21 d’ag. 2009
UEFA EUROPA LEAGUE
NAC BREDA 1, VILA-REAL, 3
NAC BREDA: Rouwelaar; Kwakman, Loran, Zwaanswijk, Feher, De Graaf (Idabdelhay, min. 76), Schilder, Gilissen (Penders, min. 86), Kolkka, Lurling I Reuser (Gorter, min. 66).
VILA-REAL: Diego López; Ángel, Godin, Gonzalo Rodríguez, Capdevila, Senna, Ibagaza (Fuster, min. 80), Cazorla, Cani, Nilmar (Pires, min. 74) I Rossi (Llorente, min. 66).
-GOLS: 0-1, min.14: Giuseppe Rossi. 1-1, min.17: Loran. 1-2, min 49: Ariel Ibagaza. 1-3, min 92: Joseba Llorente.
-ÀRBITRE: Stefan Johannesson (suec). Amonestà Feher (min.13), Gilissen (min.32) i Lurling (min.45) pel NAC Breda i a Senna (min.40), Ángel (min.43), Gonzalo (min.45) i Cazorla (min.53) pel Villarreal.
-ESTADI: Rat Verlegh (capacitat: 17.000 espectadors)
Missió acomplida. Mai millor dit. I és que la victòria d'ahir va ser gairebé una guerra. El Vila-va haver de mossegar la llengua i temperar els nervis davant un NAC Breda que es va emprar de forma molt brusca, per no dir violenta, amb la connivència d'un col·legiat que a partir de la mitja de joc ja havia dimitit de la seua funció tot fent honor al tòpic de la seua nacionalitat sueca...
Però el realment important va ser la victòria, contundent. I la imatge, d'equip compacte, amb recursos. I, sens dubte, la classificació, que està pràcticament segellada, per a la fase de grups de l'Europa League. Ernesto Valverde va tenir un gran debut oficial a la banqueta del Submarí. La climatologia, la primera part va ser una bogeria. Va començar amb un diluvi i, als deu minuts, ja lluïa el sol. Una cosa semblant va passar amb la pressió dels locals. El NAC va sortir a mossegar (literalment) i el Submarí, sense la pilota i amb la gespa molt mullada, patia. Lurlung, un menut però habilidós atacant feia honors per emportar-se més d'una roja directa, mentre posava les coses difícils a Ángel. No hi havia perill real, però sí donava la sensació que el conjunt de Valverde no tenia el partit controlat fins que Marcos Senna i Cazorla van demostrar la seva jerarquia. Finalment, el tècnic del Submarí va apostar per Cani (un dels destacats pel seu treball contant al llarg dels noranta minuts) com interior dretà i Ibagaza com a acompanyant de l'hispanobrasileny. I la fòrmula va tardar a entrar en calor. Pero, quan ho va fer, l'ímpetu dels holandesos es va anar diluint.
L'asturià Santi Cazorla, sens dubte el jugador més en forma de l'equip, va finalitzar una ràpida contra amb un xut que es va estavellar contra Rowelaar, mentre el 'Caño' no podia dirigir correctament el rebuig. L'arquer del NAC Breda començava a erigir-se en el gran protagonista del primer període. Poc va poder fer en el gol dels grocs, tota una lliçó de com aprofitar els espais amb rapidesa: robatori de l'esfèrica, que li arriba a Senna, qui perllonga a Nilmar i aquest, a Rossi, que a l'interior de l'àrea dribla a un rival i inaugura el marcador de tir ras.
El desig d'avançar-se en el marcador en els primers compassos ja era una realitat. Però poc va durar l'alegria. Valverde ja havia advertit, una i altra vegada, que el perill del rival radicava, sobretot, en les accions d'estratègia i un minut després del 0-1 va arribar l'empat en una falta lateral, mal defensada pels grocs (que ahir vestien de blau marí) i pitjor aturada per Diego López a qui, incomprensiblement se li va escapar la pilota que va caure a peus d'un davanter: el porter internacional va deixar el cuir a plaer perquè Loran tornés l'esperança a la parròquia local. Va ser un error que va provocar un sofriment innecessari.
El partit, a partir d'ací, es va tornar boig una altra vegada i fins i tot amb enfrontaments entre jugadors en la recta final per la permissivitat de l'àrbitre davant els jugadors locals que quasi sempre entraven en falta: empentes, colzades, patades als turmells, xafades als talons dels vila-realencs, etc. El NAC, amb la permissivitat del col·legiat, va seguir apel·lant a la duresa, produint-se diverses "tanganes" entre jugadors. Abans de tot això el Submarí hagués pogut sentenciar. Va ser quan Rouwelaar va demanar el seu protagonisme: primer en una doble acció, amb xut de Cazorla i, tot seguit, cop de cap de Godin i ja aprop del minut 45, a potent míssil de Senna des de fora de l'àrea. La seua lluïda palometa va evitar el segon gol dels grocs.
La segona part va començar sense canvis i de la millor forma per als interessos dels de la Plana: amb un gol. Tot just s'havien complert dos minuts quan Ibagaza, fins aleshores desencertat al botar les accions d'estratègia, es va convertir en el més llest de la classe. Mentre el porter col·locava la barrera, va llançar el cuir on Rouwelaar no podia arribar. Els jugadors del NAC van protestar, però el gol era legal. Passaven els minuts i la impaciència dels locals es traduïa en duresa amb la connivència d'un col·legiat suec a qui el partit li venia molt gran. Com a dada objectiva, els de la Plana, sense enganxar una mala puntada, es van portar més grogues (quatre) que els holandesos (tres). Els jugadors del Vila-real havien de lluitar contra la seua pròpia impotència per temperar els nervis. L'acció cúlmen va poder ser la xafada intencionada sobre Godín del violent Lurlung, que ja tenia una groga. El suec Stefan Johannesson va tornar a fer honor a la seua nacionalitat i va passar del tema, com si ho l'arbitratge no fos amb ell.
Els canvis de Valverde a la segona part van tenir efecte. Arribava el moment de moure la banqueta per donar refresc i, de passada, refredar el partit. Valverde va asseure a la dupla atacant inicial, Rossi-Nilmar, donant entrada a Llorente i Pires. Amb això, el tècnic pretenia fer-se amb l'esfèrica amb l'ajut de David Fuster, que va suplir a Ibagaza en la recta final del partit. D'aquesta manera, Marcos Senna, que tornava a jugar en competició oficial gairebé mig any després de la seva lesió muscular, va arribar a jugar durant 90 minuts exactes i ho va fer a un gran nivell, tant físic com mental, ja que va buscar el llançament de llarga distància amb la cama dreta, és a dir, la mateixa de la rotura fibrilar de la passada campanya front el Màlaga l'onze d'abril. Va ser l'altra gran notícia del partit per a un Vila-real que a la recta final, i per si quedaven dubtes, va segellar el passe amb el tercer gol, obra de Llorente amb la testa i en escorza després d'un centre de màxima qualitat realitzat per Joan Capdevila.
El xoc del proper dijous, a El Madrigal, ha de ser un mer tràmit per certificar la classificació per a la fase de grups de l'Europa League. Aquest Vila-real promet futbol total: toc, pressió al contrari, velocitat en el contraatac, més joc per les bandes, qualitat tècnica, gols i màgia, molta màgia futbolística... si els àrbitres controlen els destructors del futbol i dels turmells dels contraris. La reedició de la Rendició de Breda!
..........................................................................................................
Laulauenlaseuatinta
La Guerra de Successió a Vila-real
Posts més consultats
-
La Prehistòria abraça un període de temps que comença amb l’origen de l’espècie humana, ara fa més de dos milions d’anys, i s’estén fin...
-
Ara fa uns 6000 anys, al Creixent Fèrtil, les millores agrícoles van fer sorgir societats més pròsperes i complexes. Molts poblats neolí...
-
Roma va ser fundada al segle VIII a.C. i governada per una Monarquia fins el segle VI a.C. quan els seus habitants van expulsar els mona...
-
El medi natural està format principalment pel relleu, els sòls, el clima, la vegetació i la fauna. En l’actualitat és difícil trobar un med...
-
Al nostre planeta les terres es troben repartides en diverses masses de terra o continents. Habitualment dividim la Terra en sis continents...
-
La civilització grega va nàixer a les costes de la Península Balcànica i a les illes del mar Egeu, però va anar estenent-se per una bona...
-
El marc natural és inseparable de la historia d'un poble i una part important de l’espai, tal com l’hem definit en les unitats introduct...
-
Entre finals del segle XIX i principis del XX, els països industrialitzats del món van viure una etapa de prosperitat econòmica i les grans ...
-
Entre els segles XII i XIV, les ciutats eren centres de producció artesana i d’intercanvi de productes, ja que es va desenvolupar una bur...
-
L’islam és una religió monoteista que creu en un Déu únic. Va ser transmesa als éssers humans mitjançant el profeta Mahoma. Després de la...