•
La macroeconomia estudia el comportament de tota l'economia en general. Les variables crítiques al voltant de les quals gira l'economia són el creixement econòmic, l'evolució dels preus i els nivells d'ocupació. Els indicadors econòmics que informen sobre l'evolució d'aquestes variables són el Producte Interior Brut (PIB), l'Índex de Preus del Consum (IPC) i les taxes d'activitat, atur i ocupació.
• En una economia de mercat, les empreses ajusten la seua producció al que els agents econòmics estan disposats a gastar, de manera que el PIB mesura el valor de tots els béns i serveis finals produïts o adquirits pels diferents agents econòmics d'un país. És possible calcular el PIB des de tres vies diferents: mitjançant la despesa dels seus habitants en béns i serveis finals, la suma dels ingressos d'aquests habitants o el valor afegit atorgat per les empreses als seus productes. Atès que, en major o menor mesura, l'economia està subjecta a processos inflacionistes, caldrà eliminar l'efecte de la inflació per a realitzar comparacions vàlides entre els PIB de períodes diferents.
• Malgrat les seues bondats, el PIB també presenta limitacions: no comptabilitza operacions il·legals ni serveis gratuïts, no mesura les externalitats, no té en compte la qualitat dels béns i serveis produïts i tampoc mesura la distribució de la riquesa.
• En una economia de mercat, les empreses ajusten la seua producció al que els agents econòmics estan disposats a gastar, de manera que el PIB mesura el valor de tots els béns i serveis finals produïts o adquirits pels diferents agents econòmics d'un país. És possible calcular el PIB des de tres vies diferents: mitjançant la despesa dels seus habitants en béns i serveis finals, la suma dels ingressos d'aquests habitants o el valor afegit atorgat per les empreses als seus productes. Atès que, en major o menor mesura, l'economia està subjecta a processos inflacionistes, caldrà eliminar l'efecte de la inflació per a realitzar comparacions vàlides entre els PIB de períodes diferents.
• Malgrat les seues bondats, el PIB també presenta limitacions: no comptabilitza operacions il·legals ni serveis gratuïts, no mesura les externalitats, no té en compte la qualitat dels béns i serveis produïts i tampoc mesura la distribució de la riquesa.
• Al conjunt d'indicadors econòmics que donen compte de les diferents activitats econòmiques realitzades a l'interior d'un país se li denomina comptabilitat nacional. Altres indicadors econòmics importants a part dels citats són la renda nacional (RN), el Producte Nacional Brut (PNB), el Producte Nacional Net (PNN) i la renda personal disponible (RPD).
• La inflació és el creixement generalitzat i continu dels preus d'una economia. Sorgeix d'un excés de demanda o de la pujada dels costos dels recursos que utilitzen les empreses en els seus processos productius. Gràcies a l'IPC podem calcular la taxa d'inflació, que és la variació mesurada en percentatge, experimentada per l'IPC respecte a un període de temps anterior. L'IPC mesura el cost de la vida, és a dir, el que costen els béns i serveis adquirits directament pels consumidors. Com a indicador, l'IPC presenta certes limitacions. No té en compte alguns béns fonamentals, com l'habitatge, ni és capaç de mesurar els increments de qualitat dels béns. A més, es desvirtua la seua interpretació a mesura que s'allunya més en el temps el període de referència, i no està clar fins a quin punt són representatives del total de la població les famílies seleccionades que aporten dades per la seua confecció.
• La realitat econòmica del país està determinada per tres factors fonamentals: les pertorbacions externes al mercat, les forces internes del mercat i les polítiques econòmiques.
• La inflació és el creixement generalitzat i continu dels preus d'una economia. Sorgeix d'un excés de demanda o de la pujada dels costos dels recursos que utilitzen les empreses en els seus processos productius. Gràcies a l'IPC podem calcular la taxa d'inflació, que és la variació mesurada en percentatge, experimentada per l'IPC respecte a un període de temps anterior. L'IPC mesura el cost de la vida, és a dir, el que costen els béns i serveis adquirits directament pels consumidors. Com a indicador, l'IPC presenta certes limitacions. No té en compte alguns béns fonamentals, com l'habitatge, ni és capaç de mesurar els increments de qualitat dels béns. A més, es desvirtua la seua interpretació a mesura que s'allunya més en el temps el període de referència, i no està clar fins a quin punt són representatives del total de la població les famílies seleccionades que aporten dades per la seua confecció.
• La realitat econòmica del país està determinada per tres factors fonamentals: les pertorbacions externes al mercat, les forces internes del mercat i les polítiques econòmiques.
• La macroeconomia s'ocupa de l'economia en el seu conjunt mentre que la microeconomia estudia el comportament de mercats, preus i productes específics.
• El PIB segueix un patró monetari, només té en compte activitats declarades, fa referència únicament al valor dels béns finals i mesura el valor del produït dins de les fronteres d'un país.
• Mètodes per calcular el PIB: mètode de la despesa en béns i serveis finals, mètode del valor afegit i mètode dels ingressos o de les rendes.
• Deflactar és eliminar l'efecte de la inflació d'una magnitud o valor.
• Atenent a la seua funció, hi ha tres tipus d'IPC: general (evolució recent del cost de la vida, en un mes o un any), harmonitzat (comparacions amb altres països de la UE) i subjacent (evolució a llarg termini).
• Causes de la inflació: inflació de demanda (amb el seu origen en les empreses, en el sector públic o en les famílies) i inflació de costos (per l'encariment dels recursos naturals, per l'espiral salaris - preus, per l'espiral salaris - salaris, pel poder del mercat i pels tipus d'interès).
• La inflació genera una pèrdua de poder adquisitiu que perjudica els treballadors, pensionistes, estalviadors i empreses exportadores de productes nacionals i beneficia deutors, estats i empreses importadores de productes estrangers. I a més genera incertesa.
• Mètodes per calcular el PIB: mètode de la despesa en béns i serveis finals, mètode del valor afegit i mètode dels ingressos o de les rendes.
• Deflactar és eliminar l'efecte de la inflació d'una magnitud o valor.
• Atenent a la seua funció, hi ha tres tipus d'IPC: general (evolució recent del cost de la vida, en un mes o un any), harmonitzat (comparacions amb altres països de la UE) i subjacent (evolució a llarg termini).
• Causes de la inflació: inflació de demanda (amb el seu origen en les empreses, en el sector públic o en les famílies) i inflació de costos (per l'encariment dels recursos naturals, per l'espiral salaris - preus, per l'espiral salaris - salaris, pel poder del mercat i pels tipus d'interès).
• La inflació genera una pèrdua de poder adquisitiu que perjudica els treballadors, pensionistes, estalviadors i empreses exportadores de productes nacionals i beneficia deutors, estats i empreses importadores de productes estrangers. I a més genera incertesa.
clica per eixamplar la taula de dades (2014)
Enllaços: ELS INDICADORS ECONÒMICS
