El proppassat 28 d'agost faltava a Vila-real Joan Baptista Llorens Cantavella (1931-2024), fill i difusor de la biografia del seu pare, el Campió Llorens.
El dia 28 d’octubre de 1897 naixia a Vila-real Joan Baptista Llorens Albiol, Batistet per al seus amics i familiars. De ben menut va ser alumne del col·legi dels PP Franciscans al Raval del Carme, però al faltar son pare molt jove i després el seu iaio, va haver de deixar-se l’escola i anar a treballar al camp com a peó.
Als 13 anys coneix al pioner del ciclisme a Vila-real, el gran Pasqual Poré Peset (1881-1966), que ja comptava amb èxits al ciclisme professional, sobre tot al velòdrom de Castelló i havia obert un taller de bicicletes, primer al carrer Comte Albay i després a la plaça Colom, a una casa cantonera amb el carrer Ermita, on el jove Llorens va rebre les primeres nocions de ciclisme i de neteja i manteniment tècnic de la bicicleta.
Llorens va passar uns anys treballant durant el dia al camp i ajudant Poré, per les nits, al taller, però encara trobava el moment per practicar el ciclisme sense pensar en el descans. A poc a poc, va anar assolit la fortalesa necessària per realitzar uns esprints cada vegada més ràpids i contundents que, finalment, convenceren Poré que aquell jove era una força excepcional de la naturalesa humana.
Al faltar sa mare (1911), va quedar a mans de sa tia Maria Gràcia que, als primers anys de ciclisme li cosia escapularis per folrar les peces de la roba esportiva del nebot. Pasqual Poré va ser el padrí, director i acompanyant incansable del nou ciclista professional, fins el punt de crear la primera escola ciclista d’Espanya i esdevindré promotor de velòdroms per tot el territori valencià. Així, molt prompte, el Surdet (malnom amb el que ja era conegut), Llorens, se va convertir en la primera estrella de l’espectacle esportiu, ja que ningú podia superar la seua prestància sobre la màquina, ni la velocitat dels seus esprints.
El mateix Poré va organitzar un viatge especial de La Panderola per anar des de Castelló a Vila-real i Borriana per observar en acció, des del tren, al nou heroi del ciclisme autòcton que estava aconseguint, per moments, deixar en un segon pla l’afició ancestral al joc de la pilota, tant als carrers com als trinquets.
Va guanyar el seu primer Campionat Regional de Velocitat i en Carretera, tot just, quan s’inaugurava el primer velòdrom de Vila-real al solar de l’actual Convent de Carmelites (on ara ja s’ubica el flamant poliesportiu Campió Llorens, des de l’estiu de 2020), coincidint amb les festes de Sant Pasqual (16 de maig de 1915). El 1917 viatja per l’interior d’Espanya (Barcelona i País Basc), per diferents països d’Europa i, fins i tot, a l’Argentina (Buenos Aires), aconseguint òptims contractes que, no solament li permetien viure del ciclisme sinó, fins i tot, comprar-se un luxós cotxe: un Ford descapotable CS-17, comprat al Garatge Anglés de Castelló.
El 1917 fou cridat a files, però després d’entrevistar-se amb el capità general de Madrid va aconseguir, a més de retardar l’ingrés a l’Exèrcit, un permís per fer d’ordinari en bicicleta, transportant productes, per a col·laborar amb els seus veïns de Vila-real que necessitaven ajudes.
El 1921 se proclamà, per primera vegada, Campió d’Espanya de Velocitat a Palma de Mallorca, repetint l’èxit en 1922, 1923, 1924 i 1927: en total se va proclamar fins a set vegades Campió d’Espanya en diverses modalitats ciclistes, ja que en 1922 també va guanyar el Campionat Darrere Moto i en 1924 va guanyar amb rècord al crono del Campionat de Fons en Carretera a Bilbao.
El 14 d’agost de 1929 es va casar a Vila-real amb Àngels Cantavella Moreno, fent un viatge de nuvis durant 30 dies, organitzat pel seu mentor i amic Pasqual Poré, on va participar en 30 gales ciclistes mentre visitaven 30 ciutats espanyoles. A Vila-real van nàixer els seus dos fills: Joan Baptista, finat aquest estiu, i Àngels que, com era costum, portaven el nom dels seus pares.
Des que li arribà l’èxit, el Campió Llorens gaudia de la bona vida, vestint sempre elegant i lluint cotxes de marca. Així, abans de casar-se (1926) es va enamorar d’un Studebaker de segona mà que, curiositats de la Història, era de l’escriptor valencià Vicent Blasco Ibáñez que tan mala premsa havia tingut a Vila-real per part dels sectors més conservadors. En canvi Llorens no va dubtar en traslladar-se fins Menton (França, als Alps Marítims), on residia el novel·lista i polític republicà exiliat, per entrevistar-se a Villa Fontana Rosa amb l’autor de La Barraca (entre d’altres) que el va rebre amb tota classe d’atencions i va accedir a vendre-li el cotxe que al Campió tant l’il·lusionava. També va adquirir un Alfa Romeo i, en 1933, un Huston descapotable. De tota manera, finalment, va comprar-se un camió Citroën per transportar taronges des de Vila-real al Port de Castelló, tot afiliant-se al Montepio de Xofers i a la UGT (1935).
El 1932 havia trobat ocupació com a treballador de Correus a Castelló i es va traslladar amb la família al carrer Alloza, 89. L’any següent varen canviar la residència pel primer pis que fa xamfrà entre els carrers Sant Lluís i Comte Pestagua (que durant la 2a República portaren altres noms). Però el 1934 torna a Vila-real amb els seus per treballar com a transportista amb camió propi.
Als inicis de la guerra civil, el 19 d’agost de 1936 es va afiliar al Partit Comunista, sent nomenat tinent i cap de confiscació de vehicles, però tement per la seua vida a Vila-real, es va presentar voluntari per anar al front de Madrid, on va ser responsable de transports d’intendència i armament del 19 de febrer a l’1 d’abril de 1937, així com cap de la sisena companyia del tercer batalló de l’Exèrcit de la República, del 14 de juny al 9 d’octubre, sent ascendit a capità el 21 del mateix mes. Afectat per una malaltia pulmonar, va morir als 40 anys en una pensió del carrer Sagasta de Madrid, era el divendres dia 17 de desembre de 1937.
El seu compromís social i polític amb els republicans va portar al bàndol vencedor de la guerra civil, durant uns anys, a deixar-lo caure en l’oblit, malgrat els intents de Poré i altres amics del Campió i del ciclisme de fer-li algun homenatge.
Però com dies i olles curen les coses, va arribar el dia quan el seu fill, Joan Baptista Llorens Cantavella, va rebre al seu exili francès una carta de l’alcalde de Vila-real, Manuel Amorós Castañer, on se li comunicava que l’Ajuntament de Vila-real li posaria el nom de Campió Llorens al nou poliesportiu que s’estrenaria en 1974. La família directa del Campió Llorens va retornar a Vila-real i l’any 1981 se va retolar amb el nom de Joan Baptista Llorens el carrer que travessa la ciutat per l’antic itinerari de la N-340. Finalment, l’Ajuntament de Vila-real el declara Fill Predilecte el 1986.
També és de veres que al juny del 2016 es va enderrocar l’antic pavelló poliesportiu per crear l’actual Plaça de la Ceràmica, entre el carrer Ermita i el camp de futbol, però després d’uns pocs anys amb, només, el CTE (Centre de Tecnificació Esportiva), el 6 d’agost de 2020 s’inaugurava el nou pavelló poliesportiu Campió Llorens al solar dels Carmelites, precisament, on hi havia el velòdrom dels inicis del segle XX i, de segur, on el nostre gran campió ciclista va començar la pràctica del primer esport que va donar a conèixer Vila-real per Europa i ens va aportar els primers grans èxits esportius.
ANTONI PITARCH FONT.-
