ELS ORÍGENS DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
A partir del segle XVIII es van posar noves terres en conreu a Anglaterra, es tancaren les parcel·les (enclosures o camps closos), estenent-se l'ús dels adobs i dels fems per aconseguir més productivitat, abandonant-se la pràctica del guaret, tot introduint una agricultura científica (sistema Norfolk) i unes millores en la ramaderia, com ara la cria selectiva, que aportarà nous productes agrícoles i ramaders.
Tot açò va condicionar l'aparició d'una sèrie de fets que s'abocarien en la Revolució Industrial:
Unitat 2 La Revolució Industrial Ca
View more presentations from mcarmearanda.
· Gran creixement de la població que demana més productes.
· Invenció de màquines que redueixen el treball humà (mecanització d'algunes fases de la fabricació: filadores de Kay, màquina de vapor de Watt, etc.) i acurten distàncies entre poblacions (vaixell de vapor de Fulton, locomotora d'Stephenson) provocant l'èxode rural (moviment migratori del camp a la ciutat i als països nous).
· Nombrosa activitat mercantil (acumulació de capitals) per les disposicions favorables dels governs (proteccionisme anglès: es prohibia la importació de teixits de cotó perquè poguera créixer la indústria pròpia) que donà lloc a l'economia capitalista (empresaris, la Borsa, les accions, les S.A., els trusts, els càrtels, etc.).
· Noves fonts d'energia: la mineria del carbó va assolir un gran desenvolupament perquè era necessària per alimentar la màquina de vapor que movia les indústries (els telers) o els transports; més tard, però, es va trobar una font d'energia més neta i barata, la hidroelèctrica (la hulla blanca) que, a més, Edison aplicaria a l'enllumenat (invent de la pereta de la llum o bombeta elèctrica); també s'utilitzaria, a finals del segle XIX, el petroli, que posaria en funcionament el motor d'explosió (dels alemanys Otto, Daimler i Benz), així com els olis pesats (gasoil) s'utilitzarien per al motor d'un altre alemany, Diesel.
· Fabricació de ferro en grans quantitats pel desenvolupament de les indústries metal•lúrgiques (pudelació de Cort, convertidor de Bessemer) i aparició de la indústria química (àcids, ciment, productes farmacèutics, etc.).
VOCABULARI:
· Accions.- Són cadascuna de les parts iguals que constitueixen un capital social i donen dret als beneficis i a la participació en una societat mercantil.
· La Borsa.- És un lloc públic on es reuneixen els agents de canvi i on es negocien els títols de crèdit, les accions comercials, etc., donant l'oportunitat als negociants a especular sobre l'alça i la baixa dels valors.
· Càrtel.- És l'associació d'empreses reunida per restringir o eliminar la competència en el mercat d'un be o servei.
· Guaret.- És la terra de conreu que hom deixa sense sembrar durant un o més anys, per deixar-la reposar.
· Monopoli.- És el privilegi exclusiu de vendre o comercialitzar alguna cosa en un mercat donat (Telefònica, per exemple, tenia el monopoli a Espanya de les línies del servei telefònic fins ben entrada la dècada dels 90).
· Pudelació d'Henry Cort.- La siderúrgia anglesa es va apuntar un èxit important amb l'invent d'H.Cort. Deprés de varies temptatives va aconseguir que el carbó de coc no entrés en contacte directe amb el ferro durant la combustió, així eliminava una bona part del sofre i del carbó de la massa del ferro, obtenint ferro forjat.
· Societat Anònima.- La "Private Corporation" és la societat amb capital propi dividit en accions, sota el principi de la responsabilitat limitada dels socis pels deutes socials, la qual es dedica a l'explotació d'una indústria mercantil. Només pot ser soci el que s'obliga a aportar una part del capital social que serà directament proporcional a l'extensió dels seus drets socials, així com a la participació en l'administració de la societat i al repartiment de beneficis.
· Trust.- Unió d'un nombre de fabricants, comerciants, etc. formada per controlar o monopolitzar una indústria, comerç, etc.
El canvi que es produeix en la Història Moderna d'Europa pel qual es desencadena el pas des d'una economia agrària i artesana a una altra dominada per la indústria i la mecanització és el que anomenem Revolució Industrial. El terme va ser encunyat per l'historiador Arnold Toynbee per referir-se al desenvolupament econòmic britànic entre 1760 i 1840, encara que després se li ha donat un significat més ampli.
Els principals trets de la Revolució Industrial caldria classificar-los en tecnològics, socioeconòmics i culturals. Els canvis tecnològics inclouen els següents: l'ús de nous materials com són el ferro i l'acer, de noves fonts d'energia com el carbó i noves forces motrius com la màquina de vapor. S'inventaren noves màquines per a filar (spinning jenny) o per teixir (el teler mecànic) que permeteren un enorme increment de la producció amb una mínima despesa d'energia humana. Sorgeix una nova forma d'organització del treball (factory system) que comporta la divisió del treball i una major especialització de la mà d'obra. També cal destacar les importants millores dels transports (trens i vaixells de vapor) i la creixent interacció entre la ciència i la indústria. Aquests canvis tecnològics suposaran un vertiginós increment de l'ús de recursos naturals i de la producció en massa de béns manufacturats.
Fora del camp industrial es produiran també importants canvis: millores en l'agricultura que farà possible el subministrament d'aliments per a una creixent població urbana, declivi de la terra com a principal font de riquesa amb el creixent paper que aniran prenent la indústria i el comerç internacional. Entre els canvis socials i culturals són destacables el creixement de la població urbana, el desenvolupament de l'anomenada classe obrera i els seus moviments de protesta (el moviment obrer), l'espectacular creixement dels coneixements científics i tècnics: la industrialització ha suposat el major canvi per a la humanitat des de l'anomenada "Revolució Neolítica" segons l'historiador Gordon Childe (Els orígens de la civilització).
La mecanització de les tasques, l’aparició de fàbriques i la producció orientada a la venda van tindre conseqüències molt importants:
• La producció va créixer molt. Les màquines permetien elaborar molts més productes i, per això, aquests van baixar de preu. A pesar d’algunes crisis, la producció econòmica ha crescut de forma sostinguda des d’aleshores.
• Les ciutats es van multiplicar i augmentaren de població. La major part de les fàbriques se situaven a les ciutats. Molts camperols van emigrar a les ciutats del seu país, i fins i tot d’uns altres estats, a la recerca de treball.
• Es va passar d’una societat agrària a una societat industrial. Lentament, l’agricultura va deixar de ser el sector que ocupava més població i que representava el major percentatge de la producció.
A poc a poc, la indústria i els serveis van passar a un primer pla. El procés d’industrialització té característiques i conseqüències diferents segons el país de què es tracte i l’època en què tingué lloc. S’hi distingeixen tres fases: la primera revolució industrial, que va començar cap a 1760; la segona revolució industrial, que va començar cap a 1870; i la tercera revolució industrial, que es dóna en l’actualitat.
La revolució industrial s’inicià a la Gran Bretanya l’últim quart del segle XVIII. Aquest primer lloc del Regne Unit respecte a altres països s’explica per la confluència d’una sèrie de factors:
• El creixement demogràfic. Al llarg del segle XVIII va haver-hi a la Gran Bretanya un fort increment de la població. La principal causa va ser el descens de la mortalitat, relacionat amb la millora de l’alimentació i amb els notables avanços en el camp de la medicina (medicaments, esterilització) i de la higiene (creació d’hospitals municipals). El creixement demogràfic va provocar l’increment de la demanda de productes agrícoles i industrials i l’existència de més mà d’obra disponible.
• La revolució agrícola. Els canvis en la indústria van anar precedits per transformacions en l’agricultura i la ramaderia. A la Gran Bretanya s’havien introduït innovacions tècniques que incrementaren la productivitat* de la terra: es van substituir el guaret per la rotació de cultius i l’aladre de fusta pel de ferro.
• L’augment de la productivitat va tindre dues conseqüències: es va poder alimentar més població, amb la qual cosa s’assegurava el creixement demogràfic; i els camperols, davant la introducció de noves ferramentes i màquines, es van quedar sense faena i van emigrar a les ciutats, on es van convertir en els treballadors de les primeres fàbriques.
• La riquesa de recursos minerals. La Gran Bretanya disposava d’abundant carbó, una font d’energia capaç de moure les màquines de vapor que es van utilitzar en la primera fase de la industrialització.
• L’ampliació dels mercats per als productes. La Gran Bretanya comptava amb bones comunicacions terrestres i aquàtiques, absència de duanes interiors i un ampli mercat a les seues nombroses colònies, amb unes rutes comercials que eren defensades per una poderosa flota naval.
• Una nova mentalitat. La burgesia britànica havia anat consolidant una forma de pensar i actuar més oberta a la inversió, al risc empresarial i a la recerca del benefici.
La Gran Bretanya va ser la primera potència industrial. Les innovacions d’aquesta fase es van centrar en dues indústries concretes: la del cotó i la del ferro.
• La indústria tèxtil cotonera era la més important al principi i va ser la indústria on s’introduïren més ràpidament les innovacions tècniques. El 1800, unes 350.000 persones treballaven en el filat i teixit de peces de cotó amb màquines especialitzades (filadora hidràulica, teler mecànic). Els productes tèxtils anglesos, barats i de bona qualitat, no van tardar a inundar els mercats mundials.
• La indústria siderúrgica* va assolir un gran desenvolupament a mitjan segle XIX. La substitució del carbó vegetal pel mineral (coc) va evitar la desforestació
i va impulsar la construcció de moderns alts forns. Els nous processos de fosa, pudelació i laminatge van permetre produir a gran escala lingots de ferro refinat.
El desenvolupament industrial fou possible gràcies a la invenció de la màquina de vapor, de James Watt, aplicada a la mineria, a la indústria i al transport. El carbó era una font d’energia abundant, barata i molt potent, però també molt contaminant. Ben prompte les zones industrials van quedar envoltades d’espessos núvols de contaminació.
La revolució del transport. La producció industrial creixia a una velocitat vertiginosa, però els antics mitjans de transport no eren capaços de traslladar els productes amb rapidesa a les zones de venda.
• A l’època preindustrial, les mercaderies més voluminoses i de més valor es transportaven per mar, a les bodegues de grans vaixells de vela.
• Per terra s’utilitzaven les diligències per a traslladar persones i els carros per a les mercaderies, però eren mitjans de transport lents i tenien poca capacitat
de càrrega.
Al segle XIX la situació va canviar amb l’aparició del vaixell de vapor i del ferrocarril.
L’esplendor de la navegació. Les primeres transformacions es van produir en la
navegació.
• El 1807, el nord-americà Fulton va obrir la primera línia comercial marítima rendible amb vaixells propulsats per motor de vapor, que tardaven un terç del temps invertit per un vaixell de vela. Malgrat això, els grans velers, els clippers, van continuar dominant el transport marítim, ja que eren més grans i més segurs.
• Entre 1830 i 1860, els vaixells de vapor van incorporar bucs de ferro, en comptes dels tradicionals de fusta, i van començar a usar hèlices per a la propulsió. D’aquesta manera la navegació de vapor es va fer molt segura i molt ràpida, i va desbancar l’antiga navegació de vela.
• Cap a 1870 va arribar a les costes americanes el primer vaixell que posseïa cambres frigorífiques. Altres avanços, com la construcció del canal de Suez entre el mar Mediterrani i el mar Roig, van fer més curtes les distàncies per mar. Així, la travessia entre Londres i Bombai, a l’Índia, es va acurtar un 40 % gràcies a l’esmentat canal.
L’era del ferrocarril. La gran revolució dels transports va ser la invenció del ferrocarril. Aquest resultava de la conjunció de dos dels principals avanços de la revolució industrial: la màquina de vapor, per a la propulsió de la locomotora, i el ferro, per a la construcció tant del tren com dels carrils sobre els quals circulava.
