A partir del proper febrer, durant set mesos, els Museus Capitolins de Roma albergaran un tresor que inclourà, per exemple, la carta de Lleó X a Luter per anunciar que seria excomunicat, les actes del procés a Galileu Galilei o les missives de parlamentaris anglesos a Climent VII sobre la causa matrimonial d'Enric VIII. També es podrà veure la butlla d'Alexandre VI (Papa Borja) de maig de 1493, adreçada als Reis Catòlics, en la que va repartir entre Castella i Portugal les noves terres conquerides a Amèrica.
Els 85 quilòmetres de prestatges de l'Arxiu Secret Vaticà contenen informació impagable sobre la història de la humanitat. Està registrada l'acció de l'Església i els nombrosos secrets diplomàtics entre els països. El papat és una institució única. Cap altra ha mantingut, amb caràcter ininterromput i durant tant de temps, un protagonisme d'aquesta rellevància en l'escena internacional.
Els organitzadors de l'exposició, sota el títol de Lux in arcana. L'Archivio Segreto Vaticà si Rivel (llum en els enigmes, l'Arxiu Secret Vaticà es revela), estan donant a conèixer a la premsa, en comptagotes, la identitat dels documents que seran exposats. Volen que la mostra tinga un impacte global, que siga visita obligada per als historiadors i genere curiositat entre el públic en general. Hi ha molta expectació per saber quins documents seran exhibits sobre l'anomenat "període tancat" de la Segona Guerra Mundial. Es tracta de material del pontificat de Pius XII -polèmic candidat a la beatificació-, un període que encara està vetat a la consulta però en el qual es faran algunes excepcions, amb permís exprés de la Secretaria d'Estat.
La butlla alexandrina, anomenada també butlla de partició, té una història complexa. Es va realitzar una primera versió, amb data 3 de maig de 1493, però el seu contingut no va satisfer als destinataris perquè no quedava clara la divisió territorial. Podia interpretar massa favorable a Castella en detriment de Portugal i el sobirà, Joan II, reivindicava també amb força els seus drets. Per això, després de les consegüents gestions diplomàtiques, es va realitzar una segona versió, datada retroactivament el 4 maig 1493-encara que el seu redactat real va ser posterior-, en què Alexandre VI, com a àrbitre acceptat per les dues parts, establia el domini espanyol en tots els territoris descoberts, fins aleshores i en el futur, situats a l'oest d'un meridià imaginari, a unes cent llegües de les illes Açores i de les illes de Cap Verd. Aquesta divisió geogràfica va resultar en la pràctica incorrecta i inaplicable, però almenys va establir un principi genèric de repartiment. Un any després, en 1494, un acord diplomàtic hispanolús, el Tractat de Tordesillas, va corregir les zones d'influència i va desplaçar en 370 milles el meridià fixat pel papa.
La butlla original enviada als Reis Catòlics es conserva a l'Arxiu General d'Índies. Però el document mare és el que s'exposarà als Museus Capitolins, l'anomenada còpia de registre, que es troba en el Registre Vaticà 777 de l'Arxiu Secret Vaticà. Segons va explicar a aquest diari Alessandra Gonzato, portaveu de l'arxiu, la còpia de registre és en realitat la còpia número u, el text fonamental, l'única garantia d'autenticitat. En aquella època les butlles es podien perdre pel camí, ser manipulades, falsificades o destruïdes. Això últim va passar, per cert, amb la que s'excomunicava a Martí Luter. La còpia de registre, guardada gelosament al Vaticà, és la font infalible dels actes papals i, en el cas de la que va dividir Amèrica, la seua existència, en versió corregida d'una anterior, explica també les vicissituds de la negociació diplomàtica que va requerir l'assumpte.
En la butlla, Alexandre VI, un papa corrupte i despietat amb els seus enemics, lloa als Reis Catòlics per la recuperació del regne de Granada dels musulmans i expressa el seu desig que la fe catòlica i la religió cristiana siga exaltada sobretot en nostres temps, i per on vulga s'amplie i dilate, i es procure la salvació de les ànimes, i les nacions bàrbares siguen sotmeses i reduïdes a la fe cristiana. També inclou paraules d'admiració cap a Cristòfor Colom, un home apte i molt convenient per a l'empresa que va realitzar.
La futura exposició disposa ja d'un lloc a internet. La mostra farà servir eines multimèdia i tractarà de reviure els documents amb narracions sobre el rerefons històric i els personatges implicats. Era inevitable que la Santa Seu escollís la pròpia Roma per l'exposició, no només per motius pràctics sinó pel profund vincle del papat amb la ciutat. Des del Medioevo no s'entén un sense l'altra.
En la butlla, Alexandre VI, un papa corrupte i despietat amb els seus enemics, lloa als Reis Catòlics per la recuperació del regne de Granada dels musulmans i expressa el seu desig que la fe catòlica i la religió cristiana siga exaltada sobretot en nostres temps, i per on vulga s'amplie i dilate, i es procure la salvació de les ànimes, i les nacions bàrbares siguen sotmeses i reduïdes a la fe cristiana. També inclou paraules d'admiració cap a Cristòfor Colom, un home apte i molt convenient per a l'empresa que va realitzar.
