El ferrocarril va donar un impuls definitiu al comerç citrícola valencià i, en especial, al comarcal de La Plana, amb la construcció de les línies següents:
1852.- València - El Grau
1854.- València - Xàtiva
1859.- Xàtiva - Almansa - Madrid
1865.- Madrid - Irun (frontera francesa que enllaça amb París)
1890.- València - Barcelona - Port Bou
A més s'hi van construir ferrocarrils de via estreta:
1881.- Carcaixent - Gandia - Dénia
1883.- Castelló - El Grau de Castelló (La Panderola)
1889.- Castelló - Vila-real (La Panderola)
1890.- Vila-real – (Apeadero de Betxí) - Onda (La Panderola)
1900.- Vila-real - Grau de Borriana (La Panderola)
La Panderola va permetre, sobretot als municipis situats a l’interior (Vila-real, Betxí i Onda), acostar la fruita daurada, la taronja, fins el port de Castelló, en primer lloc, i fins el Grau de Borriana ja en ple segle XX.
De Castelló a Almassora
xim pum tracatrac.
De Castelló a Almassora,
xim pum tracatrac.
Va un tren que vola, leré
Va un tren que vola, leré
Va un tren que vola,
Leré, leré, leré, leré.
Va un tren que vola,
Leré, leré.
Era de gran ajuda
xim pum tracatrac.
Era de gran ajuda
xim pum tracatrac,
per als graueros leré
per als graueros leré,
leré, leré, leré, leré.
Per als graueros,
leré, leré...
I ara com ja no vola
Xim pum tracatrac.
I ara com ja no vola
Xim pum tracatrac.
Está al “paseo” leré
está al “paseo” leré,
leré, leré, leré, leré.
Está al paseo
leré, leré.
Evidentment, aquesta lletra tant popular -darrerament immortalitzada pels Llauradors- degué ser escrita abans de 1889 si suposem que l'autor estava ben documentat i, a més, no li arribà la inspiració de la mà de l'animadversió o la rivalitat contra la resta dels pobles veïns de La Plana (Vila-real, Betxí, el futur municipi de Les Alqueries i Borriana), perquè La Panderola es transformarà, a poc a poc, en l'artèria vital de l'economia d'aquestes terres costaners banyades pel riu Millars.
Els anys centrals del segle XIX, entre el 1840 i 1880, tenen per a les terres valencianes una gran transcendencia atés que, a partir d'aleshores, s'inicia un lent pero irreversible procés que dugué a la consolidació de l'agricultura moderna, caracteritzada per produir per a l'exportació. L'activitat exportadora es va convertir en la més rendible i, en conseqüencia, els capitals (tant en recursos humans com monetaris) s'adreçaren envers el sector agrícola.
El vi i la taronja són els dos productes més significatius d'aquest auge provocat per la demanda del mercat exterior de manera que de fa molts anys els valencians aprenem a mantenir relacions amb els mercats europeus i aprenem a produir no per a I'autoconsum sinó per al mercat. Ja des de les darreries del segle XVIII tenim noticia d'alguns horts de tarongers que hi havia a Oriola, Alzira i Carcaixent (1781), estenent-se el conreu després a Vila-real (1790), Almassora (1800) i Burriana (1826). Durant les dues darreres decades del segle XIX les plantacions de cítrics arribaren a les comarques del Camp de Morvedre i La Safor, zones que no tardarien a constituir-se en fites de l'economia tarongera, al costat de les comarques de La Ribera i La Plana.
L'inici de la comercialització amb vaixells a vela es localitza a Sóller (Mallorca) cap a la meitat del segle XVIII; a finals d'aquest segle i principis del XIX aquest comery es trasllada a les costes valencianes i seran Valencia, Cullera, Dénia i Burriana els principals ports de sortida de taronja; prompte s' afegirien també Castelló i Gandia.
Aquest comery ana creixent de forma lenta pero continuada degut al' augment de la demanda de fruit fresc per part deis pa'¡'sos més industrialitzats, com ara Franya, E.U.A. i Gran Bretanya. Cap a finals del segle XIX els vaixells a vapor, basicament d'anglesos, que cobrien les rutes colonials d'Orient, foren el mitja de transport més usual per a I'exportació de la taronja que s'estendria a Holanda, Alemanya i els Països Escandinaus, arribant fins i tot a l'lmperi Rus i a l'Austro-hongarés.
Ben entrat el segle XX, en primer Iloc el ferrocarril i després el camió substituiran els antics vaixells taronjaires.
FONT:
Pitarch, A.; Vilanova, S.: Els nostres orígens. Ajuntament de Vila-real, 1993 (reeditat i exhaurit).
Pitarch, A.; Vilanova, S.: El nostre temps (Quadern nº6: L’agricultura en transformació: Polo de Bernabé). Ajuntament de Vila-real, 1994 (exhaurit).
Pitarch, A.; Vilanova, S.: Borriana, la nostra ciutat. C.E.P. / Diputació de Castelló, 1995 (exhaurit).
Pitarch, A.; Vilanova, S.: Guia Didàctica del Museu de la Taronja de Burriana. Ajuntament de Burriana, 2003
..................................................................................................................
La Panderola, el Tramvia a Vapor d'Onda al Grau de Castelló, ha estat una de les infraestructures de transport més importants que ha tingut la província de Castelló i ha esdevingut una peça clau de l'economia i la societat castellonenca des de 1888 fins 1963.
La seua projecció, en l'espai i en el temps, és un fet. El desenvolupament d'Almassora, Borriana, Castelló, el Grau de Castelló, Onda i Vila-real, algunes de les ciutats més importants de la província, ha estat marcat per aquell tramvia, tantes vegades enyorat, però tant poc estudiat.
El treball de Raül Pons (La Panderola, 1888-1962) aporta una visió diferent a la comprensió del valor real de la Panderola en la comarca de la Plana. Per això, la dimensió geogràfica de l'estudi permet al lector discernir les claus principals d'aquell trenet, no només durant el seu període d'activitat sinó, fins i tot, actualment:
LA PANDEROLA per Vila-real
Fins que es va fer efectiu el FCEVGB, el recorregut del TVOGC s'esdevenia per la zona N del municipi. Aleshores, el creixement urbà de Vila-real a principis de segle es realitzava en dues direccions: una cap al SO, amb un grup de cases, més enllà del Barranquet, nucli originari del barri de l'Hospital; i una altra, en la direcció de la línia de via estreta d'Onda al Grau de Castelló, cercant l'estació i l'eixida cap a Castelló.
El 1907, es va inaugurar el ramal al Grau de Borriana que, en principi, havia de resultar una mena de circumval•lació que vorejava la ciutat per l'oest300 i que deixava un espai buit considerable entre la línia i els edificis. Bona part del creixement de la ciutat ocuparà aquest espai lliure d'edificis, encara que només aconseguirà arribar a la línia de via estreta a finals dels anys cinquanta.
Aquesta expansió urbana cap a l'oest, potser definirà en gran manera el plànol actual. No debades ja el 1956 1'Ajuntament de Vila-real, elabora un projecte d'urbanització d'aquesta part de la ciutat: era la ronda de Circumval•lació. Aquesta millora, amb trazado paralelo a la vía del Tranvia a vapor de Villarreal al Puerto de Burriana, i una amplària de 33 m, pretenia unir de manera fácil la carretera de Valencia-Castellón con la de Villarreal a Onda y evitar que el tránsito de estas dos carreteras tuviera que atravesar la ciudad con las consiguientes molestias y peligros para el vecindario.
A partir d'aleshores el carrer de la Circumval•lació esdevindrà un eix principal, on confluiran els usos industrial i residencial de forma que superarà l'entrebanc que suposava el FCEVGB, i permetrà el creixement cap a la zona occidental del terme i, de vegades, seguirà la línia marcada pels camins rurals (de Miralcamp, de Betxí, de la Carretera ... ).
Si bé, en ocasions, s'ha identificat la Panderola com una barrera per al desenvolupament urbà de Vila-real, la veritat és que potser el plànol actual li deu molt. En realitat, la posició es¬tratègica on se situa el municipi no podia escapar a la influència del ferrocarril. El pes de les línies ferroviàries començarà a fer-se notar a la darreria del segle XIX i el començament del XX, per a esdevenir finalment les línies mestres de l'entramat urbà actual.
Per això, seria preferible definir les dues (en realitat tres) línies ferroviàries de Vila-real com autèntiques fronteres: l'una pel SSE (línia de via ampla), l'altra pel NO (ferrocarril de Vila-real al Grau de Borriana) i també pel NS (tramvia d'Onda al Grau de Castelló). La primera juga actualment el mateix paper, amb el bloqueig del procés de construcció d'edificis cap al SE que obli¬ga a ocupar els espais buits que encara queden al S, en la direcció de la carretera d'Onda al Grau de Borriana.
La segona frontera va desaparéixer el 1963 i la ciutat va aprofitar per incloure-la en el seu entramat urbà. A l'occident van aparéixer dues avingudes molt amples i amb capacitat d'acollir tràfic de gran densitat, que encara avui en dia són un motor urbanitzador. Al nord, en la rodalia de l'estació i paral•lelament a la via ha crescut una important zona residencial (estructurada pel carrer del Calvari). A llevant, en direcció a Castelló, s'ha desenvolupat una important zona industrial, focus d'atracció de nombroses fàbriques de diferents sectors productius.
En el plànol actual, situem el recorregut del tramvia i del ferrocarril economic de la següent manera:
a) Tramvia a Vapor d'Onda al Grau de Castelló: entraria a Vila-real per la carretera Onda; de seguida es trobaria amb la plaça de la Panderola (l'antiga estació), espai amb una important dotació de serveis amb diversos edificis públics i una zona verda d'esbarjo; en direcció est, continuaria pel carrer del Comte de Ribagorça fins que, en la zona sud de la plaça del Llaurador, giraria pel carrer de Sant Joaquim. A l'alçada del carrer de Joan Baptista Llorens, novament giraria i, des d'ací, en direcció a l'avinguda de Castelló abandonaria la població cap a la carretera N-340.
b) Ferrocarril Econòmic de Vila-real al Grau de Borriana: entraria per la carretera d'Onda i justament abans d'arribar a la plaça de la Panderola giraria cap a la dreta. L'avinguda d'Alemanya, l'avinguda d'Itàlia i l'avinguda de Bèlgica successivament veurien passar el tren, que cercaria l'eixida del municipi per la zona recentment urbanitzada, on s'han construït dos centres comercials, un hotel i un col•legi privat, i per on s'accedeix a la carretera N-340.
A banda de l'edifici de l'estació, que encara podem contemplar avui i l'espai urbà ocupat pel jardí que coincideix amb l'antic traçat ferroviari, a Vila-real trobem dues marques urbanístiques perfectament identificables en els plànols actuals. L'una es troba al propi parc de l'antiga estació i correspon a una via morta que servia per carregar mercaderies de la fabrica Citrònia. Fins entrat el segle XXI, encara era un carrer sense asfaltar que separava el col•legi Sarthou Carreres de l'edifici en runes d'aquella empresa i era motiu de conflicte constant entre els veïns i l'Ajuntament per les condicions d'insalubritat de la pols del carrer i el risc que representava l'estat d'abandonament d'un edifici tan gran i vell.
L'altre tret característic és el xamfrà existent en l'encreuament del carrer de sant Joaquim i el carrer de Joan Baptista Llorens. Aquest era necessari perquè els combois pogueren girar sense complicacions, tot i que la corba era d'un radi molt reduït. Avui no té cap utilitat, encara més si es té en compte la direcció del tràfic en aquest punt.
Font.- PONS CHUST, RAÜL: La Panderola (1888-1963). Brosquil Edicions; València, 2002 (pàgs.92-94).
=======================================================
FOTOS: TRAÇAT DE LA PANDEROLA I PETJADES A GOOGLE MAPS
Doncs bé. Aquest dies d'estiu, després de repassar la bibliografia que tenim a l'abast i, a més, consultar els savis de la Vila i Ravals que no són altres que els nostres soferts llauradors, hem resseguit les empremtes del tramvia per la ciutat i terme de Vila-real.
Per cert, els nostres llauradors són, actualment, els únics que han realitzat un autèntic aprenentatge per descobriment a base de trafegar, dia a dia, el nostre terme, sempre guiats per l'esperit abnegat dels treballadors de la terra... Que seria del nostre poble, Vila-real, sense ells, i què seria de la nostra ciutat sense l'actual terme? Sense l'Horta i el Secà, sense el patrimoni arquitectònic rural i sense les petjades del passat que ens arrelen a la història i a la vida?
Pel Molí La Roqueta
... I l'alqueria dels Peretones
Fins el Barranc de Ràtils...
Cap al Riu Sec o Anna...
I la Ruta continua endinsant-se en Alqueries... fins el port de Borriana
MÉS PETJADES DE LA PANDEROLA AL TERME DE VILA-REAL
-Més informació
