30 d’ag. 2007

Publicacions periòdiques a Vila-real


Molts ciutadans d’apeu coincideixen a l’afirmar que Vila-real no ha canviat massa en els darrers anys, ja que mentre patim molts dels problemes d’una ciutat seguim amb les escasses infrastructures d’un poble. Però també podem afirmar, sense por a equivocar-nos, que Vila-real ha canviat molt en aquesta dècada (1995-2005) si ens fixem en l’oferta de publicacions periòdiques locals: la consolidació d’una revista mensual, editada i confeccionada per vila-realencs, ens aporta certes connotacions urbanes, de ciutat, que mai havíem tingut al llarg de la història.


I.- Publicacions locals anteriors a la Guerra Civil
Vila-real no ha comptat mai amb un diari, per això els historiadors han tingut que recórrer quasi sempre als diaris i hemeroteques de Castelló de la Plana on aplegaren a editar-se, abans de la guerra civil (1936), un total de 7 diaris: El Heraldo de Castellón, El Clamor, El Diario de Castellón, La Provincia Nueva, El Diario de la Mañana, Libertad i República. Amb l’arribada de les tropes franquistes a la Plana, al juny de 1938, començaria a publicar-se el diari Mediterráneo de la premsa del Movimiento, mentre la resta es batien en retirada.
En canvi, pel que fa als setmanaris, Vila-real n’ha tingut uns quants, però aquests van veure la llum molts anys després que els setmanaris d’altres ciutats de característiques semblants i, fins i tot, més menudes que la nostra com ara Alzira, Borriana, Carcaixent, Elx, Gandia, Vinaròs o Xàtiva, per exemple.
Al segle XIX, Vila-real només arribà a comptar amb un setmanari, “El Peregrino”, de vida efímera ja que només es publicà de març a maig del 1899 com a òrgan oficial de la peregrinació a Sant Pasqual del mateix any, sota la direcció d’Antoni Faulí.
De tota manera, abans ja havia aparegut algun número solt de la revista “El Canari” (1883), editat en paper groc per Ramiro Ripollés Ramos i de periodicitat irregular, com indica literalment a la capçalera: “Periodic groc... Volà 1ª... Ix quan vol... Un goset”. Encara que, segons confirmen estudis anteriors, va desaparéixer definitivament al 1884, pel text del primer dels dos exemplars que es conserven a l’Arxiu Municipal de Castelló -i que hem pogut estudiar detingudament- hauria aparegut, per primera vegada, després de la Revolució Gloriosa de 1868 i els aires de llibertat que arribaren de la mà dels generals Prim i Serrano: “Quinse’n fa que EL CANARI va pegar unes cuantes volaes por esos trigos de Dios; pero caigué en una gabia paraora, y allí ha estat hasta huí, en que habentli bufat per la part de raere un ventet de la esquerra, mampren de nou el seu lliure vòl”. I quinze anys abans del 1883 és, exactament, el 1868... I si “va pegar unes cuantes volaes” vindria a significar que apareixerien -sempre de forma irregular- uns quants números fins el 1874, l’any del rècord guinnes dels cops d’estat consumats: Pavia posà fi a la República (3/01/1874) i Martínez Campos restaurà la Monarquia amb la “saguntada” (29/12/1874).
Si ens endinsem en el segle XX trobarem en “La Plana” (1906) el primer autèntic setmanari vila-realenc. Fundat per Manuel Manrique i de vida molt efímera (del 4 de març al 8 de setembre de 1906), ens ofereix articles d’autors tan interessants com ara Carles Sarthou (sobretot aquell famós del 12 d’abril on reclama menys tavernes i més escoles) o Federico Sánchez, famós mestre d’escola, que al número del dia 5 de maig reincideix en el mateix tema: “Hace medio siglo, Villarreal contava con los mismos centros de enseñanza que hoy... en cambio, los despachos de bebidas alcohólicas han aumentado en número y calidad...”.
Encara que al 1907 apareixen un parell de números de la polèmica publicació “La victoria de la señal” dirigida per José Domingo Corbató, el 1908 serà l’any del setmanari “El Agrario” que no tindrà més sort que els anteriors (desapareix al mes d’agost), malgrat comptar amb una bona nòmina de col·laboradors, locals i forasters, segons la portada del primer número del 7 de març de 1908. A més dels vips (Comte Albay, Comte de Fabraquer, Comte del Retamoso, Comte Torres Cabrera), és a dir, gent amb títol nobiliari, la resta venen per ordre alfabètic: Bernardo Aliño, Vicente Amorós, Francisco Arenós, Primitivo Ayuso, Félix Azzati, Pedro Alcázar, José Mª Baixauli, Federico Barrachina, Juan Bosch, Sebastián Carpi, Ricardo Carreras, Vicente Calduch, José Canalejas, Miguel de los Santos Castel, José Castelló i Tàrrega, Joaquín Coret, Manuel Coret, José Estruch, Constantino Emo, Ramón Mª Emo, Juan Flors, Fidel García Berlanga, José A. Galindo, Fernando Gasset, Godofredo Gimeno, Vicente Gimeno Michavila, José Gil Valero, Cayo Gironés, Francisco Giner, José Gallach, Vicente Gaya, José Mª Gozalbo, Ramón Godes, Emilio Huguet, Manuel Iranzo Benedito, Luis Ibáñez de Lara, Manuel Lassala, José Latorre, José Ramon Latorre Batalla, Manuel Latorre Sánchiz, Vicente Legido, Francisco Llorens Bellés, Carlos Llinás, Tiburcio Martín, Manuel Mingarro, Manuel Manrique, Pascual Nácher Vilar, José Navarro Corbató, Juan Navarrorreverter Gomis, Juan Bautista Nogués, Diego d’Occonnor, Evaristo Olcina, Manuel Peris, Eleuterio Pérez Solernou, Godofredo Ros, José Mª Reverter, Julio Riterr, Pedro Roca, Carlos Sarthou Monfort, Carlos Sarthou Carreres, Vicente Sarthou, Federico Sánchez, Enrique Sánchez, Bernardo Soler, Cristóbal Vernia, Telmo Vega, Santiago Verdiá, Vicente Vilar i José Zulueta. El 13 de juliol del mateix any (1908) la comissió organitzadora dels actes per commemorar el seté centenari del naixement de Jaume I i les festes de setembre en honor a la Mare de Déu de Gràcia editava el primer número del butlletí mensual “Fe y patria”, del que no hem pogut consultar cap altre exemplar ni tenir-ne més notícies.
Al març del 1913 apareix la revista mensual “Azul y Blanco”, òrgan de la Federació de Congregacions Marianes de la Plana de Castelló (formada per les d’Alcora, Almassora, Almenara, Artana, Betxí, Borriana, Castelló, Nules, Onda, Vilavella i Vila-real), dirigida pel prevere José Gil i confeccionada a la impremta de Juan Botella de Vila-real. Evidentment, no podem considerar-la com una revista local però sí com el germen de la futura revista de la Congregació de Lluïsos de Vila-real, el “Tú” i la seua continuadora fins el present, és a dir, “Exágono”.

El setmanari “El Mijares” veurà la llum a l’octubre del 1913 i tindrà una vida relativament llarga comparada amb la de les publicacions setmanals anteriors ja que s’arribaren a publicar 76 números fins l’abril de 1815. S’autodefineix com a independent i defensor dels interessos de Vila-real. Al primer número podem llegir, entre d’altres, un interessant article sobre “Las fuentes del Mijares” del que destaquem aquest fragment: “Son muchos los regantes que, atraídos por la curiosidad y por la importancia de los trabajos que se estan llevando a cabo, han visitado las fuentes de nuestro río Mijares y han quedado altamente satisfechos, no sólo de los trabajos de limpieza en sí, sino también de la acertada dirección de los facultativos señores Cardona y Tomás. Para que los regantes de la Plana vean el resultado práctico de los referidos trabajos, basta decir que, en este verano, cuando las particiones de agua se verificaban a 12 dedos con tendencias marcadísimas a la baja, no habiendo ninguna causa de aumento, tuvimos la agradable sorpresa de que se partiese a 13 dedos, sin haber menguado ya más el agua. Esto prueba palmariamente que los trabajos de limpia de las fuentes de nuestro río, han dado el resultado de un aumento de 3 dedos en su caudal. ¡Bien por la Junta de Aguas de la Plana!” La preocupació per l’aigua ens ve de llarg, però, ara mateix, no sé què opinaria l’autor de l’article si li explicàrem el destí urbà que li reserven els poders públics a l’Horta de Vila-real.
Al 1915, apareix el setmanari local “Tribuna Libre” que aguantarà el tipus fins al gener del 1917, una època nefasta per a l’incipient negoci citrícola, ja que les guerres (havia començat la del 14 o Primera Guerra Mundial) no solen ser bones companyes de viatge d’una fruita de luxe com la taronja. L’autor de “Intereses regionales” (article del primer número) sembla tenir la clau per fer front a la crisi: “Si consiguiéramos un tratado comercial con Rusia, que nos facilitara la venta abundante de naranja en aquella vasta nación, es posible que lográsemos en ulteriores campañas resarcirnos del quebranto sufrido en la presente”. Potser, 90 anys després, que encara siguem a temps d’obrir els mercats dels països de l’Est a la taronja o tanquem, definitivament, la paradeta?

La Gran Guerra també afecta les festes que s’havien de fer per commemorar el III Centenari de la beatificació de Sant Pasqual a l’octubre de 1918 i que, finalment, quedaren ajornades. De tota manera, amb aquesta noble finalitat i per “propagar la devoción al Santo de la Eucaristía”, el 17 de maig de 1917 apareix el primer número de la revista mensual “San Pascual” que, després de 25 números, desapareixia al juny del 1919. L’aparició de publicacions de caire religiós es prodigaren durant la dictadura de Primo de Rivera: “Hojas de Rosa” (1924), “El Santísimo Cristo de l’Hospital” (1926), “La Mensajera de la Inmaculada” (1928), etc. però quasi totes desaparegueren, almenys temporalment, durant la guerra civil.

Amb la proclamació de la Segona República aparegueren dos setmanaris antagònics, sobretot des del punt de vista religiós: el primer número del conservador “Villarreal” (Semanario católico, órgano de las derechas) celebrava l’aniversari local el 20 de febrer de 1932, mentre que el progressista “Democracia” (setmanari republicà) apareixia el 29 d’octubre de 1932. De tota manera, l’evolució de la República els anà aproximant perquè les dues publicacions començaren a tenir problemes a partir de 1936 i desaparegueren, definitivament, amb el començament de la guerra civil.

II.- Publicacions locals durant el franquisme
Després del 1936, pràcticament, només hi ha publicacions editades per entitats amb vincles eclesiàstics, sobretot per allò del nacional-catolicismo que s’impulsa des del poder, però també perquè, en certa manera, els únics espais físics i humans on és possible cert debat intel·lectual sense alçar les sospites del règim i, fins i tot, certa llibertat controlada als darrers anys del franquisme són les entitats i associacions religioses.
L’any 1944 apareix la “Hoja Parroquial”, per iniciativa de l’aleshores arxiprest de Vila-real Vicent Enrique i Tarancón, és a dir, la publicació més popular, per única, durant la llarga postguerra on el panorama cultural era tant o més desolador que l’econòmic. Les iniciatives editores del futur cardenal s’aniran ampliant amb els suplements del full parroquial: “Sí” (1945), publicació efímera per a les xiques joves i “Tú” (1945) que, fins el número 9 fou un suplement per als xics, a la llarga acabaria canviant el nom per “Exágono” (1964), una autèntica escola de periodisme per als joves i, durant molts anys, l’únic fòrum i tribuna des d’on podia expressar-se la joventut del nostre poble.

El 1949, apareix la revista mensual “San Pascual” (Boletín Informativo de las obras de reconstrucción del Templo Votivo Eucarístico Internacional de San Pascual Bailón) editada pels franciscans fins al desembre de 1975. Al maig de 1989 tornarà a editar-se fins als nostres dies, amb nou format i nous col·laboradors, per fer reviscolar la paralitzada reconstrucció de la futura basílica i preparar els actes del IV centenari de la mort del Sant que es celebraren, solemnement, al 1992 amb un parell de números extraordinaris a tot color.
L’any 1965, la Caixa Rural de Vila-real comença a publicar un butlletí intern de periodicitat irregular anomenat “Hoja Informativa del socio” que continua editant-se, ara amb un format més actual i amb alguns textos en valencià. Durant la dècada dels setanta només trobem l’aparició d’alguna publicació de caire religiós, com ara “Tercera Orden del Carmen” (1971), “Junior” (1974), etc.


III.- Publicacions dels temps democràtics
Amb l’adveniment de la democràcia, després de la mort del dictador, proliferen tota una sèrie de publicacions artesanes fetes amb multicopista de temàtica política, sindical i, fins i tot, educativa (dels instituts i col·legis locals). A partir de les festes populars, recuperades amb el primer ajuntament democràtic (1979), nombroses publicacions festeres editades per colles i penyes eixiran al carrer (com ara el “Cal Dir” de Llimonà i Vi, de l’Embut, La Quereguilla, L’Embolic que, a més, publica el llibret del concurs de reclam bucal, etc.), encara que l’única que ha seguit, amb certa continuïtat, ha estat el The Guitarró Times on debutava, als inicis dels vuitanta, una jove promesa de la literatura, un tal Vicent Usó (el de les ales... ¿estretes?, ¿esteses? ...enceses, això!).

Però serà al maig de 1980 quan veu la llum “A propòsit de les festes”, una revista editada totalment en català, naturalment!, que ens anunciava el naixement dels papers de l’Associació Cultural “Rella” al novembre de 1980, una publicació mensual efímera (desapareix al desembre de 1981) d’un format modest, però que, sota la batuta de Pilar Herrero, destacava tant per la crítica al poder com per la qualitat dels seus continguts. També al 1979 començava a arribar als comerciants i clients en general el “Boletín de la Federación de Comercio y Artesanado de Vila-real”, dirigit per José Pascual Serrano que desaparegué al cap d’uns anys (1987).

Al maig de 1981 apareix el primer número de “Cadafal” (butlletí informatiu de festes) que, coordinat per Jacinto Heredia, continua editant-se en maig i setembre(un CD amb tots els articles publicats apareix al 2001 per commemorar el XX aniversari).

El 1982 serà un anys prolífic en publicacions. “Vila posta” (butlletí de l’associació filatèlica rei en Jaume I) naix com una publicació trimestral que continua en l’actualitat amb periodicitat irregular malgrat els esforços de Salustiano López i cia.

Al març de 1982 apareix un número extraordinari del “Boletín Informativo de la Junta Central de Semana Santa” que continuava sent un “suplemento de Hoja Parroquial” -com els primers números apareguts a la dècada dels quaranta (1944)- però amb una entitat pròpia que mai ha tornat a perdre.

En desembre de 1982 apareix el número zero de la primera època de “Poble”, una revista mensual coordinada per Javier Pardo que, encara que no va tenir la mateixa sort, coincidia amb l’actual amb el nom, capçalera o logotip -com en diríem ara- però només va poder publicar-se d’una forma irregular fins el 1985. Del 1983 és el primer exemplar del “Full Scout”, editat a la parròquia dels franciscans.
El febrer del 1984, l’Ajuntament publica per primera vegada “Vila-real (Boletín de Información Municipal)” per a més glòria del grup polític majoritari d’aleshores. A mitjans de la dècada dels noranta (1996) reapareix amb una altre format com “El Periòdic de Vila-real” sent l’antecedent de l’actual “Crònica de Vila-real” (2002) que segueix publicant-se i on, quotes de poder a banda, tots els grups polítics municipals tenen una columna d’opinió/publicitat cada dos números (que tampoc és molt!). Del juny al setembre del 1984 guaitarà al carrer “La Oca”, una revista mensual d’informació sobre cultura i espectacles que elabora López Carda. El setmanari informatiu “La Veu de la Comarca”, coordinat pel malaguanyat Pasqual Carda, es transformà al poc de temps d’eixir en revista mensual, però tampoc acabà de quallar des d’octubre del 1984 fins l’estiu del 1985.

Per trencar amb el pessimisme dels 80, “Limbo” veu la llum al maig del 1991 amb vocació de revista mensual (amb el de juliol de 2005 porten 87 números publicats) per consolidar-se amb quatre números a l’any (maig, estiu, setembre i desembre) sota la direcció de José Salla i redacció de Santiago Vila. El 1992 ”Càritas” de Vila-real comença a editar el seu butlletí informatiu amb vocació bimensual que no sempre ha estat possible, però, després de certes dificultats, segueix publicant-se. El 1994, apareix una publicació sobre fotografia, “Enfoque” número zero, que només arribarà al número 1 de l’any següent, però el projecte serà replegat per butlletí de l’Agrupació Fotogràfica Sarthou Carreres “Objectiu” que, amb periodicitat bimensual, ha arribat fins el número 55 del propassat juliol.

També els grups polítics, a banda de les indigestes campanyes electorals, s’han fet endavant a l’hora de publicar els seus propis butlletins: els més capdavanters van estar els de l’antiga UPV (ara Bloc) que, des del 1995, venen publicant un número a l’any. El PSOE, des del 2001, també ha tret diversos números de “Balanç”.
“Poble”, la revista de Vila-real, la nostra!, apareix amb un número zero al setembre de 1995: 10 anys ens contemplen! Encara que se podria qualificar aquesta aparició com una segona època de l’anterior, la veritat és que ni la revista, ni el públic al qual s’adreça cada mes, ni els col·laboradors -ni pitjors, ni millors, diferents...- tenen res a veure. De tota manera, són altres veus més objectives i menys implicades en aquest projecte les que hauran d’avaluar els encerts -supose que n’han hagut!- i els desencerts -molts, n’estic segur!- d’aquesta revista.

Però si hi ha gent que diu que a Vila-real som massa somniadors i que encara creiem en miracles, no sé com podran qualificar la trajectòria d’un equip de futbol com el nostre o la d’una revista mensual, “Poble”, que al llarg d’una dècada ha arribat a les cases de tots els vila-realencs que així ho han desitjat i ha aconseguit una fita històrica, sense precedents, en la història de les publicacions locals.

IV.- Publicacions més recents
Amb l’ascens del Vila-real a la Lliga de les Estrelles, també han aparegut diverses publicacions relacionades amb el nostre equip de futbol. “Villarreal C.F.” (setembre, 1998), editat per “Poble”, apareix com a butlletí oficial de l’equip i es reparteix de forma gratuïta entre els assistents al Madrigal, però també han aparegut i desaparegut (“Fora de joc”, al 2004) altres publicacions amb sort diversa. Potser la que més temps s’ha mantingut i continua editant-se i repartint-se cada jornada, en format periòdic, és “Groc i blau” (2003).
Les publicacions municipals també creixen a la dècada dels noranta. A banda del “Crònica de Vila-real”, d’informació general, les regidories comencen a presentar els seus butlletins propis, com ara el de la Regidoria d’Esports, “Mulla’t” (desembre, 1994) coordinat per Juanjo Bellés i, a partir del nº3 (1995), per Mª Gràcia Molés. Al maig de 1999 s’edita “Font. Publicació d’investigació i estudis vila-realencs”, en format revista, que a partir del número 2 (maig de 2000) i coordinat per Pasqual Batalla apareix en format llibret en crear-se la Regidoria de Normalització Lingüística (fins ara, porta 7 números, un per any). Tampoc la regidoria de Cultura vol quedar-se enrera, sent Javier Nácher el promotor de “Infocultura” (1999), una publicació al voltant de la programació de l’Auditori de curta vida (només un parell de números), i “Biblioteca Oberta” (gener, 2000), un setmanari que naix en format de tríptic i que, a partir del nº 11 (desembre, 2000) s’editarà fins avui en format Dina-4 (i en digital, pdf; un format que, de moment, se n’ix de l’àmbit de la nostra recerca).

També les associacions de veïns es llancen a la dèria editorial: la pionera ha estat -almenys als darrers anys- la del Barri del Pilar que al 1997 ja anaven pel 15 quan els de l’Hospital editen el primer número del Butlletí de l’AA.VV. “Barrio del Hospital” (1997) i després se n’han sumat d’altres. El Consell de la Joventut va editar un butlletí que ja ha desaparegut, “El Ventall” (1997-199). Un butlletí que sí que segueix editant-se ininterrompudament (des del 1999) és el del “Centre Excursionista de Vila-real”.

Al maig de l’any següent (2000) apareix el número zero de “La Vila”, butlletí informatiu de l’Associació Cultural “Socarrats”, entitat que es troba enllestint, en aquests moments, els actes per commemorar els 300 anys del saqueig i crema de Vila-real per les tropes borbòniques (12 de gener de 1706). Al 2002, l’emissora de ràdio “Onda Cero / Vila-real” publica el primer exemplar gratuït de “Vila-real en festes” que, des d’aleshores, ha arribat puntualment, cada mes de maig, als seus seguidors.
La darrera revista local que ha arribat a les meues mans ha estat “Bulevar” (2003) -perquè el butlletí “Salutmania” (2004) no l’he poguda consultar-. Es tracta d’un revista gratuïta confeccionada per jóvens de la nostra ciutat que ja porta uns quants números i que destaca per l’originalitat de les seues propostes. Però de segur que n’hi ha moltes més perquè, darrerament, la joventut vila-realenca no solament llig i mostra inquietud per la cultura en general, sinó que sembla que, a poc a poc, van passant aquells temps del mesinfotisme, del passotisme i del que m’ho porten tot a la porta de casa...
Perquè tots som poble, entre tots hem de fer poble i sobretot, malgrat el creixement vertiginós de la ciutat, no perdre el sentiment de “Poble” i l’orgull de ser de poble. Enhorabona, Vila-real!

BIBLIOGRAFIA:
- Bernat Esplugues, J.F.: “Bibliografia de temes vila-realencs”. Sèrie III, nº 20. Publicacions de l’Ajuntament de Vila-real, 1991
- Carceller Ferrer, B. i Font Jericó, E.: “Sesenta años de periodismo local”. En Exágono, nº 70. Publicació dels Lluïsos de Vila-real, desembre 1967
- Doñate Sebastiá, J.M.: “Datos para la historia de Villarreal”. Vol II. Anubar. València, 1972
- Garrido Herrero, S.: “Lletra impresa. Notes sobre el periodisme a Vila-real. La premsa rebuda en 1879”. Cadafal. Vila-real, maig 1983
- Traver García, B.: “Historia de Villarreal”. Impremta de J.Botella. Vila-real, 1909
.........................................................................................................................................................

(Aquest article va ser publicat per la Revista "POBLE" de Vila-real, al maig de 2005, tot coincidint amb el Desè aniversari de la publicació mensual).

Laulauenlaseuatinta

Baobab oci creatiu

Demografia de La Plana Baixa

La Guerra de Successió a Vila-real

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes