Entre
els segles XII i XIV, les ciutats eren centres de producció artesana i
d’intercanvi de productes, ja que es va desenvolupar una burgesia pròspera que la
governava. Els monarques van aprofitar el creixement d’aquesta burgesia per
augmentar i consolidar el seu poder sobre la noblesa feudal. El gòtic fou el
nou estil artístic que va permetre construir edificis més alts i esvelts, però
a partir de mitjan segle XIV Europa va patir una crisi econòmica generalitzada.
1.
La recuperació de la vida urbana
1.1. Expansió
agrària i creixement demogràfic.- A partir del segle XI, es van introduir una
sèrie d’innovacions en l’agricultura, com ara la rotació triennal i l’ús dels
fems dels animals com a adob i també nous instruments que van millorar el
rendiment de la força dels animals de tir. Entre els segles XII i XIV,
l’aplicació d’aquests avenços va suposar un augment de la productivitat a una
gran part de l’Europa occidental.
1.2.
Les ciutats, nous centres econòmics.- La
millora de l’agricultura va estimular la revitalització i l’aparició de noves
ciutats. Els agricultors, en produir més del que necessitaven per al
consum, van generar un excedent d’aliments i de primeres matèries. Els propietaris de les terres, van cercar
mercats on vendre aquests productes, i els trobaren a les florents ciutats
europees. El creixement de la població va fomentar l’emigració d’una part dels
camperols a les ciutats, on trobaven més llibertat personal i oportunitats per
millorar la seua vida
2.
Les activitats urbanes: l’artesania i el comerç
2.1.
Els artesans i els gremis.- La
ciutat medieval es va convertir en un centre de producció d’objectes
manufacturats. El treball artesà s’organitzava en tallers petits, el propietari
dels quals era el mestre artesà, que disposava d’eines pròpies per al treball
manual. Els artesans de cada ofici s’organitzaven en gremis, per mantenir una
sèrie de normes, que estaven estructurats de forma jeràrquica: aprenents,
oficials i mestres artesans.
2.2.
Fires i mercats.- Els
nuclis urbans acollien el mercat, al qual acudien els agricultors de la zona
per intercanviar-hi productes agrícoles per manufactures. Van sorgir les fires,
mercats periòdics de gran magnitud on es compraven i es venien grans quantitats
de productes.
2.3.
Les grans rutes del comerç.- El
comerç marítim va adquirir importància davant el terrestre per a les llargues
distàncies. La causa era la major capacitat i velocitat dels vaixells. La
primera gran ruta marítima es va obrir al Mediterrani per on s’importaven
productes de luxe (seda i espècies) i s’exportaven teixits, armes i eines. Una
segona ruta va ser la de l’Atlàntic i el Bàltic per on es transportaven llanes,
vins, pells, fusta i blat.
3.
La societat urbana
3.1.
L’aparició de la burgesia.- El
creixement de les ciutats va transformar la societat feudal i va permetre la
formació d’un nou grup social no privilegiat, la burgesia. La burgesia
estava formada per persones dedicades a fer faenes artesanes i al comerç, que
no depenien de cap senyor feudal. La base de la seua riquesa eren els
diners que cobraven per la seva faena, per la venda dels seus productes o pels
beneficis dels seus negocis. Segons la seua riquesa, es distingia l’alta
burgesia, formada per grans comerciants i banquers, i la petita burgesia,
formada per mestres artesans i petits comerciants.
3.2.
El govern de les ciutats.- Les
ciutats havien format comunes o assemblees de tots els veïns per organitzar el
seu govern. Posteriorment ja elegien magistrats, dirigits per un batlle.
L’ajuntament era l’edifici on es reunien i on guardaven el segell, l’escut
d’armes o estendard, l’arxiu dels documents i el tresor de la ciutat. Amb el
temps, el govern de les ciutats va anar passant a les mans de les famílies més
riques de comerciants i banquers, que van constituir un grup privilegiat, el
patriciat urbà.
3.3. La cultura urbana.- Als segles X i XI, llegir i escriure
era una tasca reservada als clergues, funcionaris reials i mercaders rics, però,
a mesura que avançava el segle XII, la millora de les condicions econòmiques i
el desenvolupament de la vida urbana va propiciar la il·lustració d’alguns
nobles i burgesos. La
necessitat de coneixements va potenciar el desenvolupament de les escoles a les
ciutats (dependents de l’Església o municipals) i de les universitats.
4.
La consolidació del poder reial
4.1.
Els reis volen el suport de la burgesia.- Entre els segles X i XII, la monarquia va exercir un
poder escàs sobre el territori ja que els reis no podien imposar-se als senyors
feudals, però a partir del XII, els monarques van aprofitar el creixement
econòmic i la puixança de la burgesia per imposar la seua autoritat sobre la
noblesa. Alguns reis van donar suport als burgesos en oferir-los cartes de
privilegis que els feien lliures, és a dir, no sotmesos a cap senyor feudal, a
canvi de facilitar als monarques recursos econòmics per a lluitar contra els
nobles.
4.2.
Les corts i els parlaments.- A
les reunions del consell o cort reial, es va acceptar que hi foren presents els
representants de la burgesia. Convocant-los, el rei pretenia reconéixer la importància
d’aquest estament en la societat medieval i demanar-los subsidis en metàl·lic. Les
reunions amb els estaments (noblesa, clerecia i burgesia) rebien el nom de
corts o parlaments.
4.3.
Les guerres entre les monarquies europees.- Es van originar nombrosos enfrontaments entre els
monarques europeus per consolidar el poder i establir un regne amb fronteres
clares. El conflicte més greu va ser la Guerra dels Cent Anys, que va enfrontar
França i Anglaterra (1337 i 1453). La guerra es va iniciar per la pretensió del
monarca anglés de ser reconegut com a rei de França, però encara que els
anglesos van ocupar durant anys una bona part del territori francés, el
conflicte va acabar amb la victòria de Carles VII de França
5.
La crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV)
5.1.
La fam, la guerra, la pesta.- Des
de principis del segle XIV, es va produir a Europa una crisi agrària a
conseqüència d’un seguit de males collites, la producció de blat va minvar i la
fam es va expandir per tot el continent, mentre continuaven els danys provocats
per les freqüents guerres entre senyors feudals. L’any més dur va ser el
1347, quan la Pesta Negra va assolar Europa, afectant una població
subalimentada i provocant una gran mortalitat.
5.2.
Les revoltes dels camperols.- El
descens de la població va tenir efectes immediats al camp, on va començar a
escassejar la mà d’obra i moltes terres de cultiu van quedar abandonades. Els
senyors van veure com les seues rendes disminuïen, i per compensar aquest
desequilibri van augmentar els impostos als serfs. La manca d’aliments, la pujada dels preus
i l’empitjorament de les condicions de vida van fer augmentar les tensions
socials.
5.3.
Les revoltes urbanes.- La
crisi va arribar també a les ciutats, on la mortalitat va ser encara més
elevada que en les zones rurals. Davant l’augment de la misèria, els grups més
desfavorits van exigir millores i accés als càrrecs municipals, monopolitzats
pel patriciat urbà. Les revoltes a les ciutats europees anaren acompanyades
d’assalts als barris jueus (pogroms)
6.
L’art gòtic. L’arquitectura
6.1.
Les noves construccions urbanes.- Des
del segle XII, noves tècniques constructives van permetre que sorgís un nou
estil artístic: el gòtic. El desenvolupament de l’economia i l’augment
de la població va originar la necessitat de noves construccions. Es van
aixecar palaus per a nobles i mercaders, ajuntaments per al govern de la ciutat
i llotges per als mercaders. La ciutat medieval va elevar grans
catedrals de pedra, símbols del poder econòmic i del prestigi de les ciutats, i
de la fe en Déu dels seus habitants.
6.2.
Les catedrals i les esglésies gòtiques.- Les principals característiques de l’arquitectura gòtica
són: l’ús d’un nou tipus d’arc (ogival), d’un nou tipus de volta (de creueria),
amb grans finestrals coberts amb vidrieres de colors. Als murs exteriors
s’utilitzava un sistema complex d’arcbotants i contraforts, mentre la planta va
continuar sent de creu llatina.
7.
L’escultura i la pintura gòtiques
7.1. L’escultura.-
L’escultura gòtica decorava les façanes de les esglésies, on també
s’utilitzaven gàrgoles. A partir del segle XIV, l’escultura es va
independitzar de l’arquitectura i es va mostrar en retaules que decoraven les
esglésies o en monuments funeraris. L’escultura gòtica era molt més
realista, tant en els vestits com en la representació del rostre humà. Va
començar a dotar de volum i de moviment als personatges, cada vegada més naturals.
7.2. La pintura.- La pintura gòtica mostrava la
preocupació per nous aspectes com ara la representació de la profunditat o
l’estudi anatòmic dels personatges, etc. ja que a la pintura gòtica li
interessava plasmar la realitat; amb retrats fidels dels homes i les dones de
l’època.
• • • Més informació en aquest blog a TEMA 3: LA CIUTAT MEDIEVAL (cliqueu damunt de l'enllaç anterior)
• • • Més informació en aquest blog a TEMA 3: LA CIUTAT MEDIEVAL (cliqueu damunt de l'enllaç anterior)
