21 abr. 2014

TEMA 14.- L’ESPAI URBÀ (3 ESO)

L'organització actual del territori està condicionada per la globalització. La globalització és un fenomen essencialment urbà perquè és en les ciutats on es produeixen la major part de les seus manifestacions. A través de la globalització, el procés d'urbanització ha deixat de ser una simple concentració de població i s'ha convertit en un procés de transformació cultural, política i econòmica. En l'organització actual del territori, les desigualtats internes són abundants: barris rics i barris pobres en una mateixa ciutat i ciutats ben connectades o mal connectades en les xarxes mundials. La generalització de la lliure iniciativa de les empreses privades i de les persones ha incrementat els desequilibris territorials i les injustícies socials. A més, l'organització actual del territori també resulta insostenible. Problemes com ara la contaminació o l'exhauriment dels recursos no es tracten en profunditat, perquè no es té gens en compte quin llegat volem deixar a les generacions futures.

1. La globalització i l'espai urbà
• La globalització de l'economia ha transformat l'espai urbà i ha fet possible l'aparició d'uns llocs privilegiats: les ciutats globals.
• Les ciutats globals concentren les seus dels bancs i els mercats financers principals: són els centres de producció de les activitats més innovadores i dels serveis més avançats. Aquestes ciutats controlen la gran majoria dels intercanvis internacionals.
• Les ciutats globals principals són Nova York, Londres i Tòquio. També són centres importants Hong Kong, Osaka, Frankfurt, París, Los Angeles, San Francisco, Amsterdam i Milà.
• Les ciutats s'adapten a les noves funcions globals, amb grans inversions en infraestructures de transport, xarxes de telecomunicacions i nous serveis.
• Les ciutats s'uneixen per fluxos que formen xarxes urbanes interconnectades a escala global.

2. Desigualtats territorials i socials
• La globalització ha agreujat les desigualtats socials i territorials dins de les ciutats.
• Les persones amb ingressos més alts busquen zones privilegiades de la ciutat per viure-hi, com, per exemple, les urbanitzacions privades.
• En algunes àrees de la perifèria urbana hi ha zones marginals amb assentaments precaris on malviu una part de la població.
• Els centres de les ciutats també han experimentat canvis, ja siga d'elitització o de degradació:
Elitització: s'han recuperat espais del centre històric i s'han transformat en hotels o botigues de luxe i altres serveis. Això fa pujar els preus del sòl i atrauen residents amb un nivell de vida alt.
Degradació: si els barris del centre es deterioren per manca d'inversions, apareixen zones degradades amb un dèficit de serveis.

3. El paisatge urbà en el món actual
• El creixement de les ciutats té com a resultat un món molt urbanitzat, les característiques principals del qual són: grans concentracions urbanes de milions d'habitants; ciutats molt desenvolupades tecnològicament però amb grans problemes ambientals i socials; ciutats multiculturals.
• Creixement de les ciutats: varia segons els països.
• Les ciutats dels països desenvolupats han experimentat un gran creixement de les àrees metropolitanes. És un tipus d'urbanització contínua, els límits de la qual són difícils d'establir.
• Les ciutats dels països en vies de desenvolupament presenten densitats de població altes. Algunes megaciutats o megalòpolis són al Tercer Món.

4. La ciutat difusa
• En les àrees metropolitanes es difuminen els límits entre la ciutat i el camp. La ciutat s'estén, i les activitats rurals i urbanes s'hi barregen.
• En la ciutat difusa s'instal·len activitats urbanes segons les necessitats de la metròpoli: urbanitzacions, polígons industrials, instal·lacions esportives, camps, centres comercials, aeroports...
• La ciutat difusa creix a causa de l'augment del preu del sòl en les ciutats, i gràcies al desenvolupament dels mitjans de transport i de les infraestructures viàries.
• És un model de creixement amb un ús del sòl poc sostenible: consumeix molt sòl, augmenta la necessitat de serveis, exigeix una alta mobilitat de les persones i desenvolupa un model social individualista.

5. Els nous espais urbans
• La ciutat difusa ha reorganitzat l'espai urbà i les funcions de la ciutat central.
• Les activitats industrials abandonen el centre per instal·lar-se a la perifèria de les àrees metropolitanes. Se situen en àrees amb bona accessibilitat i eviten així els problemes de la ciutat central: congestió, alts preus del sòl, conflictes amb el veïnat, etc.
• La ciutat central és l'enllaç entre l'economia mundial i l'economia nacional: les multinacionals hi instal·len els seus centres de decisió i d'imatge. A més, acull serveis per a empreses i activitats de cultura, turisme, oci i comerç.
• Els parcs tecnològics estan situats prop de les ciutats. Concentren indústries d'alta tecnologia (microelectrònica, informàtica i telecomunicacions).
• Els centres comercials són centres de consum, oci i relació interpersonal. Són espais tancats, segurs i d'ambient controlat.

6. Els problemes ambientals de les ciutats
• La creació de nous nuclis urbans altera l'espai natural i crea un espai humanitzat. Les característiques naturals són explotades, modificades o utilitzades com a recursos per a construir l'espai urbà.
• El progrés de la urbanització provoca:
– El desboscament i la manca de zones verdes.
– L'escassetat d'aigua potable, per l'excés de consum i per la contaminació de les capes freàtiques.
– L'augment de la contaminació atmosfèrica, a causa del fum dels vehicles i de les fàbriques.
– L'increment de la contaminació acústica, a causa del soroll dels vehicles, de les fàbriques, de la maquinària i del comportament incívic dels ciutadans.
– Una acumulació greu de residus sòlids difícils de tractar i d'eliminar.
– Un gran consum d'energia no renovable.

Demografia de La Plana Baixa

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

ECO-2BAH

Slideshare Economia

ECO-1BAH

La Guerra de Successió a Vila-real

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes