L’any 1934 van passar moltes coses i molt greus per tota Espanya, però a Vila-real va ser un any tranquil i, fins i tot, amb final feliç.
El 1934 va ser l’any de la vaga revolucionària dels miners d’Astúries entre el 5 i el 19 d’octubre, recolzada pels partits i sindicats d’esquerres, però també, tot aprofitant la conjuntura, de la proclamació de la independència de Catalunya pel president Lluís Companys (6 d’octubre), fet que portaria al valencià Ignasi Villalonga i Villalba (de la Dreta Regional Valenciana) -l’any següent- a ocupar la presidència de la Generalitat Catalana en qualitat de governador general i que va acabar amb gran quantitat de morts (1.500 a Astúries i 107 a Catalunya) i ferits. La subsegüent repressió portà a presó a nombrosos polítics d’esquerres que havien ostentat, en el passat immediat, importants responsabilitats polítiques, acusats d’instigadors dels conflictes, com ara Manuel Azaña, Largo Caballero, Indalecio Prieto, Lluís Companys, etc..
A Vila-real, la primera notícia trista de l’any fou la de la mort de Francisco Moreno Gil (1868-1934), secretari del Sindicat de Regs i poeta, autor de la lletra de l’Himne a Vila-real musicat pel mestre Goterris, que va faltar al gener.
Al març, Josep Maria Gumbau Monzó aconseguiria el seu propòsit d’inaugurar un velòdrom ubicat a l’eixida cap a Castelló, molt aprop del pont del Millars.
I l’únic incident greu va ser l’accident ferroviari, entre un comboi de mercaderies i un tren de rodalies, a les immediacions de l’estació del Nord, poc abans de les festes de Sant Pasqual.
De tota manera, passà l’estiu i, en arribar desembre, se celebrà el XXVé aniversari de la mort de Francesc Tàrrega i Eixea (15 de desembre de 1909) amb una missa a l’altar major de l’Arxiprestal a les 11 del matí i, per la nit, amb una interessant vetlada cultural al teatre d’Els XIII (actual Auditori) amb la participació de la Unió Musical La Lira, els actors de l’Agrupació Coral Els XIII, la Rondalla Barrachina de Castelló i un concert de guitarra a càrrec d’una neboda de Tàrrega, Josefina Cruzado, resident a La Vall d’Uixó.
A poc a poc, s’acostava el 22 de desembre, per fer del Nadal de 1934 una festa molt especial per als pobles de La Plana. A l’endemà, el dia 23 de desembre de 1934, Castelló va acaparar bona part de les portades dels periòdics de tota Espanya, perquè una sèrie del primer premi del sortegi extraordinari de Nadal, La Grossa, va recaure en el número 2.686, venut a l’administració del carrer González Chermà, de la capital de La Plana, és a dir, a l’actual carrer Enmig. El més curiós del cas és que el loter, Joan Carrión, havia venut quasi totes les paperetes el mateix matí del sorteig. Conten les cròniques de l’època que el mateix dia 22, al alçar-se del llit de matinada, va preguntar als seus empleats quant de paper faltava per vendre i, al saber que encara li quedaven 8.000 pessetes per col·locar, va eixir pels carrers a vendre la loteria entre les seues amistats. Però el premi no solament va recaure en Castelló, ja que els pobles dels voltants s’emportaren un bon pessic.
Concretament, a Vila-real va deixar una vigèsima part del número, molt repartida entre gent humil del poble als que els corresponien 7.500 pessetes per pesseta que, en total, van suposar 3 milions per a la gent del nostre poble, és a dir, tot un dineral.
Un venedor ambulant en va vendre una bona part, també el mateix matí del sorteig, a la plaça Constitució (oficialment ja era la Plaça de la República, des de 1931), és a dir, l’actual Plaça de la Vila.
Segons l’Heraldo de Castelló, el comerciant Pasqual Parra Pérez es va recordar el 21 de desembre que encara no tenia participacions de la Loteria Nacional i va anar a Castelló, el dia abans del sorteig, a comprar-ne dos dècims. Al dia següent va oferir un dècim a un amic de la penya del cafè, per a repartir-lo entre els amics, però aquest no l’acceptà: el senyor Parra i els seus familiars (als que havia fet partícips) s’embutxacaren milió i mig de pessetes.
Un altre afortunat fou el president d’El Frutero, el casino dels comerciants de taronja, Josep Pasqual Pesudo Manrique, amb 750.000 pts. I un tercer dècim, molt repartit en participacions d’1 pesseta.
La premsa de tota Espanya del dia 23 de desembre venia plena d’anècdotes sobre els afortunats. Així, se parlava de les senyoretes de Vila-real Mercedes Farinós i Dolores Gumbau, també d’un jove forner d’una fleca ubicada pels voltants de la placeta de l’Orat que, al saber-se premiat, començà a regalar fogasses de pa a tots els veïns que se trobava pel carrer, tots tres aparegueren fotografiats a la premsa mostrant l’alegria pel premi.
Per la seua banda, el periòdic La Voz de Asturias titulava al dia següent: Tanto los millones del gordo, como los del segundo y otros premios importantes que correspondieron a Santander, Castellón y Barcelona, se hallan muy repartidos...
A la majoria de pobles de Castelló se va poder viure amb alegria tant el Nadal com la nit de Capdany. Des d’aleshores, aquest sorteig extraordinari de Nadal ha premiat els pobles de la província en quatre ocasions: la de fa 90 anys que acabem de comentar al 1934, l’any de La Grossa a Vinaròs que fou el 1964, el 2012 quan Castelló i Onda s’emportaren només 800.000 euros corresponents a dos dècims i, la darrera, el 2022, quan l’administració de loteries ubicada al Corte Inglés va repartir quatre milions d’euros.
Esperem que torne la sort. Bon Nadal i molt bon any 2025 a tots els lectors!
ANTONI PITARCH FONT.-
