El proper divendres, dia 23 de setembre de 2011, a les 11 hores i 5 minuts de l'hora oficial peninsular, s'inicia la tardor en l'hemisferi Nord, segons el conveni astronòmic. Aquesta estació durarà 89 dies i 20 hores. El diumenge dia 30 d'octubre tindrà lloc el canvi d'hora, tot recuperant l'horari d'hivern. L'hivern començarà el dia 22 de desembre.
L'inici astronòmic de les estacions ve donat, per conveni, com l'instant en què la Terra passa per una determinada posició de la seua òrbita al voltant del Sol En el cas de la tardor, aquesta posició és des de la qual el centre del Sol, vist des la Terra, creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al sud.Quan això succeeix, la durada del dia i de la nit pràcticament coincideixen, i per això, a aquesta circumstància se l'anomena també Equinocci de Tardor. En aquest instant a l'hemisferi sud s'inicia la primavera.
Dates possibles d'inici de la tardor
L'equinocci de tardor pot donar-se, com a màxim, en quatre dates diferents (del 21 al 24 de setembre). Al llarg del segle XXI la tardor s'iniciarà en els dies 22 i 23 de setembre (data oficial espanyola), sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà el de 2003. Les variacions d'un any a un altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari (uns de traspàs, altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol (durada coneguda com any tròpic).
L'equinocci de tardor pot donar-se, com a màxim, en quatre dates diferents (del 21 al 24 de setembre). Al llarg del segle XXI la tardor s'iniciarà en els dies 22 i 23 de setembre (data oficial espanyola), sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà el de 2003. Les variacions d'un any a un altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari (uns de traspàs, altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol (durada coneguda com any tròpic).
Escurçament del dia
Aquesta és l'època de l'any en què la longitud del dia s'escurça més ràpidament. A les latituds de la Península, el Sol surt pels matins més d'un minut més tard que el dia anterior i a la vesprada es posa gairebé dos minuts abans, de manera que l'escurçament del dia es fa especialment apreciable per les vesprades. En definitiva, en aquests dies el temps en què el Sol està per sobre de l'horitzó es redueix en quasi tres minuts cada dia.
Aquesta és l'època de l'any en què la longitud del dia s'escurça més ràpidament. A les latituds de la Península, el Sol surt pels matins més d'un minut més tard que el dia anterior i a la vesprada es posa gairebé dos minuts abans, de manera que l'escurçament del dia es fa especialment apreciable per les vesprades. En definitiva, en aquests dies el temps en què el Sol està per sobre de l'horitzó es redueix en quasi tres minuts cada dia.
Activitat solar
L'activitat del Sol es caracteritza per la presència en la seua superfície de taques, fulguracions i protuberàncies, i en la Terra, s'aprecia en alteracions en la propagació de les ones de ràdio i en una major presència d'aurores polars. Aquesta activitat segueix un període d'aproximadament 11 anys, i està associada al cicle magnètic del Sol. Actualment ens trobem en el cicle solar número 24, aquest cicle va començar el desembre de 2008 i s'espera que arribe al seu màxim al maig de 2013. Segons les estimacions realitzades per NOAA i Space Weather Prediction Center durant la tardor el nombre de taques solars arribarà a valors entre 60 i 85. Gràfiques amb el nombre de taques solars en els últims anys i prediccions de l'evolució del cicle 24 poden trobar a la pàgina Space Weather Prediction Center.
L'activitat del Sol es caracteritza per la presència en la seua superfície de taques, fulguracions i protuberàncies, i en la Terra, s'aprecia en alteracions en la propagació de les ones de ràdio i en una major presència d'aurores polars. Aquesta activitat segueix un període d'aproximadament 11 anys, i està associada al cicle magnètic del Sol. Actualment ens trobem en el cicle solar número 24, aquest cicle va començar el desembre de 2008 i s'espera que arribe al seu màxim al maig de 2013. Segons les estimacions realitzades per NOAA i Space Weather Prediction Center durant la tardor el nombre de taques solars arribarà a valors entre 60 i 85. Gràfiques amb el nombre de taques solars en els últims anys i prediccions de l'evolució del cicle 24 poden trobar a la pàgina Space Weather Prediction Center.
Al llarg de la tardor hi haurà dos eclipsis. El dia 25 de novembre un eclipsi parcial de Sol serà visible al sud d'Àfrica, l'Antàrtida, Tasmània i Nova Zelanda. Aquest eclipsi vindrà acompanyat d'un altre total de Lluna que es donarà dues setmanes més tard, el 10 de desembre, i que a Espanya veurem com penombral en les últimes fases. El primer contacte amb la penombra es donarà a les 12h 34m (hora peninsular), l'eclipsi parcial serà visible a partir de les 13h 46m i el total a partir de les 15h 6m, arribarà al màxim a les 15h 33m, l'eclipsi total finalitzarà a les 15h 57m, el d'ombra a les 17h 18m i el de penombra a les 18h 30m.
En tota època de l'any hi ha algun fenomen astronòmic d'interès, predit (com són els eclipsis) o no (com els estels nous). Sol ser preferible realitzar les observacions en dates properes a la lluna nova (27 de setembre, 26 d'octubre i 25 de novembre), excepte quan es pretén observar la pròpia Lluna.
Lluna plena
La primera lluna plena de la tardor es donarà el 12 d'octubre, donant-se les següents 29 o 30 dies després. En aquesta tardor es donaran dues llunes plenes: 10 de novembre i 10 de desembre.
La primera lluna plena de la tardor es donarà el 12 d'octubre, donant-se les següents 29 o 30 dies després. En aquesta tardor es donaran dues llunes plenes: 10 de novembre i 10 de desembre.
Visibilitat dels planetes
Urà i Júpiter, al llarg de la tardor, passarà de ser visibles gairebé tota la nit des de després de capvespre a ser visibles la primera part de la nit. Al vespre serà visible Venus i l'alba Mart i Saturn. El dia 27 d'octubre es produirà el màxim acostament anual de Júpiter a la Terra, aconseguint el seu disc un diàmetre de 49,6".
Urà i Júpiter, al llarg de la tardor, passarà de ser visibles gairebé tota la nit des de després de capvespre a ser visibles la primera part de la nit. Al vespre serà visible Venus i l'alba Mart i Saturn. El dia 27 d'octubre es produirà el màxim acostament anual de Júpiter a la Terra, aconseguint el seu disc un diàmetre de 49,6".
Pluges de meteors
Si no es disposa de cap telescopi, es poden observar les pluges de meteors que es produeixen ocasionalment. La primera pluja de meteors important de la tardor és la de les Dracònides, el màxim es dóna cap al 8 d'octubre. La pluja de meteors més popular de la tardor ja és la de de les Leònides, que es dóna al voltant del 17 de novembre i que ocasionalment arriba a ser molt intensa.Una altra pluja intensa és la de les Gemínides, el màxim ritme es dóna al voltant del 13 de desembre.
Si no es disposa de cap telescopi, es poden observar les pluges de meteors que es produeixen ocasionalment. La primera pluja de meteors important de la tardor és la de les Dracònides, el màxim es dóna cap al 8 d'octubre. La pluja de meteors més popular de la tardor ja és la de de les Leònides, que es dóna al voltant del 17 de novembre i que ocasionalment arriba a ser molt intensa.Una altra pluja intensa és la de les Gemínides, el màxim ritme es dóna al voltant del 13 de desembre.
Pel que fa a les agrupacions fictícies d'estrelles conegudes com constel.lacions, al voltant de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit Cigne, Cassiopea, Óssa Menor i Girafa. Les constel.lacions eclíptiques visibles en aquest període van de Capricorn a Verge. Per sobre de l'eclíptica destacaran Pegàs i Andròmeda, per sota, Balena i Orió, així com les estrelles Siri i Proció.
Amb grans prismàtics o un petit telescopi, dotats d'un filtre lunar adequat, es pot observar el relleu de la Lluna. Per tenir una bona visió d'ell convé anar observant nit rere nit mentre va creixent la il.luminació de la Lluna, ja que així es veuen aparèixer nous accidents orogràfics. Quan la nit és més fosca per haver lluna nova, es pot intentar veure la galàxia d'Andròmeda, nebuloses d'emissió, com la d'Orió, o el cúmul d'estrelles de les Plèiades. Amb prismàtics també es poden veure les llunes més brillants de Júpiter (quan és visible) i es pot fer un recorregut per la franja estelada que constitueix la Via Làctia.
Per a més informació sobre els fenòmens astronòmics de l'any es pot consultar l'ANUARI ASTRONÒMIC 2011, llibre que anualment publica l'Instituto Geográfico Nacional.
Canvi d'hora
El canvi d'hora es produeix, com és habitual, en iniciar l'últim diumenge d'octubre. A les tres de la matinada hora peninsular del diumenge 30 d'octubre hi haurà d'endarrerir el rellotge fins a les dues (les dues de la matinada a Canàries passaran a ser la una), de manera que aquest dia tindrà, oficialment, una hora més.
El canvi d'hora es produeix, com és habitual, en iniciar l'últim diumenge d'octubre. A les tres de la matinada hora peninsular del diumenge 30 d'octubre hi haurà d'endarrerir el rellotge fins a les dues (les dues de la matinada a Canàries passaran a ser la una), de manera que aquest dia tindrà, oficialment, una hora més.
Perquè canvien View more presentations from maissydaniels les estacions?Més informació: Observatorio Astronómico Nacional
