I. Introducció.
En primer lloc, s’ha de definir l’objecte o obra d’art explicant de quin tipus de manifestació artística tractem (arquitectura, escultura, pintura, etc.), així com l’època i la cronologia del treball, els aspectes tècnics i els noms dels autors.
II. Descripció o anàlisi formal.
Tot utilitzant un llenguatge o vocabulari adient, s’ha de descriure allò que tenim al davant analitzant els aspectes formals de l’obra, tot seguint un ordre expositiu, per tractar d’aconseguir la màxima precisió. Si es tracta d’una escultura o d’una obra pictòrica, cal explicar acuradament la temàtica o contingut a partir dels elements, motius o escenes que s’hi visualitzen. Normalment, sol ser la part més densa del comentari.
III. Interpretació o contextualització.
Relacionar l’obra amb l’estil en el que l’hem situada, anomenant les principals característiques de la mateixa i l’època en que fou realitzada, és a dir, la contextualització històrica. També s’hi poden, si s’escau, esmentar les dades de l’autor i d’altres que es consideren d’interés com ara, per exemple, si es tracta d’una obra d’art que ha estat exposada, on es troba actualment (museu, col•lecció particular, etc.) i d’altres qüestions anecdòtiques. Quan es tracte d’imatges parcials d’obres conegudes, també s’hi poden incloure comentaris referents a la part o les parts de l’obra que no apareixen a la imatge però que es coneixen i són importants.
IV. La conclusió.
De manera molt breu, s’ha de destacar l’aspecte del comentari o de l’obra que es considera més rellevant, tot afegint una opinió personal.
Women In Art:
..........................................................................................................
EXEMPLES:
L'aparició dels retaules a les esglésies medievals és conseqüència de les normes litúrgiques que, des de el segle XI, establien que la persona encarregada d'oficiar la missa havia de celebrar l'eucaristia de cara a l'altar. D'esta manera s'acostumava a col·locar una imatge o un reliquiari i posteriorment un retaule (del llatí retro tabulum, darrere de l'altar). Aquestos retaules estaven decorats amb escenes de la vida de Crist o de la Verge, imatges dels màrtirs i dels sants, que provocaven l'admiració i estimulaven la imaginació dels fidels.
1) LA TAULA DELS PEREA (Santa Llúcia i Santa Àgata o Agda o Àgueda;
Vila-real, segle XV)
2) RETAULE DEL SALVADOR (Paolo di Sancto Leocadio;
Vila-real, segle XVI)
3) RETAULE DE SANT JAUME (Paolo di Sancto Leocadio;
Vila-real, segle XVI)
