La geopolítica o geografia política estudia com s'organitza la societat en l'espai. L'Estat, des de fa molts anys, n'ha estat l'organització bàsica i hui continua sent una institució imprescindible, però en transformació. L'Estat tradicional es caracteritza per la seua sobirania pel que fa a l'economia, la política i la cultura. Aquesta sobirania pot exercir-la de manera democràtica o no democràtica. Els estats cedeixen part de la seua sobirania a entitats supranacionals, com l'ONU o la Unió Europea i, alhora, transfereixen competències a entitats subestatals, com les comunitats autònomes i els municipis. Per a solucionar els problemes de nombrosos països, s'estableixen relacions internacionals de cooperació, en les quals participen organitzacions supranacionals i ONG. Finalment, la diversitat que caracteritza les societats ha originat uns estats plurinacionals o multiculturals.
1. L'Estat com a organització política de la societat
● L'Estat és el conjunt de les institucions creades per a regular la vida i les activitats de les persones que viuen en un mateix territori, governades per unes mateixes lleis i sota un mateix poder. El territori de l'Estat és delimitat per unes fronteres.
● Les persones que viuen en un mateix Estat tenen, per tant, uns drets i unes obligacions comuns. Dins d'unes mateixes fronteres poden conviure persones de cultures i nacionalitats diferents.
● Entre altres funcions de l'Estat, destaquen:
– Establir les lleis (Parlament) i vetlar pel seu compliment (poder judicial).
– Mantenir l'ordre interior (policia) i la seguretat exterior (exèrcit).
– Desenvolupar la política exterior (diplomàcia).
– Recaptar els impostos (hisenda), dirigir l'economia i administrar i gestionar serveis i infraestructures públiques.
2. L'exercici del poder. La democràcia
● En una democràcia, la sobirania (l'exercici del poder) resideix en el poble, que elegeix els governants.
● La democràcia és directa quan els ciutadans, reunits en assemblea o a través d'un referèndum prenen les decisions; i és representativa si els ciutadans voten en les eleccions els qui prenen les decisions i exerceixen la sobirania en el seu nom.
● Un Estat és democràtic quan els ciutadans i les ciutadanes participen en les tasques del Govern.
● Les eleccions democràtiques han de ser lliures, plurals, fer-se per sufragi universal i ser periòdiques.
● Els ciutadans solen participar en la política per mitjà dels partits polítics, que presenten els seus programes i candidatures per tal de ser elegits en les eleccions.
● La divisió de poders pretén que cap institució no acapare el poder: el Parlament té la funció legislativa; el Govern, la funció executiva, i els tribunals, la funció judicial.
3. Estats democràtics i estats no democràtics
● Hi ha diferents tipus d'estats democràtics:
– En les monarquies parlamentàries el cap d'Estat és el rei, que regna però no governa, mentre que en les repúbliques parlamentàries el cap d'Estat és el president de la república, elegit per la ciutadania.
– Els estats liberals no intervenen en l'economia ni en els afers socials; els estats socials, en canvi, intervenen en alguns àmbits socioeconòmics.
– En els estats centralistes totes les decisions les pren el Govern central; en els estats descentralitzats l'Estat delega una part del poder en els governs territorials.
● Els principals tipus d'estats no democràtics són:
– La monarquia absoluta, en la qual el rei concentra tots els poders; o la dictadura, en la qual una persona governa amb un poder absolut.
4. L'Estat: entre la globalització i la regionalització
● Els estats s'han caracteritzat tradicionalment per l'exercici exclusiu del poder i de la sobirania.
● L'Estat tradicional s'ha transformat principalment a causa de la globalització de l'economia i de la generalització de les noves tecnologies.
● Els estats han creat organitzacions supranacionals, a les quals han cedit part del seu poder, per a resoldre problemes de fora del seu àmbit d'acció.
● Juntament amb la globalització, també augmenta la importància dels espais locals i regionals: les nacions sense Estat i les grans ciutats globals.
● Actualment, els estats compleixen aquestes funcions:
– Coordinar les regions i ciutats que integren el seu territori.
– Crear i mantenir infraestructures bàsiques, que comuniquen el país i el connecten amb altres països (carreteres, ports…).
– Coordinar la lluita contra el terrorisme mundial.
5. Tractats, declaracions i organitzacions supranacionals
● Per a aconseguir una acció conjunta dels Estats, es prenen algunes iniciatives com ara la signatura de tractats, convenis internacionals i declaracions internacionals de drets.
● Les organitzacions supranacionals intenten solucionar problemes comuns. La més important és l'Organització de les Nacions Unides (ONU). Els objectius principals de l'ONU són: la pau, la seguretat, la cooperació internacional i la defensa dels drets humans.
6. Les organitzacions no governamentals (ONG)
● Les organitzacions no governamentals (ONG) són entitats privades que no depenen de governs ni de partits. Estan formades per empreses, centres d'investigació o associacions per a dur a terme accions humanitàries, promoure el respecte dels drets humans o protegir el medi ambient.
● Les ONG satisfan necessitats i urgències, col·laboren en el desenvolupament integral de les persones i desperten la consciència i la responsabilitat d'aquestes.
7. Àmbits culturals del món
● La cultura és el conjunt de costums, coneixements i formes de vida que un grup de persones sent com a propi i diferent d'uns altres grups. Els elements fonamentals d'una cultura són, per exemple, la llengua, la història, l'alimentació, la música...
● Les diferències culturals (diversitat cultural) són degudes a l'educació i a la manera de viure i de pensar.
● El pluralisme cultural o multiculturalitat està a favor de la coexistència, i considera que els membres d'unes altres cultures han de ser respectats.
● S'està imposant en el món la cultura de masses, que es caracteritza per una homogeneïtzació de pautes de consum i de formes de vida. Aquest procés genera tensions enfront de les cultures tradicionals, que no sempre es poden adaptar als seus canvis ràpids.
●Més informació en aquest blog a CONEIXEMENT DEL SISTEMA DEMOCRÀTIC
●Més informació en aquest blog a CONEIXEMENT DEL SISTEMA DEMOCRÀTIC
