Vicent Llorens Poy fou un pintor i escultor vila-realenc que, amb només set anys, va començar els primers estudis de dibuix, pintura i modelatge amb qui seria sempre el seu gran mestre i mentor, l'escultor Josep Ortells.
Vicent Llorens Poy va nàixer al carrer de santa Clara el dia 19 d’agost de 1936. Al 1951 ingressa a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València, per continuar la seua formació a Madrid, on se gradua com a Professor de Dibuix a l’Escola Central de Belles Arts als dinou anys d’edat. Al 1962 amplia els seus estudis, amb una beca a Roma, on va pintar un retrat del Papa Joan XXIII, i després a Paris, entre 1965 i 1966, amb una ajuda del govern francés, on va poder familiaritzar-se amb les tendències de l’art contemporani.
Des de 1958 realitza exposicions a Madrid, on destaca com a retratista i també amb obres de temàtica religiosa i paisatgística. Exposa a Barcelona, València, Marbella, Castelló o Bilbao. Als anys setanta i amb l’obertura política tenen especial èxit les seues representacions de figures nues, dins d’una línia alhora classicista i alhora sensual.
A més del Papa, Joan XXIII, han posat per al pintor vila-realenc personalitats de la talla del Cardenal Vicent Enrique i Tarancón, Joan Carles I, Simeó II de Bulgària i un llarg llistat de personalitats de la vida política i social espanyola, sobre tot de l’anomenada Transició.
Per la mateixa època inicia una nova trajectòria com a escultor. Entre les seues obres ubicades en espais públics destaquen a Vila-real els monuments (1974) als Llauradors i al rei En Jaume I, fundador de la ciutat que va presidir la Plaça Major fins el 2006, on Llorens Poy tenia acabat un disseny per envoltar l’escultura del Rei i donar-li certa personalitat al cor de la ciutat que mai se va portar a la pràctica, més bé al contrari, l’actual plaça sense Rei ja no té res a vore amb la idea del nostre gran artista.
El 3 d’octubre de 1982 s’inaugura una nova estàtua de Jaume I, obra del nostre gran artista, a la veïna localitat d’Almassora.
Realitza també retaules de sepulcres a Tortosa i Barcelona, figures religioses i petites escultures seriades, així com el monument a la Història de Castelló a la plaça de Santa Clara (1985).
El 1988 és beneïda la nova imatge de la patrona, la Verge de Gràcia que s'instal·là a l'oratori de la coveta en substitució de la gòtica destruïda durant la guerra civil.
Als darrers anys abandona l’activitat pictòrica i es dedica a diverses obres escultòriques relacionades amb la Basílica de Sant Pasqual de Vila-real, com ara el Retaule i Sepulcre del Sant a la Reial Capella i el monument a la plaça exterior.
Doctorat en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid per la seua tesi sobre el seu mestre, l’escultor Josep Ortells López i la seua obra, escultòrica, va rebre entre altes distincions la Creu i Encomanda de l’Ordre Civil d’Alfons X el Savi i la Medaille Internationale des Arts.
L’any 1998 el Papa Joan Pau II el va nomenar Cavaller de l’Orde de sant Gregori el Magne de la classe civil. Va estar nomenat Fill Adoptiu per la vila natal de Sant Pasqual, Torrehermosa (1998), en un acte molt emotiu al que vaig poder assistir personalment i també, com no podia ser d’altra manera, Fill Predilecte de Vila-real (1999).
Vicent Llorens Poy va morir a Vila-real el dia 22 de febrer de 2014, decretant-se tres dies de dol oficial, instal·lant-se la capella ardent a l’Ajuntament de Vila-real i celebrant-se les exèquies fúnebres, oficiades pel prevere José Pascual Font Manzano, a la Basílica de Sant Pasqual.
Al novembre de 2023, l'Ajuntament de Vila-real, amb el doble objectiu de seguir ampliant el patrimoni artístic municipal, així com conservar i fer difusió del llegat de Llorens Poy, va adquirir la Casa - Museu de l'artista, ubicada al carrer Ermita, vora el Pou dels Atrevits, que compta amb un fons del propi autor vila-realencs i d'altres artistes de renom que va col·leccionar al llarg de la seua vida, amb un total de més de 1.200 obres d'un valor artístic incommensurable.
Els vila-realencs sempre recordem amb molta estima als nostres avantpassats i, especialment, als artistes com ara l’escultor Ortells, però s’ha de reconéixer que el seu deixeble, el pintor i escultor Llorens Poy, és l’autor de les obres urbanes més emblemàtiques, com ara la del Llaurador, la de Jaume I, i la de Sant Pasqual (1997) front a la Basílica perquè representen la base de l’economia, la nostra historia i la religiositat popular que per sempre queden exposades, a la vista de tots, al museu del casc urbà quan acaben de complir els 50 anys en aquest 750 aniversari de la ciutat.
ANTONI PITARCH FONT.-