L’any 1814 l’anglés Stephenson va construir la primera locomotora de vapor, utilitzada per a transportar càrregues entre les mines de carbó. Pocs anys després, el 1825, s’inaugurà la primera línia de ferrocarril de càrrega a Anglaterra. El 1830 va ser inaugurada la primera via fèrria per al transport de passatgers, entre Liverpool i Manchester.
Els avanços tècnics van fer del ferrocarril un mitjà de transport cada vegada més ràpid, segur i barat. Per aquesta raó, ben prompte es multiplicaren les línies fèrries per tot el món i fins i tot es van dissenyar línies intercontinentals, com el Transsiberià, construït entre 1891 i 1905.
Conseqüències de la revolució dels transports. Els nous transports augmentaren la velocitat, la seguretat i la capacitat de càrrega. D’una banda, la revolució dels transports va tindre un fort impacte econòmic:
• Les mercaderies europees van arribar a mercats cada vegada més llunyans.
• Es van crear nous llocs de treball.
• Augmentaren el consum de carbó com a combustible i la producció de ferro per a construir vaixells, trens i carrils.
D’altra banda, aquestes innovacions en el transportvan canviar la vida quotidiana:
• Van permetre millorar la dieta, ja que es van podertransportar productes peridors, com ara algunsaliments.
• Van fer més fàcil l’emigració a altres països i continents.
Les zones industrialitzades. Entre el començament del segle XIX i 1870, les innovacions de la primera revolució industrial es van estendre per Europa i, un poc més tard, pels Estats Units i el Japó. En l’actualitat aquestes zones són les més desenvolupades del món.
La resta del món s’ha anat industrialitzant lentament al llarg del segle XX i fins i tot hi ha zones (com algunes regions africanes i alguns països asiàtics i llatinoamericans) que no han aconseguit encara dura terme aquest procés.
La industrialització a Europa. Al continent europeu la industrialització es va donar,
sobretot, des de 1815, quan la pau que va seguir les guerres napoleòniques va permetre el desenvolupament de les activitats econòmiques i els contactes amb la Gran Bretanya, que exportà màquines, tecnologia i especialistes tècnics.
El desenvolupament industrial va ser major en el cas d’Alemanya, Bèlgica i França, mentre que a la resta dels països europeus, la industrialització quedà circumscrita a uns enclavaments concrets (per exemple, la indústria tèxtil cotonera catalana). Al País Valencià, el boom de l'expansió de la citricultura al segle XIX va ser una coincidència directa de la Revolució Industrial ja que el ferrocarril, en primer lloc, i l'evolució dels vapors van contribuir a eixamplar els mercats d'exportació, a més, al voltant del conreu i comercialització de la taronja va sorgir tot un conjunt d'indústries paral·leles (paper, timbrats, tatxes o puntes de París, envasos i caixes de fusta, etc.).
La industrialització als Estats Units. Als Estats Units hi havia algunes fàbriques de manufactures des del començament del segle XIX, però el gran creixement de la indústria nord-americana fou a partir de 1830.
Els estímuls per al desenvolupament econòmic van ser tres: la construcció del ferrocarril, que va afavorir les comunicacions en un país molt extens; l’expansió
cap a l’oest*, que va proporcionar grans recursos naturals; i l’escassesa de població, que va potenciar la mecanització de les tasques agràries i industrials.
L’enlairament industrial del Japó. El Japó va mantindre una economia tradicional fins a 1867, data en què l’emperador va iniciar l’era Meiji o de les llums. El Japó va mantindre la societat i els costums ancestrals, però va acceptar la tecnologia i els avanços occidentals, i fins i tot va formar tècnics a les universitats europees. D’aquesta manera, el Japó es va convertir en una de les principals potències mundials.
El desenvolupament de les societats anònimes i la banca. Al començament de la revolució industrial a la Gran Bretanya, la major part de les empreses eren menudes i familiars. El capital* per a les màquines i per a pagar els salaris pertanyia exclusivament a una persona o a una família.
Però a mesura que va avançar el segle XIX, les empreses van anar creixent de dimensions: cada vegada era necessari més capital per a comprar les matèries primeres i les màquines, i per a contractar un nombre major d’obrers. Atés que una sola persona no disposava de prou diners per a afrontar totes aquestes despeses, sorgiren les societats anònimes.
• En les societats anònimes, el capital d’una empresa es divideix en accions, que es venen i es compren en la borsa. Així, moltes persones reunien els seus capitals i es convertien en propietaris de la mateixa empresa.
• Si emeten accions, les empreses obtenen finançament sense haver de demanar préstecs bancaris i així poden fer inversions. En aquesta mateixa època van nàixer els bancs moderns, que recollien els estalvis dels clients i després els invertien en la indústria i altres negocis.
Les noves indústries. A partir de 1870 va haver-hi noves transformacions en l’economia mundial, que es coneixen com la segona revolució industrial. Dues noves fonts d’energia van ser la base d’aquesta segona fase industrial: l’electricitat i el petroli, l’ús massiu de les quals es donà al segle XX.
A banda de les indústries tradicionals (tèxtil, carbó), que continuaren expandint-se, els nous invents propiciaren, sobretot, el desenvolupament de tres sectors industrials: elèctric, químic i siderúrgic.
• La indústria elèctrica va revolucionar l’enllumenat (la bombeta de filament, el gran descobriment d’Edison, va desbancar a la fi el tradicional enllumenat de gas), el transport (ferrocarril elèctric, metro, tramvies) i les telecomunicacions (telègraf, telèfon,ràdio).
• La indústria química va tindre un gran impuls per la creació de nous productes: adobs, articles sintètics (tints i colorants artificials) i nous explosius i productes farmacèutics.
• En el sector siderúrgic va haver-hi un gran progrés amb la invenció del forn convertidor de Bessemer, capaç de produir grans quantitats d’acer a baix preu. L’acer va tindre immensos efectes sobre la indústria naval i d’armament, i també sobre l’arquitectura i l’enginyeria. També es va desenvolupar la indústria d’altres metalls i aliatges (alumini, coure, níquel, zinc). Al mateix temps va tindre lloc un nou canvi transcendental en els mitjans de transport amb l’aparició de l’automòbil i de l’avió, que es desenvoluparien amb més intensitat al segle XX.
Nous sistemes de producció i venda. Durant la primera revolució industrial, l’empresa familiar era la forma d’organitzar una producció poc mecanitzada. En la segona es van posar en pràctica nous sistemes de producció.
• Es va millorar el procés de treball. L’enginyer Taylor va dividir el treball en tasques breus, la duració de les quals es cronometrava amb exactitud. Cada obrer s’especialitzava en una tasca (divisió del treball) i rebia un salari proporcional a
la faena realitzada. El treball es va tornar molt eficaç, però també era més mecànic i monòton. Poc després, l’empresari Henry Ford va inventar la cadena de muntatge (fordisme), que evitava els temps morts entre unes tasques i les altres.
• Amb aquests canvis va augmentar el nombre de productes que elaborava cada operari, per això els preus es van reduir i es va elevar el consum.
• Es van crear grans empreses que controlaven els mercats. Va sorgir la concentració empresarial i van aparéixer els trusts i els holdings, grups formats per diverses empreses que tenien per objectiu monopolitzar un sector de la producció i posar fi a la competència. Així, l’any 1890, la Standard Oil marcava els preus del petroli als Estats Units perquè controlava el 90% de les refineries del país.
• Van variar les formes de venda. Van aparéixer els primers grans magatzems i es va desenvolupar una nova tècnica per promoure la compra de béns: la publicitat.
Noves potències. Entre 1865 i 1914, la Gran Bretanya va continuar sent la primera potència comercial del món, però va perdre la supremacia industrial, ja que la indústria britànica, estretament lligada al vapor i al carbó, es va adaptar amb dificultat a les innovacions tècniques posteriors. Les noves indústries es van desenvolupar als Estats Units i a Alemanya, de manera que, l’any 1914, els Estats Units es van convertir en la primera potència agrícola i industrial del món i Alemanya es va posar al capdavant de les indústries química i elèctrica.
Unitat 3: La Revolució Industrial
View more presentations from jorgelagim.
&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&
