10 d’abr. 2011

LES ELECCIONS MUNICIPALS D'ABRIL DE 1931


El diumenge 5 abril, dia de Pasqua, i després d’una Setmana Santa a Vila-real que tardaria molts anys en tornar a gaudir de l’esplendor del 1931, tenia lloc la primera volta de les eleccions municipals a tota Espanya, on van ser elegits un total de 14.018 regidors monàrquics front als 1.832 republicans Una setmana més tard, el diumenge de Sant Vicent, és a dir, el 12 d'abril, se celebrava la segona ronda que, si bé en xifres globals es saldava amb la victòria monàrquica, amb 22.150 regidors enfront de 5.775 republicans, suposava el triomf dels segons a les grans ciutats, però també, i el que és més important, a 41 de les 50 capitals de província, és a dir, als nuclis urbans menys vulnerables a la influència del caciquisme i la perversió del sistema electoral vigent. De tota manera, el ball de xifres continua 80 anys després i no n'hi ha un resultat global, total, contrastable i objectiu, donat el gran nombre de municipis, com ara Vila-real, on el resultat fou impugnat i l'Ajuntament constituït amb una gestora que no se corresponia ni en percentatges, ni en el total de regidors, al resultat inicial...


Ni el Consell de Ministres presidit nominalment per l'almirall Aznar encara que controlat pel comte de Romanones, ni Sanjurjo i la seua Guàrdia Civil (que havia estat a Vila-real recentment, inaugurant el nou quarter, el 24 de novembre de 1929), ni Mola i la seua Direcció General de Seguretat, ni l'Exèrcit, ni el propi rei Alfons XIII sabien què fer. El dilluns, dia 13, va ser de tensió i d’espera, d'incerteses i esperances. I el 14 d'abril, el rosegó: els successos van començar a desencadenar-se de manera vertiginosa, ja que, per aquest ordre, regidors de la vila guipuscoana d'Eibar, els de Barcelona i al migdia els de Vila-real... proclamaven la República des dels balcons consistorials. En un gest noble i intel·ligent, el Rei va decidir no fer res contra això, és a dir, no treure les tropes al carrer (cosa que, potser, hauria estat el més habitual donats els precedents colpistes i/o revolucionaris d’uns i d’altres).


Una fotografia rescatada per Pasqual Cortés (abril de 2005) i publicada a la portada d’un llibre (de Pasqual Chabrera, del que sóc autor del pròleg), és l’únic testimoni gràfic i el millor document que té la ciutat de Vila-real sobre aquell 14 d’abril on se celebrà l’adveniment de la República amb un acte multitudinari i festiu quan el futur alcalde, Manuel Usó Jarque proclamava la República a Vila-real des del balcó de l’Ajuntament... Els vila-realencs més exaltats ho celebraren llançant un retrat d’Alfons XIII, que presidia la sala de plens, des del balcó de l’Ajuntament; però el que realment farà guanyar adeptes a la causa serà l’impuls dels nous edils republicans per demostrar als ciutadans de Vila-real que l’adveniment del nou règim seria beneficiós per a la ciutat.


De tota manera, la festa inicial contrasta, però, amb el posterior recompte de vots que va donar lloc a recursos i reclamacions per part de les formacions polítiques menys afavorides amb els resultats, ja que, en principi, el triomf dels monàrquics (dretes) semblava clar a Vila-real: 13 regidors front al 9 aconseguits per les esquerres, és a dir, pels republicans radicals (6) i els socialistes (3). La premsa que va seguir l’esdeveniment electoral del 12 d’abril de 1931, a la nostra ciutat, també donà com a oficial aquest resultat:


Segons el Cens Electoral de la Província de Castelló de 1930, els quatre districtes electorals de Vila-real es distribuïen, de manera desigual, en 14 seccions. Al primer districte hi havia dos col·legis electorals, el primer ubicat a l’escola Torre i el segon al carrer Desemparats. Al districte segon n’hi havia tres, el primer col·legi al Raval de Sant Pasqual, el segon a l’escola del carrer Sant Xotxim i el tercer al “Patronato” de la Sagrada Família. El tercer districte -que era el més nombrós- comptava amb cinc col•legis electorals ubicats de la manera següent: el primer a l’escola femenina del carrer Colom, el segon al grup escolar (del “Comedor”), el tercer al Repés Públic (bàscula), el quart a l’Hospital Municipal i el cinqué al col•legi de xiquets del carrer Colom. El quart districte comptava amb quatre col•legis: el primer a l’escola del carrer Betxí, el segon a l’Axiamo (escoles del Campanar), el tercer a l’escola Lloreta i el quart al magatzem de Márquez. Malgrat la suposada honestedat del complex procés electoral no són d’estranyar les reclamacions dels republicans, sobretot perquè, segons les dades anteriors, prevalia l’electorat dels districtes més cèntrics (primer i segon) amb menys seccions i, per tant, amb menor nombre d’electors. En un primer recompte, les dretes van tenir majoria al districte primer o de la Vila (centre urbà històric) i al districte segon o de Sant Pasqual; mentre les esquerres obtingueren la majoria dels vots al districte tercer o del carrer Colom i al districte quart o del Raval del Carme (els noms pertanyen al carrer o plaça on s’ubicava el col•legi electoral).


Aquests resultats donaven, en principi, 13 regidors a la coalició de dretes amb 2.959 vots i 9 regidors a la Conjunció Republicana Socialista amb un total de 2.053 vots comptabilitzats. Aquest repartiment d’escons municipals no fou acceptat pels republicans que presentaren una reclamació oficial sobre els resultats als tres primers districtes. El dia 28 d’abril de 1931, el governador civil de Castelló va procedir a la rectificació del cens electoral amb la publicació del Decret de la Gaceta de Madrid (el BOE, Boletín Oficial del Estado, d’aleshores) de 26 d’abril de 1931 al Boletín Oficial Extraordinario de la Provincia de Castellón.


La constitució de la Comissió Gestora de l’Ajuntament republicà de Vila-real es va realitzar durant el Ple del 5 de maig de 1931, quedant anul·lats els resultats de les eleccions municipals celebrades, conformada únicament amb dos edils del PSOE (Pascual Agulleiro i Josep Pesudo) i quatre del Partit Radical (l’alcalde Manuel Usó, Llorenç Carda, Domingo Herrero i Josep Herrero). Al final, tant el candidat amb més vots (Agulleiro) com el que menys en va traure dels 22 elegits inicialment (Pesudo), tots dos socialistes, acabaren formant part de la Gestora.


El sistema electoral d’aleshores, vist amb els ulls d’una democràcia del segle XXI, semblava una mica surrealista, a més de complicat i injust, ja que combinava les llistes obertes (es podien votar candidats de diferents partits) amb candidatures per districtes molt diferents en quant al nombre de seccions i d’electors que, paradoxalment, tenien una assignació d’escons o de regidors semblant. Si a tot això, afegim la competència política que s’atribuïa als governadors civils per nomenar gestores municipals quan hi havia impugnació dels resultats oficials, conclourem que la responsabilitat final de gestionar el patrimoni municipal podia no ajustar-se massa al mapa electoral de la ciutat, com va ocórrer a Vila-real en 1931, però sobretot al febrer de 1936 quan se nomenarà una segona gestora després del triomf democràtic del Front Popular a les Eleccions Generals...

De tota manera, no era temps de consens, ja que els republicans hagueren de bregar entre el parlamentarisme minvant a Europa davant els maximalismes creixents, és a dir, els tics feixistes de les dretes i les quimeres revolucionàries de les esquerres. La Gestora Municipal Republicana, presidida per Manuel Usó Jarque, millorarà l’aspecte de Vila-real, donarà un nou impuls a l’exportació tarongera, obrirà nous carrers i sol·licitarà al govern provisional de Madrid l’ampliació de l’estació del Ferrocarril del Nord: tot un programa reformista i participatiu que volia encetar una nova forma d’entendre la política a nivell estatal...

Tot i això, sempre no és Pasqua, perquè qualsevol temps passat mai ha estat millor... Si ho penseu, serenament, quan ha tingut la nostra ciutadania la possibilitat d’elegir, dones i homes, democràticament, una Corporació Municipal? Mai fins el 3 d’abril de 1979 (32 anys ens contemplen!), quan totes les vila-realenques i tots els vila-realencs majors de 18 anys (no els homes majors de 25, com al 1931!) elegiren 21 regidors en llistes tancades que, uns dies després, nomenaran Baptista Carceller Ferrer com a primer alcalde democràtic de la Història de Vila-real...


BIBLIOGRAFIA.-

CHABRERA CALPE, Pasqual: La premsa a Vila-real durant la Segona República, Vila-real, Regidoria de Normalització Lingüística, 2005.
FONT PITARCH, Domingo.J., PITARCH FONT, Antoni.: Vila-real al temps de la República (1931-1936). Vila-real, Regidoria de Normalització Lingüística, 2006

Laulauenlaseuatinta

Laulauenlaseuatinta
https://laulauenlaseuatinta.carrd.co/

La Guerra de Successió a Vila-real

Himne a Vila-real (1274-2024)

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes