El Ministeri d'Educació ha fet públics els resultats de la primera prova d'avaluació de Primària feta a totes les comunitats autònomes el curs passat. S'hi han avaluat les competències bàsiques de 29.000 alumnes de quart de Primària de tot l'Estat. Destaquen les notes obtingudes per comunitats com La Rioja o Castella i Lleó, mentre la Comunitat Valenciana se situa, entre les darreres, i per sota de la mitjana. Per aprovar calia superar els 500 punts... per cert, Catalunya també suspén i s'ha quedat en 497.
El 15% dels 29.000 alumnes de 4t de Primària avaluats s'han quedat per sota del que s'esperava i només el 8% ha arribat a un nivell d'excel·lència. La resta s'han quedat dins la mitjana. L'èxit d'un alumne, segons l'avaluació, depèn en gran part de les expectatives de la seva família i de l'escola on estudia.
Segons l'informe, no hi ha gaires diferències entre les escoles. És dins de cada classe on hi ha una diversitat d'alumnes. Les autoritats educatives creuen que per millorar la preparació dels alumnes s'ha de millorar l'autonomia dels centres i també l'atenció personalitzada. Segons aquesta avaluació, la presència d'alumnes estrangers no afecta el resultat.
RÀNQUING DE COMUNITATS AUTÒNOMES
PER SOBRE DE LA MITJANA
La Rioja
Castella i Lleó
Navarra
Aragó
Madrid
Astúries
DINS DE LA MITJANA
Cantàbria
Castella la Manxa
Catalunya
Extremadura
Andalusia
Galícia
Múrcia
País Basc
PER SOTA DE LA MITJANA
Comunitat Valenciana
Canàries
Balears
Ceuta
Melilla
Mentre els alumnes esperen aquests dies les notes finals del curs, el sistema valencià d'Educació Primària ja ha estat avaluat amb una qualificació rotunda: suspens. Un test estatal, realitzat a 28.700 alumnes del país i donat ahir a conèixer, situa als estudiants valencians de Quart de Primària a la cua d'Espanya en tots els àmbits avaluats: competència en comunicació lingüística, nivell matemàtic, coneixement del mitjà físic, i aptituds socials i de ciutadania.
De fet, la Comunitat Valenciana és, al costat de Canàries i Balears, l'única autonomia que obté resultats per sota de la mitjana estatal en totes les àrees acadèmiques analitzades. Sense contar les ciutats de Ceuta i Melilla, els alumnes valencians de quart de Primària són els que pitjor nota han obtingut en la prova de Coneixement i interacció amb el món físic (les antigues Ciències Naturals). La mitjana espanyola era de 498 punts i els estudiants valencians s'han quedat en 450 punts en aquest bloc analitzat. També en la prova de competència social i ciutadana, amb una mitjana nacional de 502 punts, la Comunitat Valenciana ha estat l'autonomia amb nota més baixa al quedar-se en 465 punts.
El desfasament valencià és generalitzat. A part de ser el "farolillo roig" en les altres dues proves, la Comunitat Valenciana només suma 483 punts en l'examen de Matemàtiques, quan la mitjana estatal arriba a els 499 punts. De fet, els valencians només superen en Matemàtiques als estudiants canaris. En l'última àrea acadèmica analitzada, la de competència en comunicació lingüística, els alumnes valencians han obtingut 491 punts, tretze punts menys que la mitjana estatal.
L'estudi no extrapola els resultats en una classificació global. Però si sumem les puntuacions de les quatre proves, els 1.889 punts de la Comunitat Valenciana són el registre més baix de qualsevol comunitat autònoma. Els resultats són fruit de la primera avaluació general de diagnòstic realitzada en 2009, prevista en la Llei Orgànica d'Educació.
Els alumnes de quart de primària de La Rioja, Astúries i Castella-Lleó són, en termes generals, els quals se situen més clarament per sobre de la mitjana estatal de resultats.
Un sistema "homogeni"
L'informe, presentat ahir per la secretària d'Estat d'Educació, Eva Almunia, subratlla que les diferències entre alumnes respecte als seus resultats educatius bàsics radiquen en els propis centres escolars, independentment del caràcter del mateix (públic, concertat o privat) o de la comunitat autònoma en la qual se situe. De fet, els resultats d'aquest primer test avalen, segons el Ministeri d'Educació, la "homogeneïtat" i la "qualitat" del sistema educatiu espanyol. No s'han apreciat diferències significatives segons el gènere dels alumnes, encara que els nens destaquen lleugerament en matemàtiques i les nenes en competència social i ciutadana. Segons va assenyalar ahir la secretària d'Estat, aquest examen generalitzat pretén conèixer les competències bàsiques dels nens de deu anys i, a partir d'aquí, traçar una radiografia i un diagnòstic del sistema educatiu espanyol.
"Per què vénen els immigrants a Espanya?"
"Moltes persones abandonen els seus països d'origen i vénen a Espanya perquè..." és una de les qüestions que van haver de respondre els 28.000 alumnes de 9 i 10 anys sotmesos a la primera avaluació general de diagnòstic. En l'apartat de competència social i ciutadana, els estudiants van haver de contestar aquesta i altres preguntes després de llegir la història d'una nena anomenada Nalaya, el pare de la qual va nàixer al Marroc i viu a Espanya per a "buscar una vida millor".
Les possibles respostes eren:
A). Espanya és un país turístic.
B). En el seu país d'origen viuen en la pobresa. (correcta).
C). En el seu país va haver inundacions i ha perdut les seves cases.
D). Fan viatges d'aventura i volen conèixer a altres persones.
També van ser interrogats sobre la història recent d'Espanya i, concretament, per què fa 100 anys no era un Estat democràtic o per qui és triat el president del Govern actualment. En el primer cas, la resposta correcta era "perquè en les eleccions de fa 100 anys només votaven els homes"; en el segon, "pels diputats". En matemàtiques, a partir de les dades d'una granja i d'una fleca, es plantegen problemes de càlcul, de geometria i de mesura. Respecte a la competència de coneixement i interacció amb el món físic, es pregunta pel mitjà terrestre, aquàtic, marí i amfibi que viuen una sèrie d'animals, i a quin ordre pertanyen.
===========================================================
