El 1957 es va crear el Mercat Comú o Comunitat Econòmica Europea (CEE) formada per Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg. Tenia com a objectiu crear una unió duanera per a la lliure circulació de mercaderies, persones, capitals i serveis entre els països membres, i també la coordinació de polítiques agrícoles, comercials i de transports comunes. L’Acta Única Europea (1987) va incorporar el principi de cohesió econòmica i social per possibilitar un desenvolupament equilibrat de tots els membres. Va començar el període d'apogeu de la política regional solidària, cada vegada més necessària atesa la incorporació creixent de països a la CEE. El 1992, amb el Tractat de Maastricht, va nàixer la Unió Europea (UE) perquè els objectius comercials inicials es van ampliar a la recerca de la unió política: impuls del progrés econòmic i social, afirmació de la identitat europea, implantació de la ciutadania europea, desenvolupament d’un espai de llibertat, seguretat i justícia i, per últim, el manteniment i el desenvolupament del sentit comunitari. Des de la creació de la CEE, amb els seus sis estats fundadors, fins a l'actualitat, vint-i-dos països s'han incorporat a la Unió i l'han consolidada fins a formar la que hui és l'Europa dels vint-i-vuit.
1. El procés de creació de la Unió Europea
● La creació d'un mercat comú europeu va començar amb el Tractat de Roma (1957), que va establir les bases per a la lliure circulació de béns, serveis, persones i capitals, i per al desenvolupament de lleis comunes.
Això permetia les economies d'escala, és a dir, abaratir els productes en augmentar-ne la quantitat total produïda.
● El Tractat de la Unió Europea, signat a Maastricht el 1992, va decidir la unió monetària, va facilitar la participació ciutadana, va fixar polítiques de solidaritat entre regions i va establir objectius comuns.
● La Unió Econòmica i Monetària es va aprovar l'any 1999, i l'euro va començar a circular a partir del 2002.
● La Unió Europea es regeix per uns valors bàsics: la democràcia, l'Estat de dret i els drets humans, però encara és feble en política exterior, en defensa i en alguns aspectes socials i culturals.
2. La Unió Europea
● Els objectius de la Unió Europea són: impulsar el progrés econòmic i social, afirmar la identitat europea, implantar una ciutadania europea i desenvolupar un espai de llibertat, seguretat i justícia.
● La Unió Europea és un conjunt heterogeni d'estats en els àmbits econòmic, social, cultural i lingüístic.
● Hi ha dins de la UE una política econòmica regional per a reduir les desigualtats i evitar que la liberalització econòmica s'accentue.
● Per a desenvolupar aquesta política econòmica hi ha els fons estructurals i els fons de cohesió, que permeten atorgar préstecs a les regions més pobres i crear-hi infraestructures. A més, es dediquen també a cultura i educació, a crear ocupació i a mantenir els sectors agrícola i pesquer.
● Recentment s'hi han incorporat països amb un grau de desenvolupament divers, i això ha fet necessari emprar els fons comunitaris.
3. Les institucions de la Unió Europea
● La Unió Europea està formada per institucions supranacionals, que estan per damunt dels Estats.
● El Consell Europeu. Format pels caps d'Estat o de Govern dels Estats membres, més el seu president i el president de la Comissió Europea. És l'òrgan polític màxim i defineix les orientacions generals.
● El Consell de la Unió Europea o Consell de Ministres. Format per un ministre de cada país, que varia en funció dels temes a tractar. S'hi prenen les decisions més importants.
● El Parlament Europeu. Elegit per sufragi universal, exerceix la funció legislativa.
● La Comissió Europea. Formada pel president i els comissaris, exerceix la funció executiva.
● El Tribunal de Justícia. Garanteix el respecte, la interpretació i el compliment de les lleis europees.
● El Defensor del Poble. Pot ser consultat pels ciutadans que creguen que han estat tractats injustament per alguna institució de la UE.
4. La política agrària i pesquera de la Unió Europea
● La Unió Europea va potenciar l'agricultura per a autoproveir-se i no haver de dependre d'altres països.
● La Política Agrària Comuna (PAC), que té com a finalitat l'autoconsum a la UE va ajudar a modernitzar les instal·lacions, va fomentar l'agricultura i la ramaderia intensiva, va donar crèdits agrícoles barats i va assegurar uns preus interessants per als productes.
● La PAC va donar com a resultat un excés de producció agrícola. Per això, actualment proposa reduir la superfície de cultiu i el nombre de caps de bestiar, convertir algunes terres de cultiu en zones d'oci i reduir els preus dels productes.
● El FEOGA (Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrària) decideix com es reparteixen les ajudes entre els estats membres.
● La Política Pesquera Comuna (PPC) estableix les zones, les captures i els tractats de pesca extracomunitaris sense perjudicar la sostenibilitat del medi ambient.
5. Els grans eixos industrials de la UE
● L'activitat industrial és l'origen del desenvolupament econòmic europeu i ocupa el 25% de la població activa.
● La zona principal del desenvolupament industrial és un eix que va des del sud-est del Regne Unit fins al nord d'Itàlia, seguint la vall del Rin (Alemanya).
● En la resta del Regne Unit i en l'Europa de l'Est, les indústries tradicionals es troben en recessió, però les indústries d'alta tecnologia, en canvi, experimenten un gran dinamisme.
● La producció industrial de la UE té dos problemes:
– La manca de recursos energètics (petroli) i de matèries primeres, que han de ser importades.
– La deslocalització industrial, és a dir el trasllat de les fàbriques a països del nord d'Àfrica o d'Àsia amb la finalitat de produir més barat
6. Els serveis, el comerç i les comunicacions a la Unió Europea
● Actualment, el sector serveis ocupa quasi un 70% de la població activa de la Unió Europea, i proporciona la major part de la riquesa.
● El desenvolupament tecnològic ha modernitzat la producció agrària i industrial i ha alliberat mà d'obra per als serveis. A més, sorgeixen activitats noves relacionades amb necessitats socials també noves.
● Els intercanvis comercials de la UE amb la resta del món adquireixen un gran volum.
● La UE compta amb una xarxa de transports per a la circulació de persones i de mercaderies:
– El transport sol fer-se per carretera.
– La seua xarxa ferroviària s'està millorant amb les línies del Pla General de Xarxa d'Alta Velocitat.
– El transport marítim de mercaderies representa el 90% del comerç exterior de la UE.
– El transport aeri és fonamental per a la cohesió econòmica i social de la UE.
7. L'Estat espanyol a la Unió Europea
● Espanya va iniciar les negociacions per a la seua adhesió a la CEE l'any 1979. Van durar set anys i es van caracteritzar per la necessitat d'adaptació de l'economia espanyola a la comunitària. Aquesta adaptació es va produir sobretot en l'àmbit de la producció agrària i pesquera.
● Espanya i Portugal es van incorporar a la Comunitat Econòmica Europea l'any 1986.
● El desenvolupament econòmic i social d'Espanya és degut, en part, al procés d'integració europea. Els fons i les inversions procedents de la UE han fet possible gran part del seu creixement.
● Els fons europeus han servit per a finançar infraestructures (autovies, aeroports...), programes educatius, la targeta sanitària europea, i projectes de conservació i restauració del patrimoni històric i cultural.
8. La Unió Europea dels 28
Després del Tractat de Roma la Comunitat Europea ha anat ampliant-se progressivament des dels sis fundadors inicials fins els 28 actuals:
1957 (fundadors CEE).- Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg
1973.- Irlanda, Regne Unit i Dinamarca
1981.- Grècia
1986.- Espanya i Portugal
1995.- Àustria, Finlàndia i Suècia
2004.- Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Xipre i Malta.
2007: Romania i Bulgària.
2013: Croàcia
..................................................................
