La Constitució espanyola, aprovada el 6 de desembre de 1978, regula els aspectes més importants del sistema polític actual i és la norma suprema que tots els ciutadans i tots els governants han d'obeir. Alguns dels aspectes principals que regula la Constitució són:
• Els drets i els deures dels ciutadans i les ciutadanes.
• L'organització del poder de l'Estat.
• Les relacions entre el poder de l'Estat i els ciutadans.
• L'organització territorial de l'Estat.
La Constitució defineix la nostra forma de govern com a monarquia parlamentària, la nostra forma d'Estat com a Estat social i democràtic de dret, i l'estructura territorial com a Estat de les Autonomies. A la Comunitat Valenciana, l'Estatut (1982 reformat en 2006) és la llei que defineix les institucions de govern, els seus poders i les relacions amb l'Estat espanyol.
• Els drets i els deures dels ciutadans i les ciutadanes.
• L'organització del poder de l'Estat.
• Les relacions entre el poder de l'Estat i els ciutadans.
• L'organització territorial de l'Estat.
La Constitució defineix la nostra forma de govern com a monarquia parlamentària, la nostra forma d'Estat com a Estat social i democràtic de dret, i l'estructura territorial com a Estat de les Autonomies. A la Comunitat Valenciana, l'Estatut (1982 reformat en 2006) és la llei que defineix les institucions de govern, els seus poders i les relacions amb l'Estat espanyol.
1. Espanya: una monarquia parlamentària
• Espanya és, segons la Constitució, una monarquia parlamentària. El rei d'Espanya és el cap d'Estat, però el Govern és elegit pel Parlament.
• La Corona, en la persona del rei, representa l'Estat: és àrbitre i moderador de les institucions, però no pot legislar, governar ni jutjar.
• La nostra forma de govern, establida en la Constitució, es basa en la divisió de poders: legislatiu, executiu i judicial.
• El Parlament (Congrés dels Diputats i Senat) exerceix la funció legislativa (fa les lleis).
• El Govern espanyol (el president i els ministres) és l'executiu: aplica les lleis, dirigeix la política i fixa els objectius que cal assolir.
• Els jutges i els tribunals de justícia controlen que s'apliquen les lleis i imparteixen justícia.
• Els partits són els canals de participació ciutadana.
• Espanya és, segons la Constitució, una monarquia parlamentària. El rei d'Espanya és el cap d'Estat, però el Govern és elegit pel Parlament.
• La Corona, en la persona del rei, representa l'Estat: és àrbitre i moderador de les institucions, però no pot legislar, governar ni jutjar.
• La nostra forma de govern, establida en la Constitució, es basa en la divisió de poders: legislatiu, executiu i judicial.
• El Parlament (Congrés dels Diputats i Senat) exerceix la funció legislativa (fa les lleis).
• El Govern espanyol (el president i els ministres) és l'executiu: aplica les lleis, dirigeix la política i fixa els objectius que cal assolir.
• Els jutges i els tribunals de justícia controlen que s'apliquen les lleis i imparteixen justícia.
• Els partits són els canals de participació ciutadana.
2. L'organització territorial d'Espanya
• L'Estat espanyol organitza el territori en municipis, províncies i comunitats autònomes. La Constitució garanteix l'equilibri econòmic entre les diferents parts del territori espanyol.
• Els municipis són les unitats administratives i territorials elementals de l'Estat. En el seu territori s'exerceix l'administració municipal. Els municipis són governats pels ajuntaments.
• Les províncies són territoris constituïts per l'agrupació de diferents municipis:
– L'administració provincial és, alhora, una divisió territorial i una entitat local.
– La divisió provincial té tres funcions bàsiques:
• Serveix de delimitació electoral de l'Estat.
• Serveix de divisió territorial de l'administració perifèrica de l'Estat central.
• És l'entitat local de rang superior, amb la funció de cooperar amb els municipis a través de la Diputació Provincial.
3. L'Estat de les Autonomies
• L'any 1978 la Constitució Espanyola va reconéixer el dret de les nacionalitats i de les regions a constituir-se en comunitats autònomes, així com l'organització descentralitzada de l'Estat.
• Entre els anys 1979 i 1983, es van organitzar les 17 comunitats autònomes actuals. Entre les quals n'hi ha set que tenen una província única.
• Les comunitats es regeixen per l'Estatut d'Autonomia respectiu, que n'estableix les institucions, les normes i les competències, així com els recursos econòmics que els corresponen per a exercir les seues funcions.
• Les competències autonòmiques poden ser exclusives o compartides amb l'Estat.
• Les institucions d'autogovern de les comunitats autònomes són: una assemblea o parlament, el president autonòmic i el govern o consell.
• L'any 1995, els municipis de Ceuta i Melilla es van constituir en ciutats autònomes.
• L'any 1978 la Constitució Espanyola va reconéixer el dret de les nacionalitats i de les regions a constituir-se en comunitats autònomes, així com l'organització descentralitzada de l'Estat.
• Entre els anys 1979 i 1983, es van organitzar les 17 comunitats autònomes actuals. Entre les quals n'hi ha set que tenen una província única.
• Les comunitats es regeixen per l'Estatut d'Autonomia respectiu, que n'estableix les institucions, les normes i les competències, així com els recursos econòmics que els corresponen per a exercir les seues funcions.
• Les competències autonòmiques poden ser exclusives o compartides amb l'Estat.
• Les institucions d'autogovern de les comunitats autònomes són: una assemblea o parlament, el president autonòmic i el govern o consell.
• L'any 1995, els municipis de Ceuta i Melilla es van constituir en ciutats autònomes.
4. L'autonomia de la Comunitat Valenciana
• La Comunitat Autònoma Valenciana va aprovar el seu Estatut d'Autonomia l'any 1982, que va ser reformat l'any 2006.
• L'Estatut fixa les competències autonòmiques i regula el funcionament de les institucions del Govern valencià.
• La Generalitat Valenciana és la institució que organitza la política de la Comunitat. Està formada per:
– Les Corts Valencianes, encarregades de legislar, aprovar pressupostos i controlar l'actuació del Govern.
– El Consell que proposa les lleis a les Corts Valencianes. Està format pel president de la Comunitat i els seus consellers i conselleres.
– El President de la Generalitat, que dirigeix i coordina l'activitat del Govern.
– El tribunal Superior de Justícia, s'encarrega del poder judicial.
– El Síndic de Greuges, que recull les queixes dels ciutadans adreçades a l'Administració.
• La Comunitat Autònoma Valenciana va aprovar el seu Estatut d'Autonomia l'any 1982, que va ser reformat l'any 2006.
• L'Estatut fixa les competències autonòmiques i regula el funcionament de les institucions del Govern valencià.
• La Generalitat Valenciana és la institució que organitza la política de la Comunitat. Està formada per:
– Les Corts Valencianes, encarregades de legislar, aprovar pressupostos i controlar l'actuació del Govern.
– El Consell que proposa les lleis a les Corts Valencianes. Està format pel president de la Comunitat i els seus consellers i conselleres.
– El President de la Generalitat, que dirigeix i coordina l'activitat del Govern.
– El tribunal Superior de Justícia, s'encarrega del poder judicial.
– El Síndic de Greuges, que recull les queixes dels ciutadans adreçades a l'Administració.
5. La societat espanyola i valenciana
• Després d'un període d'industrialització i modernització, vivim a una societat postindustrial, canviant i en crisi quasi permanent, on predomina el sector serveis amb una indústria molt qualificada.
• La població, que era molt rural, s'ha fet urbana.
• L'estructura familiar actual pot estar formada per la família tradicional extensa (que inclou els iaios), la família nuclear (només pares i fills), la família monoparental (només pare o mare) i els matrimonis entre persones del mateix sexe (amb fills o no). També, degut a la mobilitat de les persones, cada vegada hi ha més matrimonis entre persones de nacionalitats diferents.
• La incorporació de la dona al món laboral remunerat ha estat un factor important de desenvolupament econòmic, malgrat que encara hi ha discriminacions.
• Gaudim d'un nivell de benestar elevat per diverses raons:
– En el nivell de benestar es posen en relació el creixement econòmic, la qualitat de vida i el nivell assistencial de la població.
– Es mesura amb diferents indicadors: s'hi valoren l'ensenyament, la sanitat, l'esperança de vida i el consum.
– Als darrers anys de crisi, però, s'ha posat en evidència la falta de finançament econòmic per a la Comunitat Valenciana i totes les més poblades (Andalusia, Catalunya, Madrid), ja que tenen les competències en sanitat i educació però els impostos són recaptats, majoritàriament, pel Ministeri d'Hisenda del Govern Central...
• Després d'un període d'industrialització i modernització, vivim a una societat postindustrial, canviant i en crisi quasi permanent, on predomina el sector serveis amb una indústria molt qualificada.
• La població, que era molt rural, s'ha fet urbana.
• L'estructura familiar actual pot estar formada per la família tradicional extensa (que inclou els iaios), la família nuclear (només pares i fills), la família monoparental (només pare o mare) i els matrimonis entre persones del mateix sexe (amb fills o no). També, degut a la mobilitat de les persones, cada vegada hi ha més matrimonis entre persones de nacionalitats diferents.
• La incorporació de la dona al món laboral remunerat ha estat un factor important de desenvolupament econòmic, malgrat que encara hi ha discriminacions.
• Gaudim d'un nivell de benestar elevat per diverses raons:
– En el nivell de benestar es posen en relació el creixement econòmic, la qualitat de vida i el nivell assistencial de la població.
– Es mesura amb diferents indicadors: s'hi valoren l'ensenyament, la sanitat, l'esperança de vida i el consum.
– Als darrers anys de crisi, però, s'ha posat en evidència la falta de finançament econòmic per a la Comunitat Valenciana i totes les més poblades (Andalusia, Catalunya, Madrid), ja que tenen les competències en sanitat i educació però els impostos són recaptats, majoritàriament, pel Ministeri d'Hisenda del Govern Central...