11 de maig 2008

BREU HISTÒRIA DEL "VILLARREAL CLUB DE FUTBOL"




www.quedeletras.com










Vila-real
El Villarreal, un club con gran repercusión mediática
El Submarino ha deslumbrado al mundo con sus estrellas

SANTI VILA Las Provincias (junio de 2008)

El Villarreal CF cumplirá en la 2008-09 su décima temporada en la Primera División, donde la entidad amarilla ha ido creciendo a pasos agigantados, salvo el traspiés que sufrió en la 1999-00 con el descenso a la división de plata, pero su paso por la Segunda División fue efímero, ya que al término del ejercicio regresó a la máxima categoría.



Desde que ascendió por primera vez a la Primera División, han sido varios los jugadores que han pasado por el club amarillo y cada uno de ellos aportó su granito de arena para que el Villarreal CF se fuese consolidando en la categoría hasta llegar al recién conseguido subcampeonato de liga. Tampoco hay que olvidar a los entrenadores: Irulegui, Víctor Muñoz, Benito Floro, Paquito y Pellegrini, que cumplirá su quinta temporada al frente del Villarreal CF.

Sin embargo, algunos jugadores por su poder mediático, tuvieron una mayor repercusión a la hora de pasar a engrosar las filas amarillas.

Así en la temporada 98-99 fue el rumano Gica Craioveanu, procedente de la Real Sociedad, el fichaje estrella del Villarreal en su debut en la máxima categoría, sin olvidarnos de Moisés García, que procedente del Celta, también acaparó el interés de los medios de comunicación.

En la 2000-01, con Víctor Muñoz en el banquillo, fue el argentino Martín Palermo el fichaje que tuvo una mayor resonancia tanto a nivel nacional como internacional. El ariete argentino llegó en el mercado de invierno y fue portada en todos los rotativos, aunque al inicio de la temporada fue Víctor Fernández el que se convirtió en el fichaje estelar del Villarreal en su regreso a la Primera División y por el que la entidad amarilla hizo un fuerte desembolso al Valladolid para hacerse con sus servicios. También en aquella temporada el Villarreal se hizo con los servicios de uno de los jugadores más regulares que han pasado por el Submarino, Rodolfo Martín Arruabarrena.

En la 2001-02, los fichajes de Guayre de la UD Las Palmas, el rumano Galca del Espanyol y Guillermo Amor de la Fiorentina acapararon un mayor interés para la prensa deportiva. En la 2002-03, con Floro de máximo responsable técnico fueron Pepe Reina, Belletti, Marcos Senna y Farinós los que tuvieron una mayor resonancia, mientras que en la 03-04 el fichaje más sonado fue el de Juan Roman Riquelme, que llegó en calidad de cedido por el FC Barcelona para dos temporadas, aunque al finalizar el plazo de cesión la entidad amarilla se hizo con sus servicios.

También en la 2003-04, el Villarreal CF acaparó el interés de los medios informativos con las contrataciones de José Mari, Anderson, Coloccini y Roger. En la 2004-05 coincidiendo con la era Pellegrini, la entidad que preside Fernando Roig, contrató a Forlán, Lucho Figueroa, Juan Pablo Sorín y Gonzalo. En la 05-06 llegaron con la vitola de refuerzos los porteros Barbosa y Viera para reemplazar la salida de Reina al Liverpool, Guille Franco, Tacchinardi y el holandés Kromkamp, que pasó con más pena que gloria por el Villarreal CF.

En la pasada temporada 2006-07 el fichaje más mediático fue el del chileno Matías Fernández que llegó en el mercado de invierno, sin olvidar las adquisiciones de Pirés, Nihat, las de los centrales Fuentes y Cygan, el aragonés Cani, por el que Villarreal pagó la cláusula de rescisión al Zaragoza, y Tomasson. En la pasada temporada (2007-08) el portero Diego López, procedente del Real Madrid, y Capdevila, del Deportivo, la vuelta al equipo de Cazorla y el fiasco de Mavuba fueron los más destacados, aunque la llegada en el mercado de invierno de Eguren y la aportación del canterano Bruno fueron también destacables.

En la actual temporada, Edmilson, Joseba Llorente y los jóvenes valores Altidore y el uruguayo Robert Flores están siendo lo más destacado a nivel mediático.


També podeu trobar informació del Vila-real Club de Futbol a la Viquipèdia però, això sí, amb certes afirmacions que no s'acaben d'ajustar del tot a la realitat (per exemple, quan fan referència a l'Himne).
...................................................................................................................




Al maig del 1998, ara fa 10 anys exactes, acabava d'enllestir la lletra de l'Himne del Vila-real Club de Futbol i de lliurar-li-la a l'amic i compositor Alfredo Sanz perquè, amb la seua capacitat creativa, trobara una música adient, solemne, impactant i imaginativa, cosa que va aconseguir amb escreix. Cap dels dos podíem imaginar, quan Pedro Tomás ens feu l'encàrrec des de la Directiva, que aquell himne fet expressament per a un equip d'un poble de 40.000 habitants que militava, amb tots els honors, a la Segona Divisió, seria estrenat el 5 d'agost al Camp del Madrigal (en obres, com ara) en la presentació de l'equip de Primera Divisió (amb les veus d’Illa Ferrada i la Coral Sant Jaume).



Però, com tots els aficionats en general, mai hauríem dit que 10 anys després arribaria el Subcampionat de Lliga, l'accés directe a la Champions i, sobre tot, la consolidació del Vila-real Club de futbol com un gran equip... I això que d'habitants en tenim més de 55.000 de fet, encara que no deixa de ser una vergonya que l'INE (potser, sumant-se a l'escassa consideració que ens tenen alguns?) només en reconega 49.000 oficials a 1 de gener de 2008...


Ara fa 10 anys, vaig escriure un article breu a la premsa local per commemorar el primer ascens i, més endavant, també vaig tindre el plaer de col·laborar amb la penya Estel Groc per confeccionar una magnífica història sobre Josep Calduch, el primer president del Vila-real Club de Futbol.


Ara, simplement, me dedique a rescatar i reelaborar alguns papers perduts...

........................................................................................................................................

El 10 de març de 1923 Josep Calduch Almela fundava el Villarreal C.F., dispuntant-se el primer partit d’inauguració del Camp del Madrigal un 17 de juny de 1923, sent alcalde Manuel Usó Jarque -que després repetiria en temps de la República-, tres mesos abans del pronunciament militar de Miguel Primo de Rivera. Els nostres avis vivien a ritme de charlestón... eren els feliços anys vint, malgrat la dictadura.


Vila-real comptava amb uns 17.000 habitants i es respirava certa puixança econòmica: els nostres avantpassats continuaven engrescats en la important tasca de transformació del Secà en regadiu, començaven a despuntar certes indústries relacionades amb el sector citrícola, les finances anaven prou bé amb el recolzament de la Caixa d'Estalvis de Vila-real i de la incipient Caixa Rural -nascuda a l'ombra dels Lluïsos-, s'havia oblidat la Gran Guerra però encara es respirava cert malestar polític pel desastre d'Annual (1921).


A nivell internacional, començaven a despuntar els Estats Units d'Amèrica, després d'haver participat a la Primera Guerra Mundial, mentre la política europea navegava entre la pau armada i el naixement dels partits totalitaris (a Itàlia, el feixisme; a Alemanya el nazisme; a l'URSS, el marxisme-leninisme).


Mentrestant, per tota la geografia de l'Estat s'havien anat creant clubs de football, un esport que s'havia reglamentat a Cambridge en 1845. El primer intent ordenador del futbol havia estat la reunió a Freemason's Tavern (Londres, 1863), però a Espanya no arribà el futbol fins el 1878 amb la creació del Huelva Recreation Club. El suís Joan Gamper fundava el Barça en 1899, l'any anterior havia aparegut el Bilbao, el 1902 el Reial Madrid, el 1919 el València, el 1921 el Castelló... El futbol, però, portava ja molts anys d'història. Un esport paregut es practicava a la Xina el segle III a.C., d'Atenes (esferomaquia) passaria a Roma (follis, harpastum) i durant l'Edat Mitja es practicarien jocs semblants a l'actual futbol a Bretanya i Normandia (soule) i a la Península Itàlica (calcio).


L'any 1923 el futbol arribava a Vila-real, però encara hauríem d'esperar 5 anys, fins el 1928, per començar la primera Lliga. El Villarreal C.F. va proclamar-se Campió de la Primera Regional Valenciana, però després d’uns anys d’incertesa econòmica i institucional a la postguerra, va reaparéixer al 1945 en temps d'autarquia i racionament com a C.A.F. Villarreal (o Club Atlético Foghetecaz, estrany compendi de les inicials dels cognoms dels fundadors: Font, Gil, Herrero, Teulet, Català i Zaragoza), és a dir, va canviar de nom i, no contents amb això, van haver de canviar l’equipatge (de samarreta blanca i pantaló negre, com l’actual del València) per l’actual groc (amb pantaló blau), degut a un oblit en un desplaçament, que amb els anys quedaria com a vestimenta definitiva.


Més endavant, per l’afluència d’aficionats, es va remodelar el camp del Madrigal, posant-li tribuna coberta en pujar per primera vegada a Tercera Divisió (1956). I també construïren la grada sud (la de l'aluminosi) després de l'històric ascens a Segona Divisió al guanyar el Bilbao Atlètic al Camp del Bernabéu, el dia de Sant Fermí, un 7 de juliol de 1970, després d'una enrevesada promoció des de la Tercera Divisió a l'única Segona Divisió, o categoria de plata d'aleshores (només n'hi havia un grup i, a més, no existia la Segona B), amb el senyor Rey i la primera alineació que vam aprendre tots els xiquets del poble de memòria gràcies, entre d'altres, a les retransmissions radiofòniques del malaguanyat Juan Bautista Catalán Mínguez: Alapont, Debón, Alcañiz, Marzal, Eusebio, Linares, Martínez, Luiche, Palau, Causanilles i Serrano, sent president l'inoblidable Pasqual Font de Mora Chabrera.




Dos anys només en Segona (1970-71 i 1971-72), després altra vegada la Tercera i, fins i tot, uns anys en regional, fins que es va aconseguir pujar per primera vegada a la Segona B el 1987, fins arribar a la inauguració d’una nova tribuna (la precedent de l’actual) el 8 de març de 1989 amb la visita de l'Atlètic de Madrid. Després un altre descens a Tercera en 1990 i successius ascensos a Segona B (1991) i Segona A (1992).


En la Copa del Rei, malgrat la modèstia, es feren coses importants, com ara a la temporada 70-71 quan van ser a punt d'eliminar el Barça (amb debut al Madrigal de Costas, pare del futur capità en Primera, Quique Álvarez) o e 1986 quan caigueren front la Reial Societat amb gol de penal de López Ufarte (després d'eliminar Gandia, Salamanca i València), i en la 92-93 aconseguint eliminar l'Espanyol de Barcelona amb un increïble 1-5 a Sarrià (per caure davant la revenja del València a Mestalla, després d'un 1-1 en el Madrigal, amb un regal del col·legiat Díaz Vega al gran assenyalant, en l'últim minut, un inexistent penal d'Estanis sobre Eloy). La dècada dels noranta, a més, comportarà la transformació del club en S.A.D. (Sociedad Anónima Deportiva).





Finalment, amb l’arribada de Fernando Roig Alfonso a Vila-real en 1997, s’aconsegueix el primer ascens a Primera Divisió i a la primera de canvi, un històric 24 de maig de 1998, en el 75é aniversari de la fundació del club. Per commemorar aquest aniversari, des de principis d'any es parlava, entre d'altres propostes, de confeccionar un Himne del Villarreal C.F. propi del club: encàrrec que va recaure en Alfredo Sanz, com a músic i compositor, i en Antoni Pitarch, autor de la lletra (i, en aquests moments, abonat número 162 d'aquest club).












Al remat, aquella primera experiència no va resultar bé, malgrat la il·lusió del novençà i les victòries sorprenents, com ara la del Nou Camp i contra d'altres equips de molt més nivell, i el Villarreal C.F. va retornar a Segona.



Però dels errors s'aprén i, des d'aleshores, les coses s'han fet molt millor, tot aconseguint l'ascens de bellnou (2000). Per tant, des de la temporada 2000-2001, el Villarreal C.F. no solament s’ha consolidat a la Primera Divisió del futbol espanyol, sinó que, fins i tot, s’ha fet un nom entre el futbol europeu amb la classificació directa per a la Champions, com a Subcampió de la temporada actual, 2007-08.





25/09/2005:VILA-REAL EN UNA NUBE EN FORMA DE BALÓN (Article d'EL PAÍS)


En total, després del primers ascens a Primera Divisió, de la gesta de Compostel·la, amb el golàs, de rosca enverinada, d’Alberto, el 24 de maig de 1998 (el mateix dia, 94 anys després, de la concessió del títol de ciutat, lliurat per Sa Majestat Alfons XIII: 10 anys ens contemplen al 2008!) són 9 temporades completes en Primera Divisió, 8 temporades en Segona A, 4 en Segona B i 23 en Tercera...


El Villarreal C.F. només ha conseguit dues Copes Intertoto (2003 i 2004) però, des d’aleshores, cada temporada ha anat superant nous reptes: semifinalista de la UEFA (2004), tercer classificat de Lliga (2004-05) i Pichichi i Bota d’Or per al golejador Diego Forlán (2005), seminifinalista de la Champions (2006)...



...I aquesta temporada (2007-2008), Subcampió de Lliga i classificat directament, i per mèrits propis, a la clàssica Copa d'Europa de Futbol, ara anomenada UEFA Champions League.


Enhorabona a tots els seguidors grocs que, cada dia, en som més per tota l’aldea global. Endavant, Vila-real !!!






























Laulauenlaseuatinta

Laulauenlaseuatinta
https://laulauenlaseuatinta.carrd.co/

La Guerra de Successió a Vila-real

Himne a Vila-real (1274-2024)

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes