De segur que la majoria de vila-realencs sabem ubicar el carrer Josep Nebot al barri de La Huerta, tot just al costat de l’actual col·legi Gimeno Barón, alguns fins i tot l’arribem a reconéixer com l’autor del pròleg de la Historia de Villarreal (1909), escrita pel seu nebot, el prevere Benet Traver. Però, qui va ser el tal Benet Josep Nebot Pérez?
Josep Nebot va nàixer a Vila-real el 17 d’abril de 1853, però va quedar orfe de molt menut, heretant la passió pels llibres del seu pare que era mestre. Després d’estudiar per a capellà al Seminari Central de València, va abandonar els estudis eclesiàstics per decantar-se, temporalment, cap a la Gramàtica i la Filosofia que tampoc li van fer el pes. Finalment, entre 1870 i 1874 va estudiar Farmàcia a Barcelona fins convertir-se en un apotecari vila-realenc a l’obrir farmàcia al seu poble natal.
Mentrestant, la Renaixença valenciana, nom sorgit de la voluntat de fer renàixer el Valencià com a Llengua literària i de cultura, viu la seua època de plenitud (1859-1909), amb la consagració literària de Teodor Llorente, finat el 1911, tres anys abans que el nostre farmacèutic (1914) i bibliotecari vila-realenc de Lo Rat Penat, Josep Nebot, un dels primers valencians compromesos amb la Renaixença malgrat els seus coneixements acadèmics que res tenien a vore amb la Filologia.
Però Nebot va deixar molta obra escrita, tant en Castellà com en Valencià que li va aportar certes crítiques per apostar quasi sempre, davant els dubtes, per les expressions més properes al castellà fins decantar-se, finalment, pel secessionisme lingüístic, tot apartant-se d’una normativa comuna per als territoris de parla catalana, és a dir, a la inversa del seu nebot, Mossén Benet Traver que durant la dècada dels 20 i dels 30 es dedicarà a col·laborar amb el prevere Antoni Maria Alcover en la confecció del futur Diccionari Català-Valencià-Balear.
Farmacèutic i escriptor, Josep Nebot ingressà en el cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs, tot encarregant-se de la secció mèdica de la biblioteca de la Universitat de València, és a dir, com a bibliotecari de la Facultat de Medicina de la Universitat de València (1892). Abans d’instal·lar-se a València, va col·laborar en la Revista de Castellón i en el Correo de Valencia on publicà poesia pròpia, opinió, articles de crítica literària o filològica, etc.
Entre les seues publicacions podem destacar: Les companyies (drama, premiat als Jocs Florals de Lo Rat Penat, 1885), Apuntes para una gramática valenciana popular (1894), Plantas medicinales cuyo cultivo conviene adoptar en el Reino de Valencia (memòria premiada per l’Institut Mèdic Valencià, 1896), Apología del Dr. Jerónimo Virués (1897), Catálogo de libros que componen la Biblioteca de la Facultat de Medicina de Valencia (1898), Recuerdo apologético del Dr. D. Agustín Martí (1904), Tratado de ortografía clásica valenciana (1910) amb pròleg del gran Teodor Llorente, amb Ramir Ripollés La conversió d’un avar o la pobresa victoriosa i d’assaig històric, llibres com ara La quema de Villarreal, etc.
Un petit exemple dels escrits de Josep Nebot és aquest poema que, malgrat l’ortografia emprada (anterior a les Normes de Castelló de 1932) així com certs castellanismes, no deixa de presentar certes reminiscències llorentianes:
Les orfenetes (1894)
Hi ha junt a Penyagolosa
un poblet que és un pomell,
mes tan alt, que anar a ell,
és tarea mol penosa;
i és per sert cosa enfadosa
que estiga tan apartat
pues tant el Sel l'ha dotat
de llum, perfums i armonies,
que més que un jardí d'huries
és un Edén encantat.
Va ser vice-president de la societat valencianista Lo Rat Penat, un dels primers gramàtics vulgaristes valencians, un intel·lectual compromès amb el moviment de la Renaixença i, malgrat la seua escassa formació filològica, un gran amant de la llengua dels valencians.
Casat amb Àngela Sabater Algar i, en segones núpcies, amb Maria Gràcia Guinot Monzó, va tenir cinc fills: Josep, Joan, Juli, Àngela i Josep Pasqual.
Va morir a València el 24 de març de 1914.
ANTONI PITARCH FONT.-
