31 maig 2016

DADES PER A L'ESTUDI DE LA DEMOGRAFIA DE LA PLANA BAIXA

Dades per a l'estudi de la demografia de la Plana Baixa

La demografia és una ciència que contempla molts paral·lelismes amb l’economia, ja que els estudis de població també pretenen analitzar les causes i les conseqüències dels cicles de creixement i decreixement demogràfics que, en la pràctica, coincideixen amb els cicles de l’economia de mercat i amb l’evolució científica, és a dir, mentre la robotització del treball retalla ocupació, la generalització de la planificació familiar als països desenvolupats ha fet caure la natalitat en picat a les darreres dècades, mentre minvava la mortalitat i s’incrementava l’esperança de vida fins a nivells mai vistos al llarg de la història de la humanitat. Però també és cert que allà on creix l’ocupació, creix la població, perquè els moviments migratoris són conseqüència directa, en la majoria de les conjuntures, de les condicions econòmiques de les diferents regions del planeta i sempre van des de la pobresa cap a la riquesa, mai a la inversa.



1. Característiques naturals i socioeconòmiques dels pobles que conformen la Plana Baixa
El País Valencià no té nom, és només una comunitat autònoma com també ho són les que sí que tenen nom; tampoc tenim bancs ni caixes d’estalvi pròpiament valencianes des de fa uns quants anys, però el que no hem tingut mai, de cap de les maneres, són comarques, 


almenys oficialment, malgrat el gran nombre de propostes de comarcalització hagudes i per haver-hi al llarg de la història com a regne i com a comunitat. L’única proposta oficial assumida per la Generalitat (1987), en teoria només (perquè no hi ha cap tipus de servei territorial distribuït per comarques), és la de creació de les anomenades DTH o demarcacions territorials homologades: les demarcacions de primer grau coincideixen amb el concepte territorial de comarca, però això no ha tingut cap conseqüència fins ara perquè en la pràctica s’han hagut de crear mancomunitats de municipis pròxims per a compartir serveis, independentment de la teòrica adscripció a una comarca o a una altra.

Una vegada aclarit aquest aspecte legal de negació de les comarques com a institucions oficials de vertebració del territori, s’ha de dir que tothom reconeix la Plana Baixa com aquell territori que limita al nord amb el riu Millars –que la separa de la Plana Alta– i al sud amb el Camp de Morvedre. La seua superfície és de 605 km. A la zona interior, predominen els conreus de secà, mentre que els pobles costaners són regats per les aigües del Millars i dels pous de reg per als tarongers, minvants per la crisi que també ha afectat la potent indústria taulellera. Els pobles més menuts se situen a l’interior, a partir del glacis de Betxí, i envolten la serra d’Espadà, que és l’autèntic pulmó de la Plana Baixa.



2.- Evolució general de la població comarcal
Les comarques mediterrànies, com la nostra, han estat poblades des de temps immemorials, ja que per ací han passat fenicis, grecs, cartaginesos, romans i musulmans fins l'arribada de les tropes de Jaume I -al segle XIII- que constituïren el Regne de València que ens aportà la llengua, les tradicions i una forma d'entendre la vida reforçada per una legislació que torna a ser recuperada, a poc a poc, després de la desfeta de 1707 i la implantació de la cultura i la legislació de Castella por el justo derecho de conquista en el context de la Guerra de Successió i el primer Decret de Nova Planta que fou el més dur de tots els signats per l'infaust rei borbó, Felip V (que per alguna cosa penja cap per avall a Xàtiva, després de la decisió del vila-realenc Carles Sarthou Carreres al 1956).

A banda dels poblats ibers i les ciutats preromanes alçades pels ilercavons (els edetans eren més del sud, saguntins), destaquen els pobles nascuts al temps dels romans i dels musulmans, com ara la mateixa Borriana (nomenada al Cantar de Mio Cid) o la monumental Onda amb el castell de les 300 torres.

Al segle XIII, amb el renaixement urbà i les conquestes de Jaume I, no solament eixiran 7.000 sarraïns de Borriana i se refugiarà el 100%, pràcticament, de la població àrab als pobles de l'interior, a la Serra d'Espadà, sinó que naixeran ciutats noves com ara Vila-real, Nules o Almenara com podem comprovar pel traçat hipodàmic dels carrers centrals més antics.


Durant l'època medieval i l'edat moderna els recomptes de població és feien per cases, llars o focs i, malgrat les guerres, encara hi podem trobar molta documentació als arxius parroquials per on passaven tots els habitants al nàixer o en passar d'aquesta vida a l'altra, malgrat la pertinença a bisbats tan diferents com el de Terol, al que va pertànyer Betxí fins el 1956 (quan s'agregava breument a la diòcesi de Tortosa) o el Bisbat de Tortosa al que van pertànyer Nules i Vila-real fins el 1960 quan, juntament amb Betxí i altres pobles de la Plana Alta, entraren a formar part del nou Bisbat de Sogorb-Castelló.

La població creixia, a poc a poc, patint els estralls de les èpoques d'epidèmies, com ara la Pesta Negra de 1348 o la darrera gran crisi demogràfica causada per la cucaratxa o grip espanyola de 1918 (llegiu l’estudi de Patuel Chust, Pasqual: La Cucaracha. L’epidèmia de grip de 1918; Cadafal, setembre 1981 o el de Nebot, Ferran: La cucaratxa de 1918-19 a Betxí. Mortalitat i epidèmies a principis del segle XX dins els premis Vila de Betxí, 2005) que va delmar la població de molts pobles de La Plana en qüestió d'un parell de setmanes. De tota manera, el creixement de la població és una característica que tendeix a ser més o menys constant com marquen els censos antics (des de l'encarregat pel Marqués de Caraçena), amb èpoques molt concretes de crisi per fets històrics com ara l'expulsió dels moriscs (1609) decretada per Felip III o la Guerra de Successió amb l'episodi de crueltat de les tropes borbòniques viscut a Vila-real amb més 253 morts nadius en una vesprada (12 de gener de 1706). A partir de la segona meitat del segle XVIII i, sobre tot, durant el segle XIX (malgrat la Guerra del Francés, entre 1808 i 1814, i la guerra civil carlista que no acabà del tot fins el 1874 amb la implantació de la Restauració monàrquica del tornisme, el caciquisme i la corrupció) s'accelerarà el creixement de la població degut a la millora de la higiene i els avanços en medicina com ve sent la tònica general a tota Europa, entrant en una fase d'explosió demogràfica (veure imatge: Fase II, 3) després de la crisi de la segona dècada del segle XX (1910) on l'emigració farà caure les estadístiques.



Des de la dècada dels anys vint, fins i tot superant la fratricida guerra civil (amb menys de 400.000 morts front al milió que pronosticava la novel·la Josep Mª Gironella de 1961, Un millón de muertos) que deixarà la seua emprenta a les piràmides de població amb el buit demogràfic corresponent als no-nascuts entre 1937-42 (que encara podem observar avui amb la població entre 75-79 anys, és a dir, la generació més escassa davant els que tenen entre 49-54 pertanyents al baby boom de quan Franco donava Copes a les famílies més fèrtils o natalistes) i l'emigració dels anys seixanta cap a Europa (Alemanya, França o Suïssa), la població espanyola, així com la valenciana i la pròpia de la Plana Baixa no ha parat de créixer. Els increments de població han estat notables per l'allau immigratori històric del tombant del segle XX al XXI que va transformar la comarca (sobre tot les ciutats més grans, com ara Vila-real que creixia a raó de 1.000 habitants per any) en territori d'acollida d'immigrants, sobre tot romanesos, equatorians o magribins... fins que la crisi, iniciada entre 2007-2008 per la globalització financera fraudulenta i la bombolla immobiliària, així com la falta d'ètica política i moral per part de quasi tots, ha començat a provocar un descens de població històric des de 2012 que ara se centra, sobre tot, en les ciutats que més havien crescut (Vila-real, Borriana, La Vall d'Uixó, Onda, etc.).





Només la superació de l'actual conjuntura de crisi que comença a semblar estructural (per la mecanització i robotització del treball manual) pot fer que torne a créixer la població de la Plana Baixa, però abans que retornen els nadius emigrats i tornem a experimentar un creixement migratori (el creixement vegetatiu fa molts anys que tendeix a zero i, fins i tot, a ser negatiu amb més morts que naixements per la caiguda de la natalitat i l'augment de la població de la tercera edat degut al creixement imparable de l’esperança de vida) hauran de passar altres coses: com ara el retorn de l'economia productiva externalitzada cap als països subdesenvolupats (amb salaris més baixos), la diversificació econòmica que torne a donar ocupació als més joves per revertir l'enquistament de l'actual situació que, de moment, sembla irreversible, les polítiques de transparència i persecució del frau fiscal, els incentius a la petita i mitjana empresa que és la que, realment, crea ocupació, la potenciació de l'agricultura ecològica i de les economies de proximitat per poder fer créixer les economies locals i comarcals, fomentar el suport a l’emprenedoria dels més joves, fomentar de debò l’I+D+i amb l’objectiu de crear ocupació de qualitat i tantes coses que se podrien fer amb la globalització de la justícia i la democràcia real... De tota manera, no cal oblidar que les perspectives del futur demogràfic de la nostra comarca parlen d'envelliment, d'augment de l'esperança de vida i de disminució generalitzada de la població durant la pròxima dècada o -tant de bo!- fins que acabe d'una vegada aquesta crisi global que tant està afectant l'Estat Espanyol, el País Valencià, la província de Castelló i, més en concret, algunes de les localitats més dinàmiques econòmicament durant els darrers anys del segle XX, com ara la pròpia Vall d'Uixó, Borriana, Onda o Vila-real.



3.- Annex estadístic de l’evolució històrica de la població de la Plana Baixa


4.- Piràmides de població i evolució demogràfica poble a poble.

AÍN




ALCÚDIA DE VEO



ALMENARA



ALQUERIES



ARTANA



BETXÍ



BORRIANA

ESLIDA

FONDEGUILLA



LA LLOSA



MONCOFA



NULES



ONDA




RIBESALBES



SUERA



TALES



VALL D'UIXÓ



Vila-real




VILAVELLA



XILXES

5.- Notes i bibliografia.

Avui internet ens ofereix la possibilitat d’investigar des de casa entrant a les pàgines de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’Institut Valencià d’Estadística (IVE), les de Foro-Ciudad o les pròpies dels ministeris del Govern central i del Govern de la Generalitat Valenciana, però també els ajuntament s’han afanyat als darrers anys a enriquir els webs municipals, en els quals cada dia podem trobar més dades i també molta més transparència informativa.

De tota manera, sempre és recomanable consultar bibliografia específica:

Bernat Martí, J.S.; Alcañiz Moscardó, M.; Martí Castillo, R.: La situació sociodemogràfica de la dona a Vila-real. Regidoria de la Dona; Publicacions de l’Ajuntament de Vila-real, 1999.

Bernat Martí, Joan Serafí i Badenes Martín, Miquel Àngel: El crecimiento de la población valenciana (1609-1857). Edicions Alfons El Magnànim; València, 1994

Cavanilles, A.J.: Observaciones sobre la Historia Natural, Geografia, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia. Madrid, 1795

Diversos Autors: La població valenciana actual. Materials didàctics. Grup de Didàctica del Seminari d’Estudis de la Població del País Valencià. Ed.La Xara; Simat de la Valldigna, 2002

Martí Castillo, Raquel: Vila-real: Creixement demogràfic i urbà (1960-1991); Vila-real, 1995

Mezquita Broch, P.; Vilanova Añó, S.: Vida i mort a Vila-real en el segle XIX Vila-real, 1990

Pitarch Font, Antoni: Vila-real (1274-2000). Evolució demogràfica. Font nº2. Regidoria de Normalització Lingüística; Vila-real, setembre 2000

Vilanova Añó, Santiago: Gent d’ahir . Evolució demogràfica de Vila-real: de la fundació a la guerra del Francès (1274-1808); Vila-real, 1988

- Perspectives econòmiques i demogràfiques de Vila-real i de La Plana (2011-2015). Font nº14 Regidoria de Normalització Lingüística; Vila-real, setembre 2010


Demografia de La Plana Baixa

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

ECO-2BAH

Slideshare Economia

ECO-1BAH

La Guerra de Successió a Vila-real

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes