Carles Sarthou Carreres va nàixer a Vila-real el dia tres de novembre de 1876. Fill del passant de notari Carlos Sarthou Monfort i de Rosa Carreres Monllade, es va graduar com a batxiller el 1893 i es va llicenciar en Dret a la Universitat de València el 1901. El 1903 llig la tesi doctoral a Madrid i l’any següent es casa amb Lídia Vila Bou, de la qual va tenir quatre fills: el 1905, Lídia (que va morir al 1912, en el malaurat incendi del cinema de La Luz), Carles (1907), Pilar (1911) i el 1914, Lídia (amb el mateix nom que la filla finada, la qual esdevindrà marmessora de la memòria paterna fins la seua mort el 1990).
La carrera de Carlos Sarthou es va repartir entre l’Administració
de Justícia i l’activisme social i cultural. La seua inquietud cultural comença
a manifestar-se l’any 1909 amb la publicació d’estudis com Viaje
por los santuarios de la província de Castellón o Impresiones de mi tierra,
que motiven la seua col·laboració com a autor del volum corresponent a Castelló
en la Geografía General
del Reino de Valencia dirigida per Francesc Carreras Candi el
1913. Aquest any va ser nomenat membre corresponent de la Reial Acadèmia de la
Història i adscrit a la Comissió Provincial de Monuments de Castelló (l’any 1921 ho seria de la de València). En 1919 va ser
designat delegat reial de Belles Arts a Castelló.
A Xàtiva, va dirigir el Centre de Cultura Valenciana i, pels
seus treballs en la recuperació del patrimoni artístic i documental de la
ciutat, va rebre el títol de Fill Adoptiu el 1923 i el de Cronista Oficial després de la guerra civil, el 1940. Durant aquests anys, Sarthou Carreres, pioner de la
fotografia documental, va recopilar una gran col·lecció gràfica de centenars de
clixés sobre vidre i cel·luloide (únic testimoni en l’actualitat de molts monuments i paisatges desapareguts a
causa de la guerra o de l’activitat urbanística) que es va traduir en dos importants
volums: Castillos de
España i Catedrales
de España, prologats per Azorín, a més d'una gran quantitat
de xicotets estudis de temàtica artística i contingut religiós.
Va ser col·laborador habitual de publicacions com Nuevo Mundo, La Il·lustració Catalana, Arte y Letras, ABC, La Tribuna, Nuevo Mundo, Joventut Valencianista o Lo Rat Penat. Acostumava a il·lustrar les seues publicacions de creació o divulgació amb fotografies pròpies. D’aquells escrits sorgiren textos que es recollirien després en els seus llibres més coneguts, amb edicions successives que n’avalen l’èxit.
Carlos Sarthou va potenciar la tradició de l’excursionisme, que va enriquir amb la seua prosa evocadora i
l’objectiu precís de la seua càmera, tan atent a l’element humà com al paisatge
o als monuments. La seua intenció divulgadora, que convida sempre a recordar
altres èpoques i personatges en recórrer els indrets visitats i descrits amb
passió, el va convertir en un capdavanter del modern turisme cultural i va
explicar en part l’èxit de les publicacions, més enllà del món erudit i
acadèmic.
També va fer servir la fotografia com a element documental i peça clau del coneixement del patrimoni. Això és particularment valuós pel que fa a la destrucció i els danys patits per les obres d’art durant la Guerra Civil. Una bona part del seu arxiu fotogràfic, ara conservada a l’Arxiu de la Diputació de València, va servir de base a un «Inventari iconogràfic de monuments del Regne de València», engegat el 1942.
Aquest material fotogràfic i el que va continuar
aplegant al llarg de la seua vida va servir per il·lustrar els seus llibres i
col·laboracions en publicacions periòdiques amb imatges d’un gran interès
històric, atès que mostren indrets sotmesos en l’època i anys després a canvis
radicals, sovint dramàtics, sense oblidar les persones que hi habitaven. El seu treball va ser clau a Xàtiva en la declaració com a monuments nacionals de l’ermita de
Sant Feliu (i la restauració d’aquesta) i la
Seu (1930), potser també el castell (1931) i va contribuir a fer realitat temporalment un «museu de
pintures primitives valencianes» a l’ermita de Sant Feliu de Xàtiva per
garantir-ne la protecció.
Entre d’altres distincions va rebre, al llarg de la seua vida, la Medalla del Mèrit Turístic, la Gran Creu de Plata de la Societat d’Amics dels Castells d’Espanya, va ser nomenat Cronista d’Honor de la Corona d’Aragó i va ser president de l’Associació Nacional de Secretaris Judicials d’Espanya.
Té carrers amb el seu nom tant a Xàtiva com a Vila-real, on també compta amb un centre d’educació primària, el CEIP Carles Shartou (des de 1979, on publicaren el curs 2004-05, amb motiu del 25é aniversari del col·legi, un monogràfic sobre l’escola i el personatge que li dona nom que hem consultat per redactar aquesta biografia) i l’Agrupació fotogràfica Sarthou Carreres que manté viu el flash de la seua memòria.
