Tradicionalment, la Comunitat Valenciana tenia una economia basada en les activitats del sector primari: l'agricultura, la ramaderia, la pesca i l'extracció de minerals. No obstant això, durant la segona meitat del segle XX i, sobretot, amb el gran impuls que la indústria i els serveis han agafat en les últimes dècades, el panorama ha canviat radicalment. El grau de desenvolupament econòmic ha portat a un nivell d'aproximació més gran a les altres regions espanyoles i europees: el PIB per habitant de la Comunitat se situava en 20.259 euros l'any 2009. Aquesta situació ha permés que els indicadors de benestar social (atenció sanitària, equipaments, promoció cultural, oci, parcs naturals, etc.) hagen millorat considerablement. La clau d'aquest desenvolupament està en el fet que l'economia de la Comunitat Valenciana ha guanyat en competitivitat, gràcies a l'actuació tant del sector públic com del privat per a aprofitar al màxim els recursos de la Comunitat. De tota manera, als darrers anys s’ha perdut aquesta empenta per la crisi i altres problemes derivats d’un finançament estatal deficitari pel creixement de la població.
1. Les activitats agràries. La pesca
• A la Comunitat Valenciana el sector primari ocupa molt poca gent. Només hi treballa el 2,8%.
• L'activitat agrícola es troba prop del litoral i es dóna:
– L'agricultura de regadiu. Es cultiven al llarg de tota la plana litoral cítrics i d'altres arbres fruiters i hortalisses. A l'Albufera es planta arròs.
– L'agricultura de secà. En l'interior es cultiven cereals i vinya. També hi trobem ametlers, arbres fruiters, oliveres i garrofers.
• La ramaderia és una activitat poc destacada que complementa l'agricultura. Aquesta té lloc en les zones de muntanya de l'interior. Destaquen sobretot la producció ramadera intensiva de bestiar porcí i d'aviram destinada a satisfer una demanda creixent.
• L'activitat pesquera té poc pes dins de l'economia valenciana perquè els caladors estan exhaurits. Es practica la pesca costanera (sardina, aladroc, llucet, polp) a ports de la costa nord (Vinaròs i Castelló de la Plana) i del litoral alacantí (Gandia, Dénia, Alacant).
2. Mineria, energia i indústria
• A la Comunitat Valenciana els recursos minerals són escassos. Tot i així, s'hi exploten salines i productes de pedrera (calcària, argiles, marbre, arena i guix).
• La producció d'energia elèctrica, obtinguda de les centrals nuclear i tèrmica i de les hidroelèctriques és excedentària.
• El desenvolupament de la indústria valenciana va ser tardà (1960 i 1980). Hui, la Comunitat Valenciana és la segona d'Espanya pels seus ingressos industrials. L'activitat industrial es caracteritza per: la producció de béns de consum directe, la majoria de petites i mitjanes empreses autòctones i l'orientació exportadora.
• Les empreses valencianes es troben repartides per un extens espai industrial. Existeix una especialització productiva per regions com, per exemple: la Plana de Castelló on hi ha industria de construcció i ceràmica; a Almussafes es fabriquen automòbils; la Foia de Castalla, joguets, i a la vall del Vinalopó – Elda - Elx, calçat.
3. Els serveis. El turisme
• La Comunitat Valenciana té un sector terciari molt desenvolupat: el 61,9% de la població activa treballa en aquest sector.
• El turisme és una activitat molt important dins del sector terciari. La majoria de turistes estrangers, que arriben a la Comunitat Valenciana, provenen de països de la UE (Regne Unit, França, Itàlia), i els turistes nacionals vénen sobretot de la Comunitat de Madrid, Castella-la Manxa i Catalunya.
• Existeix una gran oferta d'establiments turístics, apartaments, hotels, hostals, distribuïts principalment pel litoral mediterrani (Costa dels Tarongers i Costa Blanca).
• A la Comunitat Valenciana es diferencien dos espais turístics:
– El litoral. Especialitzat en el turisme de sol i platja, especialment a l'estiu en nuclis com Benicàssim, Benidorm, Cullera, Gandia, Alacant, Orpesa del Mar, etc.
– L'interior. El patrimoni històric-artístic de nuclis com Morella, Elx, Alcoi, etc. que atrau un turisme cultural.
4. Els serveis. El comerç i el transport
• L'activitat comercial, tot i tenir menys importància que el turisme en el sector terciari, té un gran pes dins de l'economia valenciana.
• El comerç interior es dóna en diferents tipus d'establiments: petits comerços i grans superfícies comercials.
• El comerç exterior es caracteritza perquè les exportacions superen les importacions. Els principals països exportadors i importadors són europeus (França o Itàlia), excepte la Xina que és, ara mateix, el primer en el nombre d'importacions.
• Les carreteres mantenen una forma radial centrada en la ciutat de València.
• La xarxa de ferrocarrils també té una estructura radial i s'estén per la costa i cap a l'interior. En la xarxa valenciana hi ha ferrocarril de via estreta, Metrovalència i trens ràpids com ara l'Euromed, l'Alaris i l’AVE València – Alacant que, en el futur, ha d’enllaçar cap al Nord, amb Castelló i Tarragona per estructurar el projecte europeu de l’anomenat Eix Mediterrani.
• Entre els ports valencians destaquen els de les tres capitals, pel seu tràfic de mercaderies. La Comunitat Valenciana té dos aeroports internacionals: el de València i el d'Alacant.
