Després de la crisi agrària produïda per la Primera Guerra Mundial (1914-1919) que havia tallat en sec les exportacions de taronja, Vila-real va viure una espectacular recuperació als anys 20 del segle passat en plena transformació del Secà en Regadiu. Alguns esdeveniments, com ara la fundació de la Caixa Rural de Vila-real (1919) o el creixement de la Caixa d’Estalvis de Vila-real (1911) que es consolidà amb la construcció de la nova seu del Carrer Major (1930), així com cert auge de les indústries locals relacionades amb la critricultura, com ara la producció de bombes per a l’elevació i captació d’aigües, així ho indiquen. De tota manera, es tractava d’una societat molt desigual si la comparem amb l’actual on, al costat de grans terratinents que fins i tot es podien permetre enviar els seus fills a estudiar fora (València i Barcelona, principalment), hi havia jornalers del camp sense terra que aspiraven a la subsistència i, com a molt, a escolaritzar els seus fills per treure´ls de l’analfabetisme regnant, sobre tot entre les dones.
De tota manera, la fundació de la Societat Coral Els XIII (1915) i les activitats culturals, tant de les associacions obreres, on van destacar l’obra teatral escrita per Pasqual Cabrera Quemades, com de les associacions religioses, començaven a donar fruit durant la dècada dels “feliços” anys vint quan el corrent cultural de la Renaixença havia activat el valencianisme a Vila-real, sobre tot entre la burgesia incipient i els joves sacerdots formats al Seminari de Tortosa que participaven als Aplecs Valencianistes de Betxí, com ara el canonge Manuel Rius, Mossén Pasqual Nácher o Mossén Enric Asensio Llorca que fou directiu de la F.O.C., consiliari de la Caixa Rural i capellà de l’Ermita als anys 30 o els que practicaven la poesia en valencià, com ara Joan Baptista Candau Martí o Bernardí Rubert Candau que fou secretari del Mestre Fullana, com ja vam explicar a “Poetes de la Terra” (Revista Poble, 2004).
Vila-real, comptava als anys 20 amb uns 15.000 habitants, incloent els de Les Alqueries, però la seua vida cultural era notable pel dinamisme de tota classe de societats culturals i recreatives, des del Gran Casino (1910) als teatres i cinemes, en plural. Potser, també era l’època de l’alegria, on hi havia molta taverna i no cap llibreria, però aquesta era una característica general arreu d’Europa.
Al mes d’octubre de 1921, una comissió organitzadora (formada per membres de la Joventut Antoniana i el metge Joaquim Tuixans) donava a conèixer la programació de la primera edició dels Jocs Florals a Vila-real. Es tractava d’un ambiciós projecte cultural, recolzat per institucions públiques, societats privades i persones particulars, que va arribar a oferir fins a trenta-tres premis (els quatre propis dels Jocs Florals i vint-i-nou d’extraordinaris), distribuïts en modalitats diverses, com ara la poesia, el teatre, la novel·la, l’assaig i la musica. En la temàtica, també hi havia molta heterogeneïtat, amb poemes de temàtica lliure, moral, religiosa o patriòtica, fins a dissertacions sobre qüestions laborals, socials, agrícoles o municipals.
La relació de guardons era la següent:
- Premis ordinaris:
I- Flor Natural: a la millor poesia valenciana amb llibertat de metre i d’assumpte.
II- Viola d’Or: a la millor poesia valenciana de caràcter moral i religiós.
III- Englantina: a la millor poesia valenciana de caràcter patriòtic.
IV- Novel·la o sainet valencià de costums populars de la Plana.
- Premis extraordinaris:
V- De l’il·lustríssim senyor governador civil de la província, al tema: «Pau, treball, ordre, justícia».
VI- De l’il·lustre senyor jutge municipal de la ciutat, al tema: «Hores de treball i import equitatiu del salari del jornaler agrícola d’aquesta ciutat».
VII- De l’il·lustríssim Ajuntament constitucional, a la composició musical de marcat temps marcial, per a declarar-la «Marxa de la ciutat», que conste de dues parts, no excedint cadascuna de 16 compassos.
VIII- Del reverend Pare Guardià i Comunitat de Franciscans, al tema: «Devoció de Vila-real a Sant Pasqual Baylón».
IX- De la Joventut Antoniana, al tema: «Necessitat o conveniència de crear una escola municipal de música a aquesta ciutat».
X- De l’entitat musical Els XIII, al tema: «Composició musical per a orfeó, inspirada en un motiu popular regional».
XI- De l’il·lustre senyor delegat de la Creu Roja a Castelló, Enrique Ribes, al tema: «Estudi crític e iconogràfic de les Belles Arts a Vila-real».
XII- De don Pedro Garcia, fabricant i regidor municipal, al tema: «Sanejament de la població, amb l’aportació d’un servei municipalitzat d’aigües potables i enllumenat elèctric, administrat pels pobles».
XIII- Dels catedràtics del Centre de Cultura Valenciana a Vila-real, al tema: «Biografia i crítica de l’obra pictòrica de José Orient, fill de Vila-real».
XIV- Del doctor Joaquim Tuixans, escriptor i acadèmic, al tema: «Influència de la música en la regeneració psíquica dels pobles».
XV- D’En Juan Bautista Pesudo, escultor, al tríptic de sonets a Sant Pasqual, a Lleó XIII (per la proclamació del sant com a Patró de les Obres Eucarístiques) i a Vila-real (per guardar les seus restes venerades).
XVI- Del reverend Benet Traver, cronista de la ciutat, al tema: «Elogi dels cants populars».
XVII- D’En Juan Bautista Vilanova Gil, pèrit agrònom, al tríptic de sonets a Sant Pasqual, a la Mare de Déu de Gràcia i al Santíssim Crist de l’Hospital.
XVIII- D’En Juan Botella, industrial, al tema: «Col·lecció artística de Vila-real y el seu terme».
XIX- D’En Godofredo Gimeno, notari de la ciutat, al tema: «Mitjans econòmics per construir escoles i augmentar la cultura a Vila-real».
XX- D’En Andrés Gimeno Mitjavila, al tema: «Romanç festiu de caràcter popular».
XXI- D’En Luis Ferrer Galindo, exalcalde de la ciutat i fabricant, al tema: «Forma pràctica d’harmonitzar els conflictes socials a Vila-real».
XXII- D’En José Arrufat Cortés, fabricant, al tema: «Costums típiques de Vila-real».
XXIII- D’En Jaime Núñez, notari de la ciutat, al tema: «L’alcoholisme: plaga social».
XXIV- De la Societat d’Exportadors, al tema: «Influència de l’educació en el benestar dels pobles».
XXV- D’En Federico Gaya, al tema: «La dona vila-realenca: estudi social».
XXVI- D’En Hugo V. Nebot, advocat, al millor treball de tema lliure d’assumpte local.
XXVII- D’En Juan Bautista Sifre, pèrit agrònom, al millor treball de tema lliure de caràcter històric local.
XXVIII- D’En Gaspar Garcia, fabricant, al tema: «Transformació del reg dels horts del secà de Vila-real».
XXIX- D’En Pascual Vicent, al tema: «Acció catòlica-social de la Joventut Antoniana a Vila-real».
XXX- D’En Juan Domingo Morales, al millor capritx musical, titulat: «A la vora del mar», per a violí, violoncel i piano.
XXXI- De la Societat Casino Recreatiu al tema: «Manera de convertir les societats recreatives en centres de cultura científica i literària».
XXXII- De la Societat Cercle L’Agricultura, al tema: «La tesi catòlica com a solució dels problemes socials».
XXXIII- De la Societat Cercle de Llauradors, al tema: «Explotacions agrícoles a Vila-real: forma pràctica de resoldre la participació dels obrers en els beneficis».
Arribat el dia gran de les festes de maig, per la vesprada, es va realitzar la processó i per la nit es van celebrar, al saló del Sindicat de Regs, els Jocs Florals, que havien estat promocionats amb cartells pels establiments comercials de la ciutat, que tractava, així, d’equiparar-se als que se celebraven a les principals capitals del País Valencià.
A les nou i mitja de la nit, van moure des de la casa consistorial, l’alcalde i la corporació, el mantenidor i la comissió organitzadora, entrant al Sindicat de Regs amb la música de la banda municipal, on els hi esperaven nombroses personalitats de Castelló i de la ciutat, així com un nombrós públic. Van ocupar l’estrada, que havia estat decorada amb un arc triomfal de rames de llorer i d’olivera, a més de roses i clavells, l’alcalde Manuel Usó Jarque, el primer tinent alcalde, Alberto Cortés Peset, i els regidors Vicente Marco, Francisco Moreno i Pascual Arenós, així com una comissió dels Pares Franciscans, el jurat qualificador i el mantenidor de la festa, Juan Tomàs, religiós i poeta de les Escoles Pies de València
L’alcalde va obrir la sessió saludant els concursants i agraint els valuosos esforços dels promotors de la festa, així com la repercussió que tenia per a la ciutat. Tot seguit, el senyor J. Tuixans, secretari del jurat i organitzador de la vetllada, va obrir la plica del guanyador de la Flor Natural, que va resultar ser Joan Manuel Borràs Jarque, mestre d’Ortells i membre del Centre de Cultura Valenciana, per la poesia La ciutat de l’Amor.
També van ser guardonats amb accèssits Juan Bautista Nebot i fra Domingo Ferrer. De seguida, el vencedor va portar la Regina de la festa, la senyoreta Ana Verdià Costa, filla de l’industrial i exalcalde Trinitari Verdià, a ocupar el tron privilegiat envoltada de la Cort d’Amor, les joves Carme Meseguer, María Andreu, Aurora Quinze i les germanes Encarnació i Empar Coscollà, fent de patges les xiquetes Carme Borràs i Matilde Sanz.
Després, es va llegir la decisió del jurat sobre la resta de premis ordinaris, resultant guanyadors: fra José M. Peris, franciscà de Balaguer (Lleida), de la Viola d’Or amb un cant a la divinitat i a la naturalesa; Rodolfo Beltrán Manrique, jove advocat d’Almassora, de l’Englantina per Despérta ferro!; José María Torres, alumne del Col·legi Espanyol de Roma, del primer premi del Sainet i Joan M. Borràs Jarque, del segon; i Antonio Asencio, de València, del premi de Novel·la.
Respecte als premis extraordinaris, tot i que alguns van quedar deserts, la relació de guardonats va ser la següent: Alberto Landívar, de Pamplona, va guanyar el premi de l’il·lustríssim senyor governador civil i el de Pascual Vicent; José Goterris, de Vila-real, el de l’il·lustríssim Ajuntament; el reverend Benet Traver, el de l’entitat musical Els XIII, el de la Societat d’Exportadors i el de don Juan Domingo Morales; Manuel Casalta Avellana, de Vila-real, el de la Societat Casino Recreatiu i el de la Societat Cercle de Llauradors; mossèn Francisco Escoín Belenguer, prevere de Castelló, el de don Pedro Garcia i el del doctor Joaquim Tuixans; José P. Nácher, de Vila-real, el de la Joventut Antoniana; fra Domingo Ferrer Canós, franciscà de Vila-rea, el de don Juan Bautista Pesudo; Emilio Cunillé, de Barcelona, el de mossèn Benet Traver i el de don Federico Gaya; Emilio Contell, el de don Juan Bautista Vilanova Gil; Julián Poy Villarejo, de Castelló, el de don José Arrufat Cortés; José Fogués, de València, el de don Juan Nebot; Antonio Garcia, de Castelló, el de don Gaspar Garcia, i Antonio Tudela, de València, el de la Societat Cercle L’Agricultura.
A continuació, els autors guanyadors dels premis ordinaris van llegir les obres condecorades i s’interpretaren les composicions musicals distingides: la Marxa de la ciutat, la melodia orfeònica i el capritx musical «A la vora del mar». Finalment, el mantenidor de l’acte, l’il·lustre poeta i reverend Juan Tomàs, de les Escoles Pies de València, va realitzar un poètic discurs en valencià sobre els ideals de la pàtria, la fe i l’amor, fent menció de la prosperitat tarongera de Vila-real i de la figura humil de Sant Pasqual, acabant el seu discurs amb l’enaltiment de la bellesa juvenil de la reina de la festa i la lloança cap a les dones vila-realenques per la seua nombrosa presència en l’acte i la distinció mostrada amb els seus vestits i les joies amb que s’engalanaven.
I.- CONVIT
Villarreal, ciutat galana,
emperatriu del Millars,
amb plaerosa gentilesa
⸺desde son trono encantat
entre mig dels horts ubérrims
dels dolços tarongerals⸺
als ensomniadors cantaires
els ha convidat enguany.
⸺Veniu⸺diu amb dolç somriure⸺
veniu, poetes estimats,
amb les lires argentades
vostres somnis a cantar:
vostres somnis que l’incens
de la Fe’ls va acaronant,
o que oviren de la Patria
braves gestes inmortals,
o que entre celatjes veuen
a l’Amor tot suspirant...
¿Heu sentit plaers tal volta?
¿Tal volta heu sentit pesars?
Pulseu tot en ma presencia
vostres lires genials
amb la tonada que us dicte
vostre cor enamorat.
Jo’n sé l’erba remeiera;
jo gogiré vostres mals
i vostres amors mes dolços
mes els endolciré encar.
Veniu, somniadors cantaires,
veniu-me, tots, a cantar.
⸺
Ses paraules son escampades
per la patria d’En Jaume
el gran Conqueridor,
per les Illes Daurades,
de Valencia fins Rosselló...
per Espanya de fita a fita
s’ha escampat son dolç pregó.
I en carrosses portades
per papallones i per fades,
els somniadors cantaires
volant, volant, pels aires,
fan cap, a la ciutat galana
encís de la engissera Plana.
II.- LA FESTA
El Saló dels Jocs Florals
sembla el jardí de l’amor,
tot vessant de fantasies,
de fantasies i flors.
Presidint la Gaia Festa
s’hi veu la Reina dels Jocs
amb un somrís que enamora,
que fa esbategar els cors...
en mig d‘hermoses ninetes
ses gentils dames d’honor.
Han acudit els artistes,
també’ls doctes escriptors,
també’ls sabis en les ciencies,
també’ls eterns somniadors.
Ningú mes ja hi no pot cabre,
que está ple de gom a gom.
Si es pugués volar pels aires
ningún hi cabria tampoc,
car l’omplin a voladúries
els angels inspiradors.
⸺
La ciutat somriu fal-laguera,
joiosa i atractiva...
Parla melosa y engissera
bell parlament d’emoció viva:
Canteu, fills del meu cor,
canteu sense recança,
vostre cant d’anyorança,
vostres cants d’eterna sentor.
III.- CANTA’L POETA
Vos, oh la gentil Regina
com flairosa clavellina
posada en un gerro d’or;
Vos, la expressió sobirana
sou, de la ciutat galana,
¡de la ciutat de l’amor!
⸺
Car eixa flama beneida
com d’un volcá n’es eixida
de l’esser de Villarreal;
que amb gegantina alenada
per sempre, aital foguerada
la va encendre San Pasqual.
⸺
D’eixe foc, una centella
despresa, com una estrella
cap l’Ermita feu camí;
i de Villarreal la historia
tota espumejant de gloria
la Gracia amb l’Amor teixí.
⸺
Regina, que esplendorosa
regneu avui amorosa
en mig d’un pomell de flors,
vostre regne de poesia
eternal volem que sia
sobre nostre pom de cors.
IV.- REIALME DE POESIA
La lira del poeta dixa
de brollar tota discreta,
que altres lires d’or i argent
lluminosa tanda esperen.
Totseguit, llur homenatge
rendixen els demés poetes
i els artistes i escriptors
i els animadors de les ciencies.
Qui sospira amors dolcissims
o congoixes y tristeses;
qui somnia un dolç pervindre
o recorda histories velles;
qui, de la escala armoniosa
que al trono de Deu aplega,
extrau les mes dolces notes
que extasien cels i terra.
I a tots s’els mira amorosa,
la Regina de la Festa
de la galana ciutat
gentil plasmació viventa.
Y amb ses manetes de fada,
com pluja suau i benéfica,
titols de gloria esparcix
entre’ls felissos dilectes
de la llum, de l’ideal
que vola lluny de la terra...
a mes d’aquella mirada
tan dolça, tan fal-laguera...
Somriu Regina
fresca clavellina...
Somriu la «Ciutat de l’Amor»
i diuen sos llavis en flor:
⸺ ¡Reialme de poesia!
Etern, jo també vullc que sia...
¡Etern!, com aquella foguera
d’amor, que encengué san Pasqual
amb llames que en tota l’esfera
donan-li la volta sancera
passegen la gloria inmortal
del nom de Villarreal.
Somriu la Regina...
Somriu la Ciutat de l’Amor...
La ideal clavellina
somnia un reialme tot flor...
(Joan M. Borràs Jarque)
L’autor, Joan Manuel Borràs Jarque (Vinaròs, 1885 – Castelló, 1945) era un mestre d’escola que després d’exercir a Onda va ser destinat a Vila-real, on es casà el 20 de juliol de 1915 amb la vila-realenca Maria Gràcia Bono Boix. A més de ser autor, entre nombrosos poemes, de la Història de Vinaròs (1929), va treballar durant l’etapa republicana amb el gramàtic Carles Salvador per fomentar l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana, seguint les pautes de les Jornades Pedagògiques de Castelló organitzades pel Grup de Mestres Valencianistes.
BIBLIOGRAFIA.-
- Poetes de la Terra, Revista Poble; Vila-real, 2004
- La Provincia Nueva, número 1.588, «Juegos Florales en Villarreal», 18 de maig de 1922, p. 1-4.
- Las Provincias. Diario de Valencia, número 16.262, «Juegos Florales en Villarreal», 2 de desembre de 1921, p. 4.
- Heraldo de Castellón, número 10.159, «De los Juegos Florales de Villarreal. Los autores premiados», 19 de maig de 1922, p. 1.
DOMINGO J. FONT PITARCH
ANTONI PITARCH FONT.-
