31 de maig 2009

ELECCIONS EUROPEES 2009 (Dades bàsiques)


EUROPARL-TV (segueix les eleccions en directe)

Les eleccions al Parlament Europeu per a la legislatura 2009-2014 se celebraran el proper diumenge 7 de juny. El Parlament comptarà amb 736 membres, 50 de l'estat espanyol, però, quan s'aprove el Tractat de Lisboa (¿?), el nombre serà de 751 eurodiputats (54 de l'estat espanyol).

Aquestes eleccions produeixen un efecte curiós. Per al partit de l’oposició sempre suposa una prova al govern i és que la majoria de vegades s’utilitzen com una eina per castigar al partit governant, però, això sí, sense reflectir-se en un canvi de govern. Això fa que realment el símil de les europees amb les generals no siga, ni de lluny, exacte i sobretot marque una clara diferència amb els resultats del partit en el govern.



Per altra banda, l’alta abstenció en aquestes eleccions és deu a la poca importància que se li dona. El que probablement no sap la gent, perquè tampoc ho reprodueixen els mitjans de comunicació, és que el Parlament Europeu pren importants decisions que afecten a les nostres vides. De fet posseeix competències gairebé exclusives, per exemple en agricultura, o en pesca, i pot marcar directives comunitàries que els països poden convertir després en legislació. Un altre factor que fomenta l’abstenció és la manca d’informació sobre quines coalicions integren els partits i, per tant, quins efectes tenen en la representació parlamentària.



La tendència a la baixa en la participació dels electors és molt clara com demostren aquestes dades oficials sobre comicis anteriors:


ANY...... Percentatge
1979..... 61,99 %
1984..... 58,98 %
1989..... 58,41 %
1994..... 56,67 %
1999..... 49,51 %
2004..... 45,47 %


Però les Eleccions Europees, encara que ho semble, no són un plebiscit sobre la continuïtat o no dels governs estatals i la seua substitució pel més gran partit de l'oposició, ja que les candidatures presentades són nombroses:




Aquestes candidatures s'integren en grans grups parlamentaris:



Cada estat, però, elegeix un nombre diferent de diputats, segons criteris de pes polític dins de la Unió Europea (fundadors/no fundadors), de població, etc.




I, finalment, les dates de les Eleccions no són idèntiques per a tots els estats però, això sí, solen efectuar-se al voltant d'una data (en aquest cas, la del 7 de juny):





























La Unió Europea té 491 milions d'habitants, dels quals hi ha 375 milions que tenen dret a vot i 36 milions són nous votants. Les eleccions es fan majoritàriament el dia 7 de juny. Tot i això, hi ha diverses excepcions. Els Països Baixos i la Gran Bretanya són els més avançats i voten el 4 de juny. El 6 de juny voten a Eslovàquia, Letònia, Irlanda, la República Txeca, Xipre i Malta. A Bèlgica, Grècia, Xipre i Luxemburg el vot és obligatori. A Espanya, Grècia, Luxemburg, Alemanya, Països Baixos, Irlanda, Dinamarca, Portugal, Suècia, Àustria, Finlàndia, República Txeca, Estònia, Letònia, Lituània, Hongria, Malta, Eslovènia, Eslovàquia, Romania i Bulgària el vot és per circumscripció única.



A banda dels grans partits (conservadors i socialdemòcrates) que solen presentar-se en solitari, hi ha coalicions amb llistes tancades que, malgrat presentar la mateixa llista a tot l'Estat, presenten al capdavant els noms i logoptips dels seus partits nacionals, regionals o territorials, és el cas, per exemple, de la Coalició per Europa que a Catalunya és diu CIU-Coalició per Europa, al País Basc PNB-Coalició per Europa o al País Valencià BLOC-Coalició per Europa...




Això és lògic si pensem que tot l'Estat Espanyol és una circumscripció (tots els vots de l'estat van a una urna única) i els partits nacionalistes, per tant, juguem amb inferioritat de condicions davant els partits estatals. Aquestes coses no passen a d'altres estats com ara França, on malgrat l'estructural organtizativa centralista, hi ha circumscripcions electorals departamentals (regionals), és a dir, tampoc hi ha una Llei Electoral unificada per tots els estats de la Unió Europea (tampoc l'Estat Espanyol compta amb una Llei Electoral unificada -amb criteris de circumscripcions, barreres electorals, etc.- per a les diferents Eleccions Autonòmiques).


EL PARLAMENT EUROPEU

La legislatura del Parlament Europeu és per cinc anys. De les eleccions al Parlament Europeu han d'eixir 736 diputats dels 27 estats membres de la Unió. El país que més aporta és Alemanya amb 99 diputats i el que menys Malta, amb 5. El president del Parlament Europeu és elegit per un període de dos anys i mig (mitja legislatura), tot i que aquest període és prorrogable, representa la Cambra a l'exterior i dirigeix les relacions amb les altres institucions comunitàries. També vetlla perquè es respecte el reglament del Parlament.



Els diputats europeus estan organitzats en comissions parlamentàries que treballen en àrees temàtiques. Cada comissió té un president i es reuneixen entre un cop i dos cops al mes a Brussel·les. Les comissions parlamentàries preparen propostes legislatives i informes per pròpia iniciativa. Alguns estudis universitaris calculen que entre el 70% i el 80% de les lleis que afecten el dia a dia del ciutadà naixen amb iniciatives del Parlament Europeu.



Aquesta última legislatura s'ha bloquejat des del Parlament Europeu la directiva sobre les 65 hores setmanals de treball, s'ha batallat per baixar el preu del "roaming", els controls als aeroports, més accions en matèria de Medi Ambient, s'ha endurit la legislació de control dels immigrants que estan en situació il·legal i s'ha denunciat després d'una investigació la col·laboració d'alguns estats membres en relació amb els vols de la CIA que transportaven presoners dels nord-americans a centres de detenció secrets. El Parlament Europeu aprova "reglaments" que són d'aplicació immediata i directa a cada estat membre i aprova també "directives" que són lleis de bases que han d'adaptar els diferents estats membres dins d'un període de 3 anys. Disposa de 5.000 funcionaris que aconsegueixen la plaça a través d'oposicions a tots els països membres de la Unió. Hi ha 23 llengües oficials que conviuen al Parlament amb un servei de traductors que en garanteixen l'ús.



EL CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA

És el principal òrgan decisori de la Unió Europea format pels ministres dels estats membres que es reuneixen per matèries. La presidència del Consell és rotatòria i és exercida per cada estat membre durant un període de sis mesos. Quatre cops l'any com a màxim els caps d'estat i de govern es reuneixen al Consell Europeu, que fixa les orientacions polítiques generals de la Unió Europea.


LA COMISSIÓ EUROPEA

La formen 26 comissaris i un president. Cada estat membre de la Unió Europea té un comissari. Els comissaris es distribueixen les responsabilitats en funció dels temes. Es reuneixen els dimecres a Brussel·les però poden tenir reunions extraordinàries. La Comissió Europea és la guardiana dels tractats i l'agent executiu de la comunitat. Treballa en col·laboració amb el Parlament Europeu. Presenta, explica i defensa propostes de llei davant les comissions parlamentàries.


-Per a saber més:

Parlament Europeu

Ministeri de l'Interior

Generalitat Valenciana

Especial 3cat.24

Publicacions de la UE en català (Comissió Europea de Catalunya i Balears)
===================================================
ACTUALITZACIÓ: consulta el resultats del 7 de juny de 2009
............................................................................................................

Laulauenlaseuatinta

Laulauenlaseuatinta
https://laulauenlaseuatinta.carrd.co/

La Guerra de Successió a Vila-real

Himne a Vila-real (1274-2024)

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes