Juan Flors García va nàixer a Vila-real l’11 de juliol de 1892 al si d’una família benestant molt vinculada amb l’entramat econòmic, polític i social de la ciutat. Va estudiar el Batxillerat a les Escoles Pies de València i es va llicenciar en Medicina a la Universitat de Barcelona al 1917.
Mentre realitzava el doctorat, va participar el 1919 en la fundació del Sindicat Agrícola Catòlic de Vila-real, tot aconseguint el grau de Doctor en 1921, és a dir, un any després de rebre la Creu de Sant Gregori el Gran per part del Papa Benet XV per participar, des de Barcelona, en el foment del cooperativisme catòlic a Castella i Catalunya, juntament amb el president de la Confederació Nacional Catòlica Agrària, Antonio Monedero.
Amb l’adveniment de la Segona República (1931), esdevé un destacat dirigent de les Dretes, amb el moviment polític de l’Acció Catòlica Nacional de Propagandistes, els quals ja havien participat en els governs del Directori Militar del general Primo de Rivera, creant el Partit Social Popular i, a l’octubre de 1931, la societat cultural Acción Española que, amb Ramiro de Maeztu i d’altres, acabaran participant en la creació del partit conservador Acción Nacional que, per imperatiu legal, passarà a denominar-se Acción Popular amb el seu líder José Maria Gil Robles que, amb diferents partits conservadors i agraris, aconseguirà 5 diputats a les Corts Constituents de 1931 (la CEDA o Confederación Española de Derechas Autónomas, hauria d’esperar al 1933).
Pius XI li concedeix la Medalla d’Honor benemèrita de l’Any Sant (1933) i li dona accés a la noblesa vaticana com a Cavaller Secret de Capa i Espasa.
Amb l’arribada de l’exèrcit franquista a Castelló, és nomenat president de la Diputació (1938-1940) des d’on va coordinar la depuració política dels funcionaris públics i oficials de tota la província, director de l’Hospital Provincial i president de la Cambra de Comerç, així com membre de la Comissió de Reconstrucció del Regne de València o de l’Auxili Social.
Durant els anys següents crea a Barcelona l’Editorial Científico Médica i la que porta el seu nom (Juan Flors Editor) dedicada a publicacions de contingut religiós, així com una xarxa de llibreries per tota la península i més enllà de Portugal, arribant fins i tot a molt països hispanoamericans.
I encara que va seguir residint molts anys a Barcelona, no va abandonar mai la seua residència a Vila-real on crearia el seu llegat més important, almenys per als vila-realencs, és a dir, la Fundació que porta el seu nom: la Fundació Flors que naix el 1948. El doctor Flors va dedicar gran part de la seua fortuna a la creació d’un complex educatiu per facilitar una plaça escolar i alimentació als fills d’immigrants de les barriades perifèriques de Vila-real, establint un decàleg per definir les prioritats d’ingrés en la Fundació, donant preferència als fills de mare soltera, als orfes i a tots aquells sense pare o mare per abandó dels progenitors del domicili conjugal.
La Fundació Flors, en principi col·legi de Primària (més tard EGB), fou ampliada amb noves instal·lacions (1967) per ofertar Educació Infantil i Formació Professional, a banda dels seus camps d’esports (ara municipals) amb un equip de futbol de llarga trajectòria per les categories regionals, una magnífica capella, on reposen les restes del fundador, inaugurada el 1957 (obra de l’arquitecte J.M. Esteve, amb pintures murals de Labarta Planas) o els terrenys privats de la Fundació Dolores García que l’Ajuntament de Vila-real tracta de recuperar per a la ciutat.
També va promoure l’Hospitalitat Valenciana de Nostra Senyora de Lourdes (1962) amb un grup de colonització agrícola destinat a jornalers pobres, sense terres en propietat, als que també proporcionava altres mitjans de vida com ara habitatges de caràcter social amb la construcció de blocs econòmics de vivendes.
Fill adoptiu (1939) de les poblacions de Viver i de Sogorb, l’Ajuntament de Vila-real el va distingir com a Fill Predilecte el 9 de novembre de 1962, tot i que la cerimònia oficial es va realitzar al maig de 1980.
El Govern espanyol també el va recompensar, entre altres honors, amb diverses Creus de Beneficència, com ara la Creu Distingida de sant Raimon de Penyafort i la Medalla al Treball.
Va rebre del Vaticà la categoria honorífica de la que arribaria a ser Supernumerari en temps de Pius XII (1951), Cambrer d’Honor amb Joan XXIII (1962) i, després de les reformes de la Casa Pontifícia derivades del Concili Vaticà II, Gentilhome de Sa Santedat amb Pau VI (1977) i, finalment, a l’octubre de 1979 el Papa Joan Pau II li va concedir l’Encomanda de l’Orde de sant Gregori, les insígnies de la qual li varen ser imposades pel Nunci monsenyor Dadaglio a la capella de la pròpia Fundació.
Alguns vila-realencs, sobre tot ex-alumnes o els que vam tenir l’oportunitat de treballar com a docents a la Fundació Flors, encara el recordem amb la seua cadira de rodes prestant-se al besamans d’alumnes i professors, com un senyor feudal, en la diada de la Verge Maria per fer-li l’ofrena de flors, precisament, des de la Fundació Flors.
En definitiva, una biografia plena de reconeixements, malgrat l’ombra derivada de la col·laboració política amb la dictadura franquista, d’un vila-realenc considerat per tothom com un dels grans mecenes de la nostra Vila.
El doctor Juan Flors García va morir a la seua residència de Vila-real el 19 de setembre de 1980, als 88 anys d’edat.
