L'ATUR VA PUJAR EN 207.400 PERSONES A TOT L'ESTAT, EN EL SEGON TRIMESTRE I LA TAXA DE DESOCUPACIÓ ES VA DISPARAR AL 10,4%
MADRID, 24 de juliol (EUROPA PRESS)
L'atur va pujar en 207.400 persones en el segon trimestre de l'any, el 9,5% en relació amb el trimestre passat, de manera que el nombre de desocupats es va situar en 2.381.500 i la taxa d'atur ha repuntat a més de vuit dècimes, fins al 10,44%, i ha arribat al seu valor més alt des de finals del 2004, segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) feta pública avui per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
En concret, la taxa de desocupació no assolia un percentatge d'aquesta naturalesa des del quart trimestre del 2005, quan va arribar a situar-se en el 10,56%. Aquest percentatge supera les últimes previsions del Govern, que estimaven una taxa d'atur del 9,8% per a aquest any i del 10% per al 2009. Tot i això, aquestes projeccions podrien ser revisades a l'alça avui mateix, quan el Govern farà pública la revisió del quadre macroeconòmic.
Segons les dades de l'INE, en els últims dotze mesos, l'atur acumula una pujada de 621.600 desocupats (+35,3%), mentre que el nombre d'ocupats només s'ha incrementat en 57.800 persones, fet que suposa un augment percentual del 0,28%.
Entre abril i juny es van crear 22.900 llocs de treball (+0,11%), amb un nombre total d'ocupats de 20.425.100 persones. La construcció va perdre 122.400 llocs de treball en aquest trimestre (-4,6%), i 215.700 (-7,9%) l'últim any.
En la indústria es van destruir 68.400 llocs de treball (-2%) i en l'agricultura 41.800 (-4,5%) en relació amb el trimestre passat. L'únic sector que va crear ocupació entre abril i juny i que va compensar la caiguda de l'ocupació de la resta d'activitats econòmiques va ser el de serveis, on es van generar 255.500 llocs de treball (1,9%).
Per la seva banda, la taxa de temporalitat va baixar més de set dècimes en el segon trimestre i va aconseguir baixar de la barrera del 30%, situant-se en el 29,39%. Això va ser resultat d'un increment dels assalariats amb contracte indefinit de 153.400 persones i d'una caiguda dels contractats temporalment de 117.800.
EPA: L'ATUR PUJA A LA COMUNITAT VALENCIANA EN 52.200 PERSONES EN EL SEGON TRIMESTRE I SITUA LA TAXA EN 11,59%
VALÈNCIA, 24 de juliol (EUROPA PRESS / VilaWeb)
L'atur va augmentar en el segon trimestre de l'any 2008 a la Comunitat València en 52.200 persones, fet que suposa un augment del 21,66 per cent en relació amb el trimestre passat, de manera que el nombre total de desocupats es va situar en 293.200 persones, cosa que representa una taxa d'atur de l'11,59 per cent, segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) fetes públiques hui per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
En els últims 12 mesos, la desocupació va augmentar en 81.600 persones (+38,58 per cent), mentre que el nombre d'ocupats va augmentar en 23.900 persones, fet que suposa un augment percentual de l'1,08 per cent en relació amb el mateix trimestre de l'any passat.
D'abril a juny la xifra d'ocupats va disminuir en 28.800 persones en relació amb el trimestre passat, fet que suposa una baixada de l'1,27 per cent, de manera que la xifra total d'ocupats arriba a les 2.237.600 persones.
En el conjunt de l'estat, l'atur va pujar en 207.400 persones en el segon trimestre de l'any, el 9,5 per cent en relació amb el trimestre passat, de manera que el nombre total de desocupats es va situar en 2.381.500 i la taxa d'atur va repuntat a més de huit dècimes, fins al 10,44 per cent, i va arribar al seu valor més alt des de final del 2004.
25/7/2008 El Periódico.cat
EL RUMB DE L'ECONOMIA|EL MERCAT DE TREBALL
Els treballadors temporals acomiadats fan pujar l'atur
• L'índex de desocupació se situa en el 10,44%, el mateix nivell que fa quatre anys
• El Govern central atribueix l'increment a l'augment de la població activa
FRANCISCO J. DE PALACIO / MADRID
ANTONI FUENTES / BARCELONA
Les empreses han decidit emprendre els ajustos de plantilles deixant de renovar els contractes temporals. Aquest seria un dels motius, amb els efectes de la crisi de la construcció i l'augment de la població activa, que explicarien els 207.400 desocupats més que ha registrat l'enquesta de població activa (EPA) en el segon trimestre de l'any. La taxa d'atur ha pujat 81 centèsimes més i se situa en el 10,44%, just el nivell que tenia fa quatre anys.
El secretari d'Estat d'Economia, David Vegara, va reconèixer ahir que l'augment de l'atur es deu, en bona part, al fet que s'han perdut 117.800 treballs temporals, molts d'ells perquè les empreses han decidit no renovar els contractes. El trimestre anterior ja es va registrar un altre descens de 148.100 temporals. Per contra, els empresaris han optat per firmar més contractes indefinits inicials, i entre l'abril i el juny n'hi va haver un augment de 153.400. Això ha fet que la taxa de temporalitat s'hagi situat per sota del 30% (29,39%).
