La característica més destacada de la població és el seu dinamisme: diversos factors, com ara la natalitat, la mortalitat i les migracions, han influït en la seua evolució al llarg de la història. Però aquests últims anys, el fenomen de les migracions és el factor més decisiu. La raó dels fenòmens migratoris deriva de les desigualtats que hi ha entre els països del món o de les desigualtats que es produeixen a dins d'un mateix país. Aquestes desigualtats impulsen els individus a deixar els seus llocs d'origen per a buscar uns altres llocs que presenten unes condicions més bones per a treballar i viure. Com més grans són aquestes desigualtats, més intents de marxar es produeixen, i el corrent migratori es fa més fort i és més difícil controlar-lo. A la Comunitat Valenciana resideixen prop de 900.000 estrangers, que representen el 17,5% de la població total. L'impacte d'aquesta important immigració ha dut aparellada una sèrie de transformacions econòmiques i socials, malgrat la paràlisi dels darrers anys.
• En el món globalitzat actual, els corrents migratoris afecten la major part dels països, ja siga com a emissors o com a receptors de població.
• Els emigrants es classifiquen amb criteris diversos:
– Per la seua formació: poden ser qualificats (amb estudis) o sense formació.
– Per la seua situació laboral o política: poden ser legalitzats (amb residència autoritzada), refugiats (que fugen de les guerres o de la intolerància) i indocumentats o sense papers(que no tenen permisos legals per a emigrar).
– Per l'àmbit de desplaçament: nacionals (emigren dins del mateix país) o internacionals (travessen les fronteres i es desplacen entre estats).
• Les migracions tenen l'origen en factors d'expulsió (motius econòmics, polítics, socioculturals o catàstrofes mediambientals) i en factors d'atracció (treball abundant i nivell de vida alt).
• La globalització econòmica augmenta les diferències entre el Sud i el Nord, i això afavoreix els fluxos de migració en un món cada vegada més interconnectat.
• Actualment, els països receptors estableixen quotes d'entrada, restriccions i controls d'immigració.
• La crisi a l'Europa oriental va provocar una forta emigració des d'aquests països. Després de l'entrada de molts d'ells a la UE, els fluxos s'han regularitzat.
• Les migracions entre països desenvolupats solen ser de persones amb un nivell professional alt.
• Els principals emissors d'emigrants són la Xina, els països del sud i del sud-est asiàtic, de l'Amèrica Central i del Sud, del Magrib i de la resta d'Àfrica.
• Els principals receptors d'immigrants són l'Europa occidental, l'Amèrica del Nord, el Japó, Austràlia i els països rics del Golf Pèrsic.
3. Els efectes de les migracions.-
• Les migracions tenen efectes econòmics i socials:
– Els estalvis dels immigrants són una font d'ingressos important per als seus països d'origen.
– La migració beneficia les economies receptores: revitalitza el mercat laboral intern, augmenta el consum i la recaptació d'impostos.
– Els emigrants que posseeixen una alta qualificació professional beneficien el país receptor i empobreixen el país d'origen.
• Els emigrants modifiquen les pautes demogràfiques: provoquen un augment de la taxa de natalitat.
• Les xarxes d'emigració s'aprofiten de la globalització i de la faena precària i es diversifiquen.
• S'ha produït un augment dels fluxos d'emigrants il·legals, que generen un gran negoci per a les xarxes de traficants de persones.
• La societat receptora d'immigrants es beneficia d'una diversitat cultural més gran.
4. Les migracions a Espanya i a la Comunitat Valenciana.-
• A partir del 1850 Espanya va ser un país emissor d'emigrants, sobretot cap a l'Amèrica Llatina i Europa:
– L'emigració a l'Amèrica Llatina va ser molt important fins a les primeres dècades del segle XX, amb destinació a l'Argentina, Cuba, Mèxic, Veneçuela...
– L'emigració cap als països industrialitzats d'Europa va tenir lloc durant les dècades del 1960 i del 1970. Els països receptors van ser principalment Alemanya, Suïssa, França, els Països Baixos i el Regne Unit.
• Les migracions interiors, del camp a la ciutat, van començar a Espanya en el segle XIX.
• Des de la meitat del segle XX i fins al 1973, es va produir una gran emigració cap a les ciutats industrials.
– El seu origen eren les zones rurals d'Andalusia, Extremadura, Galícia i part de Castella, i anava cap a Barcelona, Madrid, València i el País Basc.
– Va produir el creixement incontrolat de moltes ciutats i la formació de barris marginals
• Espanya ha esdevingut un país receptor d'emigrants. Aquesta immigració comprén bàsicament:
– Immigració econòmica i laboral. Busquen faena i una qualitat de vida millor. Vénen d'Àfrica, de l'Amèrica Llatina i de l'Europa de l'Est.
– Immigració de tipus residencial. Jubilats del nord d'Europa salarial o professional que vénen pel bon clima.
– Immigració d'alt nivell professional i estudiants. Treballadors d'alt nivell de la resta de la UE.
• La immigració a la Comunitat Valenciana i a Espanya té conseqüències diverses: contribueix al creixement de la població; s'ocupa de treballs poc remunerats; contribueix a pagar les pensions dels treballadors jubilats; pot ocasionar dificultats d'integració…
• Als darrers anys, a la Comunitat Valenciana, els immigrants representen el 17'5% de la població total. Aquests immigrants es concentren tan en els grans nuclis de població com en les zones rurals.
