La formació de la Mar Mediterrània va ser més ràpida del que es pensava uns anys abans.
Investigadors del CSIC assenyalen que la Mar Mediterrània es va omplir en menys de dos anys (La inundació més espectacular del planeta ha estat explicada a la revista Nature)
En el moment culminant, fa 5,3 milions d'anys, el nivell del mar pujava a un ritme de 10 metres al dia
Un riu 1.000 vegades més cabalós que l'actual Amazones va omplir en només dos anys la conca del Mediterrani a través de l'estret de Gibraltar. En els moments culminants d'aquesta megainundació, el nivell del mar davant la costa catalana pujava a un ritme de 10 metres al dia. El mite del diluvi universal es queda curt en comparació amb les dades científiques que donen a conèixer avui un equip d'investigadors catalans i francesos sobre la "catastròfica inundació del Mediterrani" registrada després de la crisi salina del messinià, fa 5,3 milions d'anys. L'estudi, firmat per experts de l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, l'Institut de Ciències del Mar, la Universitat Pierre i Marie Curie i el CNRS francès, ocupa avui cinc pàgines de la revista Nature.
"L'origen del treball es troba en la nostra recerca sobre els llacs de muntanya i el procés que els porta a quedar-se sense aigua a partir de l'aparició d'una escletxa", recorda a l'AVUI Daniel Garcia-Castellanos, un dels coordinadors de l'estudi. Per posar a prova els models sobre dessecació d'aquest tipus de llacs, els experts van buscar bibliografia sobre processos similars i van centrar la seva atenció en el Mediterrani. En aquest cas, però, l'escletxa es va obrir en el mur que va separar durant milions d'anys l'oceà Atlàntic del mar Mediterrani a l'àrea de Gibraltar. "Si el nostre model era correcte havíem de trobar mostres d'una gran erosió al fons de l'estret de Gibraltar, producte de l'entrada sobtada d'aigua", indica aquest investigador de l'Institut Jaume Almera (un dels centres del CSIC a Barcelona). El model va quedar plenament confirmat quan els experts van poder revisar les anàlisis del subsòl marí realitzades per estudiar la possible construcció d'un túnel submarí a Gibraltar.
Fa temps que s'havia plantejat que l'elevació tectònica de l'àrea de Gibraltar va aïllar el Mediterrani i en va provocar la dessecació gairebé total, en el que es coneix com la crisi salina del messinià. Els experts calculen que en el moment de màxima dessecació les escasses aigües del Mediterrani eren uns 1.500 metres sota el nivell de l'Atlàntic. El mar Mort és actualment 416 metres sota el nivell del mar.
També fa anys que s'han publicat estudis sobre el procés d'inundació del Mediterrani, però fins ara no hi havia gaires dades que confirmessin la teoria.
La gran novetat de l'estudi que dóna a conèixer avui l'equip de Garcia-Castellanos és la utilització de models matemàtics per simular com es va produir la inundació del Mediterrani i la posterior comprovació d'aquests resultats amb les dades del terreny ja conegudes. "El nostre estudi reinterpreta les dades existents", puntualitza Garcia-Castellanos.
Fins ara es creia que l'entrada d'aigua de l'Atlàntic es va produir de forma relativament lenta, com ho fa un riu durant milers d'anys. Per contra, el model de l'equip catalano-francès assegura que després d'un primer moment de relativa tranquil·litat, l'escletxa es va fer gran de forma molt ràpida i la força de l'aigua va crear un canal de 200 quilòmetres de llarg, 8 quilòmetres d'ample i centenars de metres de fondària. "En un procés molt ràpid, l'aigua anava fent més gran el canal i això permetia que cada vegada passés més aigua". "El 90% de l'aigua del Mediterrani va passar a través de l'estret de Gibraltar en només dos anys", en un procés de característiques catastròfiques sense cap precedent conegut en la història del nostre planeta.
================================================
