18 de nov. 2008

EL PLA BOLONYA DE L'ESPAI EUROPEU D'ENSENYAMENT SUPERIOR



Dijous, 20 de novembre, Dia Mundial dels Drets dels Xiquets, és la data escollida pels sindicats d'estudiants universitaris i d'ensenyament secundari per declarar-se en vaga davant l'anomenat/malanomenat Pla Bolonya per instaurar l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior.

En principi, la polèmica sorgeix perquè es tracta, segons els més crítics, d'egebeitzar o esoitzar els ensenyaments universitaris a base de treballets, és a dir, baixar els nivells i, per tant, abocar els futurs graduats universitaris cap a la precarietat laboral; també perquè suposa, en la pràctica, una privatització encoberta de les universitats públiques i, en definitiva, perquè estudiar serà més car i, per tant, només a l'abast d'una elit minoritària.



De tota manera, dins l'àmbit comunitari de la Unió Europea, alguna cosa s'haurà de fer per tal d'homogeneitzar la durada de les carreres universitàries i per aconseguir què les titulacions siguen homologables.

El 1998 amb la Declaració de la Sorbona es va donar inici al Procés de Bolonya, que instaurà L’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, en un context de reformes -i contrareformes educatives- a la majòria d’Estats europeus, intentant adaptar els seus sistemes educatius, a les exigències de la nova economia, del teixit productiu i a la lògica del mercat educatiu, de la que EEUU era un agent clarament hegemònic, i davant del qual els estats europeus tenien una quota de mercat molt reduïda, tal i com s’apunta des del sindicat d’ensenyament belga APED.

L’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, serà una realitat definitiva l’octubre del 2010, tot i que aquesta data, previsiblement serà purament simbòlica, ja que la majòria dels Estats han accelerat la implantació de les mesures necessàries per la implantació de l’EEES, més conegut com a procés de Bolonya. L’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) ofereix notables perspectives d’intercanvi cultural, econòmic i científic a les universitats dels 40 estats que en formen part.



La Declaració de Bolonya (1999) és prou esplícita en aquest sentit: L’Europa dels coneixements esta reconeguda com a factor insustituïble per al creixement social i humà, i com a element indispensable per a consolidar i enriquir la ciutadania europea, conferint als ciutadans les competències necessàries per afrontar els reptes del nou mil·leni, al costat de la conscienciació dels valors compartits i de la pertinença a un espai social i cultural comú” Les mesures adoptades dins de l’EEES són principalment:

a) La promoció de la lliure mobilitat de docents i estudiants per tot l’àmbit de l’EEES.

b) El foment de la vessant de l’I+D dins de la Universitat amb la creació de l’Àrea Europea d’investigació, està associada a Bolonya on els estats es compromenten a dedicar un mínim del 3% del PIB a la investigació

c) L’homologació de titolacions, amb el SET (Suplement Europeu del Títol), la reforma dels plans d’estudi que permetrà en primera instància, facilitar la mobilitat estudiantil amb la instauració de crèdits ECTS, aquest sitema de crèdits fa llegible i homologable dins de tot l’EEES, i en segon instància millorar la empleabilitat dels estudians amb la implantació de les modalitats de Grau i Postgrau dins dels plans d’estudis. Els estudis universitaris seran un pont obert al teixit productiu i sobretot crear una nova cultura: La del “lifelonglearning”, l’aprenentatge durant tota la vida, la universitat i la formació no pot quedar circumscrita a una etapa concreta de la vida i gràcies a l’e-learning i les noves tecnologies. La OCDE palesa aquesta necessitat afirmant, en el seu document “Analisis de les Polítiques de l’Educació” de 1997:

l’aprenentatge al llarg de la vida es basa en gran part en la idea que la preparació per a la vida activa ja no pot ser considerada com definitiva i que els treballadors han de rebre un formació continua durant tota la seva vida

És obvi que tot i matissar algun dels propòsits descrits, dificilment cap membre de la comunitat universitària hauria de possar en qüestió, aquest conjunt de reformes dins de la Universitat, sobretot tenint en compte que a la Cimera de Lisboa de ministres d’educació l’any 2000, es va acordar que cada Estat implementaria aquestes mesures amb la modalitat del “mètode de coordinació oberta”, és a dir cada Estat adoptaria les mesures segons els seus intruments jurídics propis i la seva pròpia acció política. En aquesta cimera la declaració final de la qual expressava l’ambició que Europa conformi “l’economia del coneixement més competitiva”.

Segons el document L'Espai Europeu d'Ensenyament Superior i el model educatiu en l'època de l'hegemonia global del capitalisme, el problema sobre la implantació de l’EEES, sorgeix des d’una perspectiva i uns plantejaments força diferents, a l’actual pensament hegemònic, tant acadèmic com econòmic. La primera qüestió que cal plantejar és quin és el model de gestió educativa que es vol instaurar a les societats europees, un debat que no es pot formular sense observar l’estat i les transformacions de la resta d’estrats educatius. El model de gestió, els objectius, la taxa d’inclusivitat, el finançament, la perspectiva laboral i acadèmica, l’aspecte a més de l’aspecte de la legitimiat ideològica de la institució són una sèrie de debats absents en tota la cosmovisió que acompanya al Procés de Bolonya.

L’EEES s’està construint sense aprofundir les qúestions estructurals, i sobretot com un procés al·liè als nous criteris de gestió de la cosa pública i les condicions de capitalisme global Des de el present document es farà incidència en aquests aspectes de l’EEES, fins ara amb l’objecte de plantejar una sèrie de qüestions fins ara absents en el debat sobre el Procés de Bolonya i sobre el model educatiu en general.



L’element distintiu de l’Espai Europeu d’ensenyament superior respecte a qualsevol de les reformes de l’ensenyament superior prèvies resideix en el seu caràcter revolucionari, suposa la cristalització d’un conjunt de mesures i orientacions disgregades, que ataquen els principis bàsics legitimadors de l’ensenyament superior com un dret, no com un privilegi i el principi de l’educació amb una visió general omnicomprensiva com un element transformador i/o emancipatori a una de caràcter més economicista, la retirada de l’Estat de la formació universitària emn favor del aprenentatge al llarg de tota le vida subministrat per agents privats i suposa l’externalització dels costos de formació que:

a) No han de ser un privilegi per a les rendes més altes

b) Es poc progressiu i equitatiu des de la perspectiva fiscal, ja que assumint el treballador el cost de la seva pròpia formació el finançament del sitema educatiu recau en conjunt en les rendes agregades més baixes.

Més enllà d’aquests conceptes l’implementació de l’EEES no repon a les necessitats educatius i socials públiques, implica un aprofundiment en la divisió social classista del treball, suposa fer encara més severes les desigualtats socials i suposa el retorn a la “caverna”, revestit adecuadament amb un llenguatge tecnocràtic, i assumint l’estudiant el propi cost. L’EEES és a l’ensenyament el que les ETT’s suposa al món del treball.

L’àmbit d’aplicació i els agents interessats fan de l’EEES una reforma especialment important.

La profunda revisió i subversió dels principis legitimadors de l’ensenyament fan especialment necessari:

-El coneixement d’aquest procés (cliqueu, si voleu consultar tota la documentació)

-El seu debat i discussió en relació amb la resta de transformacions econòmiques i polítiques

-L’orientació estratègica d’una orientació social d’aquesta reforma

Demografia de La Plana Baixa

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

ECO-2BAH

Slideshare Economia

ECO-1BAH

La Guerra de Successió a Vila-real

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes