La primera vegada que vaig escriure sobre la nostra gran poetessa, Angelina Abad, va ser al número de desembre de 1995 de la Revista Poble, un article que després formaria part del llibre propi, en format revista, Poetes de la Terra (Revista Poble, 2004). Des d’aleshores ha plogut, poc en alguns llocs i massa a d’altres, però la bibliografia sobre la nostra, doblement, Filla Predilecte, ha augmentat ostensiblement. En primer lloc, va ser el seu nebot, fill del Campió Llorens, és a dir, Joan Baptista Llorens Cantavella, qui al número 11 de la revista Font en l’article Records i dades biogràfiques sobre ma tia, Angelina Abad Cantavella, ens avançava cert perfil familiar i cronològic, tot anunciant la publicació de l’Ajuntament de Vila-real (2013) de l’obra de Fàtima Agut Clausell sota el títol Obra lírica i dramàtica. Angelina Abad Cantavella, és a dir, l’obra més exhaustiva i seriosa sobre la nostra filla il·lustre.
Angelina Abad va nàixer el dimecres 20 de desembre de 1893, a les tres de la matinada, al número 16 de l’antic carrer de l’Estació que, per un canvi en el nomenclàtor de carrers, va acabar sent el número 12 de l’actual Ramón i Cajal.
La maduresa poètica i intel·lectual li arribà als anys vint del segle vint, quan publicant als diaris comarcals va rebre un homenatge de la Societat Castellonenca de Cultura, l’1 de desembre de 1928, que va incitar a l’Ajuntament de la seua ciutat natal (per allò que sempre costa ser poeta / profeta al poble propi?) a l’acord de nomenar-la filla predilecta en sessió municipal del 5 de desembre de 1828, tal com va redactar el corresponsal de l’Heraldo de Castellón al diari del dia 17 del mateix mes... i ací ve el misteri, perquè des d’aleshores, potser per un canvi en l’organigrama municipal, per l’enrariment de l’ambient polític o perquè mai van trobar dia i hora per concedir-li l’honor, no hem pogut trobar més notícies al respecte. Quasi un segle després, el Ple de l’Ajuntament en la sessió del 29 de gener de 2019 acorda: Proposem que Angelina Abad Cantavella siga ratificada com a Filla Predilecta de la ciutat de Vila-real per una corporació democràtica, amb la normativa amb que l’Ajuntament es va dotar l’any 1987, per esborrar qualsevol dubte sobre la seua condició de Filla Predilecta. I com, finalment, el 21 de febrer de 2020, l’Ajuntament li va concedir a Angelina Abad Cantavella el nomenament oficial com a Filla predilecta a títol pòstum, resulta que no solament va ser la primera dona en la que va pensar el nostre consistori per a aquesta important distinció, malgrat “l’oblit” posterior, sinó que també la podem considerar com a l’única Filla Predilecta al quadrat o doblement Predilecta. En l’emotiu acte oficial del 21 de febrer de 2020, se va llegir, a l’Auditori Rafael Beltrán (també Fill Predilecte), aquest poema de l’autora on expressa el sentiment per la primera pàtria, la de casa, la petita, la de la Vila:
Patria mía
En el jardín risueño de la Plana,
brotó una delicada y linda rosa;
transformándose en flor maravillosa
por su hermosura y gracia soberana.
Flor que el vergel bellísimo engalana
brillando como joya esplendorosa,
engarzada en la tierra generosa
que sabe conservarla siempre ufana.
Esa flor, eres tú, ciudad amada.
Eres la rica joya aprisionada
en el vergel bellísimo, ideal.
¡Sean pues las estrofas de mi canto,
la vibrante expresión del amor santo
que te profeso a ti, Villarreal!
Siga com siga, la filla menor de Joan Baptista Abad Sales i Anna Maria Cantavella Bernat va rebre una educació notable, on destaquen els valors religiosos, però també científica, ja que la seua mare era mestra tot transferint la seua vocació pedagògica a les filles Anna Maria, Consol, Maria Pilar, Eloïsa i Angelina, dins d’una família nombrosíssima com corresponia, en aquells temps de transició d’un segle a un altre, és a dir, del XIX al XX.
Angelina va començar a fer pràctiques de docent amb els xiquets dels barris cèntrics de la Vila, on vivien, iniciant-los a la Lectura i l’Escriptura amb classes de reforç i repàs. Tant ella, com la seua germana Consol, van exercir sempre la professió del magisteri de forma privada i particular en la petita acadèmia de Ramón i Cajal, cantonera al carrer Desemparats, però no van opositar mai, com sí que ho va fer les altres germanes. Aquest fet demostra la mentalitat de l’època, ja que sobre les xiques fadrines (mai va arribar a casar-se) sempre acabava caient la responsabilitat de cuidar dels pares quan envellien, i això que procedien d’una família acomodada ja que eren filles de metge i mestra. De tota manera, al faltar sa mare (1925) i deu anys més tard son pare (1935) va començar a gaudir de més temps per dedicar-se a l’ensenyament i, sobre tot, a la seua vocació: l’art poètic.
Angelina, segons la seua biògrafa oficial, Fàtima Agut, sent i viu la poesia d’una forma molt especial, per ella els versos són un regal, una vivència única i sol oferir els poemes com una prova d’amistat, d’amor envers els estimats, des d’un sentiment tancat en la seua pròpia timidesa, però sobre tot com una ofrena mariana, especialment a la Mare de Déu del Roser -era rosariera-, moguda des de la fe més sincera. Però la les seues lletres també mostren l’amor pel seu poble, Vila-real, i malgrat escriure tant en castellà com en valencià, també s’estima el costumisme i les tradicions locals i la nostra llengua, el Valencià (que anirà normalitzant-se a partir de 1932), com demostra el Betlem amb lletra d’Angelina que es representava al teatre de Els XIII cada Nadal. L’autora compta amb 4 obres teatrals escrites en vers, de curta durada.
Angelina Abad, no solament és una enamorada de Vila-real, sinó que només eixia del poble en comptades ocasions, com recull la seua biografia oficial de 464 pàgines: La jove Angelina se sent molt relacionada amb Vila-real, pràcticament hi passà la seua vida, excepte alguna eixida a Albocàsser (1916) on escrigué uns poemes, a Castelló per ser homenatjada per l’Ateneu (desembre de 1928) i Torrent, la nostra poetessa no eixí de la casa familiar. Durant un curt període de temps també va exercir de mestra a Olot (Catalunya).
De tota manera, si pensem en el context econòmic i social on creix la poetessa, malgrat el creixement d’un Vila-real agrícola en expansió, es tracta d’una època on eren molt pocs els que podien accedir a una educació superior i menys les dones, a les que sempre se’ls solia prohibir els desplaçaments. Els primers poemes els publicà a la revista local Tribuna Libre (1916) amb el pseudònim de Celia.
La temàtica de les seues composicions, una producció lírica que arriba quasi als 200 poemes, incideix sovint en els assumptes de l’actualitat immediata, bé des d’un punt de vista festiu, o satíric, com en la dedicació sobre celebracions concretes de persones o entitats del seu entorn, incloent una variada representació de la vessant religiosa.
A tot això, l’últim any del segle passat, concretament el 31 de gener de 2000, l’Ajuntament va acordar la retolació d’un carrer amb el nom de l’escriptora - mestra i, finalment, a partir del curs 2005-2006, li dedicaren el nom d’una escola que va començar, provisionalment, en unes aules prefabricades i veïnes de l’Escultor Ortells per passar, l’11 de gener de 2008 a ser inaugurat l’actual aulari de l’avinguda Tàrrega, sent alcalde Juan José Rubert i conseller d’Educació Alejandro Fontdemora.
Amb els anys, Angelina Abad comença a ser un personatge conegut i reconegut pels vila-realencs i, el que és més important, la seua obra, tant en vers com en prosa, comença a ser llegida i això, amb els temps que corren de molta imatge i poca lletra, ja és molt.
El 4 de febrer de 1965, Angelina ens va deixar però -diuen- segueix escrivint poemes al costat de Sant Pasqual.
ANTONI PITARCH FONT .-
