20 oct. 2011

EUROPA APOSTA PEL CORREDOR MEDITERRANI



El Corredor Mediterrani ja és una prioritat de la Comissió Europea pel 2030. Brussel·les subvencionarà l'eix ferroviari de mercaderies que connecta la frontera francesa amb Barcelona, Tarragona, València, Cartagena i Almeria.



Des d'Almeria, el traçat continuarà per l'interior fins a Granada, i en el tram final arribarà a Algesires. L'eurocomissari de Transports, Siim Kallas, descarta la travessia central dels Pirineus, però preveu connectar Saragossa i Madrid amb Algesires i els corredors mediterrani i atlàntic.

La Comissió finançarà fins a un 20% les obres del corredor (fins ara s'havia parlat d'un 10%) i fins a un 40% del tram transfronterer, segons ha explicat Cristóbal Millán de la Lastra, subdirector de la unitat de carretera i ferrocarril de la direcció general de transports de la Comissió Europea, en una roda de premsa celebrada a la seu de la Comissió Europea a Barcelona.

El funcionari europeu ha assegurat que el Corredor Mediterrani "trenca amb el tradicional enfocament radial" de les polítiques d'infraestructures a Espanya, tot i que la capital espanyola s'ha vist beneficiada per una solució híbrida que l'uneix a Algesires.

El Corredor Mediterrani hauria d'estar en servei l'any 2020. Millán de la Lastra ha assegurat que "no hi haurà mecanismes de sanció" si s'incompleixen els terminis, tot i que a la pràctica les ajudes econòmiques estan vinculades a aquests terminis
.


La Unió Europea diu que el Corredor serà Mediterrani

La Comissió Europea (CE) va anunciar ahir la inclusió del Corredor Mediterrani dins la xarxa Transeuropea de Transports fins l’any 2030. El recorregut unirà el centre d’Europa amb Barcelona, Tarragona, València, Alacant, Cartagena, Almeria, Algesires i fins i tot Sevilla. Finalment, el comissari de Transports, Siim Kallas, ha descartat la Travessia Centrals dels Pirineus per no considerar-la una infraestructura econòmicament viable en l’actualitat. Madrid i Saragossa també enllaçaran amb el Corredor Mediterrani i l’Atlàntic a través d’una connexió amb Algesires.

REMEI CALABUIG. València, 20 d'octubre 2011 (L'informatiu)

L’anunci fet públic ahir per la Comissió Europea acaba amb les especulacions dels últims mesos. El Corredor Mediterrani serà un dels deu eixos declarats prioritaris dins la Xarxa Transeuropea de Transports fins l’any 2030, que també inclourà l’Eix Atlàntic, però deixarà fóra la Travessia Central dels Pirineus, tot i la defensa que n'han fet, recentment, alguns presidents autonòmics del PP, i el mateix govern central.

Una de les incògnites era saber si la CE donaria suport al traçat complet del Corredor Mediterrani, però, al remat, la decisió ha estat beneficiosa per a totes les ciutats que han defensat el projecte. L’Arc Mediterrani unirà el centre d’Europa i passarà per Barcelona, Tarragona, Castelló, València, Alacant, Cartagena, Almeria (des d’on partirà una línia per l’interior fins a Granada i Antequera, on es bifurca per arribar a Sevilla) i Algesires. Després que les últimes rumorologies apuntaren que a partir d’Alacant el corredor quedava fora del projecte, la comissió europea de Transports ha estimat convenient prioritzar el traçat complet i connectar Madrid i Saragossa, a través d’Algesires, amb l’Arc Mediterrani i l’Atlàntic, també declarat prioritari.

El comissari europeu de Transport, Siim Kallas, ha anunciat, com ja havia avançat Brussel·les, que no es subvencionarien aquells projectes que no foren eficaços per a millorar el transport marítim i ferroviari de mercaderies ni comptaren amb el suport econòmic dels respectius estats, com és el cas de la Travessia Central dels Pirineus. L’opció d’erigir un túnel, d’uns 40 quilòmetres, per sota dels Pirineus per unir Saragossa i Tolosa s’ha desestimat, almenys a curt termini, per no considerar prioritària la seua construcció abans de 2030. De forma que, si els respectius governants volen portar-la endavant hauran de finançar-la amb fons estatals únicament.

Així, les xarxes prioritàries comptaran amb l’ajuda econòmica de la UE, que finançarà amb 32.000 milions d’euros les infraestructures escollides bàsiques. Entre 2012 i 2030, es preveu que 10.000 milions es destinen a finançar el 85% de les infraestructures dels estats beneficiaris dels fons de cohesió, entre els quals se situa Espanya fins el 2015, i amb la resta de diners es cobrirà el 10% dels altres eixos. A canvi, els diferents països han d’assumir el compromís d’invertir i complir els terminis fixats per tal de rebre les ajudes.

El següent pas és que la selecció dels deu eixos siga negociada amb els vint-i-set estats membres i es porte davant el Parlament Europeu. Però la previsió de la Comissió Europea es que totes les obres obtinguen el vist-i-plau de la resta d’òrgans.

Reaccions positives a l’anunci

Davant la decisió europea, el ministeri de Foment s’ha compromés al fet que l’eix bàsic estiga plenament operatiu per al 2020. Un corredor que serà multimodal, és a dir, viari i ferroviari, i que connectarà amb els principals ports del seu recorregut. També, “contindrà una xarxa d’alta velocitat per a passatgers i una per a mercaderies interoperables, és a dir, amb línies d’ample internacional, electrificades i amb l’anomenat sistema ERTMS, a més d’una xarxa viària d’altes prestacions”, asseguren des del ministeri.

En l'àmbit autonòmic, el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, així com els representants de Catalunya, les Illes Balears i Murcia, han volgut remarcar, en un comunicat conjunt, la seua satisfacció per la decisió de la UE i fer constar que ha estat possible gràcies a la “intensa col·laboració entre els nostres governs i les diferents entitats de la societat civil, que s'hi han compromés, especialment: empreses, cambres de comerç, autoritats portuàries, associacions d’empresaris, acadèmics, mitjans de comunicació i l’associació Ferrmed entre d’altres”. Els presidents han matisat que “l’eix ferroviari representa el 50% de l’economia espanyola, el 50% de la població i el 60% de les exportacions” i que amb aquesta declaració de la UE “per primera vegada en la història es trenca l’Espanya radial i es planteja una estructura en xarxa, que ens uneix i ens comunica”, afirmen en l’escrit.

Per la seua banda, els candidats dels diferents partits de l’oposició també s’han pronunciat al respecte. Inmaculada Rodríguez-Piñero, candidata del PSPV al Congrés, ha afirmat que els socialistes “continuarem invertint i treballant, perquè en 2020 estiga plenament operatiu”. La candidata de la coalició Compromís-Equo al Congrés per Alacant, Aitana Mas, ha mostrat la seua enhorabona, però ha assenyalat que “ara el que cal és reivindicar la ràpida execució de les infraestructures pendents, perquè aquest corredor siga una realitat al més prompte possible”. Al seu torn, Ricardo Sixto, candidat d’EUPV-Els Verds, també ha manifestat la seua alegria perquè Brussel·les “haja donat llum verd al corredor, una qüestió prioritària”. Tanmateix, reivindica que l’eix “no se supedite a l’Alta Velocitat i es construisca una xarxa ferroviària adequada, fexible i de capacitat suficient des de València cap al sud”.

L’Institut Ignaci Villalonga valora “molt positivament” el resultat i celebra “que el corredor incloga Alacant, i més enllà”. L’entitat, que ha treballat per aconseguir aquesta decisió destaca la pressió exercida per la societat civil per fer-ho possible i apunta que “la connexió de tots els ports donarà també a les Illes Balears la possibilitat d’aprofitar les oportunitats que genere aquest nou eix prioritari”. A més, afirma que la decisió de la UE “obri grandíssimes possibilitats per a les economies d’aquests territoris” i remarca que el seu objectiu és “treballar per una Euroregió econòmica per a l’Arc Mediterrani”.

Centre estratègic europeu

Després de l’última actualització de les xarxes europees bàsiques, a tot l’estat existeixen tres eixos considerats prioritaris per la UE. L’eix central, que passa per Madrid fins a Saragossa, que ja formava part del traçat, i dos de nova incorporació. L’atlàntic, que unirà França amb Portugal i passarà pel País Basc i Castella i Lleó, tot i que deslligat de l’anomenat “Eix 16”, que preveia ser la Travessia Central dels Pirineus, i el Corredor Mediterrani, que unirà les principals ciutats del litoral mediterrani amb el cor d’Europa.

Demografia de La Plana Baixa

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

ECO-2BAH

Slideshare Economia

ECO-1BAH

La Guerra de Successió a Vila-real

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes