29 d’oct. 2013

TEMA 3.- NATURALESA I SOCIETAT (3 ESO)

Des de fa només unes quantes dècades, i gràcies a les imatges i a les dades que s'han aconseguit amb els satèl·lits artificials, l'ésser humà ha pogut conéixer com és de complex i alhora limitat el planeta Terra i quins són els impactes ambientals que s'hi estan produint. Aquesta tecnologia, que ha servit per a tenir una imatge molt precisa de la Terra, també s'ha utilitzat per a explotar-ne els recursos, amb una gran facilitat i de manera descontrolada, sense permetre'n la regeneració natural. Els greus impactes ambientals que han creat aquestes actuacions han desenvolupat la consciència ecològica en l'opinió pública i han fet que es plantejaren polítiques de desenvolupament sostenible, orientades a afavorir una gestió dels recursos que permeta aprofitar-los i, alhora, evitar-ne la destrucció.

1. Les relacions entre naturalesa i societat
La relació de la societat amb la naturalesa ha anat variant al llarg de la història.
Abans de la Revolució Industrial hi havia una gran dependència de la natura, perquè la població vivia de l'agricultura i de la ramaderia, i tenia una tecnologia molt limitada.
A partir de la industrialització, la natura va ser considerada una font de riquesa inexhaurible, perquè la tecnologia en va facilitar l'explotació dels recursos.
Actualment s'observa que el ritme de creixement dels països rics és insostenible a causa de diferents factors:
– La sobreexplotació dels recursos, que degrada i empobreix el medi ambient.
– L'acumulació de residus en l'aire, la terra i les aigües, que provoca contaminació ambiental.
La consciència ecològica i la pràctica del desenvolupament sostenible pretenen frenar l'impacte negatiu de les actuacions humanes sobre el medi ambient.

2. La disponibilitat desigual dels recursos del planeta
Els recursos naturals estan repartits de manera desigual per tot el planeta, i allà on són més abundants és on es concentra més la població.
Per a explotar aquests recursos es necessita tecnologia adequada, recursos econòmics i control polític. Això és el que provoca desigualtats econòmiques entre països.
– Molts països pobres no disposen dels recursos econòmics i tècnics suficients per a explotar de manera eficaç els recursos naturals que posseeixen.
– Els països rics controlen la major part dels recursos del planeta a través d'empreses multinacionals, que els exploten i els comercialitzen.

3. Els impactes ambientals: l'aigua
La pressió humana sobre el medi natural provoca el deteriorament i l'empobriment dels recursos naturals, és a dir, causa els impactes ambientals.
Els impactes ambientals més greus deriven de la sobreexplotació dels recursos i de la contaminació.
El desviament del curs dels rius per mitjà de la canalització causa un fort impacte ambiental, i el consum excessiu d'aigua en fa perillar les reserves.
La sobreexplotació dels aqüífers provoca la salinització de l'aigua subterrània i la desertització.
La contaminació de l'aigua dolça té el seu origen en les activitats de tipus humà, agrícoles i ramaderes o industrials.
La contaminació de l'aigua del mar té el seu origen en residus urbans i industrials, i s'intenta frenar amb la construcció de plantes depuradores.

4. Els impactes ambientals: l'aire i la vegetació
La contaminació atmosfèrica és deguda al model econòmic i energètic actual, basat en la crema de combustibles sòlids i en la fabricació massiva de productes que generen residus que s'aboquen a l'aire.
Al seu torn, els efectes són la pluja àcida, la reducció de la capa d'ozó i l'augment de l'efecte d'hivernacle.
L'augment de l'efecte d'hivernacle origina un futur canvi climàtic per l’increment global de les temperatures,  les alteracions en vents i pluges i la fusió del gel polar.
La desforestació és conseqüència de la recerca de beneficis econòmics immediats, del consum excessiu de fusta, de la superpoblació, de la pobresa extrema o de les activitats humanes pròpies de la societat industrial.
La desforestació desencadena conseqüències ambientals greus: corriments de terres, inundacions, pèrdua de la biodiversitat, increment de l'efecte d'hivernacle…
La reforestació i la limitació de cultius poden pal·liar els efectes de la desforestació.

5. El desenvolupament sostenible i la gestió dels residus
El desenvolupament sostenible proposa una economia que satisfaça les necessitats bàsiques
de la població sense perjudicar el medi ambient del futur.
Exemples de desenvolupament sostenible són l'ús racional dels recursos naturals, tot evitant-ne
la sobreexplotació, i la bona gestió dels residus.
La societat actual genera una gran quantitat de residus que són difícilment biodegradables però fàcilment reciclables (vidre, alumini, plàstic, etc.).

La gestió sostenible dels residus implica generar el mínim de residus i dur-ne a terme, de manera eficient, una recollida selectiva per a facilitar-ne el reciclatge.

Demografia de La Plana Baixa

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

ECO-2BAH

Slideshare Economia

ECO-1BAH

La Guerra de Successió a Vila-real

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes