6 de gen. 2009

Recorregut pel Vila-real dels anys trenta (1930)



El propassat diumenge 14 de desembre, convidats per la directiva del Centre Excursionista de Vila-real, Domingo J. Font (Llicenciat en Filologia Hispànica) i el que subscriu (en qualitat d'autors de Vila-real al temps de la República, 1931-1936) dissenyàrem un Itinerari urbà pel Vila-real dels anys trenta.

Fruit d'aquest passeig urbà de finals de 2008 és aquest article-resum que, ara, ens publica el Butlletí del Centre Excursionista de Vila-real (Hivern, 2009)



RECORREGUT PEL VILA-REAL DELS ANYS TRENTA
per Domingo J. Font Pitarch i Antoni Pitarch Font

El Centre Excursionista ens va confiar la realització d'una passejada pels indrets més representatius de la ciutat en aquella època, alguns dels quals encara perviuen i altres s'han transformat o han desaparegut. La nostra intenció era fer una pinzellada general del Vila-real republicà, per això vam integrar a la ruta espais i elements civils, polítics, religiosos, culturals, agraris, industrials, costumistes, etc.

Abans que res, cal assenyalar que als anys trenta Vila-real tenia uns 20.000 habitants, diferències socials i ideològiques marcades i un elevat índex d'analfabetisme, sobretot entre les dones, encara que hi havia certa prosperitat gràcies al desenvolupament de la dècada anterior. L'arribada de la Segona República va ser rebuda amb satisfacció i, a pesar dels tòpics en contra, fou un període favorable en molts aspectes.




En l’àmbit econòmic, l’agricultura seguirà sent la principal activitat i, a la vegada, el motor del naixement d’indústries paral•leles. En el camp educatiu, es van crear emblemàtics grups escolars i s’encetaren les gestions per obrir una biblioteca. Culturalment es registrà una inusitada activitat, amb concerts de la Banda Municipal “La Lira” i la Rondalla “Ta-go-ba”, les escoles musicals d’Els XIII i dels Lluïsos; la presència de tres grups teatrals d’aficionats; la freqüent aparició de nombrosos escriptors locals a la premsa local i provincial; els dos setmanaris que s’editaven a la ciutat (Villarreal i Democràcia); els èxits de l’escultor Ortells a la capital de l’estat i d’altres joves pintors; la participació vila-realenca en la signatura de les Normes de Castelló; així com el gran nombre de conferències, mítings i xerrades, de caire i temàtica heterogènies, que es portaren a terme durant aquest període. En el terreny dels ideals, són predominants els religiosos, i els fets anticlericals no sovintejaren a la ciutat fins el juliol del 1936. La importància dels cercles republicans, sobretot el Radical, així com el protagonisme del sectors sindicals, catòlics i socialistes, marquen certa tendència republicana moderada, que ve a confirmar-se amb l’escàs arrelament del partits d’ideari feixista, comunista o, fins i tot, el sindicalisme de signe àcrata. L’aspecte més nefast, en canvi, vindria al final del període republicà, perquè amb la guerra civil es deslligarien els vells fantasmes maximalistes.

La ruta va començar a la plaça de la Vila, centre neuràlgic de la ciutat d’aquella època, on es va fer referència a alguns dels edificis i entitats més destacats de la contornada, com ara l'antic ajuntament, el convent de les Dominiques, el Sindicat Agrícola Catòlic, que albergava la seu de la FOC, la casa social dels Lluïsos, l'església Arxiprestal, així com els serveis de pescateria, col•legi de la Consolació, les escoles de D. Federico Sánchez o el sortidor de gasolina. També es comentà l'afició al bou per la vila, mai millor dit, ja que en aquell temps el recinte comprenia la antiga vila medieval.




A continuació, ens desplaçàrem fins al carrer Major, on es va comentar la importància social dels casinos (Casino Antic, Gran Casino, dels Llauradors o la Lleonera, el del Sindicat d'Exportadors, Republicà, etc.) a més dels bars i les tavernes. En molts d'ells era tradició celebrar balls de carnestoltes, un dels pocs moments en què la dona participava a l'entitat.

Després, vam veure un dels eixamples de la ciutat, l'Albereda o Murà i una actuació urbanística exemplar, encara hui: l'Avinguda del Cedre. Hi vam poder constatar el contrast entre la vila antiga, l'església de la Sang i els serveis d'una ciutat emergent a la década dels trenta: el Saló Tárrega, l'edifici d’Els XIII i el grup escolar Cervantes. Vam acabar davant de l'IES Francesc Tàrrega on s'ubicava l'alqueria de Sarthou, de la que encara se conserva el pont d'accés.




Seguidament, ens aturàrem a la plaça Bayarri per tal de comentar l'antic costum de beneir el terme des de la capella de la Mare de Déu de Gràcia i els nous edificis dels voltants, com ara el convent de les Josefines, el Centre Obrer, el Casino Carlí i la Caixa d'Estalvis de Vila-real.

Davant de Sant Pasqual, es va parlar de la importància que en aquell moment encara tenien la Sequieta i la Sequiola -on les dones escuraven-, que creuaven la ciutat per abastir d'aigua les zones agrícoles dels sectors est i sud. També es comentà la significació de l'església de Sant Pasqual i la Reial Capella, on es trobava el cos incorrupte del Sant, i la del Jardí, la gran zona verda de la ciutat; així com la rivalitat, ja consolidada, entre Purissimeres i Rosarieres.




A l'antic camí de la Travessa vam contemplar l'alqueria de Polo, el palau de l'hort de Puchol i l'emplaçament de la desapareguda masia de la Mayorazga. En la següent aturada, a la capella de Pilar comentàrem la importància de la religió a la ciutat, degut als factors socials i a les devocions tradicionals com ara Sant Pasqual, Sant Jaume, la Mare de Déu de Gràcia, la implantació de diverses comunitats de frares i monges i els més de vint-i-cinc capellans adscrits a l'Arxiprestal, que promovien tot tipus de festivitats i celebracions religioses. Tot seguit, passàrem per l'altre grup escolar de referència a l’època: La Huerta. I després, cap al pou d'Amorós que, junt amb la Bassa del Poble, abastava d'aigua potable als veïns, que també disposaven de llum elèctrica, perquè la nostra ciutat va viure el primer terç amb progrés. Es van comentar els pous de reg oberts durant la dècada dels trenta i el predomini de l'estructura minifundista al sòl agrícola de la ciutat, al partir la propietat de pares a fills.



Continuàrem fins l'antiga plaça del Calvari, on es comentà sobre la replaceta de La Pau, on s’ubicava la bàscula municipal i reposaven els cavalls de càrrega; la fàbrica de motors per als pous de reg; el solar del Calvari (15.000 m2. amb església i 21 capelletes del Via Crucis); el cementeri vell (traslladat en 1895) on encara hi havia restes, làpides i casetes; el camp de futbol El Madrigal on l'equip va ser campió regional valencià el 1936; de les dues illes de cases del Sindicat Catòlic (Amarillos) de 1932; el convent dels Carmelites sobre l'antic velòdrom, que durant la guerra civil va ser ampliat per l'Acadèmia d'Enginyers de Transmissions. Finalment, també es va parlar del cementeri nou, del camí l'ermita o “dels Morts” i de l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia.

A continuació, a la Panderola es va comentar sobre altres recintes escolars de l’època com ara el Patronat, les escoles de Cabrera i la de D. Juan Trullenque i també dels “llavadors” de la carretera d’Onda . Després vam passar a parlar de la indústria de la zona, com ara els tallers de la Panderola, els magatzems de taronja de la cooperativa de Puchol, les naus del Trinqueter, les serradores de Barrué i de l'Amistat, la fàbrica tèxtil de Marcet Bellver i el carrer Rosari, on treballaven molts dels espardenyers de la ciutat. Finalment, es va fer referència a d’altre tipus de serveis com el que oferia El Mandarí.




Seguint el curs del Barranquet, passàrem pel quarter de la Guàrdia Civil, les escoles del davant, el parc de bombers, l'escola dels cagons, els antics “llavadors”, el convent dels Franciscans i l'antic Hospital amb la seua església del Crist.

Passant pel Molí de la Vila, ja en desús, i l'Olímpic o parc d'atraccions, arribàrem a l’altra àrea econòmica de la ciutat dels trenta, l’estació del Nord, on es va comentar la zona de càrrega o eixample, les naus de taronja, les serradores, la fabrica de conserves, etc. Després, pujant pel Passeig de l'Estació, es parlà del desenvolupament urbanístic dels anys 20 i 30, detenint-nos a la casa de Sarthou Carreres. Acabant a la torre Motxa, símbol històric poc conservat ja en aquella època, cosa que contrastava amb l'edificació modernista d’algunes cases cèntriques. Vam acabar l’itinerari urbà pel Vila-real republicà, davant el Saló Ferreres, espai molt freqüentat pels espectacles frívols i eròtics que atreien molts veïns dels pobles del voltant.




Dos espectaculars paelles amb pilotes, obra d’experts cuiners, i una exhibició de rebosteria excursionista d’alt nivell tancaren una agradable jornada. Moltes gràcies, Bon Nadal i Bon any 2009.

Més informació a:


Laulauenlaseuatinta

Laulauenlaseuatinta
https://laulauenlaseuatinta.carrd.co/

La Guerra de Successió a Vila-real

Himne a Vila-real (1274-2024)

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes