus) amb finalitats mediambientals o econòmiques.

Repoblament Moviment de població tendent a poblar i colonitzar territoris despoblats o amb feble densitat de població.

República. Forma de govern representativa en la que el poder del Cap de l’Estat o president prové del vot de tots o part dels ciutadans.

Rerepaís Territori annex a una ciutat o a un centre comercial. Engloba la zona suburbana de relacions generals directes (migracions quotidianes de mà d'obra i d'empleats, freqüentació de mercats, forniments alimentaris frescs, comunicacions telefòniques dominants, etc), l'extensió regional de relacions comercials dominants (zona d'activitat de la banca local, freqüentació de fires periòdiques, etc), l'àrea de relacions comercials particulars d'alguns centres i també l'extensió regional de la influència intel·lectual (reclutament escolar o universitari, zona de difusió de la premsa local, zona de clientela d'hospitals i clíniques, etc.).

Reserva. Matèria de la qual es coneix de forma precisa la seua quantitat en jaciments ja investigats.

Residus. Subproductes que es generen en finalitzar algunes activitats humanes.

Residus sòlids. Materials sòlids que resten inservibles en qualsevol procés o operació industrial.

Revolució agrària Procés a través del qual l'agricultura tradicional, d'autoconsum, amb escassa productivitat i ús de tècniques de conreu endarrerides, esdevé una agricultura capitalista, orientada al mercat, gràcies a la progressiva modernització tècnica i a una sèrie de canvis jurídics que permeteren eliminar el feudalisme del camp i assegurar la màxima explotació dels camps.

Revolució demogràfica Concepte que fa referència als profunds canvis demogràfics experimentats per les poblacions europees dintre el procés anomenat Revolució Industrial. Fou un procés complex i encara poc conegut que es desenvolupà entre la segona meitat del s XVIII i la primera meitat del XX. La primera fase es caracteritzà per un descens de la mortalitat catastròfica (epidèmies, fams) típica de l'etapa pre-industrial, deguda en part a les millores en la productivitat agrícola i en els transports. Una segona fase fonamental s'inicia quan les taxes de fecunditat comencen a baixar alhora que la mortalitat atenua la seva tendència a la baixa.

Revolució Industrial Procés accelerat que va caracteritzar el pas de les societats agràries de l'Antic Règim a una nova etapa de creixement econòmic i demogràfic autosostingut, basat en la producció industrial. El procés comporta un conjunt de canvis que significaren la desaparició de l'Antic Règim econòmic (predomini de l'economia agrària de base feudal-senyorial) i la implantació del capitalisme industrial. Fou el resultat d'una sèrie de revolucions paral.leles i interconnectades, que afectaren la població, l'agricultura, la tecnologia, el transport i el comerç i les indústries tèxtil i siderúrgica. Els fets més destacats foren l'ús de l'energia del vapor, la mecanització del sector tèxtil i el desenvolupament de la metal.lúrgia i del ferrocarril. La Revolució Industrial no es va limitar a canviar el sistema econòmic, sinó que va fer trasbalsar les idees i els comportaments, va transformar la societat i va canviar el règim polític dels estats. El fenomen s'inicià a Anglaterra des de mitjan segle XVIII i s'estengué per Europa Occidental, els Estats Units i el Japó al llarg del segle XIX.

Ria. Vall fluvial submergida, resultant de l’elevació del nivell de la mar (eustasia) o de l’enfonsament de la massa continental (quan la desembocadura del riu forma una obertura també s'anomena estuari).

Rompuda. Tècnica agrícola que consisteix a desposseir de vegetació una muntanya o un erm per posar-lo en cultiu.

Ronda Via pública que volta totalment o parcialment una població tot enllaçant les carreteres que hi aflueixen.

Rotació de conreus Tècnica de conreu basada en l'alternança ordenada de diferents conreus en un mateix terreny, per tal d'obtenir el màxim rendiment i evitar, alhora, el guaret i l'esgotament del sòl. La rotació de conreus ha passat a un lloc secundari a causa de l'evolució dels adobs i de la maquinària agrícola.

Saldo Diferència aritmètica entre els fluxos d'entrades i de sortides en un determinat estoc de població. El més comú és el saldo migratori. L'inconvenient d'aquest indicador és que pot amagar intensitats elevades en les entrades i sortides que, això no obstant, s'anul·len mútuament. El seu avantatge és que es pot calcular fins i tot quan no es disposa del registre d'entrades i sortides, pel procediment de restar l'estoc final i inicial durant un determinat període.

Saldo migratori Diferència aritmètica entre els fluxos d'entrades (immigració) i de sortides (emigració) en una determinada població. A Espanya, actualment, és major el nombre d’immigrants que el d’emigrants, però no sempre ha estat així.

Sanitat Conjunt de serveis governamentals ordenats per a preservar la salut pública.

Sector econòmic Cadascuna de les parts en què hom divideix l'economia per al seu estudi d'acord amb diversos criteris. Segons la mena d'activitat ha esdevingut clàssica la divisió de Colin Grant Clark en tres sectors productius: primari, secundari i terciari. El sector primari inclou les activitats relacionades amb l'agricultura, la ramaderia, la pesca, la caça i els boscs. El sector secundari aplega les activitats extractives o mineres, la producció d'energia i la indústria i la construcció. El sector terciari, anomenat també de serveis o residual, inclou el conjunt d'activitats econòmiques, no directament productives en el sentit de crear béns de consum o de producció, siguin agraris o industrials, sinó destinades a possibilitar o facilitar la satisfacció de necessitats humanes. L'estudi de les interrelacions entre els diferents sectors econòmics ha estat objecte de treball de nombrosos autors, que ha culminat en les aportacions de W.Leontiev, amb les taules input-output, les quals constitueixen la millor síntesi macroeconòmica dels sectors productius. Segons l'origen institucional de les decisions econòmiques i llur control posterior, hom parla de sector públic i de sector privat, segons que aquelles siguin preses i controlades per l'autoritat política o no, i, així, el sector públic és compost pels òrgans de l'estat, en sentit ampli, i la totalitat de les empreses públiques, malgrat que les decisions d'aquestes darreres siguin informades pel principi del mercat. Altres autors, contràriament, consideren el sector públic format únicament pels òrgans de l'estat, i el sector privat per les economies familiars sense finalitats lucratives i les empreses, car aquestes prenen llurs decisions d'acord amb el mercat, criteri recollit per la definició del sector públic en els Sistemes de Comptes Nacionals de les Nacions Unides. El sector quaternari és el nou sector provinent del terciari, segons la classificació de tres sectors de C.Clark, que agrupa les activitats econòmiques del sector terciari que es caracteritzen per llur funció de servei general o de serveis a totes les activitats econòmiques (la recerca i el desenvolupament, la informàtica, la publicitat, els mitjans de comunicació, l'ensenyament, etc.).

Sector hortofrutícola. Sector agrari relatiu al conreu de l’horta i els arbres fruiters.

Sector primari Conjunt d'activitats econòmiques relacionades amb l'agricultura, la ramaderia, els boscs, la caça, la pesca i, d'acord amb alguns autors, també les activitats extractives (mineria).

Sector privat Sector fornat per les economies familiars sense finalitats lucratives i les empreses, car aquestes prenen llurs decisions d'acord amb el mercat. Sector no controlat per l'autoritat política.

Sector públic Àmbit de l'activitat econòmica que controla o en la qual participa l'estat, ja sia directament o mitjançant instàncies públiques sotaposades. Dins un sistema de societat i economia mixtes el sector públic fa la política econòmica i actua directament com a agent econòmic. Les principals instàncies que cal diferenciar dins del conjunt global del sector públic són: l'administració central, que recull l'actuació econòmica de l'estat emmarcada pel pressupost; els organismes autònoms de caire públic però amb certes autonomies; el sector públic local, format per diputacions, mancomunitats, municipis, àrees metropolitanes, etc. També empreses públiques, siguin industrials (INI) o de serveis públics, i el sector financer públic, que almenys tindrà l'anomenat banc central i certes entitats de crèdit oficial.

Sector quaternari Conjunt de les activitats econòmiques del sector terciari que es caracteritzen per llur funció de servei general o de serveis a totes les activitats econòmiques (la recerca i el desenvolupament, la informàtica, la publicitat, els mitjans de comunicació, l'ensenyament, etc.).

Sector secundari Conjunt d'activitats econòmiques relacionades amb les activitats extractives o mineres, la producció d'energia i la indústria i la construcció.

Sector terciari Conjunt de les activitats econòmiques considerades com a no productives, o no directament productives, anomenat també sector residual o sector de serveis.

Sedentarisme Sistema de vida de molts grups humans que, en oposició als nòmades, fixen llur residència en un lloc, si no per sempre, almenys durant llargues temporades. S'inicià amb el descobriment del conreu de la terra. El pas del nomadisme al sedentarisme caracteritza el principi d'un desenvolupament cultural.

Sediments. Materials dipositats sobre les zones enfonsades que, quan es compacten, formen roques.

Segona transició demogràfica Conjunt de canvis demogràfics experimentats des de mitjan s XX als països desenvolupats. La causa n'ha estat un procés de desinstitucionalització de les relacions familiars i una secularització de la societat que han provocat una sèrie de canvis de valors, canvis que han tingut com a resultat una major incorporació de la dona al treball i una nova manera d'entendre la família, la maternitat i la paternitat, la relació de parella i els papers de cada sexe. Tota aquesta nova casuística ha comportat la davallada i el retardament de la nupcialitat, la major inestabilitat i menor durada de molts matrimonis, l'aparició de les segones noces com a resultat de l'increment del nombre de divorcis, l'augment de formes alternatives de convivència (cohabitació), l'augment de naixements fora del matrimoni, etc.

Seguretat social Sistema, i conjunt de mesures, d'assegurança social que, amb caràcter obligatori, instrumenta l'estat amb la finalitat de cobrir una sèrie de riscs i que, en una determinada proporció, té com a font de finançament unes cotitzacions individuals diferents dels imposts. Comprèn una sèrie de prestacions —econòmiques unes, en forma de serveis sanitaris les altres— que tracten de cobrir un conjunt de necessitats o situacions concretes, referides, en principi, als treballadors assalariats i a llurs familiars, segons el risc i la prestació que hom consideri. Les prestacions acostumen a ésser, bàsicament, d'assistència sanitària (per malaltia, maternitat o accident), de pensions (per jubilació, invalidesa, viduïtat, etc), de subsidis per pèrdua temporal del salari (en cas de malaltia, maternitat, accident o atur), de subsidis d'ajuda familiar i d'ajudes econòmiques especials. Hom pot afegir-hi, com a activitat que generalment forma també part de la seguretat social, l'assistència pública, consistent en prestacions, normalment econòmiques, a favor de persones en situacions especials o d'extrema necessitat.

Seminomadisme Forma de vida condicionada per un tipus d'economia mixta que comporta un conreu temporer de la terra i un pasturatge nòmada. És característic de zones semidesèrtiques o simplement poc afavorides per les pluges que només permeten una sola collita i on es fa necessari portar el bestiar a zones més humides en època de secada. Pot ésser practicat per tota la família o només per una part d'aquesta, habitualment els homes.

Serralades al·lòctones. Si la compressió que origina el plegament és molt intensa els plecs s’inclinen o se tomben en la mateixa direcció de l’empenyiment. Quan els plecs són arrancats de les seues arrels se denominen plecs al·lòctons i els materials traslladats són els mantells de corriment.

Servei públic Servei prestat de forma regular i contínua per l'administració directament o mitjançant concessionari, per a satisfer les necessitats generals públiques.

Servei social Cadascuna de les activitats i programes dedicats a millorar el benestar de persones i grups, generalment impulsats amb administració pública o amb una participació important d'aquesta. Hom hi inclou tant els més generals, habitualment compresos en els serveis públics (educació, seguretat social, sanitat, habitatge etc) com, sobretot, els adreçats a col·lectius amb desavantatges respecte a la població mitjana (discapacitats físics o psíquics, tercera edat, delinqüents juvenils, drogoaddictes, immigrants, etc.).

Serveis Conjunt de les activitats econòmiques, anomenat també sector terciari o residual, o sector de serveis, que inclou les activitats no incorporades als sectors primari o secundari.

Sex ratio Expressió anglesa per a significar l'índex que relaciona el nombre de mascles per cent femelles en una població. Eventualment, percentatge de mascles en una població.

Siderúrgia Conjunt de tècniques i de procediments que permeten l'extracció del ferro i l'elaboració de tots els seus derivats. És comú de definir com a indústria siderúrgica la que integra tot el procés que va des del tractament de primeres matèries, previ a l'entrada en el forn, fins a l'obtenció del producte siderúrgic, l'acer, inclosos els estadis de producció intermedis, i també la fabricació d'acers amb aliatges i els acers anomenats especials.

Silvicultura Ciència que estudia el conreu dels boscs i llur aprofitament racional. La silvicultura, molt relacionada amb la botànica, l'ecologia, l'entomologia, l'economia, la fitopatologia, etc, s'ocupa també de prevenir els incendis forestals o de limitar-ne els efectes, regula activitats tals com la pastura i, alhora que defensa al màxim els boscs naturals, n'impedeix les explotacions abusives.

Sindicat Associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres. Generalment el terme és aplicat al sindicat obrer, format pel proletariat industrial, però també pot referir-se a d'altres grups, com ara el sindicat camperol, que agrupa els treballadors del camp; el sindicat agrícola, que agrupa sobretot els grans propietaris rurals; el sindicat patronal, o agrupació d'empresaris per a la defensa de llurs interessos; i el sindicat d'estudiants, que agrupa fonamentalment estudiants universitaris o d'estudis superiors i que generalment sol afegir a les seves finalitats bàsiques de tipus reivindicatiu, en qüestions relacionades amb la vida estudiantil, una forta càrrega de caràcter cultural i polític.

Sistema agroalimentari Conjunt heterogeni d'indústries i empreses que participen en la producció, la transformació, l'elaboració, el condicionament i la comercialització d'una gran diversitat de productes d'origen vegetal o animal destinats principalment a l'alimentació humana, però també a la del bestiar o a ser transformats en primeres matèries per tal de poder elaborar posteriorment d'altres productes.

Sistema de ciutats. Conjunt de ciutats interrelacionades entre elles i amb el medi circumdant.

Sistema d'Informació Geogràfica (S.I.G.). Procediments de hardware, software i d'altres tecnologies elaborades amb la finalitat de facilitar l'obtenció, gestió, manipulació, anàlisi, representació, eixida o publicació de dades espacialment localitzades i referenciades per temàtiques (demografia, vegetació, usos del sòl, etc.).

Sistema econòmic Conjunt coherent de relacions capaç d'explicar els objectius i els mitjans de l'organització econòmica total de la societat.

Sistema educatiu Organització dels diversos nivells d'ensenyament que estructuren l'aparell educatiu d'un país.

Sistema financer Conjunt d'institucions que té com a finalitat la canalització de l'estalvi cap a l'acumulació, la transmissió de l'excedent i el finançament, per tant, de les activitats productives, comercials i àdhuc bancàries. Aquestes institucions es caracteritzen per llur forma específica d'atreure l'estalvi i de destinar-lo al finançament d'una activitat econòmica i per llur actuació en el mercat de diner (també dit monetari), on s'efectuen les operacions a curt termini, o en el mercat de capitals (també dit financer), on s'efectuen a llarg termini.

Sistema Món. El món actual és configura com una “aldea global” gràcies al sistema món o sistema interactiu de funcionament a nivell internacional entre múltiples elements: estats, empreses, organismes internacionals, ciutats, universitats, etc.

S.M.O.G. Núvol o massa atmosfèrica de CO2 i altres substàncies contaminants en suspensió, que se forma sobre els grans centres urbans o nuclis industrials.

Sobremortalitat masculina. Nombre proporcional de defuncions d’homes durant un temps determinat, degut a l’exercici d’oficis i models de vida de risc, respecte a la menor taxa de mortalitat femenina.

Sobrevent (barlovento). Part des d’on bufa el vent. La “vessant de sobrevent” és l’exposada als fluxos ascendents de l’aire, oposada a la vessant de sotavent.

Socialisme Conjunt de doctrines que, en oposició a l'individualisme, propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivitzacuó dels mitjans de producció, de canvi i de distribució (col·lectivisme, col·lectivització).

Socialització Conversió dels mitjans de producció de propietat privada en propietat de la comunitat social. Es diferencia de l'estatització i de la nacionalització en el fet que la socialització implica que els beneficis obtinguts reverteixin a la societat; en socialitzar els mitjans de producció en conjunt i transferir-los a l'estat hom intenta de consolidar un sistema econòmic de tipus socialista, mitjançant la creació d'un sector socialista potent, que impulsi el desenvolupament econòmic.

Societat Agrupació o associació pactada de persones físiques o jurídiques per tal de portar a terme una activitat econòmica o mercantil determinada. Segons l'objectiu concret que pretengui, prendrà una forma específica, regulada en tot cas per la legislació vigent.

Societat anònima 1. Empresa formada per l'aportació de capitals de diversos socis. Societat mercantil en què el capital està dividit per accions, totes del mateix valor, que poden ser venudes i, fins i tot, si l'empresa és gran, poden negociar-se en borsa. Les primeres societats anònimes sorgiren a la dècada de 1850. 2. Societat mercantil sigui quin sigui el seu objecte; és una societat evidentment capitalista, a diferència de la col·lectiva, en la qual predomina l'element personal; el capital de la societat és dividit en accions; la responsabilitat dels socis es limita al capital que han aportat o s'han compromès a aportar; tots els accionistes tenen els mateixos drets, en proporció a les accions que posseeixin; els socis exerceixen el poder de direcció per mitjà de llur intervenció en els òrgans de gestió de la societat: junta general d'accionistes i consell d'administració.

Societat cooperativa És de capital variable i organitzada sota els principis democràtics d'igualtat absoluta de drets i deures entre els socis i de lliure entrada i sortida sense discriminacions dels seus membres. La característica més important n'és l'acompliment del cicle econòmic amb els seus propis socis, destinataris naturals dels serveis que presta l'organització, de tal manera que esdevenen empresaris d'ells mateixos. Organitzada sota el principi d'autogestió, no és admissible l'aportació a títol de capitalista o similar. La responsabilitat pot ser limitada o il·limitada segons la forma prescrita en els estatuts.

Societat de consum Expressió amb què hom designa l'estat i l'etapa actuals del desenvolupament capitalista de la societat, basats en la creació de necessitats fictícies per superar la saturació de la producció.

Societat limitada És una societat mercantil en què la responsabilitat dels socis és limitada a llur participació i el capital és representat per participacions.

Sòcol. Conjunt de materials metamòrfics i ígneus que formen el basament de la cobertora. Es tracta de materials antics, que sotmesos a les pressions tectòniques, se comporten de manera rígida fracturant-se.

Solana (solell, cara-sol). A les zones muntanyoses, vessant de l’elevació orientada cap al sol i oposada, per tant, a la d’ombria. Per regla general, és més càlida,seca, més procliu als conreus i als assentaments de població.

Sòls rojos. Sòls totalment formats en els que la lixiviació ha acumulat a l’horitzó B les argiles, riques en hidròxid de ferro, que donen una tonalitat rogenca al sòl. Aquest tipus de sòl és prou comú a l’Espanya mediterrània calcària.

Sòls terrosos. Són els més comuns del territori peninsular. Estan totalment formats i es caracteritzen per la barreja de matèria orgànica amb compostos de ferro. Existeixen diferents tipus en funció del clima i del substrat rocós: als terrenys silicis amb clima oceànic apareixen els sòls bruns humits, si el clima és mediterrani continentalitzat els sòls són bruns meridionals i, per últim, als terrenys de la zona calcària trobem els sòls bruns calcaris.

Sotabosc. Vegetació no arbòria dels estrats inferiors d’un bosc. Està formada per la vegetació arbustiva i l’herbàcia.

Sotavent. Vessant d’un muntanya exposada al flux descendent del vent. Correspon a l’àrea de clima més sec.

SovkhozGranja estatal soviètica, en què l'agricultor era assalariat i retribuït com a tal. Creats el 1917, en passar a mans de l'estat les grans explotacions privades, la importància dels sovkhozos cresqué en nombre d'hectàrees conreades en aquest règim i en mecanització. Els beneficis de les granges eren cedits íntegrament a l'estat, que, així mateix, incloïa la regulació del seu funcionament en les previsions del Pla. El nombre de sovkhozos era inferior al de kolkhozos (18 064 i 28 593, respectivament el 1975) bé que el total de superfície conreada era el doble que en aquests. Després de dissoldre's l'URSS (1991), el govern rus inicià el 1993 la reprivatització de les terres dels sovkhozos i dels recursos que hi eren assignats. Un procés similar tingué lloc a la resta de les antigues repúbliques soviètiques.

Stakhanovisme Mètode d'intensificació de la productivitat del treball difós a l'URSS a la segona meitat dels anys trenta. Aquest mètode, basat en l'anàlisi de cada procés concret de producció per tal d'optimitzar les tasques i reduir al mínim els temps morts, comportà la utilització dels principis de l'organització científica del treball i la intensificació de la tecnologia emprada.

Subàrea Zona inferior a l'àrea, especialment amb relació a l'administració i a les activitats comercials (subàrea comercial), integrada per alguns municipis, però amb dependència del nucli urbà principal o centre d'àrea.

Subdesenvolupament Estadi econòmic, generalment referit a un país o a una àrea més gran, caracteritzat per un endarreriment de les forces productives i de les relacions socials respecte als països industrialitzats amb economia expansiva.

Subjecte econòmic Persona individual o organisme col·lectiu que constitueix un centre o una unitat de decisió respecte a les qüestions econòmiques.

Subnutrició Nutrició insuficient.

Subpoblació Concepte demogeogràfic poc precís, ja que el seu punt de referència, l'òptim demogràfic, és sempre relatiu i difícil d'establir. Esquemàticament, hom considera subpoblat aquell territori on manca força de treball per a aprofitar adequadament els recursos potencials i per a permetre una vida social plena.

Subproducte Producte obtingut en l'elaboració, la confecció, la fabricació o l'extracció d'un altre producte, anomenat principal. Innecessari per a aquesta operació, pot ésser aprofitat d'alguna manera, eventualment després d'haver-lo sotmès a algun tractament.

Subsistència. Conjunt de mitjans necessaris per a la vida de les persones que estan relacionats amb l’agricultura (la de subsistència dedica tota la producció a l’autoconsum familiar i no sempre pot satisfer les necessitats alimentàries).

Suburbi Part d'una ciutat, habitualment perifèrica, considerada de qualitat inferior al nucli vital. Històricament, suburbi era sinònim de raval; modernament, però, més fixat raval en el sentit de barri antic intramurs o immediat a les muralles i diferenciat de la ciutat originària, el sentit de suburbi s'ha fixat quant al temps (raval contemporani, sovint posterior a l'enderrocament de les muralles), però s'ha diversificat en l'espai. Els suburbis corresponen a antics nuclis degradats, annexats al municipi central o no, o bé a espais marginals urbanitzats anàrquicament o amb uns serveis gairebé inexistents.

Supermercat Gran establiment comercial d'autoservei on hom ven tota mena de productesrelacionats amb l'alimentació, el vestit, els electrodomèstics, etc. Hi ha supermercats de venda al detall i supermercats de venda a l'engròs, i també n'hi ha d'especialitzats en un sol tipus de mercaderia.

Supermortalitat Mortalitat de caràcter especial que afecta certs grups d'una població d'una manera sistemàtica o excepcional. En el primer cas, és típica la supermortalitat masculina que afecta tots els homes des del naixement i que dóna lloc al fet que l'esperança de vida dels homes sigui inferior a la de les dones i que a totes les poblacions les dones siguin més nombroses que no pas els homes, malgrat la superior taxa de masculinitat dels naixements. En el segon cas, es tracta d'augments sobtats de la mortalitat a causa d'epidèmies, catàstrofes, fam, etc. Aquestes supermortalitats, conegudes més aviat com a mortalitats catastròfiques, eren molt freqüents en les societats pre-industrials i constituïen la causa principal de l'estancament de la població, ja que esborraven en poc temps els guanys de població difícilment acumulats els anys bons.

Superpoblació 1. Concepte demoeconòmic que fa referència a un desajust entre la població i els recursos en un territori determinat, atribuïble a un excés de la primera variable. Aquest desajust es manifesta, entre altres símptomes, per fam, atur, manca d'habitatges, etc, factors que, alhora, són considerats obstacles per al futur desenvolupament del grup social. 2. Desequilibri produït en un ecosistema a l’existir més individus d’una determinada espècies dels que pot acollir.

Surera (alzina surera). Espècie arbòria de fulla perenne i fusta molt dura; el seu fruit és el gla i de la seua escorça s’obté el suro. És propi del bosc esclerofil·le mediterràni, ja que s’adapta bé a la sequera estival.

Take-off En anglès, "arrencada", "envol", "enlairament". Expressió utilitzada en economia per designar el moment de l'arrencada econòmica, quan s'han pogut superar les trabes que impedien el desenvolupament.

Taller Obrador on hom fa una feina manual, industrial o artística.

Taula demogràfica Taula estadística que recull les dades, per edats i per sexes, que serveixen per a calcular les taxes demogràfiques. Les taules demogràfiques més característiques són les de mortalitat, de natalitat, de fecunditat i d'estructura per edats.

Taxa Preu, import, mesura o percentatge en què hom ha taxat alguna cosa. Quan hom fa referència a un determinat percentatge o proporció entre diverses magnituds o variables econòmiques, utilitza preferentment el terme "taxa", en aquells casos en què és fàcilment identificable i relativament estable en el temps. Així, hom parla de taxa de canvi, taxa de mortalitat, taxa de natalitat, mentre que en altres casos més diversificats o modificables és utilitzat el terme "tipus". Aquest és el cas de tipus d'interès, tipus de descompte, etc.

Taxa d'abortivitat o d’avortament Nombre d'avortaments referits al nombre de dones fecundades en un temps donat. Hom sol referir-lo al nombre d'avortaments entre mil dones fecundades en un any.

Taxa d’activitat femenina (T.A.C.) Quocient entre les dones treballadores en actiu i el total de dones expressat en tants per cent (%).

Taxa d'analfabetisme Proporció d'analfabets sobre la població total considerada. Sol ésser donada en percentatge sobre el total de majors de 15 anys i distingeix la població masculina de la femenina. El valor és distint per a cada país car no solament el concepte d'analfabetisme i les edats considerades varien d'un país a l'altre, sinó que uns consideren tota la pobla ció, i d'altres només l'autòctona; uns consideren analfabets la població no controlada o àdhuc els semianalfabets, i d'altres, no. També, una més gran proporció de vells pot donar una taxa d'analfabetisme més alta per un mateix grau d'escolarització. Finalment, certs països només consideren alfabets els qui llegeixen i escriuen una llengua com pot ésser la de colonització, que molts autòctons ni tan sols no parlen.

Taxa d’atur. És el percentatge que representa la població aturada sobre el total de la població activa. A Espanya aquesta taxa va començar a augmentar a partir de la crisi de 1975: en 1974 era del 2,93%, en 1985 arribava al 20,85%, i el 1998 era del 18,9%. Existeixen grans diferències entre homes i dones respecte a la taxa d’atur (15,5% i 28,4% respectivament en 1998). Als darrers anys aquesta taxa ha disminuït degut a l’activitat econòmica, però també als canvis en el mètodes de recompte (condicionats per la coordinació amb la UE): ara només es considera aturada aquella persona en edat de treballar que, davant una situació d’atur, ha manifestat la seua voluntat d’incorporar-se al mercat laboral en els darrers 15 dies.

Taxa de dependència. És el percentatge de població ocupada respecto al total de població. Una taxa de dependéncia, per exemple, del 34% significa que de cada 100 persones 34 desenvolupen un treball remunerat. L’augment de l’esperança de vida i el consegüent envelliment de la població té com a conseqüència un augment d’aquesta taxa.

Taxa de divorcis Índex qualitatiu d'una població pel qual hom avalua la importància dels divorcis dins un sistema social. La taxa normalment és calculada sobre mil habitants. Amb fins més socials, hom pot calcular la taxa sobre el total de matrimonis, indicant els anys que han durat.

Taxa demogràfica Les taxes demogràfiques es diferencien de les proporcions. Posen en relació esdeveniments registrats de manera contínua (fluxos) amb les poblacions mitjanes al llarg del període de registre (estocs), com és el cas de les taxes de mortalitat, natalitat o nupcialitat. Les proporcions, en canvi, relacionen una part amb el total d'una població (proporció de joves, de dones o de solters).

Taxa de fecunditat. Nombre de nascuts per cada mil dones en edat de procrear (entre 15 i 49 anys).

Tf = nascuts · 1000 / Població femenina (15 < 49)>

Taxa de mortalitat. Relació del nombre de defuncions registrades durant un any amb la població total expressada en milers.

T M = morts · 1000 / Població total

Taxa de natalitat. Relació del nombre de nascuts vius durant un any amb la població total expressada en milers.

T N = nascuts · 1000 / Població total

Taxa natural d'atur Nivell de desocupació per sota del qual l'escassetat de persones disponibles per a ocupar les noves vacants impedeix creixements d'ocupació i acaba provocant increments addicionals de salaris i acceleració de la inflació. Es coneix amb la sigla anglesa NAIRU (Non Accelerating Inflation Rate of Unemployment).

Taxes de reproducció Mètode demogràfic que permet de mesurar d'una forma neta i operativa el succés dels naixements. El futur d'una població depèn del nombre de les seves dones fèrtils i del seu comportament amb vista a la procreació. Si les dones en edat fèrtil d'una població procreen almenys una substituta per cap, la força reproductiva, en absència de mortalitat, roman garantida si les normes culturals referents a la fecunditat no canvien. Per això, la mesura més efectiva de la fecunditat amb vista al futur és el càlcul de les probabilitats de reemplaçament de les dones en edat fèrtil de la població estudiada. El mètode parteix del càlcul de les taxes de fecunditat per edats en un moment donat, en tant per un, la suma de les quals és considerada la probabilitat de procreació per capita de les dones de la població esmentada durant un cert període de temps.

Taxa global d’activitat. És el percentatge de població activa respecte al total de la població del país.

Taylorisme Sistema d'organització científica de la producció aplicada a les grans empreses, amb l'objectiu d'augmentar la productivitat. També s'anomena sistema Taylor, perquè seguia les teories proposades per l'enginyer F.W.Taylor. La seva aplicació va donar lloc a la primera cadena de muntatge, introduïda a la fàbrica Ford, el 1913, raó per la qual aquest sistema també es coneix per fordisme. Sistema d'organització del treball, basat en les idees de F.W.Taylor, precursor de la dita organització científica del treball, que consisteix fonamentalment en l'estudi detallat dels processos de treball, que són descomposts en diverses tasques, el temps d'execució de les quals es determina mitjançant cronometratges, i en l'establiment, com a incentiu, del pagament de primes lligades al rendiment. Amb el taylorisme, que neix i s'estén amb la introducció de les grans cadenes de producció en sèrie, hom pretén, d'una banda, d'eliminar temps morts i moviments inútils i, d'altra banda, d'aconseguir, com deia Taylor, una "cooperació estreta, íntima, personal, entre la direcció i els obrers".

Tecnologia Ciència que tracta de les arts industrials, de tal manera que és com la teoria de la indústria pràctica, i comprèn la descripció i la crítica dels procediments industrials, recull la història dels seus progressos i investiga els milloraments i els avenços de què són susceptibles els dits procediments. La tecnologia és una disciplina relativament moderna, d'ençà la Revolució Industrial, i utilitza els mètodes de la ciència i els de l'enginyeria, en contrast amb el conjunt de regles empíriques que constituïen les tècniques i els oficis anteriorment a la sistematització racional amb l'ajuda de les ciències derivada de l'esmentada Revolució Industrial.

Telecomunicació. És tota emissió, transmissió i recepció de signes, d'imatges o de sons, feta a través d'ones hertzianes, de fil telefònic o mitjançant qualsevol altre sistema.

Teledetecció. (Remote sensing) Procés o mitjà d'observació a distància que, en Geografia, és usat per obtenir imatges del planeta Terra des de l'aire o des de l'espai

Tenda Establiment on hom ven al detall comestibles i, a vegades, merceria i altres gèneres.

Tercer Món Terme emprat en referència amb el conjunt de països sotmesos a condicions de subdesenvolupamet. Els trets fonamentals per a identificar els països que integren el Tercer Món solen ésser: baixa renda per capita, insuficiència alimentària, estat sanitari defectuós, baix nivell d'instrucció, industrialització reduïda, consum feble d'energia mecànica, nivells de subocupació importants i feblesa de la integració nacional.

Terciarització Segons la interpretació del creixement econòmic en termes d'evolució, predomini del sector terciari com a fase més avançada d'aquesta evolució. Representa la preponderància de tota mena de servei i en particular de l'estat.

Terra Mitjà de producció no reproduïble que intervé en els diferents processos de producció en intensitat variable segons el tipus d'activitat a què es refereix: és bàsic en l'agricultura, per exemple, i relativament reduït respecte al capital o el treball directe en activitats industrials com la fabricació de maquinària de precisió o l'electrònica.

Terratinent Posseïdor de terres.

Territori estatal o territori nacional. Espai tridimensional en el qual l'estat exerceix amb titularitat exclusiva el seu poder sobirà.

Territori 1. Porció de la superfície terrestre subjecta d'apropiació per part d'un grup d'individus a fi de portar a terme qualsevol activitat, especialment les activitats de producció i reproducció o consum, els quals la consideren com a demarcació de l'exercici d'una sèrie de competències (polítiques, administratives, etc). Descrit i definit per la geografia tant en termes polítics (emplaçaments de grups ètnics, nacionals o vertaders estats), com econòmics (estructura i especialització productives, existència de recursos naturals), actualment hom tracta d'explicar-ne l'actual configuració espacial i molt en concret el problema dels desequilibris territorials. 2. Superfície de terra subjecta a una determinada qualificació en la planificació urbanística. Comprèn el territori urbà, situat dins la zona edificada o edificable d'una població, destinat a edificis privats o públics, així com a carrers, places, parcs, jardins, etc, i el territori de reserva urbana, destinat a ésser urbanitzat, però que legalment encara no té aquesta qualificació. Tots els altres terrenys són considerats territori rústic. El procés de planificació implica, entre altres coses, convertir el terreny en sòl d'assentament pla i sòlid i dotar-lo d'una infraestructura de serveis imprescindibles (aigua, llum, gas, clavegueres, etc). Amb la qualificació, el territori adquireix un valor de canvi i esdevé, per al seu propietari, un bé d'inversió que li proporciona unes rendes. La concentració d'activitats i de població a les ciutats, així com l'augment de segona residència, han dut a l'escassetat de territori en les zones urbanes i turístiques, la qual cosa s'ha traduït en un augment considerable del seu preu i ha generat el fenomen de l'especulació del territori, amb una manca absoluta de transparència en el seu mercat.

T.I.C. Tecnologies de la Informació i la Comunicació. S'usa com a sinònim de NNTT (Noves Tecnologies: mòbils de darrera generació, sistemes informàtics, fotografia i vídeo digitals, etc.).

Tómbol. S’anomena així l’accident geogràfic format per una fletxa d’arena que uneix una illa a la costa o al continent com és el cas de Peníscola, Empúries o Gibraltar.

Topografia. Conjunt de característiques que presenta la superfície d’un terreny.

Toponímia Part de l'onomàstica que estudia els noms de lloc. La toponímia és íntimament lligada a la investigació de l'etimologia i l'evolució dels noms de lloc i constata, en un pla general, la poca relació que hi ha sovint entre els noms de lloc d'un país i la llengua dels seus habitants, a causa de la forta resistència dels substrats lingüístics en els topònims. Per exemple, als EUA, la majoria de noms d'estats són d'origen indi (Oregon, Massachusetts, Minnesota, Mississippí, etc). Als Països Catalans són nombrosíssims els topònims que revelen un origen preromà (iber, celta, basc). L'estudi de la toponímia és estretament vinculat amb el d'altres disciplines, com la geografia, l'etnologia, l'arqueologia i la història.

Torrent. És un curs d’aigua impetuós i violent vinculat amb les pluges de caràcter torrencial. Consta de tres parts: la conca de recepció (en la que l’erosió és molt forta), el canal de desguàs i el con de dejecció. Els torrents són més comuns a les illes Canàries on l’escassesa de pluges provoca l’aparició de barrancs que serveixen de llit fluvial a l’aigua de pluja, formant-se així els torrents.

Tossal testimoni. És una elevació estratificada que representa el residu d’una plataforma horitzontal desmantellada per l’erosió i que es troba aïllada davant d’un relleu tabular o en pendent, del que formava part i del que ha estat separat per l’erosió.

Tour Operators. Grans empreses que controlen el turisme internacional.

Tradicions locals. Opinions, creences, pràctiques, costums, etc. d'una determinada localitat o comarca que ens transmeten de generació en generació.

Tràfic Comerç, activitat desplegada en l'intercanvi de mercaderies entre països, poblacions o individus.

Transició demogràfica. És una de las fases en la evolució de la població dels països occidentals. Es caracteritza pel ràpid descens de la mortalitat mentre la natalitat inicia el descens amb posterioritat i de forma molt més lenta. A Espanya aquesta fase de transició s’inicia al segle XVIII, baixa la mortalitat epidèmica, s’amplien les zones conreades i s’introdueixen nous conreus que milloren l’alimentació i redueixen el risc de mortalitat. Al segle XIX continua reduint-se la mortalitat i se produeix alguna crisi però, en general, hi ha un constant increment de la població.

Transferència de població Intercanvi de poblacions entre estats, organitzat com a conseqüència d'una modificació de fronteres o per a l'eliminació de minories.

Transhumància Migracions estacionals característiques de diverses espècies d'herbívors domèstics, lligades a la disponibilitat i aprofitament dels pasturatges. Els desplaçaments, generalment d'anada i tornada, poden ser latitudinals, verticals (plana i muntanya) o ambdós alhora.

Trànsit Circulació, moviment de persones, vehicles, per carrers i vies públiques, moviment d'embarcacions o d'avions, de ferrocarrils, etc.

Transport 1. Activitat que proporciona els mitjans per a efectuar el transport de persones o de coses. En un sentit ampli hom pot considerar transport el trasllat de gas, d'electricitat o d'aigua des del punt de producció o d'origen fins al punt de consum, o el del mineral des de la mina a la fàbrica on serà emprat com a primera matèria, o àdhuc la transmissió de notícies. Hom anomena transport terrestre o transport per terra el que és efectuat per vies de comunicació terrestres (vies fèrries o carreteres) o fluvials, transport marítim el que és efectuat per mar amb qualsevol mena d'embarcació, i transport aeri el que és efectuat per l'aire mitjançant avions, helicòpters o altres aeronaus. 2. Acció de portar d'un lloc a un altre persones o coses mitjançant vehicles, transportadors, elevadors, ascensors, escales mecàniques o altres instal·lacions.

Transvasament. Canal pel qual es condueix aigua des d’un riu a un altre.

Travessia Viatge per riu.

Treball en cadena Sistema de fabricació en que el material passa per les diferents màquines o equips disposats talment que en cada un és efectuada l'operació corresponent a l'ordre que aquesta ocupa en el procés. Les operacions són disposades de manera que el treball és efectuat a un ritme uniforme determinat pel temps tipus atorgat a cada operació. La cadena perfecta permet el moviment seguit del material al llarg d'una sèrie d'operacions i de manera que l'activitat sigui simultània a tots els punts, recorrent el producte, fins a la fi de la seva elaboració, un camí raonablement directe. Modernament, amb l'aplicació de l'ordinador hom ha aconseguit l'optimació dels processosde fabricació i muntatge en cadena.

Trogloditisme Pràctica, pròpia dels pobles troglodítics, de viure en coves. Molt difós en el paleolític i en el neolític (fins al punt que hom designà aquests pobles primitius amb el nom de troglodites o homes de les cavernes), els autors de l'antiguitat clàssica el consideraren propi d'algunes regions asiàtiques i africanes, en les quals hom practicava, a més, el nomadisme i la comunitat de dones i de fills. Entre els primitius actuals, és practicat sovint pels veddes i alguns australians i melanesis. Una variant de trogloditisme és l'habitatge excavat totalment o parcialment a la roca: és habitual a les regions semiàrides de l'Àfrica septentrional i, ocasionalment, en algunes zones d'Andalusia.

Trust Agrupament d'empreses que comporten un poder de monopoli. En sentit estricte, és el resultat de la unió de diverses empreses per a crear-ne una de nova, que passa a ésser jurídicament posseïdora de la majoria de les accions de les altres i, per tant, a tenir-ne el domini. Aquesta operació, que sovint és un canvi d'accions de les empreses integrades per accions de la societat controladora, es diferencia de la fusió d'empreses en el fet que aquestes continuen funcionant com a empreses independents, sense perdre la personalitat jurídica en formar-se el trust. El terme és aplicat en general a tot conjunt d'empreses que tinguin un control únic. Es diferencia del càrtel en el fet que aquest respon a un acord temporal entre diverses empreses i concretat en algun aspecte; per exemple, manteniment de preus o repartiment d'àrees de mercat.

Turisme Conjunt de relacions i fenòmens produïts pel desplaçament i la permanència de les persones (sense motivacions d'estudi o lucratives) fora de llur domicili habitual. El seu origen coincideix amb la creació dels ferrocarrils europeus al llarg del s XIX.

Umland Àrea entorn de la ciutat, influïda per ella en el sentit econòmic, cultural i polític. Té, doncs, el sentit de rerepaís urbà, bé que abans fou emprat en el sentit general d'aquest mot.

Unió Europea. Nom adoptat per la Comunitat Econòmica Europea l'1 de Novembre de 1993 d'acord amb el tractat Maastricht, pel qual s'establien les bases per a la unió monetària i altres qüestions.

Unió Econòmica i Monetària. Referit a la Unió Europea significa una moneda única (l'euro), un Banc Central Europeu operatiu i una política monetària única. Aquesta s'impulsà a partir del Tractat de Maastrich, tot i que no era un projecte nou.

Unitat de veïnatge Grup d'habitages que té incorporats els serveis col·lectius necessaris per al desenvolupament de la vida de la comunitat: escoles bressol, escola primària, centre social, dispensaris, camps d'esport, banys i diversos establiments d'alimentació. La idea, creada per Clarence A.Perry per al pla regional de Nova York (1924), es desenvolupà juntament amb la de ciutat funcional (integrada per les quatre funcions: residència, lleure, treball i circulació), on la funció residencial no és considerada tant com la suma d'habitatges unifamiliars, cadascun amb la seva parcel·la, ans com el conjunt d'habitatges amb els seus espais interiors públics, on la propietat és considerada "horitzontal".

Urbanisme Ciència i tècnica de l'ordenació de les ciutats i el territori. Entesa habitualment com a ciència de la planificació urbana, hom tendeix actualment a parlar d'urbanística com a disciplina científica i d'urbanisme com a pràctica d'aquesta disciplina. L'urbanisme és el punt de convergència de diverses disciplines, com la història, la geografia, la sociologia, l'economia, la jurisprudència i l'arquitectura, interessades en l'estudi de la ciutat i el territori i en la intervenció en ells.

Urbanística Nom donat modernament a l'urbanisme en tant que n'estén el concepte fins als problemes de les ordenacions regionals, rurals i de paisatge, sense atènyer, però, l'extensió econòmica i social del concepte de planificació territorial.

Urbanització Fenomen consistent en la creixença accelerada de les ciutats en població i en superfície i en l'expansió dels modes de vida urbans. Encara que apareix en fases històriques diverses, l'explosió urbana contemporània és un dels elements de la revolució demogràfica que, a les àrees de cultures europees, va lligada amb la Revolució Industrial. Alhora, a partir d'un ritme en el creixement de la població urbana, s'ha produït una ruptura que ha modificat qualitativament el paisatge urbà i el circumdant, ha estès els sectors econòmics secundari i terciari i ha relegat el primari a posicions marginals.

Vall glacial. Valls en forma d’U, llaurades sobre les vessants rocoses per les llengües glacials en el seu descens.

Vapor Nom donat a les fàbriques de teixits, per tal com funcionaven amb màquina de vapor.

Veïnat Grup de cases de camp o d'altres habitatges units o relativament propers entre ells; caseria.

Veïnatge Vincle que lliga entre ells els veïns d'un terme municipal per la comunitat d'interessos, drets atorgats al municipi i deures imposats per les lleis. La condició de veí permet d'estar empadronat.

Vessant. Territori en què les aigües desemboquen en un mateix mar.

Via Medi (terra, aigua o aire) a través del qual hom pot traslladar-se d'un lloc a un altre.

Vivenda d’autoconstrucció. Casa modesta o barracot construïda pels seus habitants amb materials de rebuig. De vegades, els poders públics faciliten l’accés a la vivenda als més necessitats.

Vivenda social (o VPO). Vivenda de protecció oficial. La construcció d’aquests tipus d’habitatges està emparada i subvencionada pels poders públics i, per aquesta circumstància, poden eixir al mercat a preus més moderats o més baixos gràcies i en especials condicions d’adquisició (no són de renda lliure i, per tant, no els pot comprar tothom). Estan destinats als grups socials més desfavorits i, en algunes ocasions, s’han usat per absorbir el barraquisme (“chabolismo”) com és el cas concret de les U.V.A.S. (Unitats Veïnals d’Absorció Social). El fenomen és característic dels anys 80, quan el sector públic intervé en el mercat immobiliari intentant frenar els preus, però també en l’actualitat és una reivindicació social per facilitar l’emancipació dels joves que s’incorporen al mercat laboral.

Vila Població que, sense tenir el títol de ciutat, té alguns privilegis o un nombre d'habitants prou elevat per a distingir-se dels pobles.

Viticultura Branca de l'agricultura dedicada a l'estudi i al conreu de la vinya. La viticultura és especialment dedicada a l'obtenció d'una primera matèria adient per a l'elaboració de vi de la qualitat desitjada, tenint en compte que el raïm és un producte complex que depèn del sòl, l'aigua, el sol i sobretot la temperatura. Per a mantenir les característiques dels ceps, la reproducció sol ésser vegetativa, sovint amb empelts de ceps americans (d'ençà de la crisi de la fil·loxera). Les feines que cal efectuar inclouen fonamentalment la plantació, a una distància adient, segons les varietats, amb prèvia rompuda del terreny i adobament del sòl, i l'esporgada i els tractaments amb plaguicides, per tal de combatre el míldiu, l'oïdi, la fil·loxera, etc. Hom ha de renovar els conreus al cap d'una trentena d'anys.

Vitivinicultura Art de conrear les vinyes destinades a l'elaboració de vi.

Volcà. Relleu format per acumulació de laves al voltant d’un conducte d’emissió o xemeneia (fumeral), a través del qual conecta el magma amb la superfície terrestre. L’aparell volcànic extern està constituït per un con, una muntanya originada a l’acumular-se lava al voltant de la boca del volcà o cràter.

Vols xàrter. Vols no regulars. Ofereixen unes tarifes que solen ser més reduïdes que les dels vols regulars.

WWW Sigla de World Wide Web. Servidor distribuït d'informació multimèdia amb enllaços hipertextuals (Internet). El World Wide Web, o teranyina mundial, fou desenvolupat el 1989 per Tim Berners-Lee, del CERN de Ginebra, i conté com a element important el llenguatge HTML (Hyper Text Mark Language, 'llenguatge de marques hipertextuals'), que permet definir pàgines web, en les quals es poden combinar tots els elements multimèdia, més enllaços hipertextuals sobre ells.

Xaragalls o badlands. Són formes d’erosió sobre materials sedimentaris de margues i argiles en un medi semiàrid; aquestos han estat fortament diseccionats per l’acció intensa de l’aigua, donant lloc a una densa xarxa de barrancs fortament encaixats i separats per crestes agudes.

Xarxa de carreteres Conjunt de les carreteres d'una zona determinada (estat, nació, regió, comarca, etc.).

Xarxa de comunicacions Interconnexió de dispositius que permet la transmissió i recepció de missatges. Si aquests tenen format digital, hom parla d'una xarxa de dades.

Xarxa ferroviària Conjunt de les línies de ferrocarril que pertanyen a una mateixa companyia o administració o que corresponen a una nació, a un estat, a una regió, etc.

Xarxa Natura 2000. Organisme creat pel Consell de les comunitats europees per a la conservació dels hàbitats naturals i de les seues espècies.

Xarxa telefònica Conjunt de totes les instal·lacions destinades a la prestació del servei telefònic; comprèn les línies d'abonat, les centrals de commutació i els circuits i enllaços d'interconnexió, com també els sistemes de transmissió. Els elements bàsics de tota xarxa telefònica són els aparells d'abonat (telèfons), els quals són connectats mitjançant circuits (línies d'abonat) als punts de commutació centralitzats (centrals).

Xarxa telegràfica Conjunt de línies que conflueixen en una mateixa central telegràfica.

Xarxa viària Conjunt de les vies de circulació destinades a articular el transport terrestre en una zona geogràfica determinada. En les vies interurbanes, d'acord amb la classificació establerta a la xarxa de carreteres de Catalunya, hom anomena xarxa viària bàsica la destinada a la circulació de pas a través del territori i al trànsit intern de llarga distància; xarxa viària comarcal la que serveix a la circulació general dels centres comarcals entre si i amb les ciutats més importants, i xarxa viària local el conjunt de les vies que serveixen per a la circulació intermunicipal, les de connexió d'aquestes amb els nuclis no servits per les xarxes de nivell superior, i les que interconnecten aquests nuclis.

Z.A.S. Zona Acústicament Saturada. D'acord amb el que estableix l'article 28 de la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de protecció contra la contaminació acústica, són zones acústicament saturades aquelles en què es produeixen uns elevats nivells sonors a causa de l'existència de nombroses activitats recreatives, espectacles o establiments públics, a l'activitat de les persones que els utilitzen, al soroll del trànsit en aquestes zones, com també a qualsevol altra activitat que incidisca en la saturació del nivell sonor de la zona. Així, seran declarades zones acústicament saturades aquelles en què, encara que cada activitat individualment considerada complisca els nivells establits en la referida llei, se sobrepassen dues vegades per setmana durant tres setmanes consecutives o, tres alternes en un termini de 35 dies naturals, i en més de 20 dB(A), els nivells d'avaluació per sorolls en l'ambient exterior establits en la taula I de l'annex II de la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de protecció contra la contaminació acústica

Zona Àrea urbana en què hom limita els usos i les densitats permeses. La planificació urbanística, a partir dels anys seixanta, ha tendit a definir les zones primerament per l'ús prioritari o exclusiu que hom els dóna (ús residencial, industrial, etc, o altres de més específics, com l'hospitalari, el portuari, etc) i, en segon lloc, per la intensitat màxima que hom permet, la qual és determinada per la grandària de la unitat base (com és ara la petita indústria o la gran indústria) o, en el cas de la residència, pel tipus arquitectònic i la densitat que li correspon (com l'eixample intensiu, l'eixample semiintensiu, la ciutat jardí intensiva, la ciutat jardí extensiva, etc). Les zones residencials més típiques han estat el nucli antic (que reuneix les àrees urbanes que resten de la ciutat històrica), l'eixample (que recull les àrees d'extensió de la ciutat iniciada al s XIX), la zona residencial urbana o aïllada (que defineix les àrees de nova creació, amb blocs aïllats i construccions en illa oberta) i la ciutat jardí (que comprèn les zones de construcció de xalets i cases unifamiliars aïllades). La crítica a la divisió de la ciutat en parts estàtiques i la pèrdua de confiança en la planificació funcionalista han renovat la idea de zona. Actualment hom tendeix a definir una zona no solament pels usos i les densitats permesos, sinó també pel procés de canvi que hom hi vol endegar. Així, els noms que prenen les zones en una ciutat consolidada són zona de conservació, on cal evitar l'enderroc i la desaparició d'una àrea d'un gran valor urbanístic, zona de substitució de l'edificació, on hom vol afavorir el canvi de l'edificació vella, mantenint, però, l'estructura general, zona de renovació, on hom vol que la nova construcció redefineixi el conjunt urbà, i zona de rehabilitació, on es vol millorar l'hàbitat i els serveis i les infrastructures de la zona. Hom anomena zona verda l'espai determinat pels plans d'urbanisme exclòs de l'aprofitament urbanístic i de l'edificació i especialment protegit.

Zona de lliure comerç Acord d'integració econòmica entre diversos estats, que comporta la supressió dels aranzels i altres restriccions als intercanvis entre ells. Constitueix un model d'integració econòmica de menys intensitat que el mercat comú i la unió duanera.

Zonificació Descomposició de la ciutat en zones segons usos i densitats. La zonificació urbana és la planificació de l'espai urbà amb l'objectiu d'aconseguir una millor qualitat de vida.

ZUR (Zona d’Urgent Reindustrialització) eren àrees delimitades en les que es va incentivar durant un període màxim de tres anys la instal·lació i ampliació d’empreses generadores d’ocupació estable per a poder diversificar l’estructura productiva i fomentar el progrés tècnic. Aquest política de recuperació industrial iniciada a partir de la Llei de Reconversió i Reindustrialització de 1984, fomentava l’entrada de capital estranger, bé participant en empreses existents o fundant-ne altres de noves. Amb les ZUR no es pretenia contribuir a una redistribució espacial de la indústria, sinó a mantenir les concentracions existents pal·liant les caigudes massives dels nivells d’ocupació pels ajustos dels anys 80 en les àrees especialitzades. Podem citar el casos d’Astúries (amb 17 municipis de l’àrea central), Galícia (àrees d’El Ferrol i Vigo), Madrid (corredor de l’Henares i polígon de Tres Cantos), Andalusia (badia de Cadis), País Basc (Gran Bilbao), Catalunya (àrea metropolitana de Barcelona) i València (Port de Sagunt).

| View | Upload your own