Les activitats basades en l'extracció i transformació de matèries primeres en altres productes s'agrupen tradicionalment en el sector secundari, que comprén la mineria, la producció d'energia, la indústria i la construcció. Les activitats industrials han anat canviant a mesura que s'hi han aplicat tècniques noves i s'ha tingut prou energia, comunicacions fàcils i un mercat per a vendre-hi els seus productes. El desenvolupament de la indústria va crear molts llocs de treball, però, actualment, l'automatització creixent dels processos, juntament amb el trasllat de moltes fàbriques a països amb mà d'obra barata, han provocat la disminució de l'ocupació industrial i l'augment de l'atur. Algunes empreses industrials han multiplicat els seus establiments o fàbriques i els han dispersat per diversos països. Aquestes empreses multinacionals o globalitzades atenen un mercat que s'estén arreu del món.
1. Les matèries primeres
• Extraiem les matèries primeres naturals de la naturalesa per elaborar els productes industrials.
Es classifiquen segons l'origen que tenen:
– Origen animal: procedeixen de la ramaderia (llana, pells…) o del peix (olis, conserves…).
– Origen vegetal: poden ser productes agrícoles, com ara el cotó, o productes forestals, com ara la fusta i el cautxú.
– Origen mineral: s'extrauen del subsòl. Es classifiquen en dos grans grups:
-Minerals metàl·lics: hematites (ferro), bauxita (alumini), or, plata…
-Minerals no metàl·lics: sal, sofre…
• Les roques són d'origen mineral, algunes s'utilitzen en la construcció (granit) i amb d'altres es produeix energia (carbó).
• La mineria és l'activitat dedicada a extraure els recursos del subsòl, ja siga de mines o bé de jaciments.
• Els països industrials consumeixen molts minerals i n'han de comprar una part als països pobres.
2. Les fonts d'energia tradicionals
• Les fonts d'energia són recursos naturals que, a partir de la seua transformació, permeten l'obtenció d'energia.
• Segons la possibilitat que s'exhaurisquen, les fonts d'energia poden ser:
– Renovables: són quasi inexhauribles, com ara el Sol, el vent, l'aigua...
– No renovables: són les que es troben en quantitats limitades i poden arribar a exhaurir-se, com ara el carbó, el petroli, el gas natural o l'urani.
• Segons la importància econòmica, les fonts d'energia poden ser:
– Tradicionals: són les més utilitzades; destaquen el carbó, el petroli, el gas natural, l'energia hidràulica o l'energia nuclear
– Alternatives: s'utilitzen poc, perquè encara es troben en fase d'investigació i desenvolupament.
Les més importants són l'energia solar, l'eòlica, la geotèrmica i la mareomotriu.
• Els recursos energètics es distribueixen de manera desigual pel món.
• El carbó és abundant, sobretot a la Xina, als Estats Units i a la Unió Europea.
• El petroli és la font d'energia principal. Es concentra en uns quants països, com ara a l'Orient Mitjà, als Estats Units i a Rússia.
• El gas natural es troba sobretot a l'Orient Mitjà, als Estats Units i al Canadà.
• Els principals països productors d'urani són el Canadà i els Estats Units.
• La hidroelectricitat s'obté principalment en els països desenvolupats. Destaquen el Canadà, la Xina, els Estats Units, Noruega i el Japó.
3. Les fonts d'energia alternatives
• La demanda d'energia augmenta any rere any, però les fonts d'energia tradicionals i no renovables s'estan exhaurint i són contaminants.
• Per això hi ha interés a desenvolupar fonts d'energies alternatives, entre les quals destaquen:
– L'energia solar aprofita la intensitat de la radiació del Sol. És abundant, inexhaurible i neta, però irregular.
– L'energia geotèrmica produeix electricitat a partir de la calor de l'interior de la Terra.
– L'energia eòlica aprofita la força del vent per a produir energia elèctrica. És inexhaurible i neta, però no és regular.
– L'energia mareomotriu aprofita el moviment de l'aigua del mar causat per les marees, les ones i els corrents marins.
– La bioenergia o energia de la biomassa s'obté a partir de cremar o bé de fermentar la matèria orgànica.
4. La indústria
• La indústria és el conjunt d'activitats dedicades a la transformació de matèries primeres en productes elaborats (destinats als consumidors) o semielaborats (destinats a altres indústries).
• Abans del desenvolupament de la indústria, els artesans elaboraven els productes manualment als tallers.
• La industrialització va començar a mitjan segle XVIII. El treball artesà va ser substituït per la maquinària industrial, primerament moguda per l'energia hidràulica, i després, per màquines de vapor.
L'ús de màquines instal·lades en fàbriques o factories va augmentar la rapidesa i l'eficàcia dels processos d'elaboració. Això va fer possible l'augment de la productivitat.
• La indústria actual ha reduït la mà d'obra per mitjà de l'automatització dels seus processos i fabrica una gran diversitat de productes.
5. Classificació de les indústries. L'empresa industrial
• Un criteri de classificació de les indústries és segons la destinació final dels productes que hi fabriquen:
– Indústries de béns de producció o indústries pesants: fabriquen productes semielaborats; necessiten grans instal·lacions, molt capital i mà d'obra. Exemple: la siderúrgica o la del ciment.
– Indústries de béns d'ús i consum o indústries lleugeres: fabriquen productes acabats; necessiten instal·lacions reduïdes. Exemple: la del calçat.
• També hi ha les indústries punta, que utilitzen tecnologies avançades i un personal molt especialitzat.
• La unitat bàsica de l'activitat industrial és l'empresa. Poden classificar-se segons la dimensió (petites, mitjanes, grans), l'organització (societats limitades o societats anònimes) o la procedència del capital (públiques o privades).
• Les empreses s'especialitzen i s'agrupen amb d'altres de relacionades per a fer-se més competitives.
6. El procés i el treball industrial
• Els principals elements del procés industrial són els següents:
– Les matèries primeres i les fonts d'energia.
– La força del treball (mà d'obra).
– El capital (diners, instal·lacions…).
– La tecnologia (maquinària, tècniques, materials…).
– L'organització de l'empresa (gestió i organització de la producció).
• Al final del procés s'obté un producte industrial que s'ha de vendre al mercat. Quan es ven aquest producte, la diferència entre el cost de producció i el preu de venda són els beneficis, una part dels quals es reinverteixen en l'empresa.
• En la divisió tècnica del treball es coordina l'actuació d'equips i maquinària. En la divisió social del treball s'estableixen jerarquies de comandament i de presa de decisions.
7. Localització de la indústria en el món
• Les empreses busquen la localització més adient per a reduir costos, ser més competitives i augmentar els beneficis. Les indústries es localitzen en:
– Regions amb bones infraestructures i serveis tècnics, com ara els Estats Units i Europa.
– Països amb mà d'obra barata si necessiten molts treballadors poc especialitzats.
– Prop d'universitats o en parcs tecnològics, si necessiten tecnologia punta i recerca.
• Les regions industrials principals són:
– Europa, sobretot la zona que comprén del Regne Unit al nord d'Itàlia, passant per la conca del Ruhr.
– Els Estats Units (costa nord-oest i Califòrnia).
– La Xina, el Japó i el sud o el sud-est asiàtic.
– Altres regions industrials importants es troben a l'Índia, Mèxic, el Brasil, el sud-est d'Austràlia, la República sud-africana i Corea del sud.
