Una de les tantes contradiccions del planeta Terra és, en aquests moments, l'alt índex de natalitat del tercer món, mentre als països rics la població va envellint a marxes forçades degut a l'augment de l'esperança de vida però també, no cal oblidar-ho, a la caiguda de l'índex de fertilitat i de natalitat als darrers anys. De tota manera, encara que les prediccions de Malthus s'han complit al tercer món (on els recursos creixen en progressió aritmètica, mentre la població ho fa en proporció geomètrica), les seues teories han fracassat estrepitosament a nivell global, ja que l'actual problemàtica no és la generació de recursos, sinó tot el contrari, és a dir, una superproducció que provoca l'augment de l'oferta i l'abaratiment de preus, però també l'acumulació d'estocs i el tancament d'empreses, perquè no s'ha gestionat intel·ligentment, ni generosa, el repartiment de la riquesa i dels recursos produïts, mentre augmenta la contaminació mediambiental... (A.P.F.).
On fiquem 7.000 milions d'habitants?
El frenètic augment de la població planteja dubtes sobre la viabilitat del planeta - Les ciutats són la destinació escollida, però requereixen fórmules que garanteixin la seva sostenibilitat
Els urbanistes veuen el creixement poblacional com una oportunitat. Les ciutats dels països emergents gairebé duplicaran els seus habitants en 20 anys
Qualsevol nen que neixi en aproximadament quatre mesos pot convertir-se en l'habitant 7.000 milions de la Terra, però tot apunta que aquest hipotètic nadó naixerà més aviat a l'Índia, on l'any es produeixen 27 milions de naixements. En poc més d'un segle la població de la Terra s'ha multiplicat per quatre i continuarà creixent de forma vertiginosa encara un altre mig segle més, fins arribar als 9.000 milions. Fins fa poc, Nacions Unides considerava que aquest seria el zenit i que, a partir d'aquesta xifra començaria una lenta i progressiva reducció de la població. No obstant això, ara sosté que el planeta albergarà 10.000 milions de persones a finals d'aquest segle. El desafiament no és només l'alimentació sinó molt especialment organitzar ciutats per donar-los cabuda.
Urbanistes, arquitectes i desenes de milers d'experts estudien com fer front al repte d'adaptar les urbs a semblants volums d'habitants. Compten, a més, amb un altre flux afegit: els 3.000 milions de persones que en les pròximes dècades abandonaran el camp per buscar un futur suposadament millor a la ciutat. I tot això dins de la por cada dia més generalitzat al canvi climàtic ia les catàstrofes naturals que desencadena, des horribles sequeres a salvatges inundacions que es tornen més freqüents conforme la Terra s'escalfa i acceleren la fugida del camp a la ciutat.
José María Ezquiaga, arquitecte, sociòleg i un dels grans urbanistes espanyols, afirma que "el problema no és si hi cabem, sinó si ens allotgem bé". I això suposa que els nouvinguts han de tenir accés a l'educació, la salut, l'aigua potable i el sanejament. A més, l'autoritat local ha de ser capaç de "mitigar l'impacte mediambiental per la pèrdua de sòl agrícola i la contaminació de la construcció".
Fins ara, les ciutats només ocupen el 2% de la superfície terrestre. Però l'alarma desencadenada per l'augment experimentat pels preus de l'alimentació en els tres últims anys, en no haver crescut la producció tant com el consum, ha aixecat les veus dels que denuncien que el ciment arrasa sòls fèrtils. Com Hans-Joachim Braun, director de l'Institut mexicà del Blat i del Panís (o blat de moro), que afirma que l'expansió urbana es menja terres de cultiu i competeix amb els agricultors per l'aigua.
Anthony Townsend, director d'investigació del californià Institut per al Futur, assenyala per telèfon que una de les propostes del IFTF per a la sostenibilitat de les ciutats és "impulsar el cultiu urbà". Es tracta de crear edificis amb terrasses i balcons que facilitin el cultiu d'hortalisses i verdures i educar la població perquè tingui petites hortes urbanes per a les seves necessitats.
La majoria dels urbanistes consultats no veuen el creixement poblacional com una xacra sinó com una oportunitat per utilitzar millor i amb més saviesa els recursos que tenim i per estudiar i aplicar les innovacions tecnològiques. A més, apunten que la ciutat actua com un reeixit mètode de control de natalitat, ja que en millorar el nivell de vida i tenir accés a la salut es limiten voluntàriament els fills sense necessitat de mesures coercitives, com a la Xina, ni esterilitzacions forçoses, com les que van portar a la primera ministra de l'Índia Indira Gandhi a perdre el Govern el 1977.
En l'actualitat, el 50% de la població és urbana i el 2050 aquest percentatge haurà augmentat al 75%. "Però també és important tenir en compte que les ciutats ja creen 80% de la riquesa total", destaca Ezquiaga.
Per l'arquitecte Alejandro Zaera, bregat en nombrosos projectes internacionals, l'urbanisme "és molt excitant perquè afecta cada vegada a un major nombre de persones". Zaera, que compta amb un dels seus textos inclòs a The Endless City, una de les principals obres teòriques de l'arquitectura mundial, del britànic Ricky Burdett i de Deyan Sudjic, afirma que "el gran repte és la sostenibilitat de les ciutats". Això requereix de manera urgent "disminuir el seu consum energètic, fomentar el transport públic i eliminar el vehicle privat". En aquest sentit, aposta per urbs amb una alta densitat de població, com Nova York, Xangai, Tòquio, Hong Kong o Barcelona.
Zaera aposta per "models de vida amb una major tolerància al fred ia la calor", de manera que amb edificis "molt millor aïllats, amb un millor comportament i que es verticalitzen de forma natural" pugui prescindir en gran mesura de la calefacció i el aire condicionat. Per lluitar contra el canvi climàtic que ens afecta a tots defensa que la comunitat internacional imposi una taxa sobre les emissions de diòxid de carboni, ja que, per exemple, "els ciutadans dels EUA emeten quatre vegades el que han de per ser sostenibles".
Ezquiaga assenyala que a l'hora de preparar les ciutats per l'allau que es preveu cal distingir entre les del món desenvolupat i les dels països emergents. En el primer, hi haurà un mínim augment d'habitants. El problema és "contenir la dispersió de la població".
En els països emergents, per contra, la població urbana augmentarà en un 91% entre 2010 i 2030. "L'important", afirma Ezquiaga, "no serà tant contenir el creixement de les urbs com afrontar la pobresa i facilitar a tots aigua potable, sanejament, energia i transport. A més, caldrà limitar l'impacte mediambiental que provoca el pas del sòl agrícola a urbà ".
La Unió Europea finança estudis i centres dedicats a investigar sobre les anomenades "ciutats intel ligents", en les quals la connectivitat té un paper molt important per garantir "la creació de riquesa, la sostenibilitat social i el medi ambient", afirma Panagiotis Tsarchopoulos, director de Urenio, un institut de Salònica (Grècia). Afegeix que ja tenen dissenyat el projecte de la futura Salònica intel.ligent, que inclou sis districtes amb serveis diferents i plena connectivitat, a través de sensors i sistemes deprogramari. I lamenta que la crisi econòmica hagi impedit a la municipalitat finançar la posada en pràctica del projecte.
En aquesta línia es troba també Agenda Futura: El món el 2020, un projecte en el qual participen nombroses empreses per estudiar les possibilitats que ofereix el creixement de la població en els pròxims 10 anys. La idea va ser llançada a Istanbul, la major megalòpolis d'Europa, amb més 10 milions d'habitants, i, segons el setmanari The Economist, la ciutat de "millor comportament" de l'any 2010, no només per la millora del seu nivell de vida sinó perquè va crear un 7,3% d'ocupació, un dels grans reptes de les urbs. De fet, la recerca d'una feina remunerada és la gran aspiració dels que abandonen la vida rural per la ciutat.
Zaera assenyala que en el futur "potser sigui necessari prescindir" dels grans temples que es construeixen ara, "com la Ciutat de la Cultura de València", en nom de la "sostenibilitat i de dedicar els recursos financers a estructures urbanes que facin les ciutats més vivibles ". Aquest és el gran objectiu d'urbanistes i experts: que encara que es converteixin en megalòpolis de fins a 100 milions d'habitants segueixin oferint als ciutadans treball i esperança en un futur millor.
Director del Programa de Naciones Unidas para los Asentamientos Humanos (Habitat)
"Una ciudad geriátrico sería terrible"
G. HIGUERAS - Madrid - 20/06/2011Tiene 62 años y es médico, pero buena parte de su vida profesional está ligada al gobierno de las ciudades. Fue ministro, pero sobre todo, alcalde de Barcelona de 1997 a 2006, cargo que simultaneó en distintos años con otros muchos como presidente de la Asociación Mundial para la Coordinación de las Ciudades y Autoridades Locales, presidente del Comité Asesor de Autoridades Locales de Naciones Unidas o vicepresidente de Ciudades y Gobiernos Locales Unidos. Desde octubre de 2010, como secretario general adjunto de la ONU, dirige Habitat, el organismo que, con sede en Nairobi, se ocupa de la promoción en todo el mundo de ciudades sostenibles. La entrevista se realiza por correo electrónico.
