Fill de Pasqual i d’Agustina, va nàixer a Vila-real el dia 24 d’octubre de 1868. Son pare va ser Fiscal municipal i membre de la Corporació amb el càrrec de Tinent d’Alcalde.
Pasqual Nácher Vilar va fer els estudis secundaris a l’Institut de Castelló i, en acabant, va matricular-se a les Facultats de Ciències Naturals de València i de Madrid, per aquest ordre.
Becat pel Govern Espanyol, continua els seus estudis a la Universitat de Bolonya (Itàlia). Allà resideix al Col·legi Espanyol de sant Climent, on arribà a ser Rector, mentre segueix cursos de Química i de Farmàcia i obté el Doctorat en Ciències Naturals. Mitjançant una pròrroga facilitada pel mateix govern espanyol, continua la seua estada fins a completar la Llicenciatura en Dret i el posterior Doctorat.
Tots aquests títols universitaris italians li serien reconeguts a Espanya mitjançant una Reial Ordre de 1895, on només tornar i per concurs fou nomenat auxiliar numerari de la Facultat de Ciències de la Universitat d’Oviedo per Real Ordre de 6 de novembre de 1896. Al prendre possessió de la plaça docent, també fou nomenat secretari de la Facultat, però poc temps després obté, en unes brillants oposicions, la Càtedra de Mineralogia i Botànica a la Universitat de Santiago de Compostela, on serà nomenat catedràtic i prendrà possessió el 31 de març de 1897.
A Santiago de Compostela també fou nomenat secretari de la facultat, exercint el càrrec durant dos anys i set mesos, però encara tindria temps de publicar un Programa de Zoologia (1898), d’afiliar-se a la Societat Econòmica d’Amics del País i assistir al Congrés d’Higiene i Demografia celebrat a Madrid el mateix any (1898).
Però en virtut d’una permuta, autoritzada el 20 de desembre de 1899, amb el catedràtic d’Història Natural, Antoni Vidal Nadal, va deixar la càtedra de Santiago i va passar a la Facultat de Ciències de la Universitat de Granada, com a catedràtic d’Història Natural, ciutat on s’establiria de manera definitiva i on es jubilà el 22 de juliol de 1939.
A partir d’aquesta data, acabada la tasca docent, es dedicarà a exercir com advocat, mentre participa en activitats socials o culturals i regentarà com a gestor i educador el distingit col·legi Sacromonte de Granada.
Distingit com a Cavaller de la Reial Creu d’Isabel la Catòlica, va ser Director de la Real Societat Econòmica d’Amics del País en la seu granadina i, després de la seua jubilació acadèmica, Degà Honorari de la Facultat de Ciències i degà del Col·legi de Doctors.
Més enllà del seu currículum docent com a investigador, la vertadera passió de Nácher va ser la política i, en especial, la gestió. Segurament per això la seua producció literària i científica va ser poc voluminosa, tot i que destaca l’edició de la lliçó magistral impartida en l’obertura del curs 1903-04 a la Universitat de Granada.
De tota manera, mai va deixar de visitar la seua ciutat natal, Vila-real, on comptava amb molts amics especials, com ara Carles Sarthou Carreres.
L’any 1908 la Corporació Municipal el va convidar a pronunciar un discurs amb motiu de les festes extraordinàries pel VII Centenari del naixement del rei Jaume I, efectuat de manera multitudinària a la Plaça Major d’aleshores, és a dir, tot just davant de les Cases Consistorials, on es va descobrir una placa commemorativa que romandria durant molts anys a la façana de la Casa de la Vila.
De filiació política liberal i fidel seguidor del comte de Romanones, era partidari de l’individu, respectuós amb la cultura, tolerant, compromès, defensor de la participació democràtica i mai no va congeniar amb les dictadures: ni amb la de Primo de Rivera (quan va ser cessat com a Director General de Primera Ensenyança), ni amb la de Franco.
La seua vocació política la va aplicar a l’Ajuntament de Granada, d’on va ser Tinent d’Alcalde i regidor pel barri de San Andrés, i al Congrés de Diputats de Madrid on va representar a la província granadina en dues legislatures, és a dir, de l’1 de juny de 1919 al 26 de setembre de 1923. A més, sent Romanones president del Consell de Ministres, Pasqual Nácher va ser nomenat Director General d’Ensenyament Primari, càrrec que ocupà entre el 12 de desembre de 1922 i el 26 de setembre de 1923, és a dir, uns dies després del cop d’estat del general Primo de Rivera.
Com a doctor en Dret, estava inscrit a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Granada, sent elegit president del Col·legi el 14 de juny de 1936, però tot just en iniciar-se la fratricida guerra civil, el 28 de setembre de 1936, fou destituït pel governador militar que optà per un degà addicte a la seua causa, per això se l’anomenà el Degà dels 100 dies.
Persona discreta, de vida senzilla i familiar, va casar-se amb la senyoreta María Sánchez-Reyna Velasco, dama de l’alta societat granadina, amb la que no va tenir descendència i va iniciar els tràmits de divorci el 1932, encara que la separació no s’acabà de resoldre legalment. Va morir a Granada el 28 de febrer de 1943.
El 1983 s’inaugurà el col·legi públic que porta el seu nom, construït per iniciativa del primer Ajuntament democràtic, encapçalat per Batiste Carceller. Recorde que l’any 1993, durant la setmana cultural del 10é aniversari del col·legi Pasqual Nácher, com a Cap d’Estudis, vaig haver de reunir un grup d’alumnes per confeccionar una revista commemorativa de l’efemèride on, després d’una llarga investigació, publicàrem una primera i petita biografia per familiaritzar el personatge entre tots els membres de la comunitat educativa.
