Dels tres sectors econòmics, el terciari o de serveis ha estat el darrer a desenvolupar-se, però alhora és el que actualment ha adquirit més importància, sobretot als països rics, fins al punt que el seu valor és un indicador important per conèixer el grau de desenvolupament i el nivell de vida d'un país. Aquest sector inclou activitats tan diverses com ara l'educació, la sanitat, el comerç, el transport, el turisme, etc. que serveixen per millorar la qualitat de vida de les persones. En l'actualitat és pràcticament impossible viure al marge de l'activitat comercial. El comerç té una dimensió i una intensitat tan grans, que es desenvolupa a escala planetària i és un dels factors principals del desenvolupament econòmic mundial. La circulació de persones i de mercaderies necessita xarxes i mitjans de transport ràpids i segurs, que requereixen inversions importants. Als països rics, el turisme ha tingut un creixement espectacular. Això ha estat possible gràcies a la millora de les economies familiars, als beneficis socials i al desenvolupament dels transports.
1. Les activitats terciàries
• El sector terciari inclou les activitats que no produeixen béns materials, sinó que presten serveis.
• En els països industrialitzats el sector terciari ha crescut fins a esdevenir-ne el més important. La societat de la informació ha suposat l'expansió més gran del sector (la revolució del sector terciari).
• El sector terciari engloba gran diversitat d'activitats (sanitat, educació, turisme, comerç, transports, oci...).
• El terciari superior o quaternari inclou serveis relacionats amb els avanços científics i tecnològics.
• El sector terciari banal incorpora treballs que requereixen poca preparació i que estan mal pagats.
• Els canvis socials recents han provocat una demanda més gran de serveis: augment de l'esperança de vida, incorporació de la dona al món laboral, reducció de la jornada laboral, vacances pagades, etc.
2. El sector terciari en el món de hui
• Les activitats del sector terciari es caracteritzen per:
– Ser molt heterogènies: per la gran varietat de serveis i per la diversitat en la qualificació dels treballadors i les dimensions de les empreses.
– Ser intangibles i immaterials.
– Ser activitats impossibles d'emmagatzemar.
– Estar situades prop del consumidor.
– Tenir un nivell baix de mecanització.
– Ser activitats en expansió arreu del món.
– Estar repartides de manera desigual pel món.
• Les activitats del sector terciari es classifiquen en: serveis socials (administració, sanitat...), serveis de distribució (transport, comerç...), serveis a les empreses (finances, neteja...), serveis al consumidor (oci, turisme...).
• El dret a rebre assistència mèdica només es pot exercir en els països desenvolupats. El nivell econòmic d'un país determina el nombre i la qualitat dels serveis sanitaris.
3. L'activitat comercial
• El comerç consisteix en la compra i venda de mercaderies per a satisfer les necessitats de la població.
• El comerç interior es desenvolupa dins d'un país, i pot ser de dos tipus:
– Comerç a l'engròs: els majoristes compren grans quantitats de productes i els venen a unes altres empreses o comerciants.
– Comerç al detall o a la menuda: es ven directament al públic i en poca quantitat.
• El comerç entre diferents estats és el comerç exterior. Inclou tant les vendes a uns altres països (exportacions) com les compres (importacions).
• La diferència entre les exportacions i les importacions d'un país és la balança comercial. Es refereix als béns materials, i pot ser positiva o negativa.
• La balança de pagaments reflecteix el conjunt d'intercanvis d'un país. Pot ser excedentària o deficitària, i inclou béns materials, serveis i béns financers.
4. El comerç internacional actual
• El comerç internacional actual mou quantitats enormes de productes molt diferents i utilitza mitjans de transport de gran capacitat i eficàcia a preus raonables.
• El comerç ha creat una xarxa de relacions comercials d'àmbit mundial que té aquestes característiques:
– Ocupa moltes persones.
– Es concentra en un nombre reduït d'empreses.
– S'ha expandit les darreres dècades del segle XX.
• Els intercanvis comercials de volum i valor més grans es produeixen entre la Unió Europea, el Japó, la Xina, l'Àsia oriental i els Estats Units. El comerç entre els països membres de la Unió Europea també té una gran importància.
• Els altres països tenen un pes menor en l'activitat comercial mundial. Exporten matèries primeres, productes agraris i manufactures.
5. Fluxos i blocs comercials
• Els fluxos comercials són els moviments produïts entre venedors i compradors en els intercanvis comercials.
– Els fluxos de matèries primeres representen el 40% dels intercanvis mundials, perquè els països productors les venen a l'exterior. Hi destaca el petroli.
– Els fluxos de manufactures van, la major part, dels països desenvolupats cap als altres, tot i que hi destaquen potències emergents com la Xina, l'Índia o el Brasil.
– Els fluxos de capitals mouen grans quantitats de diners per tot el món: préstecs bancaris, inversions, compra d'accions en borsa... Els fluxos més grans es produeixen entre els EUA, la Unió Europea i el Japó.
• Els fluxos d'informació expandeixen el coneixement gràcies a les tecnologies de la informació. El seu abast depén del grau de desenvolupament de cada país.
• Molts països s'agrupen en blocs comercials per a enfrontar-se a països rivals i regular els fluxos.
6. Els transports. El transport terrestre
• El transport és l'activitat per mitjà de la qual es traslladen persones i mercaderies d'un lloc a un altre. Els sistemes de transport que permeten els desplaçaments són l'aeri, el terrestre i el marítim.
• Per tal que circulen els mitjans de transport (camions, trens, avions) són necessàries unes infraestructures (carreteres, vies fèrries, ports i aeroports).
• Les tres funcions principals del transport són:
– Permet els desplaçaments quotidians, possibilita els desplaçaments a llocs molt llunyans i és el que fa possible la distribució de béns i serveis.
• La revolució dels transports ha suposat l'augment de la capacitat de càrrega, l'increment de la velocitat, la intermodalitat, el millorament de la infraestructura viària, l'augment de la seguretat i la reducció del preu dels desplaçaments.
• L'organització i l'explotació d'un territori necessita bones xarxes de transport, un conjunt d'infraestructures per on puguen circular els vehicles.
• Les xarxes de transport estan formades per eixos o línies que uneixen dos punts o més i els disposen en forma de malla o xarxa. Els llocs centrals d'aquestes xarxes són els nusos de transport.
• Les xarxes s'estructuren de manera desigual en el món: en els països desenvolupats les xarxes solen ser denses, mentre que als països pobres acostumen a ser poc denses i mal estructurades.
• El sistema de transport terrestre ha creat una xarxa d'infraestructures densa. La xarxa de carreteres és la més utilitzada per al trasllat de viatgers i mercaderies.
• El transport per ferrocarril és ràpid, segur i econòmic, malgrat que el traçat ferroviari és rígid. Les noves millores tècniques són els trens d'alta velocitat (TAV) i els trens ràpids (TR).
7. El transport aeri i el marítim
• El transport aeri és el més adequat per al desplaçament de persones a grans distàncies i per al transport de mercaderies lleugeres, peribles o de gran valor. Té, però, l'inconvenient que és car.
• Els aeroports necessiten espais molt grans perquè el transport aeri siga eficaç.
• L'aparició de les companyies de baix cost (low cost) ha revolucionat i popularitzat el transport aeri.
• El transport marítim és indicat per als recorreguts de llarga distància i a baix preu de mercaderies (petroli, cereals...). Es complementa, de vegades, amb el transport fluvial.
• El transport marítim té alguns inconvenients:
– És lent i s'utilitza poc per a transportar viatgers.
– La càrrega dels vaixells pot ser perillosa. Els accidents marítims són un risc per a l'ecosistema marí.
8. El turisme
• El turisme és una de les activitats terciàries amb un creixement més gran en els països desenvolupats i una font de riquesa per a l’economia de molts països.
• Les causes del desenvolupament del turisme són: la disponibilitat de més temps lliure, la generalització de la setmana laboral de cinc dies, les vacances pagades i les pensions de jubilació, i les millores en el transport.
• Els fluxos del turisme es donen, sobretot, en els països desenvolupats. Es dirigeixen des de les àrees urbanes fins als nuclis receptors, que poden ser: propers, intermedis i llunyans.
• El desenvolupament del turisme produeix en el país receptor:
– Efectes positius (aporta ingressos, crea llocs de treball i dinamitza altres sectors econòmics).
– Efectes negatius (augmenta els preus i l’especulació del sòl, crea treballs de poca qualificació i mal remunerats i també provoca greus impactes ambientals).
