4 oct. 2013

TEMA 2.- ELS PAISATGES DE LA TERRA (3 ESO)

El conjunt del nostre planeta es troba dividit en un seguit de zones climàtiques que presenten unes característiques tèrmiques, pluviomètriques i de vegetació determinades. El canvi d'una zona climàtica a una altra depén fonamentalment de la latitud, però també hi influeixen l'altitud i l'acció del mar. Aquests factors condicionen, en part, els diversos tipus de paisatges de la Terra, des de la vegetació exuberant de la selva, fins als boscos de les zones temperades i els paisatges freds de la tundra. Pel que fa al continent europeu, se situa en la zona temperada nord de la Terra i es caracteritza per la diversitat de climes i paisatges, des de les terres situades per damunt del Cercle Polar Àrtic, fins a les càlides terres mediterrànies. A Espanya, en general es dóna un clima mediterrani càlid i sec; però l'amplada de la Península i la disposició del relleu accentuen la continentalitat de les terres de l'interior; a més, les costes del nord i del nord-oest reben la influència de l'oceà Atlàntic. Tot això afavoreix unes varietats climàtiques i paisatgístiques molt diverses.

1. Els paisatges de les zones climàtiques de la Terra
● Els paisatges de climes càlids són propis de la zona situada entre els tròpics de Càncer i de Capricorn. Els més destacats són aquests:
La selva: té clima equatorial, amb temperatures altes i pluges abundants tot l'any; la vegetació hi és exuberant, amb grans boscos.
La sabana: té clima tropical, amb temperatures altes tot l'any i pluges abundants a l'estiu; la vegetació principal la formen herbes altes.
El desert: el clima és desèrtic, calorós i molt sec, i quasi no té vegetació.
● Els paisatges de climes temperats (oceànic o atlàntic, mediterrani i continental) es donen entre les zones càlides i les fredes. Les temperatures i les pluges són moderades. Tenen quatre estacions ben diferenciades.
● Els paisatges de climes freds, propis de les zones polars i les serralades més altes, tenen temperatures baixes i pluges escasses. Pràcticament no hi ha vegetació.

2. Els paisatges d'Europa
- Els paisatges d'Europa es corresponen amb els climes temperats i amb els climes freds:
● Paisatge oceànic o atlàntic: és característic de les costes occidentals d'Europa; presenta un clima suau i humit, amb boscos de fulla caduca (roures, fajos i castanyers) i amb prats.
● Paisatge mediterrani: és propi de les costes del sud d'Europa; el clima és calorós i sec, i s'hi formen boscos de fulla perenne (alzines i pins), garrigues i estepes.
● Paisatge continental: és propi de l'interior; les temperatures, altes a l'estiu i fredes a l'hivern, es fan més rigoroses cap a l'est. Hi creixen boscos d'avets i de bedolls (taigà), boscos caducifolis i estepes.
● Paisatge polar: es localitza al nord d'Europa; el clima és rigorós i fred. A l'estiu, amb el desgel, hi creixen arbustos i herbes (tundra).
● Paisatge d'alta muntanya de les serralades: el clima és fred i la vegetació s'hi distribueix en pisos altitudinals.

3. Els paisatges d'Espanya
● El clima de la Península Ibèrica està determinat per aquests factors climàtics:
Latitud. Al nord, les temperatures són més suaus que al sud, i les pluges, més abundants.
Distància al mar. En les costes, el mar suavitza les temperatures i afavoreix les precipitacions.
Altitud. A mesura que es puja, les temperatures disminueixen i les precipitacions augmenten.
● Com a conseqüència d'aquests factors que acabem de veure, a Espanya es donen diversos tipus de climes, que generen aquests paisatges: oceànic o atlàntic, mediterrani, interior, d'alta muntanya i canari.

4. Els paisatges de l'Espanya oceànica o atlàntica
● Els paisatges de l'Espanya oceànica o atlàntica són característics del nord i del nord-oest peninsular.
● El clima d'aquesta zona es troba sota la influència atlàntica: estius frescos i hiverns suaus. Les pluges hi són força freqüents i abundants durant tot l'any.
● La vegetació característica són els boscos de fulla caduca (roures, fajos, castanyers...). Actualment, en molts llocs, aquests boscos han estat substituïts per pins i eucaliptus. En les zones desboscades hi ha prats naturals, on pastura el bestiar vacú.
● En la costa es concentren la major part de les vies de comunicació i les ciutats i els ports principals:
– Les ciutats es dediquen sobretot a la indústria i als serveis.
– En els pobles augmenta la importància del turisme.
● La població rural habita dispersa en cases de camp, en poblets petits o en caserius.

5. Els paisatges de l'Espanya mediterrània
● Els paisatges de l'Espanya mediterrània comprenen l'est i el sud peninsulars i les illes Balears.
● El clima és mediterrani, amb estius calorosos i hiverns suaus. Hi ha sequera a l'estiu, i a la tardor, pluges torrencials.
● La vegetació originària eren boscos d'alzines i d'alzines sureres, que han estat substituïts per pinedes. És abundant la muntanya baixa o garriga (matolls), i en les àrees més seques, l'estepa.
● L'Espanya mediterrània és una zona molt poblada. Els habitants s'hi concentren en ciutats i pobles grans. La xarxa de comunicacions és moderna.
● En les zones rurals l'hàbitat és dispers, sobretot en les zones de regadiu.
● Una de les activitats econòmiques principals de l'Espanya mediterrània és el turisme, però el gran nombre de construccions turístiques ha causat la degradació del paisatge de la costa.

6. Els paisatges de l'Espanya interior
● Els paisatges de l'Espanya interior són característics de la Meseta, Extremadura, la Depressió de l'Ebre i l'interior d'Andalusia.
● Hi predomina un clima mediterrani amb tendència continental (estius secs i calorosos, hiverns freds i poques precipitacions).
● La vegetació està adaptada als hiverns durs. En destaquen les deveses (amb alzines), les pinedes i grans extensions seques amb una estepa molt pobra.
● El territori és generalment pla i poc poblat:
– La facilitat de les comunicacions hi ha permés el desenvolupament de la indústria i els serveis, principalment en les ciutats.
– L'hàbitat rural es troba concentrat en pobles petits o de dimensions mitjanes. A Andalusia també es dóna poblament dispers en cortijos. Moltes zones rurals s'han despoblat, però algunes s'han revitalitzat amb el turisme rural.

7. Els paisatges d'alta muntanya
● El paisatge d'alta muntanya domina els cims de les serralades més altes: Pirineus, Serralada Cantàbrica, Sistema Central, Sistema Ibèric i Serralades Bètiques.
● El clima d'alta muntanya es caracteritza pels hiverns llargs i freds i estius frescos. Les precipitacions són abundants, amb molta neu a l'hivern.
● La vegetació es troba escalonada en pisos altitudinals. De baix cap a dalt, hi trobem successivament boscos mediterranis, boscos caducifolis, boscos de coníferes, landes (matolls) i prats.
● A causa del relleu abrupte, les zones d'alta muntanya són poc poblades i les comunicacions hi són difícils. La població viu dispersa en cases de camp o en petits pobles disseminats pel territori.
● Les activitats econòmiques principals són la ramaderia, l'explotació forestal i el turisme.

8. El paisatge de les illes Canàries
● El paisatge de les illes Canàries és dominat per elements relacionats amb el seu origen volcànic.
● El clima de les Canàries és subtropical àrid, amb temperatures altes tot l'any i poques pluges, fet que provoca l'absència de rius.
● La vegetació hi és poc abundant, però té un gran nombre d'espècies endèmiques (que són pròpies de les illes Canàries).
● El poblament es concentra, sobretot, en la costa, i també té bones vies de comunicació.
● L'hàbitat rural es caracteritza per la presència de petits pobles, tant de manera dispersa com concentrada, i és el més nombrós.
● L'activitat econòmica principal de les illes Canàries és el turisme, que ha afavorit el creixement de moltes localitats.

Demografia de La Plana Baixa

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

ECO-2BAH

Slideshare Economia

ECO-1BAH

La Guerra de Successió a Vila-real

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes