«Visca
el poble fundat pel rei En Jaume
i que
es banya en les aigües del Millars.
Visca
el poble, feliç bressol d’artistes,
sepulcre
d’un gran sant.»
Francisco
Moreno Gil
(Himne
a Vila-real)
«Al setembre, les
festes de la Mare de Déu de Gràcia discorregueren amb total normalitat, però
aquesta vegada van incloure una destacada novetat: una exposició de quadres i
fotos al saló del Sindicat de Regs, on vint-i-quatre artistes locals van
exposar quasi un centenar d’obres». (1)
Aquesta referència
en una publicació pròpia ens va portar a capbussejar-nos pels arxius del
Sindicat de Regs de Vila-real que, precisament aquest 2019, celebra el 150é
aniversari de la creació de l’entitat:
El Sr. Presidente puso en conocimiento de
la corporación que algunos
jóvenes de esta ciudad que se dedican con
entusiasmo y felices resultados
al difícil arte pictórico, le han pedido la
cesión del salón de actos de esta
Comunidad, para hacer una exposición de
pinturas y fotografías, durante
los días que quedan de las presentes
fiestas de la Virgen de Gracia. Y como
se trata de un asunto cultural que servirá
de estímulo a los jóvenes artistas
y contribuirá al buen nombre de Villarreal,
les ha concedido permiso para
hacer la exposición en el sitio solicitado,
teniendo presente que en otras
ocasiones y en casos análogos, se ha hecho
lo mismo [sic]. (2)
L’acta està
redactada per l’aleshores ja veterà secretari de l’entitat Francisco Moreno Gil
(1868-1934), autor de la lletra de l’Himne a Vila-real musicada pel gran
compositor vila-realenc José Goterris Sanmiguel, és a dir, el mestre Goterris
(1876-1930).
Quan fa referència a «algunos jóvenes de esta ciudad que se
dedican con entusiasmo y felices resultados al difícil arte pictórico» escriu,
entre d’altres, sobre Josep Gumbau o Juan Nicomedes (tots dos de vint-i-quatre
anys) o Francisco Gimeno Barón, que estava a punt de complir els vint anys, és
a dir, joves artistes que iniciaven una sòlida trajectòria que confirmarien al llarg
dels anys i altres joves aficionats que compartien les inquietuds plàstiques
amb altres activitats artístiques, com ara José Reig Nácher, popular actor de
l’Agrupació Coral Els XIII, tots ells i totes elles, ja que les dones
durant els anys trenta començaven a conquerir terreny també en l’àmbit cultural
(Pilar Saurí, María i Conchita García, María de los Ríos, Maruja Amorós, María
Ortells, etc.), amb el suport d’altres figures ja consagrades com el mateix
José Ortells, escultor, pintor i artista complet.
Potser era la
primera vegada que s’organitzava a Vila-real una exposició conjunta de la flor
i nata artística de la ciutat, cosa gens fàcil si tenim en compte que els egos
sempre han existit i, a la vegada, ens dona a entendre no solament la humilitat
personal dels més reconeguts, sinó també el tarannà liberal i, fins i tot,
democràtic de les artistes i dels artistes de l’època que, lluny de xocar per
temes ideològics o de protagonisme intel·lectual, van decidir unir forces amb
la col·laboració de l’Ajuntament republicà i del Sindicat de Regs.
Si a la
personalitat dels autors, afegim la qualitat cultural del contingut i la
noblesa artística del continent, és a dir, del magnífic saló del Sindicat de
Regs, l’èxit estava assegurat. Aquest saló és un edifici històric que data de
final del segle xix (1886), pensat per a la celebració de juntes i reunions
però que, tot i la finalitat inicial, ja va ser usat als primers anys de vida
per a la realització d’actes socials de tot tipus: des d’homenatges i banquets
fins a exposicions i esdeveniments culturals, fins i tot abans de passar per
les mans del pintor vila-realenc Joan Bosch i Pons, que va ser l’encarregat de
decorar-lo, amb un estil eclèctic entre el classicisme i el modernisme imperant
(1913), amb al·legories relacionades amb les aigües del Millars i les
temàtiques més adients, com ara el reg i l’agricultura en general. En total,
653 metres quadrats de pintura mural que són l’orgull dels síndics
vila-realencs en el 150 aniversari de l’entitat.
Tot i que la
Comissió de Festes de l’Ajuntament va assumir l’organització de la mostra artística,
que completava l’habitual programa d’actes de les festes de la Mare de Déu de
Gràcia (revetles, concerts de la Banda de Música, traques, bous, etc.), el
veritable promotor de l’exposició va ser José Valls Monfort amb la intenció
d’apropar l’art a tots els estrats socials de la ciutat. José Valls, valencià
resident a Vila-real per motius laborals, es va convertir a partir de 1927 en
un destacat dirigent del Centre Obrer, organitzant la Societat d’Obrers
Metal·lúrgics, coordinant nombroses conferències de formació obrera o impulsant
–juntament amb Pascual Vidal i Pascual Cabrera– l’escola vespertina per als fills
dels treballadors, en la qual va exercir com a mestre auxiliar durant dos anys.
A més, fou secretari del PSOE local des de 1929 i regidor de la minoria
socialista a l’Ajuntament des de l’estiu de 1931.
L’exposició fou
inaugurada el divendres 9 de setembre amb un acte senzill, amb la presència de
l’Ajuntament, autoritats i artistes, a més d’un públic nombrós. Aquell mateix
dia, José Valls va demanar al Ple (3), i així ho va acordar la corporació
municipal, que aquesta romanguera oberta fins al diumenge 18 de setembre per a
facilitar l’assistència del major nombre de persones possible.
Inicialment, s’havia
plantejat com una xicoteta mostra de pintura que s’exposaria a la sala d’actes
del Sindicat de Regs, amablement cedida per l’entitat, i en la qual només participarien
pintors i dibuixants de la ciutat. A pesar de la improvisació, van concórrer
vint-i-dos artistes i més de vuitanta
obres, i es va permetre també l’exhibició de peces escultòriques i de
fotografies.
Isabel Chust i
Encarna Reverter, auxiliades per F. Gimeno Barón, Agustín Giner i Juan Nicomedes,
s’encarregaren de la preparació i disposició del saló.
A partir de les
notícies publicades en la premsa d’aleshores (Heraldo de Castellón, Diario
de Castellón i Semanario Villarreal) es pot recrear el catàleg
d’expositors. Així, Josep Gumbau Vidal presentava nou obres, set quadres i dos
dibuixos, entre les quals figuraven Preparant-se per a la festa,
presentada a l’Exposició Nacional, Alcalde de Vilareal (vegeu la
il·lustració), Efecte de llum, Retrat de la senyoreta Maria Amorós,
Retrat de la germana asseguda al divan, dues naturaleses mortes, Dibuix
de Víctor Fenollosa i Retrat de Bernardet.
Juan Nicomedes
Carda resultava el més prolífic, perquè exposava setze obres que mostraven tota
la seua evolució artística. Dotze quadres (entre els quals es trobaven el Sant
Pere d’Alcàntara, el Crist de l’Hospital, un retrat i set
paisatges), tres dibuixos i un gerro decoratiu pintat per ell.
Francisco Gimeno
Barón exhibia quinze obres en diferents tècniques i concepcions: vuit quadres (Retrat
de Luis Armiño, Retrat de José Goterris, Dona asseguda, Un
home i un llibre i quatre naturaleses mortes), dos dibuixos, tres gravats
en fusta i un tapís a imitació de La vendimia de Francisco de Goya.
Agustín Giner
Puerta, el miniaturista de l’exposició, presentava tres obres: un dibuix a ploma
que destacava per una realització acurada i pacient, una humorística
il·lustració en aquarel·la en la qual uns pollastres fugien d’un ratolí, i un quadre
decoratiu a ploma.
José Reig Nácher,
popularment conegut com Pepín per un personatge teatral que solia representar,
exhibia dos esbossos (Plaça Major i Església de Sant Pasqual), un
quadre pintat a l’oli (El borratxo, a imitació de l’obra de Diego
Velázquez) i un tapís que representava la sagrada família cristiana.
Rosendo Esteller
exposava una aquarel·la, Beethoven, inspirada en un retrat de l’excepcional
compositor musical i dos dibuixos a tinta, un sobre l’ermita de la Mare de Déu
de Gràcia i l’altre sobre la plaça de Sant Pasqual.
Pilar Saurí Pesudo
presentava quatre quadres: Paisatge del Balneari de la Font d’en Segures,
Far West i dues naturaleses mortes.
María García
aportava dos quadres: un de flors i una marina o representació de la mar.
Exactament el
mateix que Conchita García, una naturalesa morta i una marina.
María de los Ríos
exhibia una marina en la tècnica del pastel, i María Ortells, dos dibuixos.
Maruja Amorós
exposava un tapís, una caixa pirogravada i dos quadres que representaven sengles
paisatges.
I, per a acabar
l’apartat pictòric, Rosita García exhibia un plat repussat de motius senzills però
ben treballats.
D’aquesta manera,
el guardonat escultor José Ortells López, que es trobava a la ciutat gaudint de
les vacances estivals, participava amb un cap en bronze del mestre Bretón, que
fou cedit molt amablement pels propietaris, la Societat Coral Els XIII.
L’escultor Pascual
Amorós Vicent aportava una imatge de santa Teresa, un bust, dos esbossos
prominents (un del sant sopar i un altre de l’altar del Crist de l’Hospital) i
dos dibuixos d’altars.
Pasqual Rubert,
proveïdor del Casino dels Caçadors, exhibia un bust en fang amb el qual s’autoretratava.
Va sorprendre la semblança aconseguida, ja que l’autor, autodidacta, sense cap
tipus de preparació acadèmica, l’havia modelat durant el seu temps lliure.
Julio Pascual
Fuster Rubert presentava un bust de xiquet que destacava per la ingenuïtat que
transmetia.
I José María
Martínez aportava una figura daurada que representava un caçador assegut.
Finalment, també
la fotografia va tenir la seua secció; d’aquesta manera, Josep Latorre i Pasqual
Gumbau van aportar una imatge cadascun.
Pepito Calduch va
exposar cinc artístiques i originals fotos de paisatges molt ben realitzades i
Lícer Juan, professional de la càmera, hi va contribuir amb quatre fotografies molt
estètiques sobre l’interior de l’església del Carme d’Onda, el poble de Xodos
nevat, l’incendi del Bartolo i una darrera amb una àmfora i uns gerros.
Tot i que en un
principi l’exposició no es plantejava com a concurs, es va organitzar un jurat,
format per l’il·lustre escultor José Ortells López, l’imatger Pascual Amorós Vicent,
l’escultor Josep Almela Moner, el fotògraf Lícer Juan i el també fotògraf professional
i dibuixant Josep Serra Fortuño.
El divendres 16 de
setembre, després de valorar les obres, el jurat va acordar concedir un premi
de 125 pessetes a cadascun dels pintors pensionats per l’Ajuntament: Josep
Gumbau, Francisco Gimeno Barón i Juan Nicomedes; un altre guardó de 75 pessetes
al dibuixant Agustín Giner; una gratificació de 50 pessetes a cadascun dels
pintors José Reig i Rosendo Esteller; dos premis de 25 pessetes per als
escultors Julio P. Fuster i Pasqual Rubert; així com un artístic diploma a la
resta de participants.
El diumenge 18 de
setembre de 1932, l’exposició fou clausurada amb solemnitat per l’alcalde
Manuel Usó Jarque que, davant dels nombrosos assistents i d’altres autoritats aplegades
per a l’ocasió, va agrair la participació als artistes i els va obrir les
portes a futures convocatòries, a més de comentar la possibilitat de crear una
escola d’arts i oficis.
Després es
desplaçaren fins a la plaça de la República, a la casa consistorial, on el
jurat fou obsequiat amb dolços, licors i havans. Durant la nit de dissabte,
tots els participants ja s’havien reunit a l’Hotel España per a sopar i
comentar l’èxit de l’exposició, tot brindant per la prosperitat artística i
cultural de la ciutat.
La premsa va
felicitar l’Ajuntament per la iniciativa, tot i que els diaris dretans van
ometre el nom del promotor José Valls, però va haver-hi unanimitat a l’hora de
destacar l’èxit de l’exposició. Només el Semanario Villarreal feia un
retret per la imatge d’una dona nua en un quadre pictòric i considerava,
d’acord amb el seu ideari ultracatòlic i conservador de l’època, que no s’hi
havia d’haver exposat.
NOTES I BIBLIOGRAFIA
____________________________________________________________
1 Font Pitarch,
Domingo i Pitarch Font, Antoni. Vila-real al temps de la República
(1931-1936). Vila-real: Ajuntament de Vila-real, 2006, p. 51.
2 Acta de la Junta
del Sindicat de Regs de Vila-real, corresponent al 6 de setembre de 1932. Caixa
H16. Llibre 1. Actes anys 1931 i 1932.
3 Sessió ordinària
en segona convocatòria de 9 de setembre de 1932. Llibre d’actes de l’Ajuntament
de 1932, p. 67-68. Arxiu Municipal de Vila-real.
Domingo J. Font Pitarch
Antoni Pitarch Font
Clicant ací podeu descarregar-vos l'exemplar complet: FONT-21
