Temor en el Tribunal Constitucional a un fallo contra les autonomies
Perquè Jiménez aconseguesca aprovar la seva proposta d'una sentència necessita el suport dels tres magistrats més conservadors del tribunal i del d'Aragó
Ángeles Vázquez (9/05/2010). Público.es
El Tribunal Constitucional travessa un dels seus moments més difícils. No tots els seus membres tenen la mateixa idea de la Constitució. Per això, entre els seus magistrats hi ha qui tem que la sentència que el sector conservador pugui impulsar sobre l' Estatut sigui molt restrictiva . Tant que no només no s'entengui a Catalunya , sinó tampoc en la resta d'Espanya, perquè de rebot afectaria estatuts que porten anys en vigor sense plantejar cap problema, com el gallec (vigent des de 1981) o el canari (1982), però també el de Catalunya (reformat el 2007) o l'andalús (modificat el 2006).
La por prové, segons fonts coneixedores del Tribunal Constitucional , que alguns consideren que els magistrats més conservadors, i, per tant, més contraris a l'Estatut, tenen una visió preconstitucional de l'Estat. Una visió que qüestiona, fins i tot, el mateix Estat autonòmic. És la que les fonts consultades atribueixen als magistrats Javier Delgado i Vicente Conde, ambdós provinents del Tribunal Suprem i amb una llarga experiència jurisdiccional. El primer té 78 anys i el segon, 70.
Un text molt restrictiu afectaria estatuts vigents des dels vuitanta
L'altre ponent
També s'inclou en aquest bloc conservador a Jorge Rodríguez-Zapata , ponent de la sentència que l'alt tribunal prepara per resoldre el recurs presentat pel Defensor del Poble contra l'Estatut de Catalunya . Aquesta impugnació, que es resoldrà després de l'recurs del PP, està previst que s'apliqui el criteri que l'alt tribunal marqui en el recurs més important: el del PP, que va impugnar 112 preceptes i 12 disposicions del text català. La ponència de Rodríguez-Zapata i la coneixen els magistrats del TC, és molt més restrictiva que la que proposava Elisa Pérez Vera i va ser rebutjada per quatre vots a sis en el ple del 16 d'abril.
Després de resoldre els recursos del PP i el Defensor del Poble, els arribarà el torn als presentats per cinc comunitats autònomes. En les deliberacions dels dos primers no participa el magistrat Pablo Pérez Tremps, que va ser recusat pel PP. Amb aquesta decisió i la mort de Roberto García-Calvo, el Ple per resoldre el recurs de l'Estatut va quedar conformat per cinc magistrats considerats progressistes i altres tants conservadors.
La sentència que va avalar l'estatut valencià no va tenir suport conservador
Així va ser fins al mes de novembre, quan es va saber que Manuel Aragó, nomenat a proposta del Govern, va votar en contra de la sentència d'Elisa Pérez Vera, tot i que s'havia vist enriquida amb les seves pròpies suggeriments i les de la presidenta, María Emilia Casas. El passat abril, va quedar clar que Aragó estava més en el sector conservador que en el progressista.
Per això, la presidenta va lliurar la ponència al vicepresident, Guillermo Jiménez, les tres primeres propostes han estat rebutjades. La quarta segueix en mans dels magistrats conservadors. I la por que existeix en l'alt tribunal resideix en la consciència que, per concitar un consens entre els cinc magistrats conservadors, Jiménez ha, necessàriament, augmentar substancialment la xifra de 15 articles que els magistrats progressistes consideraven inconstitucionals en la sentència de l'Estatut rebutjada a l'abril.
El primer Estatut revisat
L'únic Estatut que ha hagut de passar el filtre de constitucionalitat de l'alt tribunal en la seva composició actual ha estat el valencià. El recurs presentat pel Govern d'Aragó va ser rebutjat per l'alt tribunal en una sentència que comptava amb el vot discrepant dels cinc magistrats conservadors.
Es tractava de Javier Delgado, Vicente Conde, Roberto García-Calvo, Jorge Rodríguez-Zapata i Ramón Rodríguez Arribas, que sempre ha votat amb els conservadors fins que, en la deliberació de l'Estatut s'ha alineat amb Jiménez i Aragó. L'oposició dels discrepants consistia en què consideraven que l'Estatut "excedeix en la seva ordenació del límit territorial" que li correspon, en garantir als valencians el dret a disposar del proveïment d'aigua i la seva redistribució.
Però les fonts consultades creuen que el problema no el constitueixen tant els magistrats que hi ha com els que podrien arribar a l'alt tribunal si els partits no tornen a prevaler la qualitat dels candidats davant la ideologia i eviten que el TC es converteixi en un premi després de presidir el Suprem. Segons ell, la solució passa per triar més catedràtics.
...................................................................................................
Els riscos per a l'Estat autonòmic
Excepte PP i PSOE, tots els partits creuen que el Tribunal Constitucional amenaça la descentralització d'Espanya
Carolina Martín (9/05/2010). Público.es
Encara no hi ha sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut, però la majoria de les formacions ja han analitzat els possibles escenaris que es poden presentar. Si fos restrictiva, "podria suposar la ruptura del pacte constitucional", afirma el portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Joan Herrera . En alguns temes, com la política lingüística o els símbols nacionals, creu que fins i tot es podria aprovar un error que suposés un retrocés respecte a la legislació vigent.
El problema de fons, explica Herrera, és que "l'Estatut canvia l'Estat autonòmic avançant cap a un model federalitzant i el Constitucional pretén aturar això i iniciar, potser, un procés de recentralització ". A l'hora de buscar responsables, mira cap al PP, "que ha deixat que això passi", el Govern, "per una responsabilitat passiva", i als "mateixos membres del Constitucional".
Llamazares creu que la sentència podria ser una LOAPA per via judicial
Regressió autonòmica
Segons el portaveu d' ERC al Congrés, Joan Ridao, "a Espanya han ressorgit amb força les tendències centrípetes" i, 30 anys després, aquestes "s'han tret el vel i advoquen obertament per una involució".
Més lluny arriba el diputat de CiU al Parlament Francesc Homs, que considera que "la regressió a l'Estat de les autonomies s'està produint ja amb l'aprovació d'algunes lleis en les Corts". Entre elles, la Llei de Dependència o la Llei d'Horaris Comercials. En la seva opinió, "la sentència del TC pot ser el corol lari a un procés de regressió que es va començar a denunciar amb José María Aznar en els anys noranta i que ha comprat el PSOE actual". Segons el portaveu d'IU al Congrés, Gaspar Llamazares, "qüestionaria una de les virtuts del model autonòmic, que és el seu caràcter obert".
El PP diu que si l'Estatut s'aprova tal qual suposaria el col·lapse de l'Estat
En els partits majoritaris, la percepció és molt diferent. El diputat del PSOE Jesús Quijano treu ferro a l'assumpte i destaca el assentat que està el model autonòmic: "No s'ha de donar a aquesta sentència el valor de revisió general, sinó d'ajust d'un Estatut a la Constitució". No veu risc de ruptura del pacte constitucional perquè "l'encaix de Catalunya a Espanya no és qüestionat", encara que admet que hi ha coses discutibles, com si s'arriba més lluny o no en l'autogovern.
El PP creu que qualsevol resolució, per restrictiva que sigui, suposarà més autogovern a Catalunya. De fet, posa l'atenció en els efectes de l'escenari contrari: "Si l'Estatut s'aprova en els termes en què està, suposarà un col.lapse i la inviabilitat del model d'Estat", afirma el diputat Juan Manuel Moreno.
Molt crítics es mostren en UPyD amb el desenvolupament de l'Estat autonòmic. Tot i que Carlos Martínez, membre de la seva direcció, espera que de la "crisi política pugui sortir una reforma de la Constitució que deixi clar quines són les competències de l'Estat i les de les autonomies".
UPyD advoca per una reforma constitucional de les competències
Segona LOAPA
El diputat del BNG Francisco Jorquera es mou entre dos escenaris, "el dolent i el pitjor". Sembla, afirma, que el tribunal "té la temptació de forçar una interpretació restrictiva de la Constitució, particularment del títol VIII [el que tracta de l'organització territorial], que tindria enormes conseqüències per al desenvolupament de l'Estat autonòmic". Per això, Jorquera considera afortunada la denominació de "segona LOAPA" (Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic) per referir-se a la porta que pot obrir el TC si interpreta restrictivament la Constitució. En aquest sentit, Homs recorda que la LOAPA de 1982 "va ser un intent d'harmonització a les braves i el mateix tribunal va dir no". Subratlla a més que no es pot harmonitzar tot. En la seva opinió s'ha fet un mal ús i s'ha abusat del principi d'igualtat, que està impedint desenvolupar l'Estat de les autonomies.
Per Llamazares, la resolució del tribunal podria ser una LOAPA no per la via política, sinó per la judicial: "És un cop de puny a la taula", assegura. Jorquera defensa l'Estatut perquè estableix el sostre competencial de totes les autonomies en aquesta etapa.
Homs (CiU): "La regressió s'està produint ja amb algunes lleis"
Després de la sentència
Els efectes de la sentència de l'Estatut són imprevisibles, però Ridao té clar que l'independentisme està creixent. "Cada dia hi ha més catalans que se senten incòmodes a Espanya perquè es nega el seu caràcter plural". Segons ell, el que està fent el TC és "tancar les vies" per desenvolupar l'autogovern, com l'autonomisme i el federalisme.
El diputat del BNG entén que, "si la voluntat d'un poble d'afirmar la seva identitat es veu constreta per fer de la Constitució una cotilla, hi haurà molts que considerin que cal superar". Altres formacions com UPyD creuen que l'independentisme ha tocat sostre. En aquest tema, Quijano és contundent: "La sentència ha de ser acatada i no treure altres conseqüències polítiques"
=================================================