Pregunta. ¿Es hoy es más preocupante la urbanización que la alimentación?
Respuesta. Más de 1.000 millones de personas viven en condiciones de vida terribles en favelas y zonas de barraquismo. La alimentación y la vivienda son derechos fundamentales de las personas y es preocupante que a un número elevado les falte cualquiera de ellos.
P.¿Están las ciudades preparadas para absorber el crecimiento de la población y el de la migración rural?
R. Las ciudades de los países desarrollados no están creciendo en población. El problema lo tenemos en ciudades que no han vivido un proceso de industrialización y que no son capaces de ofrecer a los nuevos ciudadanos un lugar de trabajo y un espacio de productividad y de generación de riqueza.
P. ¿Hay que alentar ciudades con mayor densidad?
R. El principal reto es la organización de la convivencia urbana. Cuando esto se consigue, la ciudad se convierte en un espacio de libertad y en un gran instrumento de prosperidad y de desarrollo a todos los niveles. Es el momento mágico de eclosión de la ciudad como elemento de progreso humano. En las últimas décadas, las ciudades han sabido aprovecharse de la economía de la urbanización, aquella derivada de los activos reales del entorno urbano: edificación, plusvalías, venta del suelo, hipotecas... Todos conocemos sus virtudes y desgraciadamente también sus defectos. Sin embargo, aún hay muchas ciudades que deben descubrir las oportunidades de la economía de la densidad, de la aglomeración, que permite crear valor, reducir costes, incrementar la especialización, multiplicar el crecimiento de los flujos de información, disminuir los costes de producción. La densidad es, sin duda, necesaria para conseguir una ciudad productiva y más sostenible.
P. ¿Es mejor megapolis o ciudades medianas?
R. No hay ningún tamaño ideal. Lo que debe ser es una ciudad bien planificada y gobernada, en la que la calidad de vida de sus ciudadanos sea una prioridad, en la que el urbanismo tenga una función de mejora de la conectividad, de evitar la congestión, de eficiencia energética, capaz de financiarse con el valor generado por la economía de la densidad y crear puestos de trabajo.
P. ¿Se pueden construir ciudades sostenibles con emisiones cero?
R. Aún no sabemos cómo construir una ciudad con emisiones cero, pero el desarrollo de las energías renovables a escala masiva es la única solución. Entre tanto, los esfuerzos se están dirigiendo a reducir las emisiones por habitante y por unidad de producto económico con una ciudad bien estructurada.
P. Occidente y la misma China avanzan rápidamente hacia el envejecimiento de la población. ¿Se trabaja en el diseño de ciudades para pensionistas?
R. Las ciudades deben ser diversas, mixtas. Con servicios adecuados y sostenibles tanto económica como medioambientalmente para nuestros jóvenes, mayores, los que trabajan, estudian, crean o los que hacen todo eso a la vez. La belleza e interés de la ciudad está en la diversidad. Una ciudad geriátrico sería terrible.
P. La población de África se duplicará en tres décadas. ¿Cómo hacer frente a ese boom?
R. El 65% de los africanos urbanos viven en chabolas y pueden llegar al 80% en los próximos años. Lo harán sin agua, sin luz, con unas condiciones pésimas de higiene. El barraquismo es un problema a escala global y solo medidas radicales podrán alterar esta terrible realidad. Hay que reintroducir el planeamiento urbanístico en África, al igual que se hizo en Europa y América durante la Revolución Industrial.
P. ¿La globalización es positiva para el urbanismo?
R. La globalización está produciendo una aceleración de la urbanización no planificada que termina en barraquismo. Generaciones de jóvenes están creciendo en slums con los riesgos y la pérdida de capital humano que esto representa para los países emergentes y los menos desarrollados, que son los que más lo requieren.
P. ¿Cómo ayuda la innovación tecnológica al urbanismo?
R. Si la política urbana existe y hay capacidad política, la tecnología ayuda, pero si no existe esta capacidad, la tecnología frecuentemente se convierte en un falso instrumento de progreso que no ayuda a afrontar los problemas de fondo.
P. ¿Políticamente vamos hacia tiempos pasados en los que las ciudades eran más importantes que los Estados?
R. Nunca se vuelve literalmente a tiempos pasados. Lo que hace falta es un nuevo contrato entre el Estado-nación y la ciudad, porque la importancia económica, social y cultural de esta es indudable. Según el Banco Mundial, de las 100 economías mundiales más importantes, 37 son ciudades.
