El proper 16 de gener, dijous, els vila-realencs tindrem l’oportunitat de participar en la gran Matxà que, des de 1973, organitza cada any la Congregació de Lluïsos de forma ininterrompuda rescatant una vella tradició que, segons Benet Traver, va començar a finals del segle XIX.
De tota manera, Sant Antoni Abat, el del porquet, és una celebració de les més antigues de la Vila: l’any 1484, segons Doñate, hi ha constància a l’Arxiu Municipal d’un document que ens parla d’un ermità que compra, un carregament de pólvora per celebrar la festa del 17 de gener. Abans de la construcció de l’actual Ermita de la Mare de Déu de Gràcia (segle XVI), hi havia una anterior dedicada a Sant Antoni, per això no és estrany comprovar l’existència d’un altaret amb el patró dels animalets, a mà dreta, al costat del de l’actual Verge de Gràcia. També consten les despeses anuals per la compra de panets per beneir-los a l’Ermita i també les dietes dels capellans que celebraven la cerimònia.
Al 1909, Benet Traver escriu sobre la festa que es celebra des de temps immemorial a l’Ermita de la Verge de Gràcia, cada 17 de gener, que consistien en una missa major, sermó i salve a la santíssima Verge, a la que acudien el Clergat, l’il·lustríssim Ajuntament i molta gent devota. La vespra de la festa, a boqueta nit, entre el volteig de campanes i la música s’organitzava des de temps ben recents (Benet Traver ho escriu en 1909) una cavalcada o Matxà que transcorria pels carrers de la Vila. La Matxà solia anar acompanyada de diversos actes, organitzats pels clavaris o majorals de la festa, com ara el repartiment de panets i coques de panoli, també hi havia curses d’haques i concursos de tir i arrossegament, segons el Costumari de Joan Amades.
Així, amb les interrupcions corresponents als temps de guerra i les gelades, la Matxà va anar perdent força per la mecanització de la citricultura i la pràctica desaparició de les haques, els estables i els animals domèstics que, durant la postguerra, se criaven a pràcticament totes les llars del poble.
El 1973, coincidint amb el centenari de la Congregació i sent Lluís Giménez el president dels Lluïsos i gràcies a l’impuls de Manuel Cerisuelo, entre d’altres congregants, se va recuperar la tradicional Matxà de Sant Antoni i, uns anys després, la tradicional foguera que significava l’anunci o pregó visual de la festa, així com un punt climàtic d’atracció en aquells freds hiverns que el canvi climàtic pretén fer-nos oblidar.
La Matxà s’ha consolidat com una festa oberta a tota la ciutat on, sobre tot, els més menuts poden gaudir d’una vesprada d’homenatge a les mascotes de la casa, siguen gossos, gats, cavalls -que ja no són imprescindibles al camp- o d’altres animalets més exòtics.
Al Vila-real actual, llevat dels masets i les cases, cada dia és més complicat tindre cura dels animals als pisos, per això hem de ser conscients de la responsabilitat que suposa adquirir una mascota, a la que no podem abandonar a la primera de canvi i, sobre tot, quan es tracta de replegar els excrements que, per exemple els gossos, solen fer al carrer i de vegades no és prou replegar-los amb una bosseta o ruixar els orins amb aigua i vinagre, perquè també hem de respectar el dret dels veïns a passejar lliurement per les voreres d’un poble que és una ciutat que volem, cada dia, més neta, més educada, més respectuosa amb les tradicions i, sobre tot, amb la convivència pacífica entre la diversitat de persones, mascotes i vehicles de transport.
Ens veiem a la Matxà? Visca Sant Antoni!
ANTONI PITARCH FONT.-