Segons el Govern, l'augment de l'atur també s'explica perquè el nombre de ciutadans que declaren estar disposats a treballar (població activa) segueix pujant trimestre a trimestre i el mercat laboral és incapaç de contractar-los tots. La població activa està composta per 22,8 milions de persones, 230.200 més que al mes de març. Precisament el vicepresident econòmic, Pedro Solbes, va mostrar estranyesa per aquest fenomen i va deixar caure que possiblement aquest flux baixi els mesos vinents, cosa que provocarà un descens de la taxa d'atur, ja que es calcula sobre la població activa.
174.200 LLARS EN ATUR
Potser per això, la desocupació va afectar el trimestre passat --normalment bo per a l'ocupació-- tots els sectors, tots els grups d'edat, els dos sexes i més els espanyols (132.000) que no pas els estrangers (75.300). La taxa d'atur d'aquests últims ja s'eleva al 16,46%. En aquest moment, hi ha 174.200 llars en què tots els membres estan en atur, 41.300 més que al mes d'abril.
La bona notícia és que, a diferència del que va passar en el primer trimestre de l'any --quan es van destruir 74.600 llocs de treball--, en el segon les empreses han aconseguit crear 22.900 llocs de treball, cosa que que ha permès que es recuperi la xifra d'ocupats del març, amb un total de 20,4 milions de persones treballant. En la indústria i en els serveis hi ha, respectivament, 29.400 i 284.200 persones més ocupades que fa un any, mentre que en la construcció n'hi ha 215.700 menys.
La crisis castiga a las autonomías que más crecieron con la burbuja inmobiliaria
En el segundo trimestre el paro sube un 20% en Madrid, Valencia y Murcia
En Catalunya el desempleo crece sólo el 0,72% gracias al turismo y a una economía más diversificada
La crisis económica está pasando una dura factura a las autonomías que más crecieron durante los años de burbuja inmobiliaria. Este es el caso de Madrid, Valencia y Murcia y así se pone de manifiesto en la última Encuesta de Población Activa (EPA). En Madrid el paro ha aumentado en el segundo trimestre del año en 51.000 personas, lo que supone un incremento próximo al 21%. Algo similar ha sucedido en las autonomías de Valencia y Murcia, que registran el mayor crecimiento del desempleo de abril a junio, con porcentajes de aumento del 21,66% y del 20,99%, respectivamente.
Estos datos contrastan con lo que ha sucedido en otras autonomías, como es el caso de Catalunya, donde el aumento del paro ha sido considerablemente menor, a pesar de que la construcción tiene en su estructura económica un peso similar al de Madrid. En Catalunya, el número de desempleados sólo creció en 2.100 personas en el mismo periodo, lo que supone un aumento de apenas un 0,72%. Su tasa de paro, del 7,6%, es una de las bajas, junto a las de Aragón y el País Vasco.
La comparación es todavía más significativa si se tiene en cuenta que la población activa en Catalunya ha aumentado prácticamente el doble que en Madrid, tanto en términos interanuales (41.000 frente a 24.000 personas) como trimestrales (en el segundo trimestre ha aumentado en Catalunya en 15.000 personas, frente a las 7.800 de Madrid).
La EPA es un indicador sintético para seguir la coyuntura económica, según Ángel Laborda, director de coyuntura de Funcas.
Por los datos del segundo trimestre, se puede deducir que el crecimiento económico en Madrid habría sufrido un fuerte frenazo respecto a la intensidad que había registrado en los últimos siete años, en los que siempre se mantuvo por encima de la media española. Según los datos de la Contabilidad Regional que facilita el Instituto Nacional de Estadística, Madrid tuvo en el periodo 2000-2007 un crecimiento anual medio del 3,56%, por encima de la media española, que fue del 3,41%. Por el contrario, Catalunya estuvo creciendo ligeramente por debajo de la media: un 3,27% anual.
Resulta difícil señalar un factor diferencial entre Madrid y Catalunya que explique su distinto comportamiento ante la crisis. Según los expertos consultados, se trata de una combinación de elementos y habrá que analizar lo que sucede en los próximos trimestres para comprobar si la tendencia se mantiene.
Uno de los elementos que podrían explicar por qué el paro crece más en Madrid que en Catalunya podría estar en la diferencia del tejido empresarial. Madrid concentra las grandes empresas, que son las más expuestas a la evolución del ciclo, sobre todo en el sector inmobiliario. Por el contrario, Catalunya tiene un tejido empresarial más diversificado, con pymes, muchas de ellas industriales, que ya sufrieron el ajuste y la deslocalización.
El turismo es otro de los elementos que pueden explicar la diferencia, ya que hasta el momento es junto con los servicios lo que mejor está aguantando el cambio de ciclo. Catalunya es el primer destino turístico de España. Esta misma tesis podría sustentarse al analizar Baleares, donde el paro bajó en 10.300 personas, más de un 17%, en el segundo trimestre. Por el contrario, en los últimos siete años y con la burbuja inmobiliaria en pleno auge, Baleares estuvo a la cola del crecimiento económico, con una media del 2,3%. En ese mismo periodo, Murcia fue la comunidad que más creció, cinco décimas por encima de la media nacional.
En contraste con la zona levantina, el llamado eje del Ebro parece estar aguantando mejor, concretamente Aragón, lo que podría justificarse por los trabajos de la Expo, que ha permitido alargar la actividad económica.
===========================================
L'ATUR AL 2007 EN XIFRES
