Antigament, l’elaboració de mapes era lenta i difícil, perquè es dibuixaven a partir d’observacions sobre el terreny. Actualment els mapes es fan a partir de fotografies aèries i d’imatges obtingudes per satèl·lits artificials. Aquestes tècniques cartogràfiques permeten representar exactament la superfície de la Terra. Els mapes tenen nombrosos usos; un d’ells pot ser el d'orientar-nos.
Atles Virtuals
1. La latitud i la longitud
1.1. Per a situar-nos en l’espai terrestre.- Amb la finalitat de calcular la distància entre diversos llocs de la Terra o per a determinar una ubicació exacta, es va crear un sistema de localització: les coordenades geogràfiques. Les coordenades geogràfiques són unes línies imaginàries (paral·lels i meridians) que hi ha al globus terraqui, també als mapes, i que formen una quadrícula. Els paral·lels són línies imaginàries paral·leles a l’equador. L’equador és el paral·lel 0º. Els meridians són línies imaginàries traçades de nord a sud, de pol a pol. El de Greenwich és el meridià 0º.
1.2. Localització exacta d’un punt de la Terra.- Per a situar exactament un punt de la Terra cal buscar el paral·lel i el meridià que passen per aquest punt. La latitud és la distància entre qualsevol punt de la superfície terrestre i l’equador (o paral·lel 0º): pot ser nord o sud. La longitud és la distància entre qualsevol punt de la superfície terrestre i el meridià de Greenwich (o meridià 0º): pot ser est o oest.
2. La representació de la Terra
2.1. Els mapes i les projeccions.- La millor manera de representar la Terra és el globus terraqui, però no és possible disposar d’un globus terraqui que permeti estudiar detalladament una part de la Terra. Per a fer-ho, els cartògrafs van idear la manera de representar una imatge esfèrica en una superfície plana: els mapes. Com que projectar de manera exacta una superfície esfèrica sobre una superfície plana és impossible, s’han ideat diversos tipus de projeccions cartogràfiques: cilíndrica, cònica i plana o zenital.
2.2. L’escala dels mapes.- L’escala ens indica quantes vegades s’ha reduït una zona geogràfica real per a poder ser representada en un mapa. L’escala apareix escrita als mapes i als plànols de manera numèrica (una fracció) i de manera gràfica (una línia recta dividida en segments). En funció de l’escala els mapes poden ser de gran escala (denominador petit) o de petita escala (denominador gran).
3. Els mapes
3.1. Tipus de mapes.- En general, els geògrafs treballen amb dos tipus de mapes: els topogràfics i els temàtics. Els mapes topogràfics inclouen informació tant d’aspectes físics (naturals) com humans (artificials) i acostumen a servir de base per a fer altres mapes. Els mapes temàtics reflecteixen un aspecte concret de la realitat: el clima, la vegetació, la població, els recursos econòmics, etc.
3.2. Els signes convencionals.- Cada element que apareix al mapa es representa per mitjà d’un símbol o d’un color. Aquests símbols són anomenats signes convencionals. A la llegenda hi ha els signes convencionals juntament amb el seu significat. Els signes convencionals utilitzats als mapes temàtics acostumen a ser: trames de colors, línies, punts, cercles…, que poden ser de mesures i gruixos diversos.
3.3. Per a llegir un mapa.- Llegir un mapa és aprendre a localitzar i a interpretar la informació que hi ha representada. Tots els mapes reprodueixen la realitat de manera simplificada i proporcional. Per a llegir un mapa cal seguir uns certs passos: tenir en compte l’escala, entendre la llegenda i, quan siga possible, confrontar la informació amb altres mapes, fotografies, textos, etc.
