Espanya està integrada en el grup de països que formen la Unió Europea (UE). L'esforç de l'economia per aproximar-se a les xifres europees ha estat el gran repte de la democràcia i la política econòmica d'Espanya. Amb tot, Espanya era un dels països de la UE que tenia la renda més baixa i, per aquest fet, des que va ingressar a la Unió ha rebut molta ajuda econòmica, la qual ha contribuït prioritàriament al desenvolupament de les regions menys pròsperes. Per aquest motiu, malgrat que el nivell de renda no és el mateix en totes les comunitats autònomes, les diferències són cada vegada més petites. Tal com s'esdevé en els altres països de la Unió Europea, la riquesa d'Espanya prové bàsicament de les activitats terciàries o de serveis (71% de la renda), una altra part és el resultat de les activitats industrials (27%) i l'agricultura hi participa amb una aportació modesta (2%).
• El sector primari va ser el més important a Espanya, però des de mitjan segle XX, sense deixar de créixer, ha estat superat per la indústria i pels serveis.
• Els cultius més importants són: cereals; oliveres i vinyes; fruiters; flors i hortalisses d'hivernacle.
• Les regions ramaderes principals són la franja cantàbrica, Catalunya, Aragó, Navarra, el nord de la Comunitat Valenciana, la Meseta i Andalusia.
• La integració d'Espanya a la Unió Europea va suposar uns canvis importants en el sector agrari: modernització de les explotacions agràries, augment de la productivitat, millora en la qualitat dels productes. Això va ser possible gràcies als ajuts econòmics importants rebuts dels fons europeus.
• Algunes de les reformes més recents de la política agrària comuna (PAC) han estat:
– Llibertat dels agricultors per a produir segons la demanda del mercat.
– Obtenció d'ajudes estables sense dependre del que es produeix.
– Respecte pel medi ambient, el benestar animal, la qualitat dels aliments, etc.
2. Els paisatges agraris a Espanya
• A Espanya es distingeixen quatre dominis climàtics que es corresponen amb quatre tipus de paisatges agraris concrets.
• En el paisatge agrari continental predominen l'agricultura de secà i la ramaderia ovina, malgrat que les hortes dels grans rius es dediquen a regadiu.
• En el paisatge agrari atlàntic predominen la ramaderia bovina i una explotació forestal en què el bosc caducifoli ha estat substituït per eucaliptus i pins.
• El paisatge agrari mediterrani es caracteritza per una agricultura de fruites, hortalisses i flors; i una ramaderia porquina i avícola.
• El paisatge agrari de les illes Canàries està condicionat pel relleu abrupte i l'escassetat d'aigua. S'hi cultiven hortalisses (tomaques, cebes), plàtans i tabac.
• Tanmateix, les noves tècniques agrícoles, les demandes del mercat i les normes de la UE estan modificant aquests tipus de paisatge.
3. La pesca a Espanya
• Espanya és una potència pesquera mundial, perquè les seues captures tenen un gran valor comercial i la seua flota de vaixells és nombrosa i competitiva. A més el sector pesquer té una gran capacitat empresarial.
• Actualment, el sector pesquer espanyol s'enfronta a una crisi a causa de factors diversos:
– L'esgotament dels caladors més pròxims.
– Els països on Espanya fa la pesca d'altura limiten les captures.
– La Unió Europea regula limitant les captures; per això, la incorporació d'Espanya a la Unió Europea no ha afavorit el sector pesquer.
• Les regions pesqueres principals d'Espanya són:
– Nord-oest (costes gallegues).
– Cantàbrica (litoral cantàbric).
– Mediterrània (costes mediterrànies).
– Sud-atlàntica (litoral atlàntic andalús).
– Canària (illes Canàries).
4. Mineria, energia i construcció a Espanya
• La producció minera pròpia és reduïda i insuficient i obliga a importar també bona part de les matèries primeres minerals.
• Espanya és deficitària en fonts d'energia i per això necessita importar-ne petroli i gas per a satisfer les seues necessitats.
• Les fonts d'energia principals disponibles són el carbó, l'energia nuclear, l'energia hidràulica i les energies alternatives (solar i eòlica).
• Els grans problemes energètics d'Espanya són: el creixement del consum energètic i la seua dependència energètica en relació amb uns altres països. Per això s'ha establit l'estalvi energètic. Però potser el més efectiu és racionalitzar la despesa energètica.
• La construcció ha estat un sector clau per a l'economia espanyola. Entre el 1998 i 2007 aquest sector ha estat el motor del creixement de l'ocupació a Espanya. La crisi del 2007 va afectar de ple aquest sector.
5. Les activitats industrials a Espanya
• El desenvolupament industrial espanyol va començar al segle XIX amb retard en relació a l'Europa occidental. En la segona meitat del segle XX la indústria va créixer i es va estendre a nous territoris.
• La crisi del petroli (1973) i l'entrada d'Espanya a la Comunitat Europea van originar una reconversió industrial.
• Les principals indústries espanyoles són: la siderúrgica (en recessió), la metal·lúrgia de transformació, la naval (afectada), la de l'automòbil (molt ben implantada), la química, l'alimentària (en tot el país) i la d'alta tecnologia. A més, hi destaquen els sectors tèxtil, del cuir i del calçat, com també el paper i les arts gràfiques.
• La indústria espanyola es concentra en quatre grans àrees (Catalunya, Madrid, el País Basc i la Comunitat Valenciana) i uns quants nuclis industrials (Saragossa, Gijón, Sevilla, Vigo). Tots ells formen eixos industrials, com el de l'Ebre i el del Mediterrani.
6. Comerç, transports i comunicacions a Espanya
• L'activitat comercial espanyola es desenvolupa sobretot en l'àmbit de la Unió Europea. Està afavorida per les normes comunitàries, la lliure circulació interna i la moneda comuna, l'euro.
• La balança comercial espanyola és negativa, però la balança de pagaments s'equilibra gràcies al turisme.
• S'han fet grans inversions per a modernitzar la xarxa de transports i de comunicacions.
• El transport per carretera té els inconvenients de la densitat elevada, la contaminació i els accidents.
• La xarxa de ferrocarrils està en procés de millora. Hi destaquen les inversions en l'alta velocitat (AVE).
• El transport marítim s'utilitza per al comerç exterior i la circulació de viatgers a les illes, a Ceuta i a Melilla.
• El transport aeri rep grans inversions per al millorament dels aeroports i de les aeronaus.
7. El turisme a Espanya
• A partir del 1960, el turisme a Espanya es va convertir en un fenomen de masses. A aquest turisme estranger, de sol i platja, s'hi ha afegit el turisme interior espanyol.
• A Espanya es manté el model de turisme basat en unes vacances massives a preus assequibles concentrat en el litoral mediterrani i a les illes Canàries.
Tanmateix, s'ha incrementat el turisme de temporada baixa, el turisme rural i el cultural.
• Els països d'origen del turisme exterior són el Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia, els EUA i Portugal.
• Les destinacions turístiques principals són Catalunya, les illes Canàries, les illes Balears, Andalusia i la Comunitat Valenciana, que posseeix la infraestructura hotelera més gran.
• Hi ha una gran mobilitat de la població del mateix país, cosa que afavoreix noves formes d'oci: esports d'aventura, esquí, golf, turisme rural, etc.
