Notícies de la Unió Europea i del món

Loading...

12/11/2012

TEMA 3: LA CIUTAT MEDIEVAL (2 ESO)

Entre els segles XII i XIV, les ciutats eren centres de producció artesana i d’intercanvi de productes, ja que es va desenvolupar una burgesia pròspera que la governava. Els monarques van aprofitar el creixement d’aquesta burgesia per augmentar i consolidar el seu poder sobre la noblesa feudal. El gòtic fou el nou estil artístic que va permetre construir edificis més alts i esvelts, però a partir de mitjan segle XIV Europa va patir una crisi econòmica generalitzada.

1. La recuperació de la vida urbana
1.1. Expansió agrària i creixement demogràfic.-  A partir del segle XI, es van introduir una sèrie d’innovacions en l’agricultura, com ara la rotació triennal i l’ús dels fems dels animals com a adob i també nous instruments que van millorar el rendiment de la força dels animals de tir. Entre els segles XII i XIV, l’aplicació d’aquests avenços va suposar un augment de la productivitat a una gran part de l’Europa occidental.
1.2. Les ciutats, nous centres econòmics.- La millora de l’agricultura va estimular la revitalització i l’aparició de noves ciutats. Els agricultors, en produir més del que necessitaven per al consum, van generar un excedent d’aliments i de primeres matèries.  Els propietaris de les terres, van cercar mercats on vendre aquests productes, i els trobaren a les florents ciutats europees. El creixement de la població va fomentar l’emigració d’una part dels camperols a les ciutats, on trobaven més llibertat personal i oportunitats per millorar la seua vida

2. Les activitats urbanes: l’artesania i el comerç
2.1. Els artesans i els gremis.- La ciutat medieval es va convertir en un centre de producció d’objectes manufacturats. El treball artesà s’organitzava en tallers petits, el propietari dels quals era el mestre artesà, que disposava d’eines pròpies per al treball manual. Els artesans de cada ofici s’organitzaven en gremis, per mantenir una sèrie de normes, que estaven estructurats de forma jeràrquica: aprenents, oficials i mestres artesans.
2.2. Fires i mercats.- Els nuclis urbans acollien el mercat, al qual acudien els agricultors de la zona per intercanviar-hi productes agrícoles per manufactures. Van sorgir les fires, mercats periòdics de gran magnitud on es compraven i es venien grans quantitats de productes.
2.3. Les grans rutes del comerç.- El comerç marítim va adquirir importància davant el terrestre per a les llargues distàncies. La causa era la major capacitat i velocitat dels vaixells. La primera gran ruta marítima es va obrir al Mediterrani per on s’importaven productes de luxe (seda i espècies) i s’exportaven teixits, armes i eines. Una segona ruta va ser la de l’Atlàntic i el Bàltic per on es transportaven llanes, vins, pells, fusta i blat.

3. La societat urbana
3.1. L’aparició de la burgesia.- El creixement de les ciutats va transformar la societat feudal i va permetre la formació d’un nou grup social no privilegiat, la burgesia. La burgesia estava formada per persones dedicades a fer faenes artesanes i al comerç, que no depenien de cap senyor feudal. La base de la seua riquesa eren els diners que cobraven per la seva faena, per la venda dels seus productes o pels beneficis dels seus negocis. Segons la seua riquesa, es distingia l’alta burgesia, formada per grans comerciants i banquers, i la petita burgesia, formada per mestres artesans i petits comerciants.
3.2. El govern de les ciutats.- Les ciutats havien format comunes o assemblees de tots els veïns per organitzar el seu govern. Posteriorment ja elegien magistrats, dirigits per un batlle. L’ajuntament era l’edifici on es reunien i on guardaven el segell, l’escut d’armes o estendard, l’arxiu dels documents i el tresor de la ciutat. Amb el temps, el govern de les ciutats va anar passant a les mans de les famílies més riques de comerciants i banquers, que van constituir un grup privilegiat, el patriciat urbà.
3.3. La cultura urbana.- Als segles X i XI, llegir i escriure era una tasca reservada als clergues, funcionaris reials i mercaders rics, però, a mesura que avançava el segle XII, la millora de les condicions econòmiques i el desenvolupament de la vida urbana va propiciar la il·lustració d’alguns nobles i burgesos. La necessitat de coneixements va potenciar el desenvolupament de les escoles a les ciutats (dependents de l’Església o municipals) i de les universitats.

4. La consolidació del poder reial
4.1. Els reis volen el suport de la burgesia.- Entre els segles X i XII, la monarquia va exercir un poder escàs sobre el territori ja que els reis no podien imposar-se als senyors feudals, però a partir del XII, els monarques van aprofitar el creixement econòmic i la puixança de la burgesia per imposar la seua autoritat sobre la noblesa. Alguns reis van donar suport als burgesos en oferir-los cartes de privilegis que els feien lliures, és a dir, no sotmesos a cap senyor feudal, a canvi de facilitar als monarques recursos econòmics per a lluitar contra els nobles.
4.2. Les corts i els parlaments.- A les reunions del consell o cort reial, es va acceptar que hi foren presents els representants de la burgesia. Convocant-los, el rei pretenia reconéixer la importància d’aquest estament en la societat medieval i demanar-los subsidis en metàl·lic. Les reunions amb els estaments (noblesa, clerecia i burgesia) rebien el nom de corts o parlaments.
4.3. Les guerres entre les monarquies europees.- Es van originar nombrosos enfrontaments entre els monarques europeus per consolidar el poder i establir un regne amb fronteres clares. El conflicte més greu va ser la Guerra dels Cent Anys, que va enfrontar França i Anglaterra (1337 i 1453). La guerra es va iniciar per la pretensió del monarca anglés de ser reconegut com a rei de França, però encara que els anglesos van ocupar durant anys una bona part del territori francés, el conflicte va acabar amb la victòria de Carles VII de França

5. La crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV)
5.1. La fam, la guerra, la pesta.- Des de principis del segle XIV, es va produir a Europa una crisi agrària a conseqüència d’un seguit de males collites, la producció de blat va minvar i la fam es va expandir per tot el continent, mentre continuaven els danys provocats per les freqüents guerres entre senyors feudals. L’any més dur va ser el 1347, quan la Pesta Negra va assolar Europa, afectant una població subalimentada i provocant una gran mortalitat.
5.2. Les revoltes dels camperols.- El descens de la població va tenir efectes immediats al camp, on va començar a escassejar la mà d’obra i moltes terres de cultiu van quedar abandonades. Els senyors van veure com les seues rendes disminuïen, i per compensar aquest desequilibri van augmentar els impostos als serfs.  La manca d’aliments, la pujada dels preus i l’empitjorament de les condicions de vida van fer augmentar les tensions socials.
5.3. Les revoltes urbanes.- La crisi va arribar també a les ciutats, on la mortalitat va ser encara més elevada que en les zones rurals. Davant l’augment de la misèria, els grups més desfavorits van exigir millores i accés als càrrecs municipals, monopolitzats pel patriciat urbà. Les revoltes a les ciutats europees anaren acompanyades d’assalts als barris jueus (pogroms)

6. L’art gòtic. L’arquitectura
6.1. Les noves construccions urbanes.- Des del segle XII, noves tècniques constructives van permetre que sorgís un nou estil artístic: el gòtic. El desenvolupament de l’economia i l’augment de la població va originar la necessitat de noves construccions. Es van aixecar palaus per a nobles i mercaders, ajuntaments per al govern de la ciutat i llotges per als mercaders. La ciutat medieval va elevar grans catedrals de pedra, símbols del poder econòmic i del prestigi de les ciutats, i de la fe en Déu dels seus habitants.
6.2. Les catedrals i les esglésies gòtiques.- Les principals característiques de l’arquitectura gòtica són: l’ús d’un nou tipus d’arc (ogival), d’un nou tipus de volta (de creueria), amb grans finestrals coberts amb vidrieres de colors. Als murs exteriors s’utilitzava un sistema complex d’arcbotants i contraforts, mentre la planta va continuar sent de creu llatina.

7. L’escultura i la pintura gòtiques
7.1. L’escultura.- L’escultura gòtica decorava les façanes de les esglésies, on també s’utilitzaven gàrgoles. A partir del segle XIV, l’escultura es va independitzar de l’arquitectura i es va mostrar en retaules que decoraven les esglésies o en monuments funeraris. L’escultura gòtica era molt més realista, tant en els vestits com en la representació del rostre humà. Va començar a dotar de volum i de moviment als personatges, cada vegada més naturals.
7.2. La pintura.- La pintura gòtica mostrava la preocupació per nous aspectes com ara la representació de la profunditat o l’estudi anatòmic dels personatges, etc. ja que a la pintura gòtica li interessava plasmar la realitat; amb retrats fidels dels homes i les dones de l’època.


   • • • Més informació en aquest blog a TEMA 3: LA CIUTAT MEDIEVAL (cliqueu damunt de l'enllaç anterior)

Laulauenlaseuatinta

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes