21 d’abr. 2014

TEMA 13.- CAP A UN SISTEMA MUNDIAL (3 ESO)


Durant milers d'anys el fet més habitual era nàixer, viure i morir en un mateix lloc. Cada poble o cada país vivia dels recursos naturals de l'entorn. Els habitants d'un territori rarament coneixien com eren i què feien altres pobles llunyans. Actualment, però, predomina una economia global, capitalista i de mercat, que implica una xarxa d'intercanvis de mercaderies, d'informació i de capitals que afecta tot el món. Aquesta xarxa s'organitza a partir de tres eixos: Amèrica del Nord, la Unió Europea i el Japó. A aquests països, s'ha afegit recentment la Xina. La globalització no és només un fenomen econòmic, sinó també social, cultural i polític. Per això, hi ha qui afirma que som en una etapa nova de la humanitat, mentre que unes altres opinions consideren que la globalització és la conseqüència del sistema capitalista de mercat. En el món hi ha grans empreses capitalistes que exploten en benefici propi les possibilitats que ofereixen els països pobres. Per això en alguns casos la globalització fa més gran la diferència entre uns països i uns altres

1. Un sistema mundial.-
• La globalització és la interdependència econòmica, política, social i cultural de tots els països del món.
• La globalització es defineix per l'abast, la immediatesa i una base econòmica i comercial, que transforma les formes de produir, de governar i de viure. Paral·lelament ha creat una consciència mundial mediambiental.
• L'economia global es caracteritza per la concentració de capital i d'empreses, la lliure competència i la volatilitat dels diners per les borses mundials.
• S'organitza al voltant de tres grans centres de poder (els EUA, la UE i el Japó) i de diversos centres secundaris (Xina, el Brasil, l'Índia i Rússia).

2. La globalització pel que fa a la manera de viure.-
• La globalització està present en un gran nombre d'àmbits de la nostra vida quotidiana:
– El comerç global, amb l'ajuda de la publicitat, facilita que el consum dels mateixos productes arreu del món.
– El món de la ciència i la cultura també s'ha globalitzat, i els nous avanços o les obres més recents són adoptades o conegudes en tot el món.
• El món globalitzat pateix greus amenaces, com ara la propagació de malalties o el terrorisme:
– La millora de les comunicacions augmenta el perill de contagi de certes malalties, com és el cas de la sida.
– El món globalitzat està amenaçat per grups humans violents que intenten imposar els seus objectius per mitjà de les seues accions terroristes.

3. Tecnologia, comunicació i globalització.-
• El desenvolupament de la investigació científica i tecnològica ha fet possible el desenvolupament econòmic creixent.
• La inversió en investigació i innovació és molt costosa, però aporta grans beneficis.
• El gran cost de la innovació ha accentuat les diferències entre països desenvolupats i països subdesenvolupats.
• Els avanços de la informàtica l'han fet esdevenir un gran factor de desenvolupament. Les autopistes de la informació (Internet) han interconnectat el món i permeten un enorme transvasament d'informació.
• La televisió és, actualment, el mitjà d'informació i entreteniment principal. La informació i l'entreteniment generen riquesa i influeixen en l'opinió pública.

4. Comunicació i societat global.-
• La televisió continua sent el mitjà d'informació i d'entreteniment principal.
• Actualment, la televisió i tots els mitjans de comunicació tenen un abast global i difonen l'estil de vida occidental. Aquesta difusió és possible per diverses raons:
– Les grans companyies creen pautes de consum generalitzades.
– Les facilitats comercials i d'intercanvi han promocionat el consum globalitzat.
– Els grups alternatius també utilitzen els mitjans per a difondre la seua visió del món. Es poden posar en contacte a través d'Internet i formar comunitats virtuals.
• La globalització dels mitjans de comunicació confirma un canvi d'escala inèdit (el que abans circulava en unàmbit local o estatal, ara té un abast mundial). Les xarxes socials s'han estés i permeten establir vincles estrets (professionals, d'oci, etc.).

5. Globalització i desigualtat.-
• En aquesta època de globalització econòmica, les diferències entre països rics i països pobres estan augmentant. Juntament amb el PIB, uns altres indicadors bàsics són l'esperança de vida i l'accés a l'educació:
– Hi ha grans desigualtats entre l'esperança de vida mitjana en nàixer en els països desenvolupats (80) i la dels països pobres (55).
– S'està produint una millora lenta en l'educació en el món i s'ha reduït l'analfabetisme, però les desigualtats continuen sent enormes.
• La fam és un dels problemes més greus del món. Està provocada per causes naturals (sequeres, inundacions, gelades o plagues) i per causes humanes (guerres, decisions polítiques i econòmiques).

6. Causes de la desigualtat en un món globalitzat.-
• Les causes principals de l'existència de països subdesenvolupats són:
– Els desequilibris demogràfics: una natalitat elevada dóna lloc a una població jove creixent que no té faena i que intenta emigrar.
– La descolonització: es va donar en estats nous amb pocs mitjans i amb una població poc preparada. Aquests països han patit el domini econòmic de les seues antigues metròpolis i guerres civils inacabables.
– La globalització: ha augmentat les diferències entre països; el comerç desigual amb els països desenvolupats del nord endeuta els països pobres del sud.
• S'han proposat mesures per a superar la pobresa: condonar o anul·lar el deute extern; dedicar el 0,7% de la renda nacional bruta dels països rics a l'ajuda al desenvolupament; establir un comerç just perquè els productors dels països pobres reben un preu adequat pels seus productes.

Laulauenlaseuatinta

Laulauenlaseuatinta
https://laulauenlaseuatinta.carrd.co/

La Guerra de Successió a Vila-real

Himne a Vila-real (1274-2024)

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes