6 d’oct. 2011

TEMA 2: LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA (1r. d'ESO)


Antigament, l’elaboració de mapes era lenta i difícil, perquè es dibuixaven a partir d’observacions sobre el terreny. Actualment els mapes es fan a partir de fotografies aèries i d’imatges obtingudes per satèl·lits artificials. Aquestes tècniques cartogràfiques permeten representar exactament la superfície de la Terra. Els mapes tenen nombrosos usos; un d’ells pot ser el d'orientar-nos.

Atles Virtuals

View more presentations from jvivancos

1. La latitud i la longitud

1.1. Per a situar-nos en l’espai terrestre.- Amb la finalitat de calcular la distància entre diversos llocs de la Terra o per a determinar una ubicació exacta, es va crear un sistema de localització: les coordenades geogràfiques. Les coordenades geogràfiques són unes línies imaginàries (paral·lels i meridians) que hi ha al globus terraqui, també als mapes, i que formen una quadrícula. Els paral·lels són línies imaginàries paral·leles a l’equador. L’equador és el paral·lel 0º. Els meridians són línies imaginàries traçades de nord a sud, de pol a pol. El de Greenwich és el meridià 0º.

1.2. Localització exacta d’un punt de la Terra.- Per a situar exactament un punt de la Terra cal buscar el paral·lel i el meridià que passen per aquest punt. La latitud és la distància entre qualsevol punt de la superfície terrestre i l’equador (o paral·lel 0º): pot ser nord o sud. La longitud és la distància entre qualsevol punt de la superfície terrestre i el meridià de Greenwich (o meridià 0º): pot ser est o oest.


2. La representació de la Terra

2.1. Els mapes i les projeccions.- La millor manera de representar la Terra és el globus terraqui, però no és possible disposar d’un globus terraqui que permeti estudiar detalladament una part de la Terra. Per a fer-ho, els cartògrafs van idear la manera de representar una imatge esfèrica en una superfície plana: els mapes. Com que projectar de manera exacta una superfície esfèrica sobre una superfície plana és impossible, s’han ideat diversos tipus de projeccions cartogràfiques: cilíndrica, cònica i plana o zenital.


2.2. L’escala dels mapes.- L’escala ens indica quantes vegades s’ha reduït una zona geogràfica real per a poder ser representada en un mapa. L’escala apareix escrita als mapes i als plànols de manera numèrica (una fracció) i de manera gràfica (una línia recta dividida en segments). En funció de l’escala els mapes poden ser de gran escala (denominador petit) o de petita escala (denominador gran).


3. Els mapes

3.1. Tipus de mapes.- En general, els geògrafs treballen amb dos tipus de mapes: els topogràfics i els temàtics. Els mapes topogràfics inclouen informació tant d’aspectes físics (naturals) com humans (artificials) i acostumen a servir de base per a fer altres mapes. Els mapes temàtics reflecteixen un aspecte concret de la realitat: el clima, la vegetació, la població, els recursos econòmics, etc.


3.2. Els signes convencionals.- Cada element que apareix al mapa es representa per mitjà d’un símbol o d’un color. Aquests símbols són anomenats signes convencionals. A la llegenda hi ha els signes convencionals juntament amb el seu significat. Els signes convencionals utilitzats als mapes temàtics acostumen a ser: trames de colors, línies, punts, cercles…, que poden ser de mesures i gruixos diversos.


3.3. Per a llegir un mapa.- Llegir un mapa és aprendre a localitzar i a interpretar la informació que hi ha representada. Tots els mapes reprodueixen la realitat de manera simplificada i proporcional. Per a llegir un mapa cal seguir uns certs passos: tenir en compte l’escala, entendre la llegenda i, quan siga possible, confrontar la informació amb altres mapes, fotografies, textos, etc.

Laulauenlaseuatinta

Baobab oci creatiu

Demografia de La Plana Baixa

La Guerra de Successió a Vila-real

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes