Segons publicava ahir l'Agència EFE, astrònoms de la Institució Carnegie dels Estats Units han descobert un nou planeta de la grandària de la Terra que podria ser habitable. El planeta, les característiques del qual es donen a conèixer a la revista Astrophysical Journal, és un dels dos descoberts al voltant de l'estrella Gliese 581 a uns 20 anys llum de distància de la Terra.
El planeta està localitzat en una "zona habitable", és a dir, a una distància de l'estrella on el planeta rep la quantitat adequada i justa d'energia estel.lar per mantenir aigua líquida en la superfície del planeta o aprop d'ella.
L'estudi suggereix que la fracció d'estrelles de la Via Làctia que alberga possibles planetes habitables podria ser més gran del que es pensava. El nou estudi assenyala que són sis els planetes que envolten Gliese 581 i que, probablement com el Sistema Solar, orbiten la seua estrella en òrbites gairebé circulars.
Els científics van recopilar dades de velocitat radial de l'estrella d'11 anys, un mètode que examina els petits moviments d'una estrella en resposta a l'estirament gravitacional dels cossos en òrbita. Els investigadors van seguir el moviment dels planetes amb una precisió de fins a 1,6 metres per segon. L'amplitud de les reaccions gravitacionals de l'estrella permet als investigadors determinar la massa i el període orbital d'un planeta.
Segons explica Paul Butler, coautor de l'estudi, "els nostres càlculs indiquen que el planeta es troba entre les 3,1 i les 4,3 masses de la Terra i que té una òrbita circular de 36,6 dies i un radi estimat d'entre 1,2 i 1,5 vegades el de la Terra". El seu eix semi-principal és de 0,146 unitats astronòmiques i la seua gravetat de superfície és similar a la de la Terra.
L'habitabilitat depèn de molts factors i no només de la temperatura. La gravetat ha de ser prou forta per mantenir una atmosfera i la temperatura ha de ser inferior als 3 graus centígrads en algun lloc del planeta. Els investigadors estimen que la temperatura superficial de l'acabat de descobrir planeta està entre els -31 i -12 graus centígrads. La superfície seria molt calenta al costat que dóna a l'estrella i molt freda a la cara fosca. El planeta estaria lligat a la seua estrella, amb una cara sempre donant a ella i l'altra freda i fosca.
La zona més habitable del planeta seria en la línia entre l'ombra i la llum, amb temperatures superficials que disminueixen cap el costat fosc i augmenten cap a l'il·luminat.
Les temperatures a la Terra varien en gran mesura i la vida pot proliferar en els ambients més extrems, des de l'Antàrtida, on la temperatura arriba als -70 graus centígrads, a les ventilacions hidrotermals extremadament calentes, que arriben als 112 graus centígrads positius.
El fet que els investigadors puguen detectar aquest planeta tan aviat i proper suggereix que els planetes habitables podrien ser bastant comuns.
