30 set. 2013

TEMA 1.- EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES (3 ESO)


Per a l'estudi de la geografia humana i econòmica és important conéixer el medi físic on actuen els grups humans. Forma part del medi físic el relleu dels continents, així com també els oceans i els mars que en banyen les costes, i les modelen formant platges, penya-segats, golfs, etc.alhora que separen o uneixen territoris. Aquest medi físic és molt estable perquè els canvis que s'hi produeixen són lents i només es fan visibles amb el pas de milers i fins i tot de milions d'anys.



Els grups humans perceben de maneres diverses el medi físic on habiten. Així, per exemple, les muntanyes poden ser vistes com un obstacle per a les comunicacions, com un refugi en situacions de perill o com una font de recursos. El medi físic condiciona de manera desigual els diversos grups humans.


1. Les grans unitats del relleu terrestre
● Els continents són grans extensions de terres emergides que separen els oceans. Són Àfrica, Amèrica, l'Antàrtida, Àsia, Europa i Oceania.
● Àfrica és un continent massís i uniforme. En el seu relleu predominen nombrosos altiplans i cubetes, ocupades per rius o grans llacs.
● Amèrica es divideix en tres grans unitats (Amèrica del Nord, Amèrica Central i Amèrica del Sud). Per l'oest s'estén un llarg eix de muntanyes joves.
● Àsia es divideix en quatre zones: planes extenses al nord; serralades elevades i altiplans al centre-sud; penínsules al sud i arxipèlags a l'est.
● Europa està delimitada pels Urals a l'est i el Mediterrani al sud.
● Oceania està formada per més de 10.000 illes de dimensions diverses, situades en l'oceà Pacífic.
● L'Antàrtida està situada al pol sud i coberta per una gran massa de gel.


2. El relleu, els rius i les costes d'Europa
● En el relleu europeu trobem muntanyes i planes per on circulen rius de tipus mitjà.
● Les muntanyes europees es poden dividir en:
– Massissos: són relleus antics i molt erosionats, d'altitud baixa (les muntanyes Grampianes, la Serralada Escandinava, el Massís Central Francés…).
– Muntanyes joves: són d'època més recent i formen relleus abruptes al sud del continent (Pirineus, Alps, Carpats, Balcans i Caucas).
● La plana més extensa d'Europa és la Gran Plana Europea, que ocupa més de la meitat del continent. Per les seues grans valls transcorren els principals rius europeus (Volga, Don, Dnièper…).
● Les costes d'Europa, en general, són molt retallades. També poden ser:
– Costes abruptes, elevades i amb penya-segats quan les muntanyes arriben al mar.
– Costes baixes, quan els relleus són plans.

3. Les unitats de relleu d'Espanya
● La Península Ibèrica està situada en l'extrem sud-occidental d'Europa. La delimiten el mar Cantàbric, el mar Mediterrani, l'oceà Atlàntic i els Pirineus.
● La Península té una altitud mitjana elevada a causa de la presència de nombroses serralades i de la Meseta.
● Les principals unitats del relleu peninsular són:
– La Meseta castellana, en l'interior, una plataforma elevada amb una altitud mitjana de 650 m.
– Les serralades interiors de la Meseta: Sistema Central i Muntanyes de Toledo.
– Les serralades que envolten la Meseta: Muntanyes de Lleó, Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric i Sierra Morena.
– Les serralades exteriors: Massís Galaic, Pirineus, Serralades Bètiques i Serralades Catalanes.
– Les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir.
● El relleu insular espanyol està format per dos grans grups d'illes:
– L'arxipèlag balear. El relleu de les Illes Balears té característiques de les Serralades Bètiques i de les Serralades Costaneres Catalanes. Les illes de Mallorca i Eivissa són fragments de les serralades Bètiques. El relleu de l’illa de Menorca es relaciona amb el de les Serralades Catalanes.
– L'arxipèlag canari. L’arxipèlag canari està format per set illes : Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canària, Tenerife, La Gomera, El Hierro i La Palma. Les Illes Canàries tenen un origen volcànic i els seus sòls estan formats per laves i altres roques llançades pels volcans. Relleu de les illes. Les illes orientals són les més planes. La resta presenta altituds considerables. L’existència de relleus elevats origina l’existència de costes altes i abruptes.


4. Les costes i els rius d'Espanya
● Les costes de la Península Ibèrica solen ser poc retallades. Dominen les costes altes i rocalloses, tot i que trobem trams de costa baixa i arenosa, sobretot als golfs de Cadis, València i Alacant.
● Els rius peninsulars s'agrupen en tres vessants:
– Rius del vessant cantàbric: són curts i cabalosos.
– Rius del vessant atlàntic: són llargs i cabalosos, tot i que a l'estiu pateixen estiatges importants.
– Rius del vessant mediterrani: excepte l'Ebre, són rius curts i poc cabalosos.
● A les illes (tant a les Balears com a les Canàries) no hi ha verdaders rius com a la Península. Acostumen a ser cursos intermitents anomenats torrents (Balears) o barrancs (Canàries).
● Les costes de les Illes Balears solen ser altes (per la proximitat de les muntanyes al mar) amb caps, illots i esculls.
● A les Illes Canàries s'alternen les costes altes (amb penya-segats alts i escarpats) i les costes baixes (amb platges de pedres o arena).


5. El relleu de la Comunitat Valenciana. Les muntanyes
● La Comunitat Valenciana té un relleu variat i amb forts contrastos.
● Les terres muntanyoses formen part, pel nord, del Sistema Ibèric al Maestrat de Castelló (Penyagolosa, 1813 m.) i s'hi troben els cims més alts (Calderón, 1836 m) i, pel sud, formen part de les serralades Bètiques (serres de Crevillent, Mariola...).


6. El relleu de la Comunitat Valenciana. Planures i costes
● Les planes són grans extensions sense pendents ni desnivells importants: les planes de Castelló, la depressió de València, l'altiplà de Requena i les planes d'Alacant.
● La costa valenciana, en general, és poc accidentada. S'hi poden distingir:
– Costes altes i abruptes al sud de la Comunitat (caps de Sant Antoni i Sant Martí, i el Penyal d'Ifac).
– Costes baixes, on les planícies contacten amb al mar i formen platges d'arena fina i aigües poc profundes. Es localitzen, sobretot, al nord i al centre de la Comunitat Valenciana (Costa dels Tarongers o de “Azahar” i Costa de València).


7. El clima i els rius de la Comunitat Valenciana ● La Comunitat Valenciana té clima mediterrani: hiverns suaus amb poques precipitacions i estius calorosos i secs. Durant la primavera i la tardor les pluges hi són més abundants i intenses.
● Hi ha nombrosos rius. Els que naixen fora de la Comunitat són els més llargs i cabalosos: Túria, Xúquer, Segura. Els que naixen a la Comunitat són curts, tenen un fort desnivell i porten poca aigua (Vinalopó, Sénia).


8. El patrimoni natural de la Comunitat Valenciana
● El patrimoni natural valencià és ric i divers. Per a evitar-ne el deteriorament s'han posat en marxa polítiques ambientals.
● Hi ha 22 parcs naturals dividits en zones humides, serres litorals, serres d'interior, illes i boscos en la vora del mar, i 4 reserves naturals (3 de les quals són marines). També hi ha nombrosos paratges naturals municipals i microreserves.

Demografia de La Plana Baixa

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

ECO-2BAH

Slideshare Economia

ECO-1BAH

La Guerra de Successió a Vila-real

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes